El règim jurídic dels actes i dels acords dels ens locals

AutorJosep Ramon Fuentes I Gasó
Cargo del AutorProfessor titular de Dret Administratiu, URV

6.1. El procediment administratiu

Amb l'objectiu d'assegurar la submissió de l'Administració al Dret i de fer efectiu, per tant, el principi de legalitat, consagrat a l'art. 9 de la CE, l'ordenament jurídic espanyol s'ha dotat d'una sèrie de tècniques que garanteixen la posició jurídica dels ciutadans davant de l'Administració. El procediment administratiu és la primera d'aquestes garanties, ja que constitueix el camí o marge dins del qual ha de discórrer l'activitat administrativa per tal que pugui ésser qualificada de legítima. Forma un segon cercle d'aquestes garanties el sistema de recursos administratius contra els actes sorgits de l'Administració, i tanca aquest conjunt el recurs a la jurisdicció, a la qual li correspon l'assegurament, en darrer terme, de la legalitat de l'activitat administrativa.

El procediment administratiu pot definir-se de forma genèrica com la fórmula mitjançant la qual han de produir-se els actes administratius, i, si bé constitueix principalment, com hem dit, una garantia dels ciutadans en la seva relació amb l'Administració, no exhaureix amb aquesta les seves funcions, ja que és també el canal que permet assegurar la immediata i eficaç actuació de l'Administració vers l'interès públic.1

Al marge de les consideracions doctrinals, la submissió de l'activitat administrativa a un determinat procediment constitueix, en l'ordenament jurídic espanyol, una exigència constitucional -l'art. 105 c) de la Constitució espanyola estableix que ?la llei regularà: (...) c) El procediment a través del qual han de produir-se els actes administratius, amb garantia, quan sigui procedent, de l'audiència a l'interessat'. El procediment al qual es refereix la CE és el conducte pel qual ha de fluir, necessàriament, la producció dels actes administratius, que esdevé, d'acord amb la

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC), condició de validesa d'aquests (art. 53.2 : ?els actes administratius... seran produïts per l'òrgan competent i s'ajustaran al procediment establert.').

La regulació del procediment administratiu ve donada amb caràcter bàsic per l'esmentada LRJAP-PAC dictada per les Corts espanyoles a l'empara de l'art. 149.1.18 de la CE, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre ?les bases del règim jurídic de les administracions públiques, el règim estatutari dels seus funcionaris, que en tot cas garantirà als administrats un tractament comú', així com sobre ?...el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especificitats derivades de l'organització de les comunitats autònomes.' La LRJAP-PAC constitueix el marc regulador de les bases del règim jurídic i del procediment administratiu comú aplicables a totes les administracions públiques, entre les quals es troben les entitats que integren l'Administració local (arts. 1 i 2 LRJAPPAC). D'aquesta manera, la LRJAP-PAC es desmarca de l'anterior regulació establerta per la Llei de procediment administratiu de 1958, que únicament era aplicable a l'Administració local amb caràcter supletori.

Per bé que la LRJAP-PAC regula, de manera general, un procediment administratiu comú o, més ben dit, com observen alguns autors, uns fragments de procediment administratiu que són comuns a totes les administracions i a tota mena de procediments, cal tenir en compte que els legisladors autonòmics tenen també competències legislatives pròpies en aquest àmbit, d'acord amb allò que disposa l'article 149.1.18 CE abans esmentat, i que, en el marc establert per la LRJAP PAC, ens trobarem també amb lleis sectorials, siguin estatals o autonòmiques, que preveuen, bé en la pròpia llei, bé en els reglaments que la desenvolupen, procediments especials per aplicar les seves disposicions.2

Com a marc general, també, tant l'Estat com la Generalitat han regulat diversos procediments tipus que són d'aplicació quan l'Administració actua d'acord amb el previst per lleis estatals, en el primer cas, i catalanes, en el segon, i ni aquestes ni els seus reglaments preveuen procediments específics; és el cas, per exemple, en l'àmbit estatal, del procediment autoritzador (RD 1778/1994, de 5 d'agost) o del procediment sancionador, en el marc de la Generalitat de Catalunya (Decret 278/1993, de 9 de novembre). L'Administració local, tot respectant els principis generals establerts per la LRJAP-PAC i per la legislació de règim local, també podrà dotar-se de procediments propis, mitjançant les seves ordenances o reglaments, quan els municipis exerceixin funcions que no estiguin regulades formalment per les lleis estatals o autonòmiques, emparant-se en la seva capacitat general de crear serveis complementaris o de prendre iniciatives per a la promoció dels seus interessos.

La pròpia normativa de règim local conté, de forma específica, la regulació de diversos procediments, com ara el d'aprovació d'ordenances i reglaments (arts. 49 LRBRL3, 162 de la LMRLC4 i 60 a 66 del ROAS5), el de l'establiment de serveis públics locals (art. 158 a 162 ROAS), el previ a l'exercici de la iniciativa pública local en l'activitat econòmica (arts. 227 de la LMRLC i 142 i següents del ROAS), o el d'atorgament de llicències (arts. 75 a 85 del ROAS). Un capítol a part i d'especial trascendència dins d'aquesta regulació és, sens dubte, aquell que afecta la producció dels actes i acords dels òrgans col·legiats dels ens locals, al qual la legislació hi dedica un bon nombre de preceptes. El seu règim ve establert als articles 46 a 48 de la LRBRL i, d'una manera més detallada, als articles 94 a 108 i 112 de la LMRLC, dels quals ens ocuparem seguidament.

6.2. El règim jurídic i el funcionament dels òrgans col·legiats locals

6.2.1. Les sessions dels òrgans col·legiats: convocatòria i periodicitat

El funcionament regular dels ens locals requereix una periodicitat preestablerta de les sessions dels seus òrgans col·legiats que en garanteixi una freqüència mínima i unes normes que garanteixin la participació dels membres de la corporació en la presa de decisions d'aquests òrgans. Ja històricament el funcionament dels òrgans col·legiats de govern dels municipis ha estat objecte de regulació en funció de les necessitats a les quals havien de donar resposta les municipalitats i del seu major o menor grau d'autonomia.

Amb tot i que, a la Catalunya dels segles XII a XV, el funcionament dels consells municipals no fou uniforme a causa dels diferents furs i privilegis de què gaudien les viles i ciutats. Per tal de tenir una idea de la pauta comuna que regia en el funcionament dels antics consells municipals, podem fixar-nos en el cas de Girona, on, com en moltes altres ciutats i poblacions, hom lligava l'activitat del seu consell amb les principals necessitats periòdiques o estacionals del municipi. Així, el Consell General de Girona havia de reunir-se forçosament per portar a terme almenys tres sessions anuals: una el dia de Cap d'Any, per al nomenament dels jurats; l'altra el mes de juliol, en què es tractava principalment de la provisió de blat a la ciutat; i una darrera el mes de novembre o desembre, per a tractar de la provisió de carns.6

La legislació de règim local del segle XIX, llevat d'alguna concreta excepció, no s'ocupa de forma gaire detallada de les qüestions que fan referència a la constitució i el funcionament dels òrgans municipals, i fou ja l'Estatut Municipal de 1924 que, d'una forma no molt llunyana a la històrica, determinava que els ajuntaments tindrien anualment tres reunions ordinàries: una en cada trimestre de l'any econòmic, i que les comissions municipals permanents es reunirien almenys un cop per setmana. Una dècada més tard, la Llei municipal de 1933 adoptarà un sistema que estableix dues sessions ordinàries mensuals en els municipis sense comissió de govern, i una reunió ordinària trimestral en els municipis amb comissió de govern, i aquesta havia de tenir almenys una sessió per setmana.

La LRBRL determina, avui, que els òrgans col·legiats dels ens locals funcionaran en règim de sessions ordinàries de periodicitat preestablerta, i de sessions extraordinàries que, si escau, poden ser urgents. Segons estableix l'article 46.2, el ple municipal tindrà sessió ordinària cada mes en els municipis de més de 20.000 habitants, i a les diputacions provincials; cada dos mesos als municipis amb una població entre els 5.001 habitants i els 20.000 habitants; i a la resta de municipis, les sessions ordinàries tindran lloc, com a mínim, cada tres mesos, llevat que per acord del propi ple s'aprovi una major freqüència de les sessions. Als consells comarcals, el ple es reunirà en sessió ordinària com a mínim cada tres mesos, llevat que, com en els cas dels municipis, se n'aprovi una major freqüència (art. 95 a) LMRLC).

El ple de les corporacions locals pot tenir també, a més de les sessions ordinàries, sessions extraordinàries per tal de tractar qüestions d'aquesta naturalesa. El seu caràcter obliga preceptivament a motivar-ne la convocatòria, que pot donar-se a iniciativa de l'alcalde, als ajuntaments, i del president, en els consells comarcals i les diputacions, o a petició d'una quarta part, com a mínim, dels membres de la corporació. En aquest darrer supòsit, el president haurà de convocar la sessió en els deu dies següents al de la sol·licitud, i haurà de tenir lloc en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la seva petició7.

La convocatòria de les sessions ha de fer-se amb una antelació mínima que garanteixi que tots els membres de la corporació podran assistir-hi, i conèixer els assumptes que es sotmetran a la consideració del ple. Així, les sessions hauran de convocarse sempre amb una antelació mínima de dos dies hàbils al del dia en què hagin de tenir lloc. En cas d'urgència, podran convocar-se sessions extraordinàries i urgents amb una antelació més breu, però caldrà que la urgència sigui ratificada en la seva apreciació mitjançant el vot favorable de la majoria absoluta dels...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR