Jurisprudencia ambiental en Cataluña
| Autor | Anna Pallarès Serrano |
| Cargo | Profesora agregada de Derecho Administrativo / Professora agregada de Dret Administratiu Universitat Rovira i Virgili |
| Páginas | 1-10 |
Page 2
Aquesta crònica pretén assenyalar els pronunciaments més rellevants del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel que fa a medi ambient que han tingut lloc entre gener i juliol de 2013. Fonamentalment, mereixen la nostra atenció dues sentències relacionades amb la matèria “aigües” que fan referència a qüestions totalment diverses; per això els dedicarem atenció diferenciada. Abans d’endinsar-nos en la crònica de cadascuna, considerem que podem afirmar, mai millor dit, que les aigües estan molt revoltes en aquest sector, i no ho diem, únicament, per les sentències que comentarem a continuació sinó, també, perquè hem elaborat diverses cròniques al llarg de la vida d’aquesta revista i constatem que en aquest sector hi ha aspectes de calat que són font de controvèrsia que hem considerat dignes de glossar. Sense més preàmbuls les sentències que comentarem són: la Sentència del TSJ de Catalunya núm. 108, de 12 de febrer de 2013, i la Sentència del TSJ de Catalunya núm. 287, de 26 d’abril de 2013.
La primera sentència porta causa d’un recurs d’apel·lació, seguit a instància de la Generalitat de Catalunya, contra la Sentència núm. 102, de 5 d’abril de 2011, que estima íntegrament el recurs contenciós administratiu interposat per l’Advocacia de l’Estat contra la Resolució, de data 3 de setembre de 2009, de l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant la qual es renova l’autorització per a l’abocament d’aigües residuals procedents de l’hotel Os de Civis del riu Os (al terme municipal les Valls de Valira), que va anul·lar l’acte administratiu. En definitiva, el que es discuteix és qui té la competència per adoptar l’autorització d’abocament d’aigües residuals a llit públic intercomunitari en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Els motius d’apel·lació de la Generalitat són, principalment, l’aplicació de l’article 144.1 g) de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i el principi de lleialtat institucional. L’article esmentat estableix:
“Art. 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia.
-
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas:……..
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció
Page 3
administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies”.
Sobre aquest precepte el TSJ de Catalunya porta a col·lació el que afirma el Tribunal Constitucional, en especial en la Sentència 138/2010, en què afirma que l’atribució a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, de la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies — que inclouen els que s’han dut a terme a la conca de l’Ebre— és constitucional des del moment que l’enquadrament adequat de la matèria “abocaments” és el títol de “medi ambient” que en l’article 149.1.23 CE reserva a l’Estat la “legislació bàsica”, i les comunitats poden assumir competències executives, tal com es fa.
Ara bé, la resolució final del TSJ de Catalunya sorprèn, perquè una vegada subscrita aquesta doctrina es desmarca i afirma que “aquest tribunal no troba suport que descansi en la Comunitat Autònoma de Catalunya la competència que es discuteix” (fonament de dret tercer 3.4), i acaba decidint la desestimació del recurs d’apel·lació interposat per la Generalitat contra la Sentència núm. 102, de 5 d’abril de 2011, i confirma, per tant, l’anul·lació de la Resolució de data 3 de setembre de 2009 de l’Agència Catalana de l’Aigua, per la qual es renova l’autorització per a l’abocament d’aigües residuals procedents de l’hotel Os de Civis al llit del riu Os.
Nosaltres no podem deixar de constatar la contradicció existent entre l’afirmació de la constitucionalitat de l’apartat g) de l’article 144.1 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la part dispositiva de la Sentència del TSJ de Catalunya, perquè sens dubte el precepte constitueix, al nostre entendre, el suport sobre el qual descansa la competència de la Generalitat per adoptar l’autorització d’abocament d’aigües residuals al llit públic en territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Com ja hem anticipat, la segona sentència que esmentarem és la Sentència del TSJ de Catalunya núm. 287, de 26 d’abril de 2013...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba