Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
| Autor | Daniel P. Grau |
| Cargo | Assessor lingüístic de les Corts Valencianes i professor associat de Traducció i Interpretació, Departament de Traducció i Comunicació, Universitat Jaume I |
| Páginas | 144-155 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #77
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
IMPACTE DE LA COVID-19 EN ELS SERVEIS LINGÜÍSTICS DE LES CORTS
VALENCIANES1
Daniel P. Grau∗
Resum
La pandèmia de la COVID-19 ha tingut i està tenint efectes que van molt més enllà de l’estricta situació sanitària.
Ha provocat transformacions en les relacions humanes i, per tant, també, en les relacions laborals. En aquest article
s’analitza l’impacte que la pandèmia ha tingut en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes. S’hi tenen en compte
tant les diferents disposicions legals que s’han aprovat com dades estadístiques referides a la documentació tramitada al
si d’aquesta institució. Així mateix, es fa una anàlisi de les modalitats de treball que s’han aplicat en els diferents estadis
de la pandèmia i es conclou que el teletreball s’ha mostrat com la més ecient.
Paraules clau: COVID-19; Corts Valencianes; serveis lingüístics; teletreball.
THE IMPACT OF COVID-19 ON THE LANGUAGE SERVICES OF THE CORTS
VALENCIANES
Abstract
The COVID-19 pandemic has had – and continues to have – effects that go far beyond the merely health-related. It has
caused shifts in human relations and so, also, in labour relations. This article analyses the impact the pandemic has
had on the language services of the Corts Valencianes, the legislative body of the Autonomous Community of Valencia.
It takes account of both the different legal provisions passed as well as the statistics on the documentation processed
by the institution. Furthermore, it analyses the work arrangements implemented at different stages of the pandemic and
concludes that teleworking has proved to be the most efcient.
Keywords: COVID-19; Corts Valencianes; language services; teleworking.
1 Aquest treball s’ha fet en el marc dels projectes de recerca “La construcció discursiva del conicte: territorialitat, imatge de la
malaltia i identitats de gènere en la literatura i en la comunicació social” (FFI2017-85227-R), del Ministeri d’Economia, Indústria i
Competitivitat del Govern d’Espanya, i “Anàlisi crítica de les estratègies narratives amb aplicació preferent a l’àmbit sociocultural
valencià contemporani” (UJI-B2021-22), de la Universitat Jaume I.
∗ Daniel P. Grau, assessor lingüístic de les Corts Valencianes i professor associat de Traducció i Interpretació, Departament de
Traducció i Comunicació, Universitat Jaume I. daniel.grau@uji.es
Citació recomanada: Grau, Daniel P. (2022). Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes. Revista
de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 144-155. https://doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3765
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 145
Sumari
1 Introducció
2 El marc normatiu parlamentari de gestió de la crisi sanitària
3 Tasques lingüístiques: treball presencial i teletreball
4 Conclusions
Referències
Annex I. Acords de la Mesa de les Corts Valencianes i resolucions de Presidència de caràcter general relacionats
amb la situació sanitària
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 146
1 Introducció
Entre nals de 2019 i principis de 2020 comencen a gotejar de manera discreta en la premsa internacional
notícies sobre l’aparició de casos de pneumònia de causa desconeguda que inicialment sembla que tenen
l’origen al mercat de mariscos de Wuhan, la capital de la província xinesa de Hubei. A poc a poc, la preocupació
mediàtica va creixent i aviat es coneixen casos a Europa. El primer es detecta a França el 25 de gener de 2020:
un home procedent de Hubei que va acabar morint el 15 de febrer. El 27 de gener es conrma el primer cas de
contagi d’humà a humà esdevingut a Europa, concretament a Alemanya. El 31 de gener de 2020 es notica
el primer cas de la malaltia a l’Estat espanyol, concretament, un turista alemany hospitalitzat a La Gomera,
i el mateix dia es conrma un cas a Itàlia, on el 21 de febrer s’informa del primer gran brot de la malaltia a
Europa (Kamps i Hoffmann, 2021).
Aquells dies, a banda de l’activitat parlamentària i administrativa habitual, té lloc a les Corts Valencianes la
jornada acadèmica organitzada conjuntament amb la Universitat Jaume I “Estudis sobre el discurs polític.
Discurs polític i periodisme”, concretament, el 7 de febrer de 2020. La conferència inaugural, “El repte
d’informar i estar informat quan s’instal·la la mentida”, és a càrrec de la periodista Rosa Maria Calaf, que se
centra a analitzar el fenomen de les notícies enganyoses a partir de la seva experiència com a corresponsal de
televisió. En el transcurs d’una distesa conversa posterior, Calaf comenta el tractament gairebé sensacionalista
que s’està donant en els mitjans de comunicació als casos d’infecció que començaven a conèixer-se. La
sensació que teníem llavors era que la situació es controlaria i que el fenomen seria similar al dels episodis
de grip aviària que s’havien donat en anys anteriors.
Tanmateix, en pocs dies, tot es precipita i el 13 de febrer mor a València un pacient ingressat a l’Hospital
Arnau de Vilanova. El cas es conrma el 3 de març a partir d’anàlisis fetes post mortem. Es tractava d’un
home de 69 anys que prèviament havia visitat el Nepal. L’11 de març l’Organització Mundial de la Salut
declara pandèmia el brot de COVID-19. Un dia abans, una diputada de les Corts Valencianes dona positiu
en les proves que se li fan de COVID-19. Tot i que els dies 16 i 17 de març són laborables, el divendres
13 de març es comunica al personal de la institució que, aprotant la setmana fallera, la seu de les Corts
Valencianes romandrà tancada per realitzar tasques de desinfecció. L’endemà mateix, el 14 de març de 2020,
el Govern d’Espanya, mitjançant el Reial decret 463/2020, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió
de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, ordena diferents mesures de contenció, entre
les quals hi ha la suspensió de l’activitat educativa presencial o la limitació de la llibertat de circulació de les
persones. Amb posterioritat s’ordena un connament més estricte que, des del punt de vista laboral, limita el
treball presencial a les activitats essencials.
És en aquest context genèric que hem d’analitzar l’impacte de la COVID-19 en les tasques lingüístiques que
es duen a terme des del Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic de les Corts Valencianes, en un
període que arriba pràcticament ns al moment de redacció d’aquest estudi.
2 El marc normatiu parlamentari de gestió de la crisi sanitària
L’activitat administrativa en particular i laboral en general d’una institució com les Corts Valencianes està
supeditada, no exclusivament però sí principalment, a l’activitat parlamentària que s’hi duu a terme com a seu
del poder legislatiu. És lògic, doncs, que el marc regulador de l’activitat laboral durant la pandèmia hagi estat
intrínsecament relacionat amb les decisions que s’han pres al llarg d’aquest període, plasmades en les diferents
disposicions que s’han aprovat per tal de gestionar l’activitat dels diferents òrgans parlamentaris. Trobem
una anàlisi cronològica dels acords i les resolucions preses per les Corts Valencianes en l’estudi jurídic que
en fa Juan Antonio Martínez Corral (2020), que abasta des dels dies previs a la declaració de l’estat d’alarma
ns a juny de 2020. Així mateix, hi ha una mirada més aviat institucional en l’aportació de la vicepresidenta
primera de les Corts Valencianes, María José Salvador Rubert (2021), sobre l’activitat parlamentària durant
la pandèmia, o de la secretària primera, Cristina Cabedo Laborda (2021), que se centra a analitzar l’exercici
del vot dels diputats i les diputades de manera telemàtica, una possibilitat que ns aquell moment quedava
restringida a casos de malalties greus i baixes de maternitat i paternitat però que es va ampliar per a incloure
els supòsits associats a la situació de pandèmia, per tal de preservar, d’una banda, el dret a vot dels diputats
i les diputades i, de l’altra, la salut personal i pública.
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 147
En aquest sentit, després del Ple de les Corts Valencianes de 12 de març de 2020, en què va comparèixer el
president del Consell de la Generalitat Valenciana per informar sobre la situació sanitària i les primeres mesures
executives que prenia el Consell amb la intenció de controlar-la, la Mesa de les Corts Valencianes va aprovar
l’Acord de Mesa 589/X, de 12 de març de 2020. Aquest acord explicitava el fet del contagi d’una diputada
i establia una sèrie de mesures preses a instància del Comitè de Seguretat i Salut de les Corts Valencianes i
dels informes emesos per la cap del Servei de Prevenció Assistencial i de Medicina del Treball. En primer
lloc, permetia l’accés als edicis de la institució exclusivament als diputats i les diputades, als membres
del Consell, al personal de la institució i dels grups parlamentaris, als mitjans de comunicació acreditats, al
personal de seguretat, vigilància, cafeteria i neteja i als proveïdors i treballadors d’empreses externes que hi
presten serveis. Consegüentment, suspenia l’accés de públic convidat a les sessions plenàries o de comissió
i les visites grupals i particulars a la seu. Així mateix, ordenava intensicar l’activitat de neteja i desinfecció
durant la setmana del 16 al 20 de març per a la qual cosa es va limitar l’accés del personal –cal recordar que
el 19 de març és festiu i que amb motiu de les falles el 17 i el 18 la major part del personal de la institució està
exempt de l’assistència al treball. A més, amb aquest acord de Mesa també es van prendre algunes decisions
que afectaven l’activitat parlamentària, com ara la suspensió d’algunes comissions previstes, la declaració del
16 al 20 de març com a període inhàbil a l’efecte del còmput de terminis o l’establiment de mesures perquè
els diputats i les diputades poguessin treballar de forma telemàtica mitjançant la seu electrònica i el registre
electrònic.
Tot i que estava previst que les mesures establertes en l’Acord de Mesa 589/X estiguessin vigents ns al
24 de març, els fets es van precipitar amb la declaració de l’estat d’alarma el 14 de març. A conseqüència
d’aquesta declaració, la Mesa de les Corts Valencianes es va reunir en sessió no presencial el 19 de març de
2020 i, d’acord amb la Junta de Síndics, va aprovar l’Acord de Mesa 598/X, sobre la suspensió de l’actual
període de sessions i altres mesures d’aplicació conseqüència de l’estat d’alarma a l’activitat de la cambra,
publicat en el Butlletí Ocial de les Corts Valencianes número 71, de 20 de març de 2020. Aquest acord, que
presenta una exposició de motius més extensa i una estructura molt més elaborada que l’anterior, distribueix
els diferents punts en quatre apartats: I. Activitat parlamentària; II. Pla de contingència del personal de les
Corts Valencianes; III. Mesures en cas de positius en coronavirus (COVID-19) o quarantena, i IV. Altres
determinacions. Respecte a l’activitat parlamentària, la decisió de més repercussió va ser suspendre el període
ordinari de sessions durant la vigència de l’estat d’alarma, amb la qual cosa la Diputació Permanent va
passar a vetllar pels poders de la cambra. Així mateix, es van tancar els edicis de les Corts Valencianes
i s’hi va limitar l’accés als membres de la Mesa, la Junta de Síndics i la Diputació Permanent; per als dos
primers òrgans, es va recomanar que les reunions fossin no presencials. Respecte al Pla de contingència del
personal de les Corts Valencianes, establia com a norma general la prestació de servei des del domicili propi
en la modalitat de treball no presencial. S’instaurava, per tant, el teletreball: el personal funcionari havia de
romandre localitzable, atendre el telèfon i el correu electrònic dins l’horari de treball habitual i reincorporar-se
al lloc de treball presencial si així es requeria per necessitats excepcionals del servei.
Podem dir que el que es va establir en l’Acord de Mesa 598/X ha servit de base per a anar articulant les
diferents mesures que han permès d’ajustar-se des del punt de vista parlamentari i laboral a cada episodi de la
pandèmia. Fins al 19 d’octubre de 2021 s’han aprovat, inclosos els dos esmentats, disset acords de la Mesa de
les Corts Valencianes i set resolucions de Presidència de caràcter general relacionats amb la situació sanitària
(annex I). Han tingut en compte les successives pròrrogues de l’estat d’alarma, les diferents onades de la
pandèmia, els processos de desescalada i de noves restriccions de la mobilitat, els treballadors especialment
sensibles a la malaltia i la conciliació familiar per atendre lls i lles en edat escolar o persones a càrrec, la
nova normalitat, etc. Pel que fa als aspectes laborals, han combinat moments de teletreball obligatori per a la
majoria del personal de la institució –ns a l’esclat de la pandèmia, el teletreball en cap moment no s’havia
considerat com una opció laboral en les Corts Valencianes, ni des del punt de vista col·lectiu ni de manera
individual, més enllà del vot telemàtic per als diputats i les diputades en casos molt restringits, com he apuntat
anteriorment– amb èpoques de treball en equips mirall, en què una part del personal teletreballava i una
altra part treballava de manera presencial, i, nalment, un retorn gradual a l’activitat laboral exclusivament
en modalitat presencial. I tot això, emmarcat en un context en què s’han esdevingut situacions que podem
considerar, des del punt de vista social, com a pràcticament desconegudes, o que només imaginàvem en
contextos bèl·lics, amb unes repercussions l’anàlisi de les quals s’ha començat ja a fer però que, de ben
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 148
segur, necessitarà un examen fet amb l’observació objectiva que només el pas del temps pot donar. Ben
probablement, els aspectes que més atenció han rebut ns ara són els relacionats amb l’educació en el
context del connament general de la població, el tancament de les escoles i la docència en línia, amb el
teletreball generalitzat per a aquelles professions que ho permetien, aspectes sobre els quals s’han fet una
sèrie d’aportacions ben interessants. Resulten particularment atractives les reexions sobre la pandèmia fetes
amb l’òptica de la sociologia de l’educació (Beltrán, Venegas, Villar-Aguilés, Andrés-Cabello, Jareño-Ruiz
i de Gracia-Soriano, 2020), que han abordat qüestions tan importants com els temps escolars (Gabaldón
Estevan, 2020), les limitacions de l’educació a distància (Gabaldón-Estevan i Vela-Cerdà, 2020), la bretxa
digital (García, Hernàndez i Hernàndez, 2020) o com el professorat ha hagut d’innovar per abordar la nova
situació (Hernàndez, Obiol i Villar, 2020). Cal dir que algunes de les investigacions han aportat perspectives
de gènere (Villar-Aguilés, 2020) o sobre les persones migrades (Mora Castro, 2020) que també resulten ben
interessants de considerar i que, ben probablement, es poden extrapolar a la majoria de contextos laborals,
tot i que els límits d’aquest estudi no em permeten d’abordar-les.
3 Tasques lingüístiques: treball presencial i teletreball
Els professionals responsables de les tasques lingüístiques que es duen a terme en les Corts Valencianes
estem adscrits al Servei de Publicacions i Assessorament Lingüístic. Aquest Servei és responsable, d’una
banda, de la transcripció i la publicació de les intervencions en el ple i en les comissions i, de l’altra, de la
publicació de tota la tramitació parlamentària i administrativa de la institució i d’alguns organismes que en
depenen, a més d’altres activitats relacionades amb publicacions institucionals i assessorament lingüístic als
diferents òrgans i serveis de la cambra. Els tècnics que hi treballem som, per tant, transcriptors, assessors
lingüístics –actualment, sis– i editors, a banda dels uixers i els ocials de gestió parlamentària responsables
de les funcions estrictament administratives, tots sota la direcció del cap del Departament de Disseny i Edició
i la cap del Servei.
Convé puntualitzar que, en el cas del parlament valencià, a diferència del que passa en altres parlaments de
l’Estat amb més d’una llengua ocial –com ara el Parlament de Catalunya o el de Galícia–, el Butlletí Ocial
de les Corts Valencianes (BOCV) es publica en edició bilingüe, a doble columna, en les dues llengües ocials
del País Valencià. Així doncs, els assessors lingüístics fem tasques d’assessorament lingüístic i de correcció
de l’espanyol i el català i de traducció entre totes dues llengües. Ara bé, la dedicació a cadascuna d’aquestes
funcions és bastant desigual. Només puntualment se’ns fan consultes lingüístiques. Òbviament, som un servei
intern i no fem atenció al públic: la nostra funció d’assessorament se circumscriu als diputats i les diputades
de les Corts Valencianes, al funcionariat de la institució i als treballadors i les treballadores dels grups
parlamentaris. Les consultes se’ns solen fer per correu electrònic o, més sovint, per via telefònica. Ara bé, cal
dir que el temps que dediquem a l’assessorament ha estat sempre més aviat anecdòtic. Molt esporàdicament
un diputat o una diputada ens fa alguna consulta i les que rebem del funcionariat o dels grups parlamentaris
–una mica més habituals– tampoc no ens exigeixen una dedicació excessiva. Si haguéssim de donar una
xifra, crec que no aniríem gaire desencaminats si diguéssim que, de mitjana, en podem resoldre un parell
a la setmana, a tot estirar. Això ens podria fer pensar que el nivell de coneixements lingüístics en ambdues
llengües dels col·lectius esmentats és molt alt; malauradament, es tracta més aviat d’una actitud de desídia,
com demostra el fet que la major part de textos que rebem necessiten un treball profund de correcció abans
de ser traduïts. La correcció i la traducció ocupen, doncs, la major part de la nostra dedicació.2 És en aquests
aspectes en què centro la meva anàlisi.
Quan el divendres 13 de març de 2020 se’ns comunica que el dilluns següent, 16 de març, no havíem d’acudir
als nostres llocs de treball perquè estava prevista la desinfecció de tots els espais dels diferents edicis de la
institució, amb tota certesa ningú no era conscient que l’endemà s’iniciava un període de connament que
havia d’inuir d’una manera tan profunda en la manera de concebre la nostra tasca com a servidors públics
en general i en l’àmbit lingüístic en particular.
Durant els primers dies del connament, l’activitat de les Corts Valencianes va ser molt reduïda pel que fa a
la, diguem-ne, producció textual, que, a més a més, va rebre un tractament del tot excepcional. Per exemple,
2 A l’Estat espanyol només els parlaments que també tenen el basc com a llengua ocial ofereixen servei d’interpretació.
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 149
el primer Acord de la Mesa de les Corts Valencianes referit a la situació sanitària, el 589/X, que he esmentat
adés, no es va publicar en el BOCV: només se’n va fer circular una còpia escanejada del document original
redactat exclusivament en espanyol –tots els altres sí que s’hi van anar publicant i, per tant, en tenim versió
bilingüe. Inicialment, el contacte entre els diferents treballadors i treballadores de les Corts Valencianes es
feia exclusivament per telèfon i correu electrònic i cadascú feia servir els recursos tecnològics i bibliogràcs
de què disposava al seu domicili; una situació totalment nova atès que ns llavors l’activitat laboral del
personal de les Corts Valencianes s’havia fet exclusivament de manera presencial, sense cap possibilitat de
teletreball o altres tipus híbrids de dedicació laboral. En general, els textos que els assessors lingüístics havíem
de corregir i traduir se’ns feien arribar per correu electrònic. Més endavant, el Servei de Tecnologies de la
Informació i les Comunicacions de les Corts Valencianes va anar preparant accessos remots als escriptoris de
cada treballador, amb la qual cosa, el treball des de casa s’assemblava molt al treball presencial, si més no pel
que fa als recursos informàtics. Això sí, la situació de teletreball no tenia cap tipus de regulació i es basava
en la bona voluntat tant del personal com dels òrgans rectors de la institució. De fet, l’acord de Mesa que
regula el teletreball en les Corts Valencianes és el 1.376/X, de 13 d’abril de 2021, publicat pràcticament als
tretze mesos de la declaració de l’estat d’alarma. Durant tots aquests mesos, la jornada laboral responia a una
autoregulació en què cadascú havia de conjuminar les exigències laborals amb les responsabilitats familiars,
especialment en aquells casos de treballadors i treballadores amb lls i lles en edat escolar o persones a
càrrec. Hem de recordar, per exemple, que el curs 2019-2020 es va tancar amb el conjunt de l’estudiantat
rebent docència telemàtica i que per al curs 2020-2021 alguns centres d’educació secundària van establir torns
en què l’alumnat només tenia classe presencial en dies alterns. En aquest sentit, cal apuntar que, tot i que el
teletreball no implica per se una millora en les condicions de conciliació laboral i personal o familiar i, de fet,
pot ns i tot agreujar les desigualtats de gènere prèvies (Jabazz Churba, 2020), en determinades situacions i
concebut considerant també l’objectiu de la conciliació, pot i hauria de facilitar-la.
Ara bé, si ens centrem exclusivament en el nostre àmbit d’actuació laboral, en les tasques dels assessors
lingüístics, sí que hi ha una sèrie de fets que podem dir que han inuït en diferents graus en la nostra manera de
gestionar la feina. Un d’aquests fets és la incorporació de les noves tecnologies com a eina parlamentària, que
havia estat residual ns a la pandèmia, a diferència de la tendència a la digitalització d’altres administracions
públiques. És amb la pandèmia que la seu electrònica de les Corts Valencianes, que inclou el registre electrònic,
pren una certa embranzida. I, si bé és cert que no tots els documents presentats per registre d’entrada acaben
tenint un tractament de correcció, traducció i publicació, també ho és que, com a dada de referència, pot
resultar aclaridora. Les xifres absolutes no són gaire signicatives, però sí les comparades, amb un creixement
exponencial del nombre de registres telemàtics que en alguns moments arriba al 125 % (García Mengual,
2021, p. 110-114).
He pres com a període d’anàlisi un interval que comença el 14 de març de 2020, en què es declara l’estat
d’alarma, i acaba el 8 de setembre de 2021, en què podríem dir que es torna a la normalitat parlamentària,
amb la represa de l’activitat ordinària i la presencialitat total tant dels diputats i les diputades com del personal
de la institució, i l’he comparat amb el període anterior de la mateixa durada, del 14 de març de 2018 al 8
de setembre de 2019. Tanmateix, com que aquest període inclou un procés electoral, que, tradicionalment,
modica les prioritats dels diputats i les diputades respecte a la dedicació a les seves funcions parlamentàries,
he decidit comparar-lo també amb el període previ, del 14 de març de 2017 al 8 de setembre de 2018.3 Les
dades mostren unes xifres ben contundents quant als registres telemàtics i presencials en les Corts Valencianes:
Taula 1. Registres d’entrada en les Corts Valencianes
Període Registres presencials Registres telemàtics Registres totals
De 14.03.2017 a 08.09.2018 57.584 0 57.584
De 14.03.2018 a 08.09.2019 32.655 598 33.253
De 14.03.2020 a 08.09.2021 20.300 3.762 24.062
Font. Arxiu de les Corts Valencianes.
3 He d’agrair a l’arxivera de les Corts Valencianes, María José Cubells Puertes, que m’hagi facilitat aquestes dades i la seva
professionalitat, predisposició i diligència a l’hora de resoldre totes les consultes que li he plantejat per a elaborar aquest article.
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 150
Durant el període de pandèmia es presenten telemàticament el 18,53 % dels documents que es tramiten en el
Registre de les Corts Valencianes. En el període comparatiu anterior, la xifra és de l’1,83 % i no se’n presenta
cap en el primer període analitzat. Cal dir, també, que les xifres absolutes mostren un descens general en la
tramitació, com a resultat obvi de l’alentiment de l’activitat general: hi ha un descens del 58,21 % de tramitació
respecte al període inicial, que hem considerat de normalitat parlamentària, sense eleccions.
En tot cas, resulta pertinent apuntar que l’increment dels registres telemàtics duu associada una característica
que, si bé podem considerar col·lateral, té una inuència no decisiva però sí apreciable en la tasca dels assessors
lingüístics. La documentació presentada telemàticament pot ser gestionada sense la necessitat de recórrer a
programes de reconeixement de caràcters, la qual cosa facilita la delitat amb el text original, sense errors
de transcripció imputables a aquest tipus de programari. De fet, abans de la pandèmia el procediment més
habitual de transmissió de textos a l’equip d’assessorament lingüístic era, precisament aquest: la majoria de
documents es presentaven en format paper, s’escanejaven i es digitalitzaven amb programes de reconeixement
de caràcters.
L’altra dada analítica que pot donar llum sobre l’impacte de la COVID-19 en la feina dels assessors lingüístics
de les Corts Valencianes és el còmput dels tipus d’iniciatives que s’han presentat i, per tant, gestionat. Prenent
els mateixos períodes temporals anteriors, les dades són les següents:
Taula 2. Tipus d’iniciatives presentades en les Corts Valencianes
Tipus d’iniciativa De
14.03.2017
a
08.09.2018
De
14.03.2018
a
08.09.2019
De
14.03.2020
a
08.09.2021
Compareixences 497 267 407
Decrets llei presentats a validació 3 7 33
Interpel·lacions 165 96 54
Mocions 50 33 21
Preguntes a respondre per escrit 26.018 9.716 3.642
Preguntes a respondre oralment davant una comissió 89 64 8
Preguntes a respondre oralment davant el ple 741 368 642
Preguntes d’interès general al president del Consell 88 64 90
Proposicions de llei d’iniciativa popular 2 1 1
Proposicions de llei dels grups parlamentaris 22 12 9
Proposicions no de llei de tramitació ordinària en comissió 558 233 667
Proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència 235 87 273
Proposicions no de llei de tramitació immediata 4 1 -
Propostes de creació de comissions 12 8 23
Projectes de llei 28 11 8
Sol·licituds de documentació 10.057 7.778 5.170
TOTAL 38.569 18.746 11.048
Font. Arxiu de les Corts Valencianes.
Cal dir que, tret de les sol·licituds de documentació, totes aquestes iniciatives es publiquen en el Butlletí
Ocial de les Corts Valencianes i, per tant, es corregeixen i es tradueixen. Com podem comprovar, novament
la reducció de les iniciatives presentades ha estat, en termes absoluts –comparo novament el període inicial,
d’activitat parlamentària normal, amb el període de pandèmia–, més que considerable: un 71,36 %. Per
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 151
tipus d’iniciativa, i si les agrupem en els dos grans blocs clàssics de funció legislativa i funció de control de
l’executiu, veiem que, en el primer cas, els projectes de llei presentats pel Consell han passat de 28 a 8, amb
una davallada del 71,43 %, que mostra una certa continuïtat amb la que es dona en les proposicions de llei
dels grups parlamentaris –un 59,09 % menys. Amb tot, aquest descens s’ha compensat amb l’augment del
1.100 % dels decrets llei presentats a validació –de 3 a 33–, que indica l’excepcionalitat de la situació que
obliga el Govern a aprovar decrets per la via de l’extraordinària i urgent necessitat. També han augmentat les
proposicions no de llei, com a eina d’impuls a l’acció de govern: un 19,53 % les de tramitació ordinària en
comissió i un 16,17 % les de tramitació especial d’urgència. Quant a les iniciatives de control a l’executiu,
veiem que hi ha hagut una davallada del 86 % en el nombre de preguntes a respondre per escrit, que han passat
de 26.018 a 3.642. Per contra, s’han mantingut en nivells similars les preguntes a respondre oralment davant
el ple i les preguntes d’interès general al president del Consell. Sembla que hi ha hagut, doncs, una tendència
dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes a dirigir l’activitat de control a l’executiu a espais que
poden tenir més repercussió mediàtica, com són, òbviament, les preguntes amb resposta oral o les adreçades
especícament al president del Consell. Finalment, les sol·licituds de documentació s’han reduït pràcticament
a la meitat –de 10.057 han passat a 5.170–, però s’han quasi duplicat les propostes de creació de comissions.
El que he mostrat ns ara respon més aviat a aspectes quantitatius. Ara bé, el teletreball duu associats, així
mateix, altres aspectes que també cal prendre en consideració i que podem considerar des del punt de vista
de la sociologia del treball (García Calavia, 2020). En el nostre cas concret, per exemple, la coordinació
de la nostra activitat professional va canviar de manera radical: vam passar d’una situació en què tots els
assessors lingüístics treballàvem en el mateix despatx, amb la facilitat de comunicació i de coordinació que
això comporta, la qual redunda en una coherència gairebé absoluta en la nostra tasca, amb uxos de treball
totalment interioritzats, a un aïllament provocat pel connament en què les eines tecnològiques de comunicació
sincrònica i asincrònica –concretament, correu electrònic, missatgeria instantània i plataforma de comunicació–
no sempre podien suplir la immediatesa i la uïdesa de la comunicació directa cara a cara. Així mateix, es va
passar d’un horari x estipulat per la institució i aplicat de manera pràcticament uniforme a tot el conjunt de
treballadors i treballadores, en què el que primava era la permanència en el lloc de treball amb independència
de les càrregues i els uxos de treball, a una autogestió de la jornada laboral sense control extern en què cada
treballador i treballadora ha organitzat el seu temps d’acord amb les necessitats de la institució –marcades
sobretot pel compliment dels terminis de publicació– i les disponibilitats personals.
Finalment, tot i que no és l’objecte principal d’aquest estudi, em sembla oportú aportar una breu reexió sobre
els usos lingüístics en la institució, si més no els que afecten l’àmbit de treball associat a l’assessorament
lingüístic. Més enllà del fet puntual que, com he indicat, el primer Acord de la Mesa de les Corts Valencianes
referit a la situació sanitària, el 589/X, només es va gestionar en espanyol, no he detectat canvis en el
tractament de les llengües en la institució. Podem dir, doncs, que aquest cas va ser totalment excepcional.
Durant tota la pandèmia s’ha actuat a nivell d’usos lingüístics amb els paràmetres prexats, en què hi ha
llibertat absoluta individual per a emprar una llengua o l’altra i tots els documents que s’han de publicar en
el Butlletí Ocial de les Corts Valencianes estan sotmesos a un procés de correcció i traducció per part de
l’equip d’assessorament lingüístic.
Un apunt nal, abans de passar a les conclusions: el teletreball va dur associada la pràctica eliminació del
suport paper en les feines associades als serveis lingüístics. En el retorn a la presencialitat laboral, aquesta
dinàmica de no recórrer al suport paper s’ha mantingut de manera gairebé absoluta, amb l’estalvi que això
representa.
4 Conclusions
La situació sanitària excepcional derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha tingut, sens dubte, un impacte
massiu d’àmbit planetari com, probablement, ben pocs fenòmens històrics, si més no pel que fa a la velocitat
d’arribada dels efectes arreu del món, amb conseqüències no sols en aspectes de salut, sinó en l’economia, les
relacions humanes i, òbviament, les activitats laborals. Res no ha quedat aliè al fenomen i, per tant, també ha
inuït en el treball realitzat pels serveis lingüístics d’una institució parlamentària com les Corts Valencianes.
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 152
Des del punt de vista laboral, el connament absolut inicial i les mesures de distanciament social posteriors no
tan restrictives, però també considerables, van dur associada una concepció de la feina del funcionariat de les
Corts Valencianes en què la ns llavors necessària presencialitat en el lloc de treball a la seu de la institució
es va transformar en teletreball pràcticament obligatori. En aquest context, les tasques lingüístiques es van
mostrar de les més idònies per a fer-se a distància, en una situació de teletreball que no sols facilitava el
distanciament social sinó que permetia en molts casos una conciliació familiar que, en un context de tancament
dels centres educatius en el cas dels menors o dels centres de dia en el cas de les persones grans, es mostrava
com a imprescindible, però que, alhora, va fer aorar casos i necessitats individuals que ns quell moment
potser no havíem estat capaços de detectar.
M’atreviria a dir que la feina que hem fet els assessors lingüístics de les Corts Valencianes no sols no s’ha
ressentit amb el teletreball, sinó que ha estat més ecient. La més que previsible exibilitat horària que,
ben probablement amb iniciativa personal, hem aplicat a la nostra feina diària ens ha dut a atendre les
necessitats de la institució en el moment en què s’han produït, més enllà d’estrictes horaris laborals, la qual
cosa ens ha permès de complir sense angoixes els ben sovint ajustats terminis de publicació. Sens dubte, el
teletreball també té l’inconvenient de la falta de comunicació tant entre diferents serveis de la institució com
entre col·legues. Aquesta mancança s’ha pogut suplir en la majoria dels casos recorrent a eines digitals que
permeten la comunicació sincrònica i asincrònica, segons les necessitats. A més, pel que fa als usos lingüístics
institucionals, no s’ha detectat a grans trets cap retrocés –ni cap avanç– en l’ús del català.
Considero, doncs, que la pandèmia i tot el que ha dut associat en l’àmbit laboral general i en el de les
administracions públiques en particular ens ha de servir per a reflexionar tant individualment com
institucionalment sobre la manera en què gestionem els recursos –els materials, però també el temps, que
al capdavall és un dels més preats– per a, d’una banda, ser més ecients en la nostra responsabilitat com a
servidors públics i, de l’altra, conciliar de la millor manera possible la nostra vida laboral i la nostra vida
familiar. Les institucions, també les parlamentàries, n’hauran de prendre nota i, sens dubte, també cadascun
dels treballadors i les treballadores.
Referències
Beltrán, José, Venegas, Mar, Villar-Aguilés, Alícia, Andrés-Cabello, Sergio, Jareño-Ruiz, Diana, i de Gracia-
Soriano, Pablo. (2020). Educar en época de connamiento. La tarea de renovar un mundo común.
Revista de Sociología de la Educación-RASE, 13(2), 92-104.
Kamps, Bernd Sebastian, i Hoffmann, Christian. (2021). COVID reference. Steinhäuser Verlag.
Cabedo Laborda, Cristina. (2021). El ejercicio del voto parlamentario telemático en las Corts Valencianes
durante la pandemia de COVID-19. Corts. Anuari de Dret Parlamentari, 34, 41-58.
Gabaldón Estevan, Daniel. (2020). Tiempo de desescalada y nueva normalidad. Una oportunidad para
replantear los tiempos escolares situando al alumnado en el centro. Sociedad e Infancias, 4, 279-282.
Gabaldón-Estevan, Daniel, i Vela-Cerdá, Silvia. (2020). The limitations of distance education in Spain during
the 2020 Covid-19 pandemic. Dins Külli Kori i Mart Laanpere (ed.), Proceedings of the International
Conference on Informatics in School: Situation, Evaluation and Perspectives (p. 160-170). CEUR
Workshop Proceedings [Conferència celebrada a Tallinn, Estònia, 16-18 de novembre]
Garcia, Vicent, Hernàndez, Carles, i Hernàndez, Francesc J. (2020). La escuela o el vacío completo. Revista
de Sociología de la Educación-RASE, 13(2), 183-192.
García Calavia, Miguel Ángel. (2020). La COVID-19 evidencia problemas de la realidad social del trabajo.
Revista Española de Sociología, 29(3), 727-736.
García Mengual, Fernando. (2021). Les noves tecnologies en l’activitat no presencial dels membres del
parlament: l’experiència de les Corts Valencianes durant la pandèmia de la COVID-19. Corts. Anuari
de Dret Parlamentari, 34, 97-116.
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 153
Hernàndez, Francesc. J., Obiol, Sandra, i Villar, Alícia. (2020). Innovació educativa del professorat valencià
durant la Covid-19. València: Institut de Creativitat i Innovacions Educatives.
Jabazz Churba, Marcela. (2020, 1 de juny). ¿Por qué el teletrabajo no es sinónimo de conciliación laboral?
Levante-EMV.
Martínez Corral, Juan Antonio. (2020). Les Corts Valencianes y el coronavirus COVID-19. Cuadernos Manuel
Giménez Abad, 8, 165-188.
Mora Castro, Albert. (2020). Inmigración, desigualdad y Covid-19: una aproximación desde la realidad
en España. Dins Rosana Baeninger, Luís Renato Vedovato, i Shailen Nandy (coord.), Migrações
internacionais e a pandemia de Covid-19 (p. 138-149). Universidade Estadual de Campinas.
Salvador Rubert, María José. (2021). Preservar l’activitat parlamentària en temps de COVID-19. Corts. Anuari
de Dret Parlamentari, 34, 19-39.
Villar-Aguilés, Alícia. (2020). Les dones i la COVID-19. Mètode, 107(4), 6-13.
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 154
Annex I. Acords de la Mesa de les Corts Valencianes i resolucions de Presidència de caràcter
general relacionats amb la situació sanitària
− Acord número 589/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 12 de març de 2020, sobre l’aprovació
de mesures relatives a l’activitat parlamentària prevista, restricció d’accés als edicis de les Corts
Valencianes i establiment de mesures de neteja i desinfecció.
− Acord 598/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 19 de març de 2020, sobre la suspensió de
l’actual període de sessions i altres mesures d’aplicació conseqüència de l’estat d’alarma a l’activitat
de la cambra (BOCV, núm. 71, 20.03.2020).
− Resolució de Presidència de caràcter general 1/X, de 17 d’abril de 2020, sobre l’ampliació de supòsits
de vot a distància en les sessions de la Diputació Permanent durant la declaració de l’estat d’alarma
(BOCV, núm. 74, 21.04.2020).
− Acord 641/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 28 d’abril de 2020, pel qual s’adopten mesures
amb relació al desenvolupament de l’activitat parlamentària durant la vigència de l’Acord 598/X, de
la Mesa de les Corts Valencianes, de 19 de març de 2020, i d’adaptació de la institució a les noves
circumstàncies sanitàries (BOCV, núm. 75, de 04.05.2020).
− Acord 655/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 5 de maig de 2020, pel qual es reprèn el perí-
ode ordinari de sessions i s’estableixen mesures de protecció i seguretat per al desenvolupament de
l’activitat parlamentària (BOCV, núm. 76, 08.05.2020).
− Resolució de Presidència de caràcter general 2/X, de 15 de maig de 2020, sobre la celebració de
sessions plenàries i de comissió en situacions excepcionals (BOCV, núm. 78, 19.05. 2020).
− Acord 694/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 19 de maig de 2020, sobre la pròrroga del
període ordinari de sessions (BOCV, núm. 80, 27.05.2020).
− Acord 709/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 26 de maig de 2020, d’actualització de l’Acord
655/X, de 5 de maig, d’adaptació de l’activitat parlamentària a les circumstàncies sanitàries actuals
(BOCV, núm. 81, 29.05.2020).
− Resolució de Presidència de caràcter general 3/X, de 9 de juny de 2020, sobre la celebració de sessions
plenàries i de comissió en situacions excepcionals (BOCV, núm. 85, 12.06.2020).
− Acord 744/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 9 de juny de 2020, sobre mesures d’adaptació de
l’activitat de les Corts Valencianes a les condicions sanitàries actuals (BOCV, núm. 85, 12.06. 2020).
− Acord 754/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 16 de juny de 2020, pel qual es reprèn el període
de formació de les beques de formació professional adjudicades per les Corts Valencianes (BOCV,
núm. 87, 22.06.2020).
− Acord 766/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 18 de juny de 2020, d’actualització de les
mesures per al desenvolupament de l’activitat parlamentària en la situació sanitària actual (BOCV,
núm. 87, 22.06.2020).
− Acord 809/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 7 de juliol de 2020, pel qual es modica el
punt 8 de l’apartat tercer de l’Acord 766/X, de 18 de juny de 2020 (BOCV, núm. 91, 15.07.2020).
− Acord 900/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 8 de setembre de 2020, sobre l’actualització
de les mesures per al desenvolupament de l’activitat parlamentària en la situació sanitària actual
(BOCV, núm. 102, 11.09.2020).
Daniel P. Grau
Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 155
− Resolució de Presidència de caràcter general 4/X, de 6 d’octubre de 2020, sobre el sistema de votació
telemàtica, per a ampliar els supòsits de votació telemàtica (BOCV, núm. 108, 13.10.2020).
− Resolució de Presidència de caràcter general 5/X, de 27 d’octubre de 2020, sobre supòsits de votació
telemàtica (BOCV, núm. 112, 28.10.2020).
− Resolució de Presidència de caràcter general 6/X, de 23 de desembre de 2020, de modicació de
la Resolució de Presidència de caràcter general 5/X, de 27 d’octubre de 2020 (BOCV, núm. 112,
28.10.2020), sobre els supòsits de votació telemàtica (BOCV, núm. 133, 30.12.2020).
− Acord 1.201/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 26 de gener de 2021, d’actualització de les
mesures per al desenvolupament de l’activitat parlamentària i administrativa en el marc de la situació
sanitària actual (BOCV, núm. 139, 29.01.2021).
− Acord 1.320/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 16 de març de 2021, de modicació de
l’Acord 1.201/X, de 26 de gener de 2021, d’actualització de les mesures per al desenvolupament de
l’activitat parlamentària i administrativa en el marc de la situació sanitària actual (BOCV, núm. 152,
18.03. 2021).
− Acord 1.376/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 13 d’abril de 2021, sobre la realització de
teletreball en les Corts Valencianes durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19 (BOCV,
núm. 158, 21.04.2021).
− Acord 1.378/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 13 d’abril de 2021, de modicació de l’Acord
1.201/X, de 26 de gener de 2021, d’actualització de les mesures per al desenvolupament de l’activitat
parlamentària i administrativa en el marc de la situació sanitària actual, modicat per l’Acord 1.320/X,
de 16 de març de 2021 (BOCV, núm. 157, 15.04.2021).
− Resolució de Presidència de caràcter general 9/X, de 21 de setembre de 2021, sobre supòsits de votació
telemàtica (BOCV, núm. 189, 22.09.2021).
− Acord 1.714/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 21 de setembre de 2021, d’actualització de
les mesures per al desenvolupament de l’activitat parlamentària i administrativa en el marc de la
situació sanitària actual (BOCV, núm. 189, 22.12.2021).
− Acord 1.780/X, de la Mesa de les Corts Valencianes, de 19 d’octubre de 2021, d’actualització de les
mesures per al desenvolupament de l’activitat parlamentària i administrativa en el marc de la situació
sanitària actual (BOCV, núm. 196, 20.10.2021).
