La innovació del Codi Civil Català
| Autor | Maria del Mar Dotú i Guri |
| Páginas | 119-146 |
Page 119
La. Llei. 25/2010, de. 29 de juliol, per la que s’aprova el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, ha suposat un importantissim canvi del concepte de núcli familiar en tant que recull, a remolc de la diversitat fàctica actual, diferents formes de família sistematitzant-los en l’ordenament jurídic i buscant una regulació comú i igualitària respecte de les relacions interpersonals que se’n deriven, entenent que en l’àmbit que ens ocupa s’han d’assenyalar:
-
Matrimoni amb fills comuns.
-
Un sol progenitor amb descendents propis.
-
Parelles de convivència estable amb fills comuns.
Page 120
-
Parelles de convivència estable amb fills no comuns: les famílies recompostes o reconstruïdes
-
Convivents que no poden constituïr-se en parella (p e perquè un resta casat amb altri), amb fills comuns o no comuns.
S’estima que la regulació d’aquestes distintes formes de convivència pel que refereix a situacions de crisi, ha de ser igual ja que els problemes deri-vats del cessament de la convivència d’una parella, sigui quina sigui la seva forma jurídica constitutiva i, més respecte dels menors, resulten els mateixos.
Estructura doncs una sèrie de "famílies" quin nexe rau en l’existència de fills menors d’edat i la relació d’aquests amb els adults amb qui conviuen primant doncs el principi general del dret de família del "favor filii" com a principi que marca la normativització de les situacions que els poden afectar.
Així en les situacions de crisi de la parella, el nou codi civil català, introdueix dues importants novetats respecte de la responsabilitat dels progenitors envers els fills,novetats que s’han d’entendre intimament lligades i pendent l’una de l’altre i, que es concreten en:
Page 121
-
La obligació d’incorporar en tot procès judicial de nul litat, separació o divorci, així com situacions afins com les de mesures respecte de fills comuns en parelles de fet, un pla de parentalitat25, tant si el procés és de mútu acord o contenciós (article 233-2 2 C C Cat).
El pla de parentalitat s’estructura com a instrument, basat en l’autonomia de les parts, pel que ambdós progenitors determinen i detallen els compromisos que asumeixen respecte de la guarda, cura i educació dels fills, anticipant els critèris de resolució dels problemes més importants que els afectin evitant futures situacions litigioses.
Prima la situació preferent dels progenitors respecte dels interessos dels seus propis fills, sent aquests, amb l’ajut dels professionals adients -advocats, psicòlegs-, quins determinin les directrius que la nova situació de ruptura familiar, els pot afectar i, regulant-ne, inclús de manera anticipada, les seves conseqüències.
-
La nul litat, separació o el divorci no alteren les responsabilitats dels progenitors envers els.
Page 122
fills. En aquest sentit doncs la legislació catalana fa un gran pas endavant al determinar, amb aquesta consideració, que les responsabilitats es mantenen, en igual forma, després de la ruptura i, conseqüentment mantenen el caràcter compartit, estimant que resulta l’interès primari del fill -favor filii- de continuar mantenint una relació estable amb tots dos progenitors. Disposa doncs, coma forma preferent de guarda la de la custòdia compartida, custòdia que només es determinarà improce-dent en atenció a l’interès superior del menor. (sic), article 233 8 -"Responsabilitat parental:
-
La nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills d’acord amb l’article 236-17 1. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjuntament.
-
Els cònjuges, per a determinar com s’han d’exercir les responsabilitats parentals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, amb el contingut que estableix l’article 233-9
Page 123
3. L’autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d’atendre de mane-ra prioritària l’interès del menor "
-
L’article 233-9 recull el contingut mínim que ha de tenir el pla de parentalitat, entés com a full de ruta del seguiment que els progenitors faràn, com a conseqüència de la seva nova situació de vida separada, de les seves obligacions i responsabilitats parentals. Malgrat aquesta realitat, el contigut del pla i el seu valor respecte del efectes que sobre els menors té la situació de separació, nul litat o divorci dels seus progenitors s’exclou qualsevulla referència a la pensió d’aliments entesa com fins ara, constitueix doncs el contingut del pla de parentalitat els següents punts que, s’han d’entendre com a mínims:.
· Determinació del lloc o llocs on viuran els fills de manera habitual. Determinant doncs el règim de guarda d’aquests en cada moment. La introducció de llocs en el articulat deixa clara la disposició de la Llei respecte a que els dom-
Page 124
cilis del menor corresponguin a els domicilis d’ambdós progenitors de manera paritaria i habitual, asseverant, en més la concepció de la custòdia compartida i allunyant de la desepesa habitual d’aquests el cost, del que la llei ha vingut definint, de la habitació del menor, cost que, atesa la nova situació de paritat, es comparteix de forma justa i equitativa entre els progenitors.
· "Les tasques de que s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills"; el caràcter genèric de la literalitat del apartat b) de l’article, recollit entre cometes i cursiva, determina que la voluntat del legislador, respectant la llibertat de les parts, base essencial de la nova legislació, pretén anar més enllà del mer repartiment logistic de les activitats de/ls menor/s. Activitats que inclouen aquelles escolars, lúdiques o d’altre gènere, així l’article parla d’activitats quotidianes, és a dir aquelles ocupacions d’una pesona que realitza cada dia26 .
Page 125
Cal entendre doncs que dins de l’àmbit del pla de parentalitat es poden acordar el seguiment de les activitats dels menors i el repartiment del cost d’aquestes, punt més, la simulació de futur que preveu el pla permet que els progenitors pugin copsar l’abast i la complexitat dels diferents aspectes de la evolució dels seus fills i de la seva relació amb aquests amb la inclusió de les seves quotidianitats, per tant i, en la mateixa línea ja apuntada, el sufragament del cost d’aquestes de la manera que les parts entenguin els correspongui en l’exercici de la seva responsabilitat, és a dir de la seves capacitats en l’acceptació de les conseqüències d’un acte propi conscient i lliure .
· Refrenda tot l’anteriorment esmentat i, inclou dins del concepte genèric d’activitats, asseverant la lliure disposició dels progenitors i el repartiment responsable del que tals eleccions suposen, l’apartat f) de l’article objecte d’anàlisi quan descriu "El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de leure, si escau", és a dir dota d’aquell contingut essencial la referència genèrica anteriorment descrita, al incloure dins de les activitats quotidianes del/s menor/s l’escola.
Page 126
i activitats formatives. En aquest sentit cal fer esment i, atesa la norma aplicable, que el pla de parentalitat permet doncs als progenitors determinar de manera inquívoca les diferents escoles, atesos els cicles formatius, a les que assistirán els seus fills en cada etapa i edat, el cost d’aquestes i la forma de pagament, així com aquelles activitats extraesco-lars que, d’entendre’s procedents, rebran el/s menor/s al llarg d’aquestes etapes. -cost i pagament-.
· La manera com s’han de fer els canvis de guarda i, si escau, com s’han de repartir els costos que generin. Un cop més el legislador determina, de manera diferida, com a forma preferent la guarda compartida dels progenitors al regular, de manera preferent ja no. "l’antic" règim de visites que incloïa l’atribució anterior de la guarda a un dels progenitors, si no els canvis de guarda que s’han d’entendre doncs alternatius.
Dins del marc d’aquest aspecte sí que precissa la llei la regulació, en el seu cas, del cost del canvi de guàrdia si aquest suposa una despesa. Tal precissió però no obvia, en tant que no esmentat, el recollit fins ara, si no que de-
Page 127
termina el caràcter extraordinàri d’aquesta despesa pel que caldrà, a diferència d’aquelles tractades de forma genèrica però no excloses, una menció específica. Aquesta doncs, més enllà d’excloure la resta, les evidencia certes i recollides a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba