STSJ Cataluña , 16 de Septiembre de 2002
| Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
| ECLI | ES:TSJCAT:2002:10032 |
| Número de Recurso | 26/2002 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 16 de Septiembre de 2002 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Recurs de Cassació núm. 26/2002 SENTÈNCIA NÚM. 27 President:
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol Barcelona, 16 de setembre de 2002 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació interposats per la Sra. Eugenia com a successora del seu espòs Sr. David , contra la Sentència d'11 de juny darrer pronunciada per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Girona en resoldre el recurs d'apel·lació formulat per l'esmentat Sr. David contra la dictada el 13 d'octubre de 1998 pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 de St. Feliu de Guíxols en el judici declaratiu ordinari de menor quantia instat pel Don. David contra el Sr. Juan Miguel i altres, sobre nul·litat de testament hològraf i altres extrems. La part recurrent ha estat representada davant d'aquest Tribunal pel procurador Sr. Ivo RANERA CAHIS i defensada pel lletrat Sr. Juan GELI RISSEC. La part recorreguda Don. Juan Miguel ha estat representat per la procuradora Sra. Araceli GARCÍA GÓMEZ i dirigida per l'advocat Sr. Josep Ma. POU de AVILÈS; i a la part recorreguda de l'Ajuntament CASTELL-PLATJA D'ARO l'ha representat la procuradora Sra. Elena SORIA de
VILLALONGA i dirigit l'advocat Sra. Mireia PI PAGÈS.
ANTECEDENTS DE FET
En les actuacions de judici declaratiu de menor quantia esmentades damunt, l'actor Don. David va sol·licitar a la demanda que fos dictada una Sentència en la qual es declarés:
"- Con caràcter principal:
-
/ Se declare nulo el supuesto testamento ológrafo de Dña. Asunción (carta documento n.3 de esta demanda), tanto considerado como "testamento" en sentido estricto como "codicilo".
-
/ Se declare al actor D. David heredero ab intestato de Dña. Asunción .
-
/ Se condene a los demandados a entregar a dicho heredero D. David las partes del caudal relicto de la herencia de Asunción que cada uno de ellos posee según detalle consignado en el hecho quinto, epígrafe letra c), de esta demanda y resulte acreditado en el pleito, con sus respectivos intereses legales, frutos o rentas.
- "Subsidiariamente, para el caso de que se reconociere al pretendido testamento ológrafo" valor de "codicilo" y éste fuere considerado como válido y eficaz, los pronunciamientos que se solicitan son los siguientes:
a/ Se declare al actor D. David heredero ab intestato de Dña. Asunción .
b/ Se declare el derecho de dicho heredero D. David a detraer su cuarta falcidia íntegra a expensas de los legados dispuestos, que deberán ser reducidos a proporción de su valor respectivo, de la forma que se determine en ejecución de sentencia.
c/ Se condene a los demandados a entregar al dicho D. David el importe o porción en que haya sido reducido su legado respectivo, con intereses, frutos o rentas a partir del momento en que quede determinada la reducción.
- Y en ambos supuestos, principal y subsidiario, se condene a todos los demandados a estar y pasar por las declaraciones y condenas que, en definitiva, formule la sentencia y al pago de las costas del juicio si se opusieren".
En data 13 d'octubre de 1998, el jutjat de 1a. Instància núm. 2 de St. Feliu de Guíxols va dictar una Sentència en què va desestimar totalment la demanda i va imposar les costes a l'actor.
No conforme aquest darrer amb aquella resolució, va interposar un recurs d'apel·lació davant la Secció 1a. de l'Audiència Provincial de Girona la qual, en data 11 de juny de 2001, va dictar la seva Sentència confirmant íntegrament la de 1a. Instància amb expressa imposició de les costes de l'apel·lació a l'actor.
Disconforme aquest amb tal Sentència va interposar contra ella un recurs extraordinari per infracció processal i un recurs també extraordinari de cassació, els quals han estat tramitats d'actor amb la llei. Es va assenyalar el dia 9 del corrent mes per a la seva deliberació i votació, les quals varen tenir lloc.
Actua com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
Per interlocutòria de 23 de maig darrer aquest Tribunal va decidir admetre a tràmit els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació interposats pel Don. David (i continuats per la defunció del mateix per la seva hereva Doña. Eugenia) contra la Sentència d'11 de juny de 2001 dictada per la Secció primera de l'Audiència Provincial de Girona la qual va confirmar la que el 13 d'octubre de 1998 havia pronunciat el Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Sant Feliu de Guíxols en el judici de menor quantia instat per l'esmentat Sr. David contra Don. Juan Miguel i altres sobre la impugnació d'un suposat testament hològraf.
La regla 6a. de la Disposició final 16a de la Llei d'enjudiciament civil obliga a resoldre en primer lloc el recurs d'infracció processal; i tenint en compte que les dues parts recorregudes que han comparegut aquí han al·legat sengles motius d'inadmissibilitat de tal recurs (d'acord amb allò que autoritza el paràgraf segon de l'art. 474 de la Llei processal esmentada) caldrà examinar en primer terme aquests motius d'al·legada inadmissibilitat.
L'Ajuntament de CASTELL-PLATJA D'ARO addueix que no s'havia d'admetre el recurs de cassació (ni per tant tampoc el d'infracció processal segons la regla 5a de la Disposició final 16a) en haver-se seguit el litigi com a judici declaratiu de menor quantia i aquesta indeterminada, per la qual cosa creu que no era admissible el recurs de cassació interposat a l'empara del núm. 3r de l'art 477,2 de la Llei d'enjudiciament civil.
Aquesta qüestió ja va ser considerada i resolta en aquest recurs en la nostra interlocutòria precedent de 23 de maig darrer en la qual, tot fent esment de la doctrina que aquest Tribunal ja havia exposat anteriorment en una altra interlocutòria de 18 d'abril passat (en resoldre el recurs de queixa núm. 20/2002)
va declarar que tant si l'assumpte havia estat tramitat en les instàncies per raó de la quantia com si ho havia estat per raó de la matèria o en un procediment especial, si la sentència recaiguda presentava interès cassacional per estar compresa en algun dels supòsits a què fa referència l'apartat 3 de l'art. 477 és admissible el recurs de cassació del núm. 3r de l'art 477,2 de la Llei processal civil. I aquest es va admetre per estar en un d'aquells supòsits.
Per consegüent, i reiterant ara la doctrina i les decisions de les nostres resolucions anteriors, cal rebutjar la causa d'inadmissibilitat del recurs esgrimida per l'Ajuntament de Castell- Platja d'Aro en el seu escrit d'oposició.
L'altra part recorreguda, Don. Juan Miguel , s'oposa també a l'admissió del recurs d'infracció processal per venir fonamentat "a l'empara de l'art. 469,1-2n, en relació amb el 218 de la L.E.C.".
Entén que aquest darrer precepte no era aplicable a la Sentència de segona instància segons la Disposició transitòria 3a de la nova llei processal; afegeix que el recurs no precisa a quin número del precepte el recurrent s'acull; que la Sentència de l'Audiència no s'ha apartat dels fets del litigi, i que els efectes de l'estimació del recurs no són els que la part recurrent pretén.
A pesar dels defectes que aquesta part recorreguda atribueix al recurs, tal part ha comprès clarament el seu contingut en manifestar que "según la tesis de la recurrente la Sentencia infringe el citado artículo al haber resuelto el tema que le fue planteado por el demandante partiendo como premisa fáctica de su fundamento de una transcripción o versión equivocada del documento ológrafo"; y que "argumenta la recurrente en este motivo que la Sentencia se ha apartado de los hechos del litigio al haber tomado en su F.J.6º como ratio decidendi ... la consideración de que en el testamento se adjudica íntegramente el Bar y Restaurante a la família con quien había convivido la testadora en su primer destino como maestra, cuando en realidad del texto resulta que sólo le adjudica las rentas, pero no la propiedad, y en cambio, omite la adjudicación de su piso a aquella família".
És a dir: malgrat les deficiències formals que s'imputen al motiu d'infracció processal formulat, no li ofereix cap dubte a la part opositora que el recurs denuncia un vici d'incongruència de la Sentència per haver-se apartat dels fets del litigi; vici que, com ha declarat repetidament aquest Tribunal en fer aplicació de la nova Llei processal, s'ha d'impugnar per la via del núm. 2n de l'art. 469 ("infracció de les normes processals reguladores de la sentència"); i això és, justament i precisa, el que la recurrent ha realizat en aquest motiu d'infracció processal al qual, per tant, res se li pot objectar pel que fa a la via processal que ha emprat.
La invocació, com a motiu d'impugnació, de l'art. 218 de la nova Llei (el qual es refereix a la incongruència de les Sentències) en comptes de citar el 359 de la Llei anterior (que es refereix al mateix), no pot constituir aquí una causa d'inadmissió perquè resulta palès tant per a la part com pel Tribunal, que el que el recurs al·lega és que la Sentència "a quo" s'ha apartat dels fets del litigi, la qual cosa és el que aquesta Sala haurà d'examinar, sense que sigui escaient denunciar que el motiu no precisa el paràgraf de l'art. 218 en què es recolza si també s'al·lega que aquest precepte no es pot aplicar.
La Sentència de l'Audiència (fonament legal SISÈ) i la de primera instància (fonament TERCERO) reconeixen que la carta respecte la qual les parts discuteixen si és o no un testament hològraf de Doña. Asunción , no conté la designació d'hereu. L'Audiència diu textualment: "El testament de Asunción no designa hereu o hereus universals ni tampoc hereus de cosa certa, institució regulada en l'art. 110 de la Compilació, avui...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba