DECRET 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
En la nostra societat, els ciutadans, tant en la seva vida privada com professional, es troben sotmesos a moltes situacions imprevistes que comporten riscos vitals i requereixen una resposta d'emergència, destacant, per la seva incidència, els associats a cardiopaties coronàries i a accidents.
Davant d'una situació d'emergència amb risc vital, els estudis realitzats demostren que la primera atenció sanitària que es presta és un factor determinant del desenllaç del procés assistencial. Per això, l'Administració de la Generalitat, en el marc de les competències que li són pròpies, considera un objectiu prioritari la formació d'aquelles persones que, per raó de les tasques que desenvolupen, professionals o voluntàries, és possible que hagin d'afrontar una situació d'emergència, fins que els professionals sanitaris se'n facin càrrec. Aquesta formació ha de garantir que es disposi dels coneixements necessaris que permetin, en la mesura del possible, millorar la situació o, si més no, evitar l'aparició de riscos afegits.
La necessitat de regular aquesta formació ha estat posada especialment en relleu en l'àmbit del transport sanitari amb motiu del progressiu desenvolupament del Pla de Serveis als Accidentats de Trànsit a Catalunya, promogut pels departaments de Governació i de Sanitat i Seguretat Social, el qual ha constatat la incidència que la primera assistència prestada al ferit al lloc de l'accident i les pràctiques de trasllat d'aquest tenen en la reducció de la mortalitat i de la gravetat de les seqüeles.
L'adquisició de coneixements en aquest àmbit és essencial també per als bombers, policies locals i mossos d'esquadra i, en general, per a tots els recursos humans implicats o mobilitzats en els serveis de Protecció Civil en les seves tasques de protecció de les persones en supòsits de greu risc, catàstrofe i calamitat pública. Igualment, és necessari aquest tipus de formació per a aquells col·lectius que, professionalment o voluntàriament, es responsabilitzen de l'organització, el desenvolupament i la supervisió de les activitats de lleure per a infants, les activitats de lleure associades a un component de risc per a la vida i la integritat física de qui les practica i les activitats esportives.
Amb aquest Decret es regulen els programes de formació en matèria d'atenció sanitària immediata. Aquests programes es classifiquen en grups en funció de les característiques del col·lectiu destinatari. Aquests grups són: el de persones que, per raó de les seves tasques envers un col·lectiu determinat, eventualment poden trobar-se en situacions d'emergència; el de persones que exerceixen una activitat que per si mateixa comporta risc o perill, i el de persones que presten serveis en l'àmbit del transport sanitari. El Decret també recull la possibilitat de formació d'aquelles persones que, sense estar vinculades professionalment amb les matèries que en constitueixen l'objecte, voluntàriament desitgin adquirir aquests coneixements.
Aquesta formació es configura com a ensenyament no reglat en el règim educatiu i els seus objectius docents es concretaran en una Guia de Formació que elaborarà l'Institut d'Estudis de la Salut, en tant que organisme competent en matèria de formació en ciències de la salut.
Vista la Llei 7/1986, de 23 de maig, d'ordenació dels ensenyaments no reglats en el Règim Educatiu Comú i de creació de l'Institut Català de Noves Professions; la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya; la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya; la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat-mossos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba