La evolución de los usos lingüísticos dentro del aula desde sexto de Primaria hasta cuarto de ESO

Des d’un punt de vista històric, i a grans trets, podem distingir dues grans fases en la política lingüística educativa a Catalunya. D’una banda, d’ençà de 1714 i ins a la i del franquisme -amb breus parèntesis, especialment durant la Segona República-, l’escola funcionà com una eina de difusió del coneixement i l’ús de la llengua castellana amb l’objectiu de crear una nació espanyola uniicada (Pueyo 1996; Marquès 2013). D’altra banda, a partir de la represa de l’autogovern, la política lingüística educativa va començar a canviar d’orientació i va anar atribuint cada vegada més protagonisme al català, tot seguint diverses fases successives (Vila 2000).

Dins aquesta segona gran fase de la política lingüística a Catalunya, s’hi poden diferenciar quatre períodes. En primer lloc, des del 1978 ins al 1983 es viu un període d’extensió de l’ensenyament de la llengua catalana durant el qual s’implanten tres hores setmanals obligatòries de llengua catalana mentre van sorgint

Page 109

experiències d’ús del català com a llengua vehicular. Del 1983 al 1993-94, gràcies a l’impuls de la Llei de normalització lingüística, es passa per una fase de generalització de l’ús del català com a llengua vehicular almenys en algunes assignatures. És en aquest moment que es deineix el model de conjunció en català, que inclou, per exemple, escoles d’immersió en català per a centres amb majoria d’alumnes no-catalanoparlants.

El segon període se situa entre 1993 i principis del segle XXI, sobretot després de la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 1994, que reconeix el dret a fer del català el «centre de gravetat del sistema educatiu», es generalitza el model de conjunció en català i el català esdevé la llengua vehicular principal de la gran majoria dels centres del país. Els objectius d’aquest model poden sintetitzar-se en la voluntat d’assolir uns graus elevats de competència oral i escrita tant en català com en castellà en el marc d’una escola integrada que cerca evitar la segregació de l’alumnat -i de la societat en general- per raons lingüístiques i que fa del català la llengua vehicular i d’aprenentatge prevalent (LPL 1998).

El tercer període comença a partir de l’arribada de la nova immigració de començaments dels 2000, i especialment pel canvi de majories parlamentàries a partir del 2003, que van fer replantejar la política lingüística escolar per tal de prestar una atenció especial a l’alumnat nouvingut (Consell Assessor del Sistema Educatiu 2006, Purtí 2006, Vila i Mendiburu, 2012). És en aquest moment que es replantegen diversos aspectes del model de conjunció per integrar-hi, per exemple, la nova immersió lingüística, les aules d’acollida, els plans d’entorn, etc. Els canvis, però, no modiiquen els trets centrals del model de conjunció, que es veuen plasmats en la Llei d’educació de Catalunya del 2010 (LEC 2009), aprovada per ampli consens al Parlament de Catalunya però impugnada al Tribunal Constitucional pel Govern del PP.

Finalment, s’arriba al quart període, pels volts de 2010, on es combinen dos factors de notable incidència en la política lingüística escolar del país: d’una banda, l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi redueixen substancialment tant la immigració com els recursos disponibles per tractar-la, i incrementen la demanda social d’aprenentatge de l’anglès; d’altra banda, la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’accés al poder d’Espanya del Partit Popular inauguren una nova etapa de conlictes legals i jurídics no sols a Catalunya, sinó arreu dels territoris de llengua catalana (Vila 2014).

Els objectius del model de conjunció en català són tres: en primer lloc, assolir uns graus elevats de competència oral i escrita tant en català com en castellà partint d’un context social o històric en què el català ha estat minoritzat políticament i socialment; en segon lloc, evitar la segregació de l’alumnat -i de la societat en general- en dues comunitats lingüístiques intercomunicades, i, inalment, promoure l’ús del català (Vila i Vial 2006). Aquests objectius es concreten en un model escolar en què l’alumnat no és separat en línies segons la llengua familiar -per això se’n diu de conjunció-, i en què la llengua de docència o vehicular habitual és el català, tal com ho expressen els articles 10 i 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC 2009, 36-38).

A l’hora d’analitzar la realitat del model lingüístic escolar a Catalunya, ben aviat es detecta que hi ha una distància considerable entre els discursos polítics i de l’activisme, per una banda, i la realitat escolar sobre el terreny, de l’altra. En el terreny dels discursos és perceptible la insistència amb què la majoria d’actors -tant partidaris com detractors- han tendit a considerar el model de conjunció com una forma d’ensenyament monolingüe en què l’única llengua d’ensenyament és el català. Aquesta és, per exemple, la posició de qui fou durant molts anys el director del Servei d’Ensenyament del Català:

En conseqüència, el concepte d’escola catalana que pretenem signiicar és el deinit com aquell que, fruit de la voluntat col·lectiva del poble, es realitza en llengua catalana i es basa en els continguts pedagògics propis [...]

(Arenas 2008: 95) (Les negretes són nostres.)

És a partir de plantejaments com aquest que s’entén bona part de la mobilització catalanista escolar, com ara la campanya «Una escola, un país, una llengua». La descripció de l’escola com a realitat monolingüe és encara més recurrent en el món de l’activisme espanyolista:

Page 110

¿En qué consiste ese modelo [lingüístic escolar de Catalunya]? Consiste en que la única lengua vehicular en las escuelas de Cataluña es el catalán. [...] El catalán, como lengua vehicular única en el sistema escolar catalán, es la lengua en que se desarrolla toda la actividad académica y en todo el sistema educativo, desde preescolar hasta bachillerato. El español es enseñado como asignatura, teniendo una carga horaria de dos a tres horas semanales.

(Vilarrubias 2013: 12)

O, tal com ho expressa una de les associacions deganes de l’espanyolisme lingüístic:

Estamos en contra del modelo monolingüe y discriminador de la inmersión lingüística y a favor de un modelo bilingüe, respetuoso con nuestra realidad social bilingüe.

(Convivencia Cívica Catalana 2004)

La coincidència entre sectors oposats en aquest lloc comú discursiu -aquest tòpic, per dir-ho en terminologia retòrica- s’explica molt probablement pel fet que el discurs de l’escola monolingüe en el fons s’adiu no sols amb els objectius, sinó ins i tot amb les necessitats de tots dos sectors, tot i que per raons diferents. D’una banda, als sectors catalanistes -sobretot governamentals- el fet de presentar l’escola de Catalunya com una institució totalment catalanitzada els ha servit tot sovint per demostrar els èxits de l’Administració en el camp de la normalització lingüística. A l’altra banda, la descripció de l’escola catalana com una institució asixiantment monolingüe ha esdevingut un dels tòpics discursius de l’argumentari nacionalista hispanocastellà, ins al punt que, tal com mostra la citació de Convivencia Cívica Catalana, constitueix la clau de volta del discurs sobre la presumpta opressió dels hispanòfons a Catalunya.

La descripció de l’escola catalana com a realitat unilingüe, habitual en els debats polítics i mediàtics, no es retroba en els sectors socials i professionals que tenen un contacte més proper amb l’escola. Ben al contrari, tant educadors com pares i investigadors tendeixen a assenyalar que les pràctiques lingüístiques en entorns escolars disten molt d’aquest monolingüisme, com a mínim des de dos punts de vista:

1. Els usos entre l’alumnat: diversos estudis han mostrat al llarg dels darrers anys que, encara que el català pugui ser majoritari com a llengua docent, una part substancial, ins i tot majoritària, de les interaccions entre alumnes continua realitzant-se en castellà (Vila 1996; Unamuno 1999; Galindo 2005; De Rosselló 2010). De fet, la constatació que el castellà continua tenint un pes molt important en les relacions interpersonals a les escoles catalanes va acabar traduint-se en la fórmula, enginyosa però equívoca, «Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati». Convé fer notar que aquesta frase conté com a mínim dues imprecisions: d’una banda, és empíricament demostrable que, encara que no s’hagi aconseguit incorporar a l’ús espontani del català en molts dels ills i néts de les immigracions del segle XX, la llengua continua viva als patis i en les interaccions entre catalanoparlants (Bretxa 2014; Vila 2004); d’altra banda, la fórmula esmentada reforça el mite que ‘l’escola’ com a institució docent funciona enterament en català, la qual cosa, com veurem tot seguit, tampoc no és exacta.

2. Els usos docents: encara que siguin pocs i parcials, diversos estudis assenyalen que, tot i que el català hagi esdevingut la primera llengua vehicular del país, el castellà continua tenint un paper no negligible com a instrument de docència (veg. taula 1):

Taula 1. Llengua de docència segons diferents estudis

[VER PDF ADJUNTO]

Font: elaboració pròpia a partir de diversos estudis.

En altres paraules, per més que el debat polític s’aferri al mite de l’unilingüisme, les dades indiquen que a les aules catalanes l’ús de les dues llengües és força més ampli del que a priori s’ha volgut fer creure. Val

Page 111

a dir que això, tenint en compte la composició demolingüística del país, no té res de sorprenent. De fet, cal reconèixer que l’estudi de les pràctiques lingüístiques dins de l’aula és complex, perquè en aquests espais es combinen diversos tipus de relacions i de situacions, que van des de la classe magistral ins al treball en petit grup, les exposicions davant els companys, els usos orals enfront dels escrits, etc. No és infreqüent, per exemple, que un mateix docent passi del català al castellà enmig d’una classe -o a l’inrevés- per adreçar-se a un alumne concret. D’altra banda, l’ús de materials reals -per exemple, documentació escrita o recursos audiovisuals- fa encara més habitual la presència de diverses llengües en l’activitat docent quotidiana. En aquest sentit, el model lingüístic escolar vigent a Catalunya és profundament heteroglòssic (Garcia 2008: 128), en el sentit que, partint de la diversitat preexistent, reïx a desenvolupar les habilitats lingüístiques del conjunt dels infants en les dues llengües oicials del país sense crear compartiments estancs i prioritzant en cada moment allò que convé per a l’aprenentatge, no pas en funció de quotes preestablertes.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar les pràctiques lingüístiques dins l’aula d’una mostra d’alumnes de sisè d’ensenyament primari de Catalunya de diverses localitats i seguir-ne l’evolució al llarg de secundària. L’objecte d’estudi d’aquest treball són tant la llengua en què l’alumnat s’adreça als professors com la llengua que el professorat empra en adreçar-se a cadascun dels alumnes. L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades provinents dels qüestionaris dels projectes RESOL i RESOLSEC.

El disseny de RESOL i RESOLSEC es fonamenta en el seguiment de la població escolar d’una cohort determinada d’un conjunt de municipis de Catalunya al llarg de diversos cursos escolars, per tal de comprovar com evolucionen els mateixos individus i evitar els biaixos que es produeixen en comparar cohorts diferents i deduir-ne canvis en els comportaments. Després d’un procés de selecció en funció de diversos criteris - coniguració sociolingüística, ubicació, tipus d’hàbitat, etc.-, es van seleccionar una sèrie de municipis que en certa mesura reproduïssin la diversitat sociolingüística de Catalunya. Concretament, es van seleccionar tres municipis de l’Àmbit Metropolità de Barcelona²(en endavant, AMB) -Mataró, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- on la presència del català com a llengua inicial i el seu coneixement són en termes generals més baixos que a la mitjana de Catalunya, i dos municipis de fora de l’AMB -Manlleu i Balaguer- on el percentatge de població que té el català com a primera llengua i el seu coneixement són més elevats. (Per a més informació sobre el projecte, veg. Bretxa i Vila 2012)

Taula 2. Municipis seleccionats per RESOL

[VER PDF ADJUNTO]

Page 112

Font: les dades sobre llengua inicial són de l’EULP 2013, les dades sobre coneixement (saber parlar català) són del Cens 2011, i les dades sobre població són del Padró continu del 2013.

Tot i que en termes de sexe o bé llengua familiar (CSASE 2008) la mostra de RESOL té notables semblances amb la població de Catalunya de la seva mateixa edat, cal tenir present que la mosta també inclou un cert nombre de biaixos, com ara la sobrerepresentació de l’escola privada per damunt de la pública. Tot plegat fa que els resultats d’aquest estudi permetin copsar la complexitat dels comportaments sociolingüístics del país, però que no es puguin projectar automàticament a la totalitat de Catalunya.

Un cop es van haver seleccionat els municipis que havien de formar part de l’estudi, i gràcies al suport del Departament d’Educació,³es va dur a terme la primera onada del treball de camp, que s’ocupava de 6è de primària. Aquesta primera onada es va repartir en dos anys segons els municipis i la disponibilitat dels investigadors que efectuaven la recerca. Així doncs, durant l’any 2007 es va fer la recollida de dades a Mataró i Balaguer, i durant l’any 2008, a Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Manlleu. La segona fase de l’estudi -1r ESO- es va realitzar un any més tard, sempre mantenint l’any de diferència entre els municipis. Finalment, la tercera onada, que recull les dades de 4t d’ESO, es va realitzar durant els anys 2011 i 2012.

El nombre d’alumnes de 6è de primària enquestats va pujar a 1.817 (veg. taula 3). Tanmateix, com sol passar en tots els estudis longitudinals, no tots aquests alumnes van poder ser enquestats novament a 1r d’ESO i a 4t d’ESO. Ja sigui per canvi de localitat de residència o emigració, per repetició de curs, per motius biològics -malaltia, decés, etc.- o per diicultats d’identiicació, només van poder-se enllaçar els qüestionaris d’un 63% dels informants de la mostra inicial, una xifra més que satisfactòria en treballs d’aquesta natura (Alvira 2004).

Taula 3. Població objecte d’estudi: escolars de cada localitat

[VER PDF ADJUNTO]

La recollida de dades demoscòpiques de RESOL es va realitzar a través d’un qüestionari sociolingüístic distribuït a tot l’alumnat de les ciutats i dels cursos seleccionats que aplega informació sobre usos, opinions, actituds, etc. Tanmateix, en aquest treball només abordarem les dades especíiques corresponents a l’apartat dedicat a les llengües a l’aula.

Les dues preguntes que s’ocupen d’aquest tema i que són objecte d’anàlisi en aquest treball (veg.taula 4) van formular-se partint de la doble constatació que, a Catalunya, els factors individuals són fonamentals a l’hora d’establir les tries de llengua, i que la docència en les aules contemporànies ha anat adoptant un caràcter menys magistral i més participatiu que fa que l’alumnat interactuï molt més sovint amb el professor del que era comú en les classes magistrals de dècades passades. D’aquesta manera, les preguntes formulades

Page 113

no inquireixen sobre què es fa «a classe» en abstracte, sinó que demanen què fan els informants en les interaccions concretes de cadascun d’ells amb els seus professors, i què fan els professors no pas en adreçar-se al conjunt, sinó concretament amb ells. Sens dubte, aquestes preguntes no recullen tota la riquesa de possibilitats de tries lingüístiques dins d’una aula -una empresa només possible amb estudis etnogràics-, però tenen l’avantatge de permetre veure una dimensió, la dels usos lingüístics docent-discent individuals, que sovint queda amagada quan les preguntes són menys precises.

Taula 4 Conceptes analitzats

[VER PDF ADJUNTO]

La mostra RESOL està formada per 1.050 alumnes enllaçats, és a dir, que s’han seguit quan cursaven 6è de primària, 1r d’ESO i 4t d’ESO. La distribució per sexes és força homogènia, però amb una certa presència superior de noies: el 45,9% són nois i el 54% són noies. La majoria dels informants són autòctons, ja que un 89,3% han nascut a territoris de parla catalana. Del 10,7% restant, un 3,6% provenen del nord d’Àfrica, concretament del Marroc; un 3,8%, de països del centre i el sud d’Amèrica (Argentina, Colòmbia, Cuba, Paraguai, República Dominicana, Uruguai, Veneçuela, Xile, Bolívia, Perú, Equador, Mèxic i Brasil); un 1% provenen de països de la Unió Europea -UE27-, concretament Itàlia, França, Romania i Portugal. Els informants restants, que no arriben a l’1%, provenen de la resta d’Estat espanyol (0,8%), d’Amèrica del Nord (0,1%), de la resta d’Europa (1%), d’Àfrica del sud (Gàmbia, Senegal, Guinea, Kenya) (0,3%) i d’Àsia (Xina, Pakistan i Nepal) (0,8%).

Pel que fa la zona de residència, el 80,8% dels alumnes viuen a municipis de l’AMB (Mataró, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí), i el 19,2% resideixen a municipis de fora de l’àmbit esmentat (Manlleu i Balaguer). La distribució dels informants segons la llengua inicial (L1) difereix del conjunt de la població de Catalunya. A la mostra RESOL, el 42,6% dels alumnes tenen el català com a L1, el 34,4% tenen el castellà, el 15,2% tenen el català i el castellà, i, inalment, el 7,6% tenen altres llengües o combinacions.

El gràic 1 mostra els usos lingüístics en cadascun dels tres cursos analitzats. La línia contínua representa l’evolució dels usos entre 6è de primària, 1r d’ESO i 4t d’ESO del professorat cap als alumnes, mentre que la línia discontínua mostra els usos de l’alumnat cap al professorat. A l’hora de llegir les dades, és important

A classe, sense comptar les classes de català, castellà i idiomes, els professors en general en quina llengua et parlen?

1. Només o sobretot en català

2. Igual en català que en castellà

3. Només o sobretot en castellà

Page 114

recordar que tots els comportaments estan descrits des de la perspectiva de l’alumnat, que és qui contesta l’enquesta, i no pas del professorat. Així doncs, les dades alumne ~ professor s’han de llegir en termes de «percentatge d’alumnes que usen X per adreçar-se als docents». Ara bé, les dades professor ~ alumne cal entendre que fan referència al percentatge d’alumnes als quals els professors se’ls adrecen en una llengua o l’altra, no pas de professors que sempre usin una llengua o l’altra. En altres paraules, les dades ens informen de quants alumnes són tractats en català o en castellà, però no pas de quants professors usen una llengua o l’altra.

Una primera observació del gràic permet airmar que, d’acord amb aquestes dades, i en consonància amb el que preveu el model lingüístic de conjunció de Catalunya, el català és la principal llengua usada en les interaccions entre professorat i alumnat.

Gràfic 1. Evolució dels usos lingüístics dins l’aula entre sisè de primària, primer d’ESO i quart d’ESO). Percentatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

El català és la llengua que el professorat parla als alumnes majoritàriament en tots els cursos analitzats: 80,4% a 6è, 72,3% a 1r d’ESO i 73,3% a 4t d’ESO. De fet, el percentatge d’alumnes que declaren que tots els docents els parlen en castellà és exigu: 0,7% a 6è de primària, 0,8% a 1r d’ESO i 2% a 4t d’ESO. Tanmateix, cal assenyalar que els usos bilingües -és a dir, l’ús tant de català com de castellà pel que fa al professorat dins l’aula- presenten uns nivells molt signiicatius al llarg dels tres cursos: de fet, un 18,9% dels alumnes de 6è de primària, un 26,9% dels de 1r d’ESO i un 24,7% a 4t d’ESO diuen que els seus docents se’ls adrecen «igual en castellà que en català».

En termes evolutius, al llarg dels cinc anys analitzats en el projecte RESOL observem un descens de 7,1 punts percentuals en l’ús de només o sobretot el català com a llengua utilitzada per part del professorat dins l’aula, un augment de 5,8 punts percentuals en l’ús combinat de català i castellà, i, inalment, un augment d’1,3 punts percentuals en l’ús de només o sobretot el castellà per part del professorat dins l’aula. Val a dir que el canvi més important respecte als usos lingüístics del professorat dins les aules es produeix en el pas de primària a secundària, és a dir, en la transició educativa, i no tant al llarg de la secundària obligatòria.

Page 115

Pel que fa a la llengua que els alumnes diuen parlar a classe amb els professors, i tal com es pot apreciar al gràic 1, els resultats són força similars als anteriors, encara que amb un ús inferior del català. Amb tot, també és el català la llengua predominant al llarg dels tres cursos: el 76% dels alumnes parlen només o sobretot català dins l’aula amb el professorat a 6è de primària, el 66% ho fa a 1r d’ESO i el 64% ho fa a 4t d’ESO. Això representa que, al llarg dels cinc anys escolars, els alumnes que s’han seguit en el projecte RESOL han reculat en l’ús de només o sobretot en català a classe en un considerable 12%. L’ús equivalent de català i castellà és signiicatiu en tots tres cursos, i arriba al 30% a secundària. Concretament, el 23% dels alumnes deien utilitzar català i castellà dins l’aula amb el professorat a 6è de primària, i el 31% ho fa al primer curs de la secundària obligatòria, i es mantenia ins al inal de 4t d’ESO. En canvi, l’ús exclusiu del castellà és molt menor, tot i que no pas negligible, sobretot a secundària: 1,2% a 6è, 2,2% a 1r d’ESO i 5,3% a 4t d’ESO. De nou, és en la transició entre primària i secundària que hi ha un augment més signiicatiu de l’ús del castellà -en aquest cas, de 4,1 punts percentuals.

A continuació es presenten les dinàmiques de cada grup de llengua inicial en els usos amb els professors. La primera constatació sobre el comportament dels catalanoparlants inicials (veg. taula 5 i gràic 2) és que aquest col·lectiu usa predominantment el català, i és interpel·lat majoritàriament en aquesta llengua pels professors. De fet, els catalanoparlants inicials declaren un ús amb els professors molt semblant al que els professors fan amb ells, i això al llarg dels tres anys, tot i que aquest alumnat usa el català una mica més que no pas el professorat que se li adreça. L’ús de castellà en exclusiva és minoritari i no arriba en cap cas al 5%, però té una lleu tendència ascendent, mentre que l’ús combinat de català i castellà es mou entre l’11 i el 20% al llarg dels tres cursos. En termes globals, la tendència més remarcable d’aquest grup és el descens en l’ús de català a favor d’usos bilingües en el pas de primària a secundària, a l’entorn de 7 punts percentuals tant del professorat com de l’alumnat, però que al inal de la secundària obligatòria gairebé retorna als percentatges de primària (veg. gràic 2).

Taula 5. Les llengües dins l’aula de l’alumnat catalanoparlant inicial (6è primària - 1r-4t ESO). Per-centatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

El comportament lingüístic dels alumnes bilingües inicials dins les aules (veg. taula 6 i gràic 2) difereix força del comportament del professorat amb ells, encara que les dinàmiques s’assemblin. Els alumnes bilingües inicials diuen alternar més les dues llengües que no pas el professorat, i fan menys ús exclusiu o predominant del català. En el pas de primària a secundària hi ha un augment important de l’ús combinat de català i castellà dels alumnes amb els professors, ja que a primària el 30,1% dels alumnes deia utilitzar tant el català com el castellà per parlar amb els seus professors dins l’aula, mentre que a 1r d’ESO aquest percentatge puja ins al 44,6% (14,5 punts percentuals). L’ús exclusiu de castellà en aquest grup és signiicatiu, i s’acosta, sense arribar-hi, al 10% dels informants.

Page 116

Taula 6. Les llengües dins l’aula de l’alumnat bilingüe inicial (6è primària - 1r-4t ESO). Percentatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

Els castellanoparlants inicials declaren un comportament similar al dels bilingües inicials (veg. taula 7 i gràic 2). A primària, el català és la llengua preferent tant del professorat com de l’alumnat (67,5% i 58,3%, respectivament), però en el pas a secundària hi ha una reculada important del català a favor dels usos bilingües. L’ús exclusiu del castellà creix especialment entre aquest l’alumnat en el pas de 1r d’ESO a 4rt d’ESO (veg. gràic 2). A més a més, al llarg de la secundària l’ús del català per part dels alumnes segueix disminuint (entre 6è de primària i 4t d’ESO hi ha una disminució de 20,7 punts percentuals) en beneici de l’ús d’ambdues llengües (43,6%) i de l’ús de només el castellà (18,8%).

Taula 7. Les llengües dins l’aula de l’alumnat castellanoparlant inicial (6è primària - 1r-4t ESO). Per-centatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

L1 Castellà Llengua que el professorat parla a l’alumnat dins l’aula

Page 117

Gràfic 2. Llengües dins les aules segons la llengua inicial de l’alumnat (6è primària - 1r-4t ESO). Per-centatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

L’anàlisi de les dades segons el territori mostra també unes diferències signiicatives pel que fa als comportaments lingüístics. La primera constatació és que les dades del gràic 3 mostren diferències rellevants entre els usos lingüístics dels centres segons si s’ubiquen dins o fora de l’AMB: sintèticament, en tots tres anys el català sol o predominant s’usa més fora de l’AMB (en aquest cas, a les aules de Manlleu i Balaguer) ?entre un 85% i un 89% dels alumnes? que no pas als municipis que formen part de l’AMB (Mataró, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern), on els alumnes que declaren aquesta opció oscil?len entre un 58% i un 78%.

La segona constatació és que en els municipis que formen part de l’AMB hi ha diferències importants relatives als usos entre els alumnes i el professorat, cosa que no passa en els municipis de fora de l’AMB, on els usos del professorat i de l’alumnat pràcticament són idèntics. Als municipis de l’AMB els professors utilitzen en general més el català dins l’aula que els alumnes, que, en canvi, usen més les dues llengües que els seus docents (veg. gràic 3).

La tercera constatació és que en els municipis de l’AMB ?on es detecten més canvis en l’evolució dels usos lingüístics? professors i alumnes no segueixen la mateixa trajectòria. L’ús del català per part del professorat a classe segueix una dinàmica una mica ondulant: cau abruptament de 6è a 1r d’ESO, però després torna a augmentar de 1r a 4t d’ESO. Així doncs, es podria airmar que el canvi important en la llengua del professorat es produeix en la transició a l’educació secundària. En canvi, l’ús del català entre l’alumnat cau de 6è de primària a 4t d’ESO, però no es torna a recuperar, ans al contrari, creix el nombre d’informants que passen a usar només el castellà amb tots els seus professors. Fora de l’AMB, per contra, les oscil?lacions són molt menors.

Page 118

Gràfic 3. Llengües dins les aules segons l’àmbit territorial (6è primària - 1r-4t ESO). Percentatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

En poques paraules, d’acord amb les dades recollides, el català és la llengua vehicular predominant als centres educatius, però es troba lluny de ser l’única llengua dins les aules, especialment en l’educació secundària. En el pas a secundària, l’ús escolar del castellà guanya terreny no tant de manera isolada, sinó en règim de bilingüisme, ins al punt que prop d’un terç de l’alumnat de l’AMB utilitza les dues llengües dins les aules.

Si s’analitza cada localitat especíica, es detecten dinàmiques força diferents, sobretot dins l’AMB (veg. gràic 4):

-A Mataró, el català és la llengua predominant dins les aules tots tres anys (entre un 60% i un 80%), però recula en el pas de 6è de primària a 1r d’ESO en favor dels usos bilingües tant per part del professorat com de l’alumnat. A 4t d’ESO els professors semblen usar una mica més el català, mentre que el nombre d’alumnes que parlen només o sobretot en català cau ins al 59%.

-Sant Just Desvern és, de tots els analitzats, el municipi amb la presència de català dins les aules més baixa a primària, i aquest percentatge encara baixa una mica a 1r d’ESO. Tanmateix, i contràriament al que s’esdevé en la resta de municipis de l’AMB, a 4t d’ESO el català recupera 9,5 punts percentuals i atrapa o ins i tot supera els índexs de Mataró. De fet, a Sant Just Desvern l’alumnat i el professorat van molt més compassats en els canvis que als altres dos municipis de l’AMB.

-Finalment, el municipi de Sant Joan Despí comença amb uns usos de català dins l’aula iguals o ins i tot superiors a Mataró a 6è de primària, però és també la localitat amb un descens més important ?descens que ja no es recupera a 4t d’ESO. A Sant Joan Despí és on més distància es detecta entre els usos dels professors, que sempre parlen més català que altres opcions, i els dels alumnes, que a secundària es divideixen quasi a parts iguals entre els que usen sobretot el català i els que usen totes dues llengües.

És interessant de remarcar que, pel que fa a l’ús exclusiu del castellà, les dades romanen baixes a tots tres municipis. Això sí, cal fer una diferència: entre la llengua dels professors i la llengua dels alumnes. El percentatge d’informants que diuen parlar només en castellà amb tots els professors a Mataró i a Sant Joan Despí és de 6,3% i 9,5%, respectivament; en canvi, el percentatge d’alumnes que diuen que tots els professors se’ls adrecen sempre en castellà se situa entorn del 2%.

Page 119

Gràfic 4. Llengües dins les aules segons els municipis de l’AMB. Percentatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.

Pel que fa als municipis de fora de l’AMB, tenen uns percentatges més elevats de català, a l’entorn del 80%, però amb certes diferències. Tal com ja s’ha assenyalat anteriorment, els usos lingüístics del professorat i de l’alumnat són molt semblants.

Balaguer és el municipi analitzat amb més ús de català per part de l’alumnat i del professorat: a la capital de la Noguera, el 90,9% dels usos lingüístics dins les aules són només o sobretot en català, tant si parlem de docents com si parlem d’alumnes. Pel que fa a la resta d’informants, aquest 10% restant declara una combinació de català i castellà, mentre que l’ús exclusiu del castellà, ja sigui amb tots els professors o de tots els professors, no apareix en cap curs.

Per la seva banda, Manlleu també té uns percentatges d’ús de català dins l’aula comparativament elevats: a 6è a l’entorn del 86% dels alumnes utilitzen el català amb el professorat, i a l’inrevés. Amb tot, a 4t d’ESO hi ha un lleu descens de 3 punts percentuals, que, curiosament, afavoreix l’ús exclusiu del castellà. L’ús combinat de català i castellà a les aules de Manlleu representa a l’entorn del 15% de les interaccions entre alumnes i professors, mentre que l’ús exclusiu del castellà és pràcticament inexistent, excepte a 4t d’ESO, on apareix un 3% d’alumnes que diu que el professorat es dirigeix a ells en aquesta llengua. És interessant de fer notar que aquest percentatge d’informants a qui tots els professors s’adrecen en castellà no diu pas parlar en castellà amb els seus companys.

Page 120

Gràfic 5. Llengües dins les aules segons els municipis de fora de l’AMB. Percentatges

[VER PDF ADJUNTO]

Font: RESOL 2007-12.