L'estatut de l'empresari

AutorJosé Manuel Calavia Molinero
Páginas40-51
3.1. La llibertat d'empresa i els tres vessants que té: llibertat d'accés al mercat, llibertat d'exercici i llibertat de cessació

Davant la crisi profunda del model d'economia liberal de mercat, especialment del paper d'aquest model com a instrument de planificació descentralitzada i espontània de l'economia, primer sorgeix un intervencionisme estatal de caràcter conjuntural sense pretensions de consolidació que, tanmateix, les greus crisis econòmiques dels anys trenta perpetuaran de manera que produiran, a més, un canvi qualitatiu en la qüestió. En efecte, si bé en una primera fase l'Estat intervé en l'economia de manera ocasional i asistemàtica, després hi intervé de forma reflexiva, sistemàtica i regular, amb la qual cosa adquireix carta de naturalesa l'anomenat estat del benestar (Welfare State) o l'estat social de dret en l'Europa continental occidental.

La intervenció de l'Estat en l'economia pot ser directa, actuant com a empresari, i normativa. Aquest últim aspecte és precisament el que ens interessa especialment, ja que, en principi, el dret de l'economia és la manifestació jurídico-positiva de la nova actitud intervencionista dels poders públics, encara que en l'actualitat s'hagi convertit en l'ordenació pura i simple de l'activitat econòmica, i ha ampliat el seu contingut com a categoria consolidada i sistemàtica al dret del consumidor, al dret de la competència (en sentit ampli, llibertat de competència i competència deslleial) i, en part, al dret de l'empresa.

A partir de la Constitució espanyola de 1978 es planteja la qüestió de la incidència dels principis constitucionals en la configuració del dret i, concretament, dels que integren l'anomenada constitució econòmica en el punt relatiu al dret mercantil. Es reconeix el principi de llibertat d'empresa tant privada com pública (art. 38 i 128.2 de la Constitució de 1978), i també se sancionen altres principis que actuen sens dubte com a condicionants de l'exercici de la llibertat. En aquest sentit es pot assenyalar que apareixen com a límits més rellevants "les exigències de l'eco-Page 41nomia general i, si s'escau, la planificació" (art. 48 in fine), la qual cosa significa que la llibertat d'empresa s'ha de subordinar a la satisfacció de les demandes sòcio-econòmiques, o en altres paraules, que està funcio-nalitzada constitucionalment, de la mateixa manera que la limiten els principis de protecció d'interessos diferents dels de l'empresari mateix i que graviten entorn de l'empresa, com són els interessos dels treballadors i dels consumidors (art. 51). Ambdós elements tenen una incidència diferent, encara que significativa, pel que fa al dret mercantil.

El contingut de la llibertat d'empresa es pot desglossar en tres dimensions: llibertat d'accés al mercat, llibertat d'exercici i llibertat de cessació. En

cadascuna trobarem prou exemples de com la llei n'afecta l'exercici. Així, observarem que la llei afecta de manera significativa les anomenades barreres d'entrada en el mercat, que mitjançant la llei s'estimula l'increment de grau de concentració existent en determinats sectors, com per exemple en el de les assegurances privades, i que també mitjançant la llei es limita el dret de sortida del mercat de determinades empreses. Ara bé, la llibertat d'empresa, com qualsevol altre dret de llibertat, ho és en un estat social de dret, la qual cosa comporta uns límits d'exercici, especialment perquè no pot entrar en contradicció amb l'interès general i s'ha de compatibilitzar amb altres drets i llibertats reconeguts.

En definitiva, la «institucionalització del dret mercantil ha exigit l'examen de tres qüestions bàsiques:

  1. En primer lloc, la noció del contingut essencial de llibertat d'empresa, que significa discernir entre llibertat d'accés al mercat, llibertat d'exercici, tant respecte a les exigències de planificació econòmica com respecte al principi de protecció dels consumidors, i, finalment, llibertat de cessació o llibertat de sortida del mercat.

  2. En segon lloc, que el reconeixement de llibertat d'empresa es formula en el marc o sistema de l'economia de mercat, la qual cosa comporta la institucionalització de la competència, i hi ha una base constitucional per a la defensa de la competència, una base segons la qual la contrapartida de la llibertat reconeguda està en el deure o l'obligació de competir.

  3. I, en tercer lloc, la llibertat d'empresa es reconeix en el context del principi de coiniciativa pública i privada en l'activitat econòmica que, en establir-se en la Constitució, deroga tant la tradició antiintervencionista liberal com l'anterior principi de subsidiarietat, de manera que posa en igualtat de condicions les empreses públiques i les privades.Page 42

3.2. La llibertat d'accés i d'exercici i la seguretat del tràfic Seguretat del tràfic i publicitat legal

L'extraordinari desenvolupament de l'activitat empresarial i la seva complexitat exigeixen envoltar-la d'un sistema de publicitat oficial que permeti conèixer en tot moment determinades situacions jurídiques dels empresaris, tant persones físiques com jurídiques, referides no simplement a la seva existència, sinó també als seus canvis i mutacions, a certs aspectes del tràfic que realitzen i al moment de cessament en la condició d'empresaris.

La publicitat legal mercantil, predominantment obligatòria, té per objecte la publicitat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris en instruments oficials de publicitat creats i controlats per l'Administració pública (registres i diaris oficials).

La seguretat del tràfic té com a finalitat emparar el legítim interès dels tercers que es relacionen amb els empresaris (proveïdors, clients, inversors i les mateixes administracions públiques). El principi de llibertat d'empresa en els tres vessants de llibertat d'accés al mercat, llibertat d'exercici i llibertat de cessació troba el seu reflex en el sistema de publicitat legal mercantil. En efecte, les societats mercantils s'han d'inscriure en el Registre mercantil per a tenir aquesta consideració i els empresaris individuals, la inscripció dels quals és potestativa, no podran demanar la inscripció de cap moment en el Registre mercantil ni aprofitar-se'n a efectes legals mentre no s'hi inscriguin prèviament. Així mateix, els canvis i mutacions, i determinats aspectes del tràfic que realitzen els empresaris, són objecte d'inscripció en el Registre mercantil. Finalment, la llibertat de cessació en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR