Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Primer semestre de 2018

AutorAgustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
Páginas221-233
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Primer semestre 2018
Eva Pons Parera*
Agustí Pou Pujolràs**
Resum
El text recull les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de
la llengua dictades durant el primer semestre de 2018.

CONSTITUTIONAL COURT JURISPRUDENCE
Abstract
The text includes the rulings that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language issued by the


* Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu
agustipou@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva; Pou Pujolràs, Agustí (2018). Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018.
, (70), 221-233. DOI: 10.2436/rld.i70.2018.3240.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 222
Durant el primer semestre de l’any 2018, el Tribunal Constitucional ha dictat diverses sentències rellevants
sobre la matèria lingüística. Aquestes resolucions s’emmarquen en la impugnació del model lingüístic derivat
de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 —com a seguiment de la dinàmica jurisprudencial del segon
semestre de 2017— o bé afecten prescripcions de rellevància lingüística incloses en normatives estatals.
Com a denominador comú, els actors dels procediments constitucionals —alternant la posició de recurrent o
d’autor de la norma— són, en tots els casos, els òrgans de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya.
En primer lloc, la STC 7/2018, de 25 de gener, resol el segon recurs d’inconstitucionalitat contra el Codi de
consum de Catalunya, plantejat per més de 50 diputats del grup parlamentari del Partit Popular. La Sentència,
tal com va fer el primer pronunciament arran del recurs del Defensor del Poble (STC 88/2017), declara la
constitucionalitat del precepte central contra el qual es recorre, sempre que s’entengui en un sentit restrictiu:
primer, que no existeix un deure individual concret d’atendre en català als consumidors, correlatiu al dret
 
el règim sancionador aplicable a obligacions lingüístiques individuals. Igualment, pel que fa al segon punt
de l’article, que estableix el deure de l’empresa d’oferir informacions i documents en català als consumidors,
entén el Tribunal que és constitucional sempre que s’entengui que aquest deure també s’estableix per al
castellà. A més de l’article 3 de la Constitució, els recurrents plantegen també la vulneració d’altres articles
de la Constitució que no havia argüit el Defensor del Poble, com ara les condicions bàsiques que garanteixin
la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals (article
149.1.1), la llibertat d’empresa (article 38) i la lliure circulació de mercaderies i de persones en tot el territori
espanyol (article 139.2), bases impugnatòries que el TC acaba rebutjant.
Segonament, la STC 11/2018, de 8 de febrer, declara la inconstitucionalitat de diversos preceptes de la Llei
del Parlament de Catalunya 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, que desplega els articles 6.5,
11 i 36 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, on apareix una idea de “preferència” vers aquesta
llengua. Posteriorment, l’estatus jurídic de l’aranès es regula també pels articles 8 i 9 de la Llei 1/2015, de
15 de febrer, del règim especial de la Vall d’Aran (que substitueix l’anterior Llei 16/1991, on s’al·ludia
         
a ser impugnada, en raó de l’acord assolit en el si de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat (Resolució
PRE/2883/2015, de 9 de desembre, per la qual es fa públic un acord de la Subcomissió de Seguiment

de Catalunya 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran, DOGC núm. 7021, 18.12.2015).
En l’àmbit educatiu, les STC 14/2018 i 49/2018 resolen els recursos d’inconstitucionalitat del Govern de
la Generalitat i el Parlament contra la Llei orgànica 8/2013, de 9 de novembre, de millora de la qualitat
   
de 3 de maig, d’educació (LOE). En l’àmbit lingüístic, el TC declara parcialment inconstitucional la nova
disposició addicional trenta-vuitena de la LOE, pel que fa a la previsió que l’Estat pagui l’escolarització en
castellà —amb la repercussió posterior del cost sobre l’Administració autonòmica— dels alumnes que ho
sol·licitin en el supòsit que la programació educativa no garanteixi “una oferta docent raonable sostinguda
amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular”. Dins la STC 30/2018,
l’anterior pronunciament d’inconstitucionalitat determina també la nul·litat del Reial decret 591/2014, d’11
de juliol, pel qual es regulen els procediments relatius al reconeixement de la compensació de les despeses
d’escolarització previstes en l’apartat quart de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica
2/2006, de 3 de maig, d’educació.
    
pronunciaments de la STC 55/2018, i del vot particular que inclou, en relació amb la regulació de l’ús de
mitjans electrònics en les relacions amb les administracions públiques i la creació de plataformes digitals i
registres electrònics que inclou la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques.
Sentència 7/2018, de 25 de gener de 2018. Recurs d’inconstitucionalitat 7611-2010. Ple. Ponent: Fernando
Valdés Dal-Ré. BOE núm. 46, de 21 de febrer de 2018.
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 223
Aquesta sentència, relativa a la impugnació del Codi de consum de Catalunya, s’afegeix a la STC 88/2017,
que va recaure arran del recurs presentat pel Defensor del Poble i que va ser ressenyada en la darrera crònica
(    núm. 69, pàg. 289-292). Igualment, aquesta qüestió també va ser objecte de
l’apunt al blog “Consideracions sobre la Sentència del Tribunal Constitucional relativa a les previsions
lingüístiques del Codi de consum de Catalunya”.
La Sentència que ressenyem s’expressa en termes semblants a l’anterior. De tota manera, els recurrents,
més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular en el Congrés dels Diputats, impugnen molts més articles
que el recurs que va presentar el Defensor del Poble, si bé la inconstitucionalitat al·legada és per connexió
amb la impugnació de l’article 128.1, primer i segon paràgraf, que era el mateix que es va qüestionar en la
sentència anterior. Recordem que l’article 128-1 del Codi de consum de Catalunya estableix un seguit de
drets lingüístics que completen i actualitzen les previsions de la Llei de política lingüística (article 32) i de
l’Estatut català (article 34). En primer lloc, s’estableix el dret de les persones consumidores a ser ateses
          
esmentada. En segon lloc, en concret estableix el dret a rebre en català la informació i la documentació
següent:
a 
resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin.
b) Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs
característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries
relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
c) Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals
i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes.
Tot això sens perjudici de la disponibilitat lingüística que, amb caràcter general, i se sobreentén que per a les

Els recurrents consideren infringits els articles 3, 9, 10, 14, 31.1, 38, 40.1, 139 y 149.1.1 de la Constitució, però
fan bascular la seva pretensió sobre la infracció de la llibertat d’empresa (article 38), amb la impossibilitat
consegüent d’imposar obligacions a l’empresari, i el dret de coneixement i ús del castellà de tots els espanyols
(article 3) i la inexistència del deure de conèixer l’altra llengua de la comunitat autònoma. En aquest sentit
posen l’èmfasi en el fet que els deures de disponibilitat lingüística només es poden imposar als poders
públics, però no als particulars. Per a l’argumentació s’invoca profusament la Sentència 31/2010, sobre
l’Estatut català.
L’Advocat de la Generalitat i el lletrat dels Parlament contesten en termes similars al recurs precedent. En
concret, l’Advocat de la Generalitat argumenta, primerament, la falta de raonament de la inconstitucionalitat
per tots els articles que no siguin el 3 i el 38 de la Constitució. A partir d’aquí argumenta, bàsicament, que
no s’estableix un deure individualitzat d’ús, sinó només de l’empresa en conjunt i que la STC 31/2010

postergació del castellà, cosa que no es produeix. El lletrat del Parlament es pronuncia en la mateixa línia:
que no es produeix vulneració de la llibertat d’empresa, en la mesura que aquesta constitucionalment admet
límits i que no es produeix cap preferència respecte del català, ja que la norma simplement estableix unes
obligacions concretes de disponibilitat del català (sense impedir l’ús del castellà), tal com, d’altra banda, fa
la legislació espanyola en moltes matèries.
Com hem indicat, la Sentència objecte de la ressenya, tal com va fer la precedent STC 88/2017, avala
la constitucionalitat de les normes impugnades, però en força una interpretació que restringeix els drets
lingüístics que el Codi de consum reconeix. Per a això utilitza la doctrina, per altra banda equívoca a vegades,
que va establir la STC 31/2010 relativa a la reforma estatutària de 2006.
D’entrada el TC rebutja, tal com havien demanat Generalitat i Parlament, que molts dels preceptes
constitucionals al·legats pel Grup Popular puguin fonamentar la pretensió d’inconstitucionalitat perquè el
recurs no té cap argumentació en aquest sentit. Així, del total dels articles constitucionals argüits, només
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 224
para atenció als articles 3, 38, 139.2 y 149.1.1 CE. D’altra banda, centra la impugnació constitucional en els
apartats 1 i 2 de l’article 128.1 del Codi de consum. La resta d’articles objecte de recurs ho són en la mesura
que estan connectats amb aquest precepte principal.
Pel que fa al primer punt, el deure de les persones consumidores a ser ateses oralment i per escrit en la
  
doctrina establerta en la STC 88/2017: nega, primer, que de l’article impugnat es puguin derivar obligacions
individuals exigibles de manera “general, immediata i directa”, i segon, la possibilitat d’establir un règim
sancionador per infracció d’aquestes obligacions individuals. La limitació interpretativa que imposa a la
norma fa que aquesta no pugui anar gaire més enllà del que ja preveia l’article 34 de l’Estatut, que alhora
va ser interpretat restrictivament també per la STC 31/2010. Només si una norma posterior imposés una
obligació per a l’empresa en aquest sentit es podria produir una lesió constitucional, atès que “la proclamación
in abstracto        
los que se lleva a cabo por el precepto recurrido, no atenta por sí misma contra los derechos constitucionales
invocados” (FJ 4).
Quant al segon punt (deure de subministrar en català determinada documentació i informació als
consumidors), tampoc res de nou: aquest deure s’entén constitucionalment correcte entenent que el “deber
de disponibilidad lingüística [...] supone, por tanto, la garantía del derecho de los consumidores y usuarios a
recibir la documentación e información referida también en castellano” (FJ 5).
Pel que fa a les impugnacions fetes sobre la base d’altres preceptes constitucionals (que el Defensor del
poble no va plantejar en el recurs anterior), el Tribunal els rebutja amb la base argumental següent. Amb
relació a l’article 149.1.1 de la Constitució, sobre la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la
igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals, el TC
descarta aquesta impugnació en la mesura que el Grup Popular no aporta normativa estatal destinada a garantir
aquestes condicions d’igualtat, element necessari perquè el Tribunal la pugui entrar a valorar com a paràmetre
de constitucionalitat. Val a dir que la mateixa doctrina del TC ja és arbitrària en si mateixa perquè deixa a
mans de l’Estat un paràmetre de constitucionalitat de la normativa autonòmica que no té res a veure amb la
mateixa Constitució. Però a més, en aquest cas concret, el Tribunal indica que el seu judici negatiu en relació
amb el recurrent és perquè no ha aportat els preceptes que al seu entendre establissin les condicions d’igualtat.
Pel que fa a la denunciada vulneració de la llibertat d’empresa (article 38 CE), el TC es pronuncia en dos sentits,
atenent a la doble formulació de la demanda: primer, si el deure de lliurar diversos documents i informacions
en català que estableix el precepte impugnat restringeix el lliure exercici de la llibertat econòmica en la
mesura que té un cost, i segon, si els operadors econòmics que actuen a Catalunya estan en desavantatge
respecte de la resta perquè s’estipula aquest deure de disponibilitat. Amb relació a la primera al·legació, el
Tribunal la rebutja aplicant un test de raonabilitat sobre la mesura: a) l’obligació establerta d’informar en

             
recorda diverses sentències del TC que validen aquesta adequació (STC 147/1996 o la mateixa 31/2010), i
més encara “a partir de la prescripción estatal con arreglo a la cual los datos obligatorios del etiquetado «se
expresarán necesariamente al menos» en castellano, la Generalitat se encuentra plenamente habilitada para
establecer igual necesidad por lo que hace a la lengua catalana” (FJ 7), i c) la mesura no impedeix l’exercici
de la llibertat d’empresa: “sin que esta exigencia suponga una limitación tan intensa del derecho a la libertad
de empresa que materialmente conlleve una privación del mismo”. Això sí, recorda el deure correlatiu de
facilitar els documents i les informacions també en castellà.
Sobre la segona impugnació basada en la llibertat d’empresa, el trencament de la unitat de mercat en la
mesura que els diferents operadors que actuen en l’Estat no estan en les mateixes condicions d’igualtat, el
Tribunal es remet a la seva sentència sobre la Llei del cine (STC 89/2017) i recorda que “del artículo 38
CE no cabe derivar la garantía de que todas las empresas de un mismo sector disfruten del mismo grado
de libertad en todo el territorio nacional, sino que cabe derivar la garantía de que todas las empresas de un
mismo sector disfruten del mismo grado de libertad ante cada ordenamiento individualmente considerado, el
estatal y los autonómicos” (FJ 7). Efectivament, per reforçar l’argumentari treu a col·lació la STC 37/1981,
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 225
que ja establia, i malauradament encara s’ha de recordar, que l’estructura composta de la postestat legislativa
(Estat-comunitat autònoma) implicava posicions jurídiques diferents dels ciutadans “en las diferentes partes
del territorio nacional”.
Finalment, encara la possible vulneració de l’article 139.2 CE, relatiu a la lliure circulació de mercaderies i de
persones en tot el territori espanyol. Aplicant un sistema interpretatiu com en la llibertat d’empresa, arriba a
la conclusió que l’obligació de lliurar documents i informació en català als clients que ho sol·licitin “no tiene
 
ejercicio de la actividad económica de los operadores económicos provenientes de fuera de la Comunidad
Autónoma que sobre el ejercicio de la actividad económica de los operadores económicos tradicionalmente
residentes en aquella” (FJ 8).
En conjunt, un resultat semblant a la STC anterior sobre el Codi de consum, una validació del text, amb
una fonamentació en general correcta, però amb un afebliment del potencial de drets lingüístics que conté
la norma. Tot sota l’empara d’una pretesa igualtat de tracte entre les dues llengües (que sempre es recorda),
quan en realitat es parteix d’una desigualtat real, però també de la desigualtat jurídica consistent a reconèixer
al castellà un deure general de coneixement que es nega al català.
Sentència del Tribunal Constitucional 11/2018, de 8 de febrer. Recurs d’inconstitucionalitat. Ple. Ponent:
Encarnación Roca Trias. BOE núm. 59, de 8 de març de 2018.
La Sentència resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra la Llei 35/2015, d’1 d’octubre, de l’occità,
aranès a l’Aran, que afecta diverses mencions dels articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5, per part del Govern de l’Estat,
“en lo referente al uso del aranés como lengua preferente”. L’Advocat de l’Estat destaca com a fonament de
la impugnació la STC 31/2010, de 28 de juny, que va anul·lar el terme “preferent” de l’article 6.1 de l’Estatut
(FJ 14.a) i addueix la infracció dels articles 3 CE i 6.2 EAC. La representació del Govern de la Generalitat
i del Parlament sosté l’adequació constitucional i estatutària dels preceptes impugnats, que responen a una

de Garanties Estatutàries 22/2010, de 5 d’agost).
Per a una revisió crítica del plantejament que sosté el recurs —i que assumeix el Tribunal Constitucional—,
vegeu Xavier Moral (2018, 5 de març). Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara
normalizacion lingüística?/ El caràcter no preferent de l’aranès, un límit jurídic per a la normalització
lingüística [entrada blog].
Com s’ha avançat, el TC estima gairebé íntegrament el recurs i en la part dispositiva de la Sentència es
declara la inconstitucionalitat i nul·litat de les expressions relatives a l’ús “preferent” (art. 2.3.a), la “posició
preferent” (art. 5.4) i emprar “preferentment” l’aranès (art. 5.7 i 6.5); a més d’incloure una declaració
interpretativa sobre l’article 2.3.b, quan diu que l’aranès, com a llengua pròpia de l’Aran, és la “llengua
normalment emprada” per les administracions catalanes amb les seves relacions amb l’Aran.
      

lingüística”, mitjançant la qual es tendeix a restringir les possibles asimetries reguladores i a desplaçar a
l’extraradi del règim lingüístic, això és, a les polítiques de foment, les disposicions tendents a protegir i
garantir uns àmbits d’ús necessaris o prioritaris de la llengua pròpia (vegeu, en sentit similar, el nostre
comentari a la STC 87/2017, de 4 de juliol, Revista de Llengua i Dret núm. 69, pàg. 285-289). En segon lloc,
en el FJ 4 de la resolució comentada es reprodueix la doctrina de la STC 31/2010 sobre la noció de “llengua

dins la mateixa Sentència referenciada (FJ 14.b), que destaca l’exclusivitat per al castellà de les prerrogatives
derivades d’un deure general de coneixement. Aquesta darrera Sentència opera, doncs, com a paràmetre
d’enjudiciament principal, sens perjudici de les referències esparses a d’altres resolucions recents (en destaca
la menció a la STC 165/2013, malgrat que va dictar-se en un supòsit divers a l’actual, de regressió quant a
        
dins la Sentència, amb una concepció restrictiva de l’autonomia lingüística (no s’hi esmenta mai l’article
143.2 EAC), en dir que 
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 226

” (FJ 4).
En el fragment següent del FJ 4 se sintetitza aquesta doctrina:
               
      
      
               



            
   
       
              
               


   

” (FJ 4 ).
A partir d’aquí, l’enjudiciament dels preceptes qüestionats determinarà, de manera quasi mecànica, la

d’“imposició” d’un ús determinat. Així, l’article 2, apartat tercer, lletra a de la Llei 35/2010 dicta: “L’aranès,
com a llengua pròpia de l’Aran, és: a) La llengua d’ús preferent de totes les institucions de l’Aran,
especialment del Conselh Generau d’Aran, de l’Administració local i de les entitats que en depenen, dels
mitjans de comunicació públics, de l’ensenyament i de la toponímia”. El TC, després de notar que el precepte
es desplega, “”, en sectors no administratius (art. 11
i 12, toponímia; art. 13 a 16, ensenyament i art. 19 i 20, ràdio i televisió), conclou: “



    (…).  

       
 
  
   (FJ 5 de la Sentència ressenyada). Diversament, pel que fa a la lletra b d’aquest
mateix article 2.3 de la Llei 35/2010, es considera possible una interpretació conforme a la Constitució, ja
que “

” (FJ 5 ).
L’article 5, apartat quart, estableix: “En els impresos, formularis i textos administratius d’ús freqüent a
l’abast del públic a l’Aran, la Generalitat, sens perjudici del que estableix la legislació respecte a les altres
De la lectura del precepte se’n

document escrit, amb vista a destacar —en un sentit promocional, segons addueix la representació lletrada
de la Generalitat— en un lloc inicial o més visible la llengua pròpia del territori en aquesta tipologia de
documents. Malgrat això, el TC conclou que: “
«» con referencia a su empleo en los impresos, formularios y textos administrativos
       

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 227

” (FJ 6.a).
Pel que fa a l’apartat setè de l’article 5, que té com a referent l’Administració estatal, s’impugna només l’incís:
A l’Aran, l’Administració de l’Estat, en els termes que aquesta determini, ha d’emprar preferentment l’aranès,
com a llengua pròpia d’aquest territori”. L’Advocat de l’Estat considera que aquesta previsió vulnera també
l’article 3 CE, apartats primer i segon, i l’article 6.2 EAC, ja que se’n deriva una obligació d’ús preferent de
l’aranès per part l’Administració general de l’Estat; mentre que els lletrats de la Generalitat i del Parlament
al·leguen que la remissió que conté el precepte fa que es respectin les competències estatals. La resposta del
TC sobre aquest punt ve precedida per una síntesi de la doctrina primigènia relativa als efectes territorials de
 concreta de la puesta
  ”(STC 82/1986, FJ 5); doctrina
               
dels documents i de dret d’ús indistint dels ciutadans en les seves relacions amb el conjunt d’institucions
públiques que s’ubiquen en el territori autonòmic (STC 123/1988, FJ 5; 56/1990, FJ 40; STC 86/2017, FJ
6). Sens perjudici d’aquest excursus, la conclusió del TC no varia quant a la preferència i en destaca l’abast
de la competència estatal: “No obstante lo anterior, este precepto dispone una preferencia a favor del uso



             «en los
    » no salva la inconstitucionalidad apreciada,

” (FJ 7).
Finalment, en el FJ 7, el TC analitza l’article 6.5, que determina que “(l)es institucions de la Generalitat a
què fa referència l’article 2.2 de l’Estatut d’autonomia i els ens locals que exerceixen competències a l’Aran
han d’emprar preferentment l’aranès en llurs relacions institucionals a l’Aran (...)”. En l’argumentació de la
Sentència, que reitera la idea d’imposició, es destaca que les institucions afectades serien totes aquelles que,

exerceixen competències a l’Aran. De nou es recull aquí la doctrina de la STC 31/2010, que buida parcialment
de contingut la noció de llengua pròpia, en dir que “   
     


           
 ”. Tanmateix, i malgrat palesar l’àmbit propi de projecció del precepte en les
relacions entre institucions (catalanes o subjectes a la competència de la Generalitat), es conclou: “
         
 
”. Per tant, l’apartat cinquè de l’article 6 és
declarat també inconstitucional, com la resta de preceptes on apareix algun tipus de preferència.
Sentència del Tribunal Constitucional 14/2018, de 20 de febrer. Recurs d’inconstitucionalitat. Ple. Ponent:
Fernando Valdés Dal-Ré. BOE núm. 90, de 23 de març de 2018.
Sentència del Tribunal Constitucional 49/2018, de 10 de maig. Recurs d’inconstitucionalitat. Ple. Ponent:
Andrés Ollero Tassara. BOE núm. 141, d’11 de juny de 2018.
Les dues sentències ressenyades es dicten en els recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Govern i el
Parlament de Catalunya, respectivament, contra la Llei orgànica 8/2013, de 9 de novembre, de millora de la
      

elements substantius (segregació escolar per sexes, participació escolar o ensenyament de la religió), com
també recursos competencials, interposats pel Grup Parlamentari Socialista en el Congrés dels Diputats
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 228
(STC 31/2018, de 10 d’abril, amb quatre vots particulars) i les comunitats autònomes d’Astúries (STC
53/2018, de 24 de maig), Canàries (STC 66/2018, de 21 de juny), Andalusia (STC 67/2018, de 21 de juny)
i el País Basc (STC 68/2018, de 21 de juny), a més de l’intent no reeixit de la Comunitat Foral de Navarra
d’adherir-se als recursos de les institucions catalanes. Tanmateix, únicament aquestes darreres impugnen la
regulació lingüística de la LOMCE (el País Basc, en argumentar una posició singular d’aquesta Comunitat
fonamentada en els drets històrics —que el TC rebutja—, fa una al·lusió genèrica a l’ensenyament de la
llengua pròpia).
Sobre els aspectes lingüístics de la LOMCE, vegeu Pons Parera, Eva (2014, 13 de març). La regulació
lingüística de la LOMCE: i, ara, la via legislativa [entrada blog]. Una valoració de l’impacte lingüístic de la
STC 14/2018 es pot trobar a París Domènech, Neus; Blanchar Roca, Gerard (2018, 8 de març). Comentari de
la Sentència del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per
determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE [entrada blog].
La STC 14/2018, en què centrarem l’anàlisi (la ulterior STC 49/2018 remet íntegrament a la primera i únicament
              
lingüístiques de la LOMCE, que tractem per ordre de rellevància quant a l’objecte d’aquesta crònica:
a) La impugnació de la nova disposició addicional 38a de la LOE (article únic. 99 LOMCE), que incorpora a
la legislació bàsica una regulació substantiva sobre les llengües vehiculars en l’ensenyament, en l’apartat 4.c
preveu el procediment aplicable —pagament per part de l’Estat, a compte de l’Administració autonòmica,
de l’educació en castellà als alumnes que ho sol·licitin— en el cas que l’Alta Inspecció estatal constati una
infracció dels criteris establerts en termes d’“una oferta docent raonable sostinguda amb fons públics en la qual
el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular”. Els recurrents al·leguen que es tracta d’un “procediment
d’execució substitutòria” contrari als articles 2 i 137 CE principi d’autonomia política i 153 i 157 CE
, a més d’envair les competències autonòmiques en matèria d’educació i de llengua
pròpia (art. 131 i 143.1 EAC) i vulnerar el règim lingüístic de l’ensenyament (art. 35 EAC). L’advocat de
l’Estat nega que es tracti de l’execució administrativa subsidiària per part de l’Estat d’una competència
aliena (autonòmica), ni que es creïn potestats de control noves sobre les comunitats autònomes, i addueix
que la intervenció de l’Estat no s’oposa a la “  [de la comunitat autònoma] en
     ”, a més de recordar el caràcter no absolut de l’autonomia
13/2007, FJ 5).
El text complet de la disposició addicional —previ al pronunciament d’inconstitucionalitat parcial, que
afecta els tres paràgrafs de l’apartat 4.c en rodona en la transcripció—, era el següent:

de protección legal.
           
       
                  



 

    
  
    
               

Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 229
    

           






  
             



Los padres, madres o tutores legales tendrán derecho a que sus hijos o pupilos reciban enseñanza en castellano, dentro
del marco de la programación educativa. Si la programación anual de la Administración educativa competente no
garantizase oferta docente razonable sostenida con fondos públicos en la que el castellano sea utilizado como lengua
vehicular, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, previa comprobación de esta situación, asumirá íntegramente,
por cuenta de la Administración educativa correspondiente, los gastos efectivos de escolarización de estos alumnos y
alumnas en centros privados en los que exista dicha oferta con las condiciones y el procedimiento que se determine
reglamentariamente, gastos que repercutirá a dicha Administración educativa.
Corresponderá al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte la comprobación del supuesto de hecho que determina
         
por la Alta Inspección de Educación, y en el que deberá darse audiencia a la Administración educativa afectada. El
           
hubieran deducido la solicitud para entenderla desestimada por silencio administrativo. El Ministerio de Educación,
Cultura y Deporte desarrollará reglamentariamente este procedimiento administrativo.

la adopción por la Administración educativa competente de medidas adecuadas para garantizar los derechos lingüísticos
individuales de los alumnos y alumnas. A estos efectos, no se considerarán adecuadas las medidas que supongan la
atención individualizada en castellano o la separación en grupos por razón de la lengua habitual.




reguladora.

de la LOFCA —que és declarat íntegrament inconstitucional—, era la següent:



   

.
La intervenció del TC suposa, d’una banda, considerar inqüestionada la regulació substantiva de la DA 38a,
en entendre que la Generalitat “
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 230
          ” (FJ 10.a),
amb la cita de les STC 195/1989, FJ 3 i 4; 337/1994, FJ 9 a 12, i 31/2010, FJ 14 i 24 (sobre el dubtós
fonament constitucional i estatutari del dret lingüístic que la mateixa disposició proclama, vegeu Joan Ridao
a “La llengua catalana al Principat després de 40 anys d’autonomia política: un balanç des de la perspectiva
jurídica”, publicat en aquest mateix número de la RLD); i, de l’altra, declarar invàlid el mecanisme, regulat
en els tres darrers paràgrafs de l’apartat quart, aspecte que mereix l’argumentació més extensa dins d’una
Sentència molt més concisa en d’altres parts.
El punt de partida d’aquesta argumentació implica un reconeixement de la potestat estatal de vetllar pel
respecte dels drets lingüístics educatius:
             

   
    




    
(FJ 10.a)
      
que, segons el TC, assoleix “transcendència constitucional”— en dir que aquesta no pot comportar l’exercici
estatal de funcions executives autonòmiques (STC 6/1982, FJ 9 i 10; 42/1983, FJ 3 i 4; 134/2011, FJ 10),
ni l’establiment de controls tutelars sobre l’acció de l’Administració autonòmica, ni tampoc una substitució
 àmbit de la seva competència (FJ 10.b i c de la Sentència).
D’acord amb això, el FJ 11 declara inconstitucional el paper atribuït a l’Alta Inspecció per la LOMCE, atès

legal necessària del control exercit sobre les administracions autònomes, perquè els criteris previstos de
“raonabilitat” o “adequació” de l’oferta educativa resulten massa imprecisos i oberts, com també manca la
previsió de mecanismes d’informació, requeriment previ o cooperació. Tanmateix, en el FJ 11.c es limiten
els efectes temporals d’aquesta declaració d’inconstitucionalitat, en dir que no afectarà els actes ferms dictats
en aplicació del procediment esmentat, sobre la base del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE) i el
dret a l’educació reconegut en l’article 27 CE, en connexió amb l’article 87.4 LOE, i que “determina la
     
      
alguno de los supuestos previstos en la normativa sobre derechos y deberes de los alumnos (vegeu la
problemàtica que això suscita en l’article esmentat del Blog de 8 de març de 2018). Així mateix, pel seu
caràcter instrumental respecte del que estableix la DA 38a —via de rescabalament de l’Estat— es declara
també nul el nou apartat de la DA 8a de la LOFCA (FJ 12).
b) El TC també declara inconstitucional i nul·la la regulació de l’educació plurilingüe introduïda per la nova
bis

que han de respectar les bases estatals establertes mitjançant normes reglamentàries. En el FJ 8, lletra a, el
TC acull les al·legacions de la Generalitat en observar el caràcter incondicionat de la remissió al Govern
que inclou el precepte, i perquè no es pot considerar un supòsit excepcional, atesa la importància que el
preàmbul de la LOMCE atribueix al foment el plurilingüisme (“[e]l dominio de una segunda o, incluso, una

  
sistema educativo” (... ) “
” (paràgraf XII del prèambul).


Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 231

i la primera llengua estrangera: article 18 per a l’educació primària; articles 24 i 25 per a l’ESO, i article
34 bis i 34 ter per al batxillerat). La Generalitat qüestiona que la intervenció autonòmica —com també la
dels centres docents— resti circumscrita a “complementar” els continguts del bloc d’assignatures troncals.
La Sentència, en el FJ 5, destaca la facultat que té l’Estat de canviar el sentit i contingut de les bases (art.
149.1.30, 2 incís CE), i avala la norma, en considerar que no s’elimina un marge per a la regulació del
desplegament autonòmic del currículum (art. 131.3.c EAC).
              
el FJ 6 i 7, desestima també la impugnació per part de la Generalitat de les disposicions que habiliten el
                
privilegiar l’enquadrament d’aquesta matèria en l’incís primer de l’article 149.1.30 CE, que atribueix a
l’Estat la regulació de les condicions d’obtenció dels títols acadèmics. Aquesta interpretació, que té per
efecte ampliar la competència sobre les bases de l’incís segon de l’article 149.1.30 CE, també és qüestionada
en els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries 3/2014, de 28 de gener, 4/2014, de 12 de febrer, i
5/2016, de 5 d’octubre, els dos primers sobre la LOMCE i el tercer relatiu al Reial decret 5/2016, de 29 de

e) Finalment, té interès recollir el debat competencial sobre l’article 111 bis LOE (article únic. apartat
69 LOMCE), relatiu a les “Tecnologies de la informació i de la comunicació”, que atribueix al Ministeri,
un cop consultades les comunitats autònomes, la determinació dels formats que han de ser suportats per
les eines i sistemes de suport a l’aprenentatge en l’àmbit dels “continguts educatius digitals públics”.
Darrerament, l’avenç de la digitalització i les tecnologies associades esdevé una altra via emprada per
l’Estat per a expandir les seves competències i per a recentralitzar i homogeneïtzar àmbits subjectes a la
competència autonòmica (el preàmbul de la LOMCE al·ludeix a “   
            ),
com s’observa en aquesta Sentència. Així, la Generalitat, sobre la base de la competència de l’article 131.1
EAC, denuncia que el precepte “c      
    
        


         
                
      

      

   
          
             
          

sistemas”.
Tanmateix, el TC avala la posició sostinguda per l’Advocat de l’Estat (FJ 8, lletra e), en destacar que la
qüestió regulada pel nou 111 bis LOE 
 ”, a més de “     

             
              
           
    
      
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 232

           
por todas las Administraciones educativas, de modo que todos los centros educativos puedan tener acceso e

en barrera para la oferta de contenidos y medio de creación de sistemas educativos separados. A
       
.” [rodona nostra]
Tampoc prospera la impugnació de l’apartat sisè de l’article 111 bis, en tant que remissió incondicionada al
Ministeri de la regulació d’un marc comú de referència de competència digital docent del professorat. El TC
assumeix també aquí la tesi del representant de l’Estat sobre el caràcter programàtic o orientatiu d’aquest
marc comú, que no tindria caràcter bàsic vinculant i, per tant, rebutja l’al·legada vulneració competencial
(FJ 8.e).
             
Antonio Narváez Rodríguez. BOE núm. 90, de 13 d’abril de 2018
           
591/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen els procediments relatius al reconeixement de la compensació
de les despeses d’escolarització previstes en l’apartat quart de la disposició addicional trenta-vuitena de la
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, introduïda per la LOMCE. El TC reenvia als pronunciaments
de l’anterior STC 14/2018 (FJ 10 a 12), que declara la nul·litat dels preceptes legals que desplega la
norma reglamentària enjudiciada, i que “d     
         
       
(FJ 2). Finalment, la Sentència assenyala l’aplicació dels límits temporals establerts en aquella declaració
d’inconstitucionalitat (FJ 3).
Sentència del Tribunal Constitucional 55/2018, de 24 de maig. Recurs d’inconstitucionalitat. Ple. Ponent:
Andrés Ollero Tasssara. BOE núm. 151, de 22 de juny de 2018.
El Govern de la Generalitat impugna diversos preceptes de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques (norma que deroga l’anterior Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, també
en part substituïda per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic). La nova Llei
inclou referències lingüístiques expresses, no innovadores, en l’article 13 “Drets de les persones en les
seves relacions amb les administracions públiques”, lletra c    
la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que preveuen aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic”;
i en l’article 15 “Llengua dels procediments”, que reprodueix el contingut de l’anterior article 36 de la Llei
30/1992.
Per la seva incidència lingüística, escau remarcar la importància quantitativa i qualitativa de les novetats
que introdueix aquesta disposició legal pel que fa a l’ús de mitjans electrònics en les relacions amb les
administracions públiques i la creació de plataformes digitals i registres electrònics, tenint en compte el
caràcter monolingüe castellà dels de creació estatal. Relacionat amb això, la Generalitat va impugnar, per
vulneració de competències autonòmiques, l’article 6 “Registres electrònics d’apoderaments”; l’article 9
          a i 53.2, lletra a, que
inclouen la noció de “punt d’accés general electrònic de l’Administració”, i la disposició addicional segona
“Adhesió de les comunitats autònomes i entitats locals a les plataformes i els registres de l’Administració
General de l’Estat” (pel que fa al darrer incís del paràgraf primer i el primer incís del paràgraf segon). La STC
55/2018 estima el recurs de la Generalitat pel que fa a l’article 6 (FJ 8), i és desestimatòria quant a l’article
9 i la disposició addicional segona, respecte dels quals el TC introdueix unes precisions interpretatives (en
els FJ 9 i 11, respectivament). La impugnació dels articles 13, lletra a i 53.2, lletra a també es rebutja, atès
que es considera preventiva. Tanmateix, la Sentència compta amb un vot particular signat per la magistrada
Maria Luisa Balaguer Callejón, que observa una vulneració de l’autonomia en l’article 9.3, pel que fa a la
potestat d’autoorganització; i també en els condicionaments que imposa a l’actuació autonòmica la disposició
Eva Pons Parera, Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 233
addicional segona, “           
             
      
”.
        
         
   
33/2018, de 13 d’abril (FJ 4 a 6), que va pronunciar-se sobre l’article 59.5 i la disposició addicional 21a de
       
mesures de reforma administrativa (FJ 12).

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR