Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Any 2019

AutorAgustí Pou Pujolràs, Eva Pons Parera
CargoEva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu - Agustí Pou i Pujolràs, professor associat de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. agustipou@ub.edu
Páginas240-247
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Any 2019
Eva Pons Parera*
Agustí Pou Pujolràs**
Resum
El text recull el comentari de les resolucions dictades el 2019 del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets
lingüístics i el règim jurídic de la llengua.
Paraules clau: jurisprudència; Tribunal Constitucional; dret lingüístic; llengua 
JURISPRUDENCE OF CONSTITUTIONAL COURT
Abstract



* Eva Pons Parera, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. evapons@ub.edu
** agustipou@ub.edu
Citació recomanada: Pons Parera, Eva, i Pou Pujolràs, Agustí. (2020). Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Any 2019.
Revista de Llengua i Dret, , 73, 240-247. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3467
Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 241
Aquesta crònica comprèn excepcionalment tot l’any 2019, després que l’anterior —publicada en el número
72 de l’RLD amb el títol “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”— es dediqués a fer un
balanç general de la jurisprudència constitucional en matèria lingüística.
Durant aquest període destaquem l’STC 51/2019, d’11 d’abril, sobre la Llei del Parlament de Catalunya
12/2009, de 10 de juny, d’educació, que clou la sèrie d’impugnacions de les lleis que desplegaven el règim
lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (vegeu les cròniques en els núm. 70 i 71 de l’RLD).
La resposta del TC, que no afecta la validesa dels preceptes lingüístics de la Llei educativa, té lloc deu
anys després d’interposar-se el recurs; un retard que sembla poc compatible amb la funció de la justícia
constitucional en un sistema territorial compost.
      

de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria i batxillerat previstes a la Llei orgànica 8/2013,
de millora de la qualitat educativa (Reial decret 105/2015, de 20 de novembre, i Reial decret 310/2016, de
29 de juliol). En regular el detall de l’organització d’aquestes proves, l’Estat introdueix un dret d’opció
lingüística (dels pares a la primària i dels alumnes a la secundària) que, segons addueix la Generalitat, és
contrari al règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya, malgrat que el TC les avala, tot legitimant una
nova forma d’intervenció estatal en la regulació lingüística de l’ensenyament.
Sentència del Tribunal Constitucional 51/2019, d’11 d’abril. Ple. Recurs d’inconstitucionalitat. Ponent:
Alfredo Montoya Melgar. BOE núm. 116 de 15 de maig de 2019
El TC resol el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Grup Parlamentari Popular en el Congrés del
Diputats contra diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 12/2009, de 10 de juny, d’educació
(en endavant, LEC). La part dispositiva de la Sentència ressenyada determina la inconstitucionalitat i nul·litat
   
fa a les seves prescripcions lingüístiques, que se subjecten a pronunciaments interpretatius. Cal destacar
que només en allò que afecta l’article 17 de la LEC, sobre l’ensenyament a l’Aran, aquesta interpretació
conforme amb la Constitució es trasllada a la part dispositiva de la Sentència.
Pel que fa a l’abast general d’aquest pronunciament en relació amb la llengua, com sintetitzava Susana
Marín Dios en l’apunt de blog “La Sentència d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya
i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana”,1 l’actual resolució presenta elements
          
al model lingüístic educatiu a Catalunya, ni un “blindatge” del català com a llengua vehicular. El mateix
Tribunal ens recorda que el caràcter vehicular del català, recollit com a principi a l’article 11 LEC, no ha estat
objecte de recurs i resta fora del seu pronunciament”.
En concret, del títol II de la LEC, dedicat al règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya, es varen impugnar
els articles 9, apartat segon (“Règim lingüístic”), 10, apartats segon i quart (“Dret i deure de conèixer les

sisena, titulada “Marc horari en el desplegament curricular”.
En el recurs se sostenia que els preceptes esmentats de la LEC vulneren els articles 3, 14 i 27 de la CE,
l’article 6.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE, en la seva redacció vigent en el
moment d’interposar-lo) i les competències estatals dels articles 149.1.1 i 149.1.30 de la CE pel que fa a
l’ordenació curricular de les llengües i l’ús del castellà en el sistema educatiu. En les al·legacions formulades,
el Parlament de Catalunya va apuntar l’empara estatutària (art. 35 i 143 de l’EAC) i jurisprudencial (STC
337/1994) dels preceptes lingüístics qüestionats, els quals no suposen l’exclusió de la llengua castellana de
l’educació. Per la seva banda, el Govern català va assenyalar la necessitat d’una interpretació sistemàtica
dels preceptes impugnats, en particular, la connexió de l’article 9.2 amb l’article 53.1 de la LEC, sobre
“Competència per a determinar el currículum”, a més d’aportar diverses dades sobre la situació educativa a
Catalunya.
1 Apunt publicat al blog de l’RLD el 9 de maig de 2019.
Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 242
L’enjudiciament del TC es fonamenta en diversos elements legals i jurisprudencials que tenen en comú el
fet de ser sobrevinguts respecte de la norma analitzada. En efecte, d’acord amb el mateix patró ja vist en
les resolucions lingüístiques dels anys 2017 i 2018, el cànon d’enjudiciament s’integra, d’una banda, per la
doctrina de l’STC 31/2010, de 28 de juny, i, d’una altra, per la normativa estatal bàsica (LOE), que havia

educativa (LOMQUE). El TC s’havia pronunciat sobre els aspectes lingüístics d’aquesta darrera norma en
l’STC 14/2018 (vegeu-ne la crònica en el núm. 70 de l’RLD).
En el FJ 5 de la Sentència ressenyada s’analitzen conjuntament les previsions lingüístiques de la LEC, on es
gradua la intensitat dels pronunciaments interpretatius del TC en funció del contingut dels preceptes:
                
l’ensenyament de llengües, d’acord amb l’article 53 de la LEC, i precisa que comprèn “els objectius, els
continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari”. La impugnació és rebutjada sobre la base
  
(articles 6 bis.1.e i 6 bis.2 de la LOE). Així, pel que fa al castellà i la literatura castellana,
       mentre que a les

   
catalana, l’Estat no té cap atribució, de manera que les comunitats autònomes tenen capacitat plena per
establir continguts, horaris i estàndards avaluables. Quant a les llengües estrangeres (l’article 12 de la LEC
no va ser impugnat), es recorda que la primera llengua té la consideració de troncal i la segona llengua integra

 D’acord amb
la distinció legalment establerta, el TC conclou que la dicció de l’article 9.2 de la LEC respecta la normativa
bàsica i no contradiu el disseny competencial de la LOE.

         
i afegeix que “els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en
particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres
han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el

lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre”. D’entrada, el TC descarta

que, si bé només consta la referència expressa al suport en català, s’ha d’entendre que això darrer no exclou
el suport en castellà per als alumnes que ho necessitin durant el període d’adaptació. Per reblar-ho, indica
que el mateix article 10 de la LEC, en l’apartat primer, estableix que els currículums han de garantir el ple

c) L’apartat 4 del mateix article 10 inclou la missió del Govern de la Generalitat de garantir una oferta
        
del deure de coneixement de la llengua, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de l’EAC. Segons el TC,
el precepte s’ha d’ubicar fora de l’àmbit del sistema educatiu, i en concret l’emmarca dins del “proceso
de normalización, cuyo objeto es facilitar el conocimiento del catalán a la población ‘no escolar’ que no
tuvo ocasión de aprender el catalán en la escuela”. La Sentència també destaca que la regulació de la LEC
no predetermina l’establiment d’una llengua vehicular per a l’educació d’adults. Es tractaria simplement,

sigui exigible que s’estableixi legalment una oferta mínima d’ensenyament en castellà.
d) En la impugnació de l’apartat 1 de l’article 17 de la LEC, relatiu al règim lingüístic als centres educatius de
l’Aran (l’occità, denominat aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori, d’acord amb l’article 6.5
de l’Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d’aprenentatge habitual als centres educatius de l’Aran), els
recurrents adduïen que “no depende del Parlamento de Cataluña el reconocimiento del occitano o aranés como

Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 243

d’autonomia (recorda també que l’STC 31/2010 va avalar els articles 11.2 i 36.2 de l’EAC) i considera que
el precepte “se limita en principio a extraer las consecuencias de dichas determinaciones estatutarias por lo
que respecta a la educación en el territorio de Arán”. Tanmateix, en resoldre aquest punt, l’actual Sentència
reenvia a la doctrina prèvia de l’STC 31/2010 sobre el caràcter vehicular del català previst en l’article 35
de l’EAC, que va determinar que no és permès excloure el castellà d’aquesta condició (FJ 24); i de l’STC
11/2018, que va declarar inconstitucionals els usos preferents consignats en la Llei 35/2010, d’1 d’octubre,
de l’occità, aranès a l’Aran. De l’anterior en resulta un nou pronunciament interpretatiu, que es trasllada a la
part dispositiva de la resolució, d’acord amb el qual l’article 17.1 de la LEC és constitucional “interpretado
en el sentido de que con la mención del occitano, denominado aranés en Arán, no se priva al castellano ni
al catalán de la condición de lenguas vehiculares y de aprendizaje en la enseñanza”. Pel que fa a la resta


     
Trevijano Sánchez. BOE núm. 262, de 31 d’octubre de 2019.

Ré. BOE núm. 279, de 20 de novembre de 2019.
               
     
de novembre) i d’educació secundària obligatòria i batxillerat (Reial decret 310/2016, de 29 de juliol) en
desplegament de la LOMQE. La controvèrsia lingüística afecta els preceptes que estableixen que aquestes
avaluacions (excepte pel que fa a les assignatures lingüístiques) es poden realitzar en llengua castellana o
    
105/2015) o, si escau, dels alumnes (art. 8.1 del Reial decret 310/2016).
   
perspectiva de l’avaluació, en el règim lingüístic de l’ensenyament. Sobre aquesta incidència es va pronunciar
el Consell de Garanties Estatutàries, en els dictàmens 2/2016, de 3 de març de 2016, i 5/2016, de 5 d’octubre,
on va concloure, després de recordar el marc constitucional i estatutari de la llengua a l’ensenyament, que
l’article 7.3 del RD 105/2015 i l’article 8.1 del RD 310/2016 vulneraven els articles 6.1 i 35 de l’EAC, com
també la competència de l’article 143 de l’EAC. Així, en el Dictamen 2/2016 se sostenia l’argumentació
següent:
“En el cas que ara ens ocupa, el Reial decret pretén atribuir un dret d’opció lingüística als pares, les mares o




traslladable a la situació concreta que ara s’examina, en tant que es tracta de la projecció d’un inexistent dret
constitucional a un aspecte concret de l’ensenyament, això és, l’avaluació dels coneixements adquirits per
 
deure general de conèixer el castellà no pot derivar en el dret a excloure la utilització del català com a llengua
docent (STC 337/1994, FJ 9). Igualment, també s’ha dit que el model lingüístic que s’apliqui a l’educació,
en particular pel que fa a la llengua docent, correspon regular-lo a la Generalitat (art. 148.1.17 CE i 131 i
143 EAC).
Certament, amb l’opció lingüística que crea el Reial decret, se supedita l’actuació de l’Administració
educativa catalana a les decisions dels particulars interessats, amb la qual cosa queda a la seva lliure decisió
l’exclusió de la llengua catalana com a llengua d’ensenyament, en especial per a la comprovació del nivell
d’adquisició de determinades competències. Així mateix, s’altera el règim general de la llengua vehicular a

català, que correspon establir a la Generalitat a l’empara de les seves competències (STC 337/1994, FJ 10).”
(Dictamen 2/2016, FJ 3).
Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 244

competències autonòmiques en matèria d’educació (art. 131 de l’EAC) i de llengua pròpia (art. 143 de l’EAC).
L’advocat de l’Estat, en les al·legacions formulades, “considera que, de conformidad con lo dispuesto en el
art. 149.1.1 y en el art. 27 CE que atribuye al Estado la alta inspección, corresponde a este como competencia
propia la función de garantizar y salvaguardar el derecho a recibir enseñanza en castellano; y ello implica el

derecho que no vulnera la competencia que, en materia de lengua propia, tiene la Generalitat. Se remite a
su vez a lo señalado por el Gobierno en la contestación al requerimiento de incompetencia formulado por

la actividad de los centros docentes, por lo que el uso de cualquiera de las dos lenguas que han de utilizarse
dentro del ámbito de la enseñanza en Cataluña no está reñido con el modelo de enseñanza allí previsto, ya
que se permite que los alumnos utilicen, a su elección, una de las dos lenguas que conocen”. (STC 109/2019,
antecedent 6è).
El TC emmarca la resolució de les presents controvèrsies competencials en la doctrina establerta arran dels
recursos plantejats contra la LOMQE (principalment l’STC 14/2018, que reenvia a les STC 212 i 184/2012
             
              
impugnats (excepte pel que fa a dos incisos dels apartats quart i cinquè de l’article 7 del RD 105/2015, en
aspectes no lingüístics).
Cal notar que l’argumentació més extensa dins l’STC 109/2019 és precisament la dedicada a l’anàlisi
de l’apartat tercer de l’article 7.3 del RD 105/2015, que inclou les referències lingüístiques. D’entrada, i
       

informatiu. Tot seguit, i a partir d’un llarg excursus jurisprudencial, la Sentència conclou la legitimitat
de la norma examinada, sobre la base dels arguments següents: en primer lloc, la recent doctrina sobre
           
STC 51/2019); segonament, es destaca que la norma qüestionada no incideix en la llengua vehicular de
l’ensenyament i, segons el parer del TC, no incideix en el règim de conjunció lingüística de l’ensenyament
(STC 337/1994); en tercer lloc, tot i reiterar la doctrina segons la qual el dret a l’educació de l’article 27
de la CE no comprèn el dret d’opció dels interessats de la llengua docent, s’al·ludeix genèricament a les

proves que es realitzen en aquesta fase primerenca de l’ensenyament. De tot l’anterior, el TC conclou que
la tria de la llengua més favorable per a l’alumne és només un “trasunto lógico” dels drets lingüístics en un
sistema de  —expressió sovintejada en la jurisprudència des de l’STC 31/2010— i ho rebla amb

tutors d’aquesta tria.
Reproduïm tot seguit els fragments més rellevants de l’STC 109/2019 quant a la qüestió lingüística:
             
              
            
            
patrón de equilibrio o igualdad entre lenguas, de forma que en ningún caso ha de otorgarse prevalencia o
preponderancia a una lengua sobre otra’ (STC 11/2018, de 8 de febrero, FJ 4). Esta previsión es trasladable
al ámbito educativo, en la medida en que no incida o menoscabe el régimen de conjunción lingüística y, con
ello, la competencia de la Generalitat para contemplar el catalán como lengua vehicular y de aprendizaje en

sido avalado por la doctrina constitucional [...].
Así pues, el derecho de opción lingüística, entendido por nuestra doctrina como el derecho de los progenitores
a elegir la ‘lengua de la educación’, resulta ajeno a lo dispuesto en este apartado tercero del art. 7, que no regula
la opción de los progenitores en favor de una lengua docente en los centros docentes públicos de la comunidad
autónoma, sino únicamente la utilización, en condiciones de igualdad, de cualquiera de las dos lenguas que son

Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 245
Como hemos tenido ocasión de señalar, ‘aunque no exista un derecho a la libre opción de la lengua vehicular
de la enseñanza, ello no implica que los ciudadanos carezcan de derecho alguno frente a los poderes públicos
desde la perspectiva del derecho a la educación que el art. 27 a todos garantiza […] en particular, y desde la
perspectiva del art. 27 CE, pero también desde la relativa al art. 14 CE, resulta esencial que la incorporación
a la enseñanza en una lengua que no sea la habitual se produzca bajo el presupuesto de que los ciudadanos
          
resulte apreciablemente inferior al que hubieran alcanzado de haber recibido la enseñanza en su lengua
Es por ello que la determinación de la lengua a utilizar en una prueba que se realiza en este temprano estadio
del sistema educativo, como es la educación primaria, debe ser objeto de una adecuada ponderación, en
función del conocimiento que de ambas lenguas tengan, en cada caso, los alumnos. Es doctrina de este
Tribunal, que ‘al determinar la utilización de la lengua propia de la comunidad como lengua docente, los
   
al proceso de formación de la personalidad de los estudiantes en los distintos niveles del sistema educativo
como a la progresividad inherente a la aplicación de dicha medida’ (STC 337/1994, FJ 11).
   
   
de ser sino el trasunto lógico del derecho que asiste a los interesados, —en este caso los alumnos— a utilizar
        
tener un carácter preferente o excluyente; garantizándose con ello, por el contrario, el deber inexcusable de

permitiendo a los alumnos la utilización de aquella que más razonablemente puedan comprender y asumir. Por
lo demás, el precepto no vulnera tampoco el llamado modelo catalán de conjunción lingüística, inicialmente
contemplado en la Ley del Parlamento de Cataluña 7/1983, de 18 de abril, y regulado actualmente en la Ley
12/2009, de 10 de julio, de educación.
       
catalán, como lengua propia de Cataluña, es la lengua normalmente utilizada como lengua vehicular y de
aprendizaje en el sistema educativo’. Ahora bien, la competencia que ostenta la Generalitat para regular la
utilización del catalán como materia curricular y como lengua de comunicación en la enseñanza en los centros
públicos o sostenidos con fondos públicos, no puede implicar la exclusión de utilización del castellano, pues,
acudiendo de nuevo a nuestra doctrina, ‘desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra argumentación
que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua vehicular y de aprendizaje en la
enseñanza’ (STC 31/2010, FJ 14). En términos similares se pronuncia la reciente STC 51/2019, de 11 de
            
primacía sobre otra en el territorio de Cataluña, pues la declaración de uso normal no implica ‘ni exclusión

A ello obedece la previsión contenida en el art. 7.3 del real decreto, que no impone el uso preferente de una
lengua en la realización de la prueba, sino que se limita a habilitar la posibilidad de utilización de cualquiera
 
     
tampoco afecta al régimen general establecido en Cataluña sobre el uso de la lengua vehicular en la etapa
de educación primaria pues esta prueba, aunque tiene como objeto valorar los conocimientos obtenidos por
los estudiantes en esta etapa educativa, no forma parte propiamente del proceso educativo que se desarrolla
en esta etapa.
Nuestra STC 111/2012, de 24 de junio, FJ 5, consideró ‘pertinente recordar que el derecho a la educación
incorpora un contenido primario de derecho de libertad, a partir del cual se debe entender el mandato
prestacional a los poderes públicos, encaminado a promover las condiciones para que esa libertad sea real
          
determinados por los poderes públicos, de modo que la educación constituye una actividad reglada (SSTC
La anterior doctrina parte del reconocimiento expreso de la educación como mandato prestacional
            
           
Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 246
      
disposición adicional trigésima octava, apartado tercero LOE, introducida por la LOMCE, que atribuye a las


del derecho a la educación’.
De acuerdo con ello, parece de todo punto lógico que la realización de la prueba haya de acomodarse a la
lengua de uso habitual de los alumnos; máxime tratándose de la primera etapa educativa, donde no se ha

apartado primero del art. 10 de la Ley 12/2009, que regula en general el derecho y deber de conocer las lenguas


los mencionados deberes, que hayan de ser las propias administraciones educativas quienes garanticen que
los alumnos no sean discriminados en razón de la lengua que utilicen, lo que comporta necesariamente el

acabado conocimiento.’ (FJ 7).
           
que hayan de realizar la prueba los alumnos, no podemos olvidar que los que se encuentran en esta etapa
educativa son menores de edad, ‘lo que obliga a distinguir entre titularidad y ejercicio de los derechos,
quedando sometido este último a un régimen de heteroejecución […] en función de las circunstancias de edad
y madurez, que asegura la máxima efectividad posible del concreto derecho fundamental del que es titular el
66/2018,
de 21 de junio, FJ 5, sobre el derecho de los menores a participar en las decisiones sobre su currículum). De
acuerdo con ello, habrán de ser pues los padres, madres o tutores legales los que asuman el ejercicio de ese
derecho, y la administración educativa la que proporcione los medios necesarios para hacerlo efectivo.
El Estado, en ejercicio de las competencias básicas que le atribuye el art. 149.1.30 CE para el desarrollo
del art. 27 CE, es competente para regular el uso de la lengua en la enseñanza, siempre que esta regulación
no menoscabe las competencias de la Generalitat para establecer la lengua vehicular en la enseñanza. El

elijan sus padres, madres o tutores legales encuentra amparo en esta competencia. Y el reconocimiento de
este derecho no es contrario al modelo de conjunción lingüística del sistema educativo catalán, por lo que no
puede considerarse lesivo de los arts. 6.2, 35, 131 y 143 EAC, pues dicha atribución, como se ha indicado, no
conlleva el derecho a recibir la enseñanza en la lengua que elijan, sino únicamente el de realizar esta prueba
en la lengua de su elección, y su previsión tiene carácter básico, en cuanto, por un lado garantiza a estos

  
correctamente el grado de conocimiento y capacidades adquiridas por el alumno en esta etapa educativa,
siendo necesario para ello que puedan realizar la prueba en la lengua en la que mejor puedan expresarse.”
(FJ 7).
Escau notar que el precitat Dictamen 2/2016 ja s’avançava, en sentit negatiu, a l’argument del TC que el


“Ultra això, podem fer alguna consideració més respecte de l’aplicació de l’article 7.3 RD 1058/2015, ja que,
si bé la dita norma es refereix al règim general de la llengua de realització de les proves d’avaluació, sense
   

interpretació en cap cas pot ser acceptada, atès que el tractament d’aquest fenomen, d’acord amb el paràmetre
competencial que s’ha exposat, correspon també a la Generalitat. De fet, aquestes situacions particulars ja
estan previstes expressament a l’article 35.4 EAC, quan disposa que ‘[e]ls alumnes que s’incorporen més tard
de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial
             
mandat, i per tal de preservar que els rendiments escolars de l’alumnat que es trobi en aquesta situació, o en
d’altres equivalents, no siguin inferiors quan no hagin adquirit un coneixement elemental d’una de les dues

suport pedagògic que siguin necessàries en cada cas. D’aquesta manera, a títol il·lustratiu, podem fer esment
Eva Pons Parera; Agustí Pou i Pujolràs
Jurisprudència del Tribunal Constitucional. 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 247
de l’article 10.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació que, recollint aquest mandat estatutari, preveu,
entre d’altres aspectes, una acollida personalitzada per als alumnes nouvinguts i, en particular, una atenció
lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. I, també, de l’article 11, relatiu al català com a
llengua vehicular i d’aprenentatge, que explicita que les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els
mòduls del currículum han d’ésser normalment en català (aquesta regulació va ser examinada en el DCC


      extern al sistema de conjunció

l’etapa educativa. S’avala així que, mitjançant la norma analitzada, l’Estat s’atribueixi la  dels
interessos lingüístics dels alumnes, sense tenir en compte les característiques pròpies del model lingüístic

la decisió sobre la llengua de les proves correspongui als pares o tutors dels alumnes, que no són subjectes
actius del procés educatiu en què el mateix TC emmarca aquesta disposició.
Per la seva banda, l’STC 114/2019, que en el FJ 3 analitza la previsió similar de l’article 8.1 del Reial
decret 310/2016, sobre les avaluacions de l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, reenvia als
pronunciaments anteriorment reproduïts de l’STC 109/2019. Amb tot, en el FJ 3, la Sentència ha de matisar
l’argument que posava l’accent en el fet de tractar-se d’“evaluaciones en fase más temprana”, que no
        
ara per una referència als possibles alumnes d’altres procedències —la Sentència no precisa que siguin de
països majoritàriament de parla hispana— que s’incorporen tardanament al sistema educatiu de Catalunya.
Aquest element diferencial, que debilita l’argumentació fonamentada en unes inconcretes manifestacions
lingüístiques de l’article 27 de la CE orientada a avalar les previsions lingüístiques de la normativa estatal,
pot explicar que ara es destaqui al principi l’argument competencial, en dir: “responda a cualquiera de los
dos títulos competenciales del art. 149.1.30 CE [la doctrina del TC distingeix una competència exclusiva de


poders públics en aquesta matèria], el derecho a elegir la lengua de realización de la prueba de evaluación

en este supuesto se ‘garantiza a estos alumnos la igualdad de trato y la no discriminación, cualquiera que sea
    
prueba, que no es otra que la de valorar correctamente el grado de conocimiento y capacidades adquiridas
por el alumno en esta etapa educativa, siendo necesario para ello que puedan realizar la prueba en la lengua
en la que mejor puedan expresarse’” (FJ 3).

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR