Llei sobre el Personal Eventual, Contractat i Interí al Servei de la Generalitat en el Període Anterior al 1939 de Catalunya (Llei 18/1984, de 20 de març)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
La normativa sobre amnistia, constituïda pel Reial Decret-llei 10/1976, de 30 de juliol, i la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, i per altres disposicions complementàries, fa referència als funcionaris, sense distingir entre els de carrera i els eventuals o interins. No obstant això, els Ministeris de la Presidència i d'Economia i Hisenda, a proposta de la Comissió Interministerial creada a l'empara del Reial Decret-llei 1081/1978, de 2 de maig, només han concedit l'aplicació dels beneficis de l'amnistia als sol·licitants que van poder acreditar la condició de funcionaris de carrera en la Generalitat d'abans de 1939.
Certes persones que van prestar serveis en la Generalitat com a contractats, interins o eventuals van ésser separades del servei per raons polítiques, alienes a la seva voluntat, sofriren les conseqüències d'una depuració expressa o presumpta -sobre la base de la Llei del 10 de febrer de 1939- i perderen les expectatives de consolidar la condició de funcionaris de carrera. Cal aplicar, doncs, per equitat i analògicament, els principis que inspiren la legislació sobre l'amnistia, amb la finalitat de reparar la injusta situació de distinció en què es troba aquell col·lectiu, encara que aquesta aplicació es faci amb raonables diferències sobre la base de la diversa vinculació jurídica que, respecte als funcionaris de carrera, el dit col·lectiu tenia amb la Generalitat de l'època republicana.
Atesa la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya amb vista a elaborar una disposició que reconegui a aquestes persones els mateixos o semblants drets i beneficis que la normativa legal actual estableix sobre amnistia, s'aprova aquesta Llei.
Aquesta Llei té per objecte de regular uns beneficis d'amnistia per a aquelles persones que van prestar serveis professionals i retribuïts com a funcionaris eventuals o interins o com a contractats -en règim administratiu o laboral- a la Generalitat republicana i que van perdre el lloc de treball per mobilització o per raons polítiques.
Als efectes d'aquesta Llei es consideren beneficiaris, per ordre rigorós i excloent, les persones següents:
-
Els causants del dret als quals es refereix l'article 1.
-
El vidu o la vídua d'aquests.
-
Els fills menors d'edat dels mateixos causants, i els majors d'edat si són disminuïts físics, psíquics o sensorials.
Es presumeix que una persona va perdre el lloc de treball per raons polítiques si va deixar de treballar en la Generalitat l'any 1939 i no consta cap més causa de cessament en el servei actiu, llevat d'aquelles que es van incorporar sense solució de continuïtat a l'Administració de l'Estat o a la local.
Es considera que les persones que van ésser mobilitzades per crida de la seva lleva continuaren en situació de servei actiu fins al febrer de 1939 si no consta cap causa que els impedís la incorporació de files.
-1 Per a poder-se acollir als beneficis d'aquesta Llei és indispensable en qualsevol cas acreditar fefaentment la prestació de serveis professionals i retribuïts en l'anterior Generalitat de Catalunya, almenys per la durada d'un any, abans del 1939, bé com a funcionaris -interins o eventuals-, bé com a contractats en règim administratiu o laboral. En el cas que aquesta prestació de serveis hagués tingut una durada de sis mesos abans de l'1 de febrer del 1939, els beneficis de la Llei es poden aplicar en determinats casos proporcionalment al temps esmerçat en la prestació dels dits serveis, en la forma que s'ha de determinar per reglament. La comissió interdepartamental a la qual es refereix l'article 9 ha de considerar totes aquelles situacions en què, sobre la base dels -2 En el cas que, d'acord amb l'article 5.1.a) i 10 d'aquesta Llei, es reconegués el dret a la reincorporació a un lloc de treball, a més de l'acreditació prevista en el punt 1 d'aquest article, és un requisit imprescindible tenir la condició de nacionalitat que estableixen les lleis vigents.
-1 Corresponen als causants del dret els beneficis següents:
-
La reincorporació al lloc de treball d'acord amb el que disposa l'article 10, llevat dels casos en què per imperatiu legal, edat o incapacitat sigui procedent el reconeixement de la pensió.
-
El reconeixememt d'una pensió de jubilació, d'acord amb les condicions que indica l'article 6, a aquells que han assolit l'edat de seixanta-cinc anys i a aquells que l'assoliran en el futur.
Tenen també dret a pensió les persones que, no havent arribat a aquesta edat, obtinguin la declaració d'incapacitat.
-2 S'han d'atorgar les pensions corresponents als drethavents del personal al qual són reconeguts els drets d'aquesta Llei.
-1 Les pensions a què tenen dret els beneficiaris d'aquests Llei han d'ésser fixades anualment per la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que ha d'habilitar els crèdits adients amb aquesta finalitat, i s'han de determinar segons el tenor de la normativa vigent sobre classes passives, especialment de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
-2 La classificació dels havers a percebre s'ha de fer d'acord amb una assimilació entre les condicions exigides pel lloc de treball que ocupava l'originari del dret en l'antiga Generalitat i els nivells existents actualment, sense reconeixement de l'antiguitat.
-3 Les persones que als efectes d'aquesta Llei optin per incorporar-se a llocs de treball de la Generalitat, en arribar a l'edat de seixanta-cinc anys passaran a percebre com a mínim la pensió que s'estableixi d'acord amb l'apartat primer, sens perjudici dels drets que hagin pogut consolidar basant-se en altres sistemes de previsió i d'acord amb les incompatibilitats establertes per aquesta Llei.
La percepció de la pensió corresponent és incompatible amb la percepció de qualsevol altra pensió derivada d'una relació de treball.
En cas que l'altra pensió sigui inferior a la que correspongués per aquesta Llei, només es podrà percebre la quantitat que resulti de la diferència.
Resten excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei les persones que han obtingut o, si s'escau, que es troben en condicions d'obtenir els beneficis de l'amnistia previstos en el Reial Decret-llei del 30 de juliol de 1976 i les disposicions complementàries.
La concessió dels beneficis d'aquesta Llei s'ha d'atorgar per acord del Consell Executiu a proposta d'una comissió interdepartamental presidida pel Conseller de Governació.
Les persones a qui es reconegui el dret a reincorporar-se a un lloc de treball similar al desenvolupament a l'antiga Generalitat passaran a ocupar llocs de treball vacants de l'Administració de la Generalitat, amb contracte laboral o amb contracte administratiu transitori segons la naturalesa de la funció, sempre que compleixin les condicions exigibles actualment per a accedir a aquests llocs.
S'atorguen els beneficis d'aquesta Llei al vidu, a la vídua o als orfes disminuïts físics, psíquics o sensorials de les persones que tingueren un vincle professional laboral o administratiu amb la Generalitat i que moriren en situació d'actiu abans de febrer de 1939.
S'autoritza el Consell Executiu perquè desplegui per reglament aquesta Llei, especialment pel que fa a la composició i el funcionament de la comissió interdepartamental a què es refereix l'article 9 i a les normes sobre la tramitació i els terminis hàbils de presentació de les sol·licituds dels possibles beneficiaris.
Aquesta Llei produirà efectes econòmics a partir de l'1 de gener de 1984.
