L'estatut jurídic dels electes locals

AutorJosep Maria Elorduy I Vidal
Cargo del AutorCap de Gabinet de Presidècia, Diputació de Tarragona Professor associat de Dret Administratiu, URV

7.1. Introducció

El sistema de democràcia representativa que els espanyols van atorgar-se amb la Constitució de 1978 confereix als electes un paper primordial en la seva conservació i plena execució. La sobirania que resideix en el poble1 i de la qual emanen els poders de l’Estat abasta, no cal dir-ho, el poder local com a integrant de l’Estat. Conseqüentment, la Constitució espanyola (CE) estableix que el govern i l’administració dels municipis resten encomanats als respectius ajuntaments2, els quals són integrats pels alcaldes i els regidors.

Els regidors, que configuren els ajuntaments com a primer nivell de l’Administració local3, són escollits mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret per part dels veïns (art. 140 de la CE). Aquesta elecció es durà a terme en la forma establerta per la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG). Per la seva banda, el govern i l’administració de les províncies són encomanades a les diputacions o d’altres corporacions de caràcter representatiu (art. 141 de la CE). En el cas de Catalunya, el govern i la administració de les comarques s’ha encomanat als consells comarcals (art. 12 de la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya –LOCC).

L’article 23 de la CE disposa que els ciutadans tenen el dret de participar en els afers públics. A les administracions locals ho fan de forma indirecta, de manera que als ajuntaments són representats pels regidors, als consells comarcals pels con- sellers comarcals, i a les diputacions pels diputats provincials, tots ells escollits democràticament, tot i que mitjançant elecció directa en el cas dels municipis i per via indirecta en les administracions supramunicipals. És per això que el Tribunal Constitucional declara de forma reiterada4 que tenen la titularitat del dret fonamental comprès a l’art 23.2 de la CE els propis ciutadans, primer com a candidats a un càrrec representatiu i després com a titulars de l’esmentat càrrec5. S’ha de remarcar, doncs, la importància dels regidors, dels diputats provincials i dels consellers comarcals com a representants de la participació ciutadana en els afers públics.

Els regidors, consellers comarcals i diputats provincials són els encarregats d’assumir les accions necessàries per al desenvolupament de les funcions assignades a l’Administració local, tant des de la vessant política –govern/oposició-, com des de la vessant de gestionar els interessos de la comunitat veïnal que representen, dins de l’àmbit competencial que els és propi, a les respectives administracions locals.

Per donar compliment a aquestes funcions, la legislació de règim local, tant en les normes de caràcter estatal com en les de caràcter autonòmic, ha disposat un seguit de drets i obligacions atribuïbles als electes locals que es resumeix sota l’epígraf “Estatut dels membres de les corporacions locals”. Així ho fa la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), en els seus articles 147 al 155, en el títol 15. Igualment, la Llei 7/1987, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), ho disposa en els articles 73 al 78, que conformen el capítol V del títol V, referit a les disposicions comunes a les entitats locals.

Pel que fa a aquests drets i deures, cal tenir en compte que, més enllà de la legislació de règim local, és d’especial incidència allò que disposa la LOREG. Igualment, cal atendre la constant producció legislativa autonòmica i estatal que té com objecte la regulació d’aspectes parcials que són d’aplicació en aquest àmbit. Ens referim especialment a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques quant a la seva aplicació en relació a la condició d’electe dels treballadors als quals els és aplicable, o la Llei

catalana 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitat del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

L’article 147.2 de la LMRLC -que tracta de la regulació del nombre de membres dels ajuntaments i les diputacions provincials, del procediment per a elegirlos, així com de la durada del mandat i els supòsits d’inelegibilitat i d’incompatibilitats aplicables a les corporacions locals catalanes- fa una remissió legislativa, en aquesta matèria, i disposa que s’apliqui la legislació electoral general.

7.2. Accés al càrrec

Les condicions per tal de poder optar a la condició de regidor es poden resumir en la de disposar del sufragi passiu, és a dir, ser elector, la qual cosa pressuposa ser espanyol, major d’edat i no reunir cap causa d’inhabilitació per exercir el dret a ser votat.

S’ha d’assenyalar que, a diferència d’altres càrrecs electes, després de la modificació del text constitucional6, es permet l’accés al càrrec a nacionals dels països membres de la Unió Europea i als nacionals de països en els quals els ciutadans espanyols tenen el mateix dret de sufragi passiu en les seves eleccions municipals, establert en els termes d’un tractat7, mentre reuneixin els requisits per ser elegibles que aquesta Llei exigeix per a espanyols, i no hagin estat desposseïts del dret de sufragi passiu en el seu estat d’origen.

Els càrrecs electes supralocals, és a dir, la condició de conseller comarcal i de diputat provincial, requereixen, de forma necessària, la condició prèvia de regidor d’un ajuntament de l’àmbit territorial de l’administració supramunicipal de què es tracti.

Cal destacar que, a les condicions anteriors, ha d’afegir-se, en sentit limitatiu, la de no trobar-se afectat per causes d’inelegibilitat. La norma estableix que aquestes són les de caràcter general previstes en l’article 6 de la LOREG8, a la qual hem d’afegir, seguint la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional9, els supòsits derivats de determinades penes previstes en el Codi Penal.

L’article 177.2 de la LOREG incorpora, com a causa d’inelegibilitat per adquirir la condició de regidor com ho fa, per la seva banda, l’article 202 d’aquesta norma respecte a la condició de diputat provincial-, la condició de ser deutor directe o subsidiari de la corresponent corporació local, i afegeix, això sí, la condició que sigui aplicable, únicament, contra aquells a qui s’ha expedit manament per resolució judicial i no únicament l’existència d’un deute amb l’Administració local, per tant no sotmesa a procediment formal o en una causa inconclusa.

Les causes d’inelegibilitat han de ser considerades en el moment previ i anterior a l’adquisició de la condició de regidor, conseller comarcal o diputat provincial. No obstant això, s’ha de tenir en compte que si, amb posterioritat a la presa de possessió del càrrec, l’electe local es troba en una situació d’inelegibilitat, haurà d’optar per abandonar la situació causant de la inelegibilitat o bé deixar el càrrec.

Les causes d’incompatibilitat es troben regulades en l’article 17810 de la LOREG quant als regidors, i a l’article 203 pel que fa als diputats provincials11. Quan es produeixi una situació d’incompatibilitats, els electes locals hauran d’optar entre la renúncia a la condició d’electe en l’Administració on es produeixi el conflicte, o l’abandonament de la situació que dóna origen a la incompatibilitat.

7.3. Cessament en el càrrec

La finalització normal en l’exercici del càrrec d’electe tindrà lloc amb l’extinció del respectiu mandat, això és: complerts quatre anys, d’acord amb el que disposa l’article 194 de la LOREG. Quatre anys comptats a partir de la data de la seva elecció en els terminis previstos en l’article 42.3 de la LOREG12, o el temps que resti des de la presa de possessió si aquesta es produís amb posterioritat a la constitució de la corporació local i fins l’acabament del mandat d’aquesta. Tot això sense perjudici que l’electe local continuï en les seves funcions, únicament per als assumptes relacionats amb l’administració ordinària de l’Administració local a què pertanyin, fins al moment de la presa de possessió dels seus successors. En aquest període, en cap cas, els electes no podran adoptar acords pels quals, legalment, es requereixi una majoria qualificada.

Les causes anormals que suposen la pèrdua de la condició d’electe, les trobem regulades en l’article 9 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROF)13, que estableix les causes legals que originen la pèrdua de la condició d’electe local (regidor i diputat provincial). En el cas de Catalunya, aquestes causes han d’entendre’s extensives, també, als consells comarcals:

  1. Per decisió judicial ferma, que anul·li l’elecció o proclamació.

  2. Per defunció o incapacitat, declarada aquesta per decisió judicial ferma.

  3. Per renúncia, que s’haurà de fer efectiva per escrit davant el ple de la corporació.

  4. Per incompatibilitat, en els supòsits i les condicions que estableix la legislació electoral.

  5. Per pèrdua de la nacionalitat espanyola14.

    El moment en què té eficàcia la renúncia ha estat la més controvertida de les causes legalment previstes i no ha estat una qüestió pacífica en la jurisprudència.

    El Tribunal Constitucional ha considerat, per una banda15, que la renúncia dels càrrecs electes es configura com una declaració de voluntat que té efectes automàtics i que adquireix plena eficàcia des de la seva formalització, sense que sigui necessària la seva acceptació per cap òrgan; és a dir, l’efecte de la declaració de voluntat de renúncia, només per la circumstància de la seva exteriorització per escrit i el seu lliurament, ja resulta irrevocable.

    No obstant això, l’Alt Tribunal ha modificat la seva línia anterior i, mitjançant la sentència 214/1998, precisa que l’àmbit material del dret fonamental inclòs en l’article 23.2 de la Constitució no se circumscriu al moment inicial de l’accés als càrrecs públics, sinó que es projecta durant tot el mandat, ja que garanteix que els que hi hagin accedit s’hi mantinguin sense pertorbacions il·legítimes i, en el seu vèrtex negatiu, això implica que la renúncia dels...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR