Estatus jurídic del llop (Canis lupus) a Catalunya
| Autor | Lluís-Xavier Toldrà |
| Cargo | Advocat de la Generalitat |
| Páginas | 21-23 |
21
dret animal
El llop (Canis lupus), un dels carnívors més emblemàtics de la nostra cultura, té una de les
à àà à UEà à à Ià à à à à Pà à Eà
calcula que hi ha uns 2500 exemplars, dels quals uns 300 a Portugal. La major part dels llops estan
a Castilla-León, amb bones poblacions a la província de Zamora i les seves limítrofes al nord i a
àáàà ààà àà ààààsignatus.
Eà à à à à à à à à à à à à à à à à
àà à à àà à à à à à
directa (controls poblacionals). A la Sierra de la Culebra, un dels llocs amb més densitat, es caça
en modalitat trofeu.
És evident que el llop és una espècie característica sobre la qual és difícil mantenir-se indiferent.
A banda del lloc que té en el nostre imaginari cultural, la seva recuperació en temps moderns fa
àààààààààEàààem una reflexió
breu sobre el seu estatus jurídic com a espècie que, malgrat ens pugui semblar, té un nivell de
ààààààà ààEà ààààà
harmònica entre les diferents comunitats autònomes espanyoles revela, això sí, que allà on es
permet caçar és en base a unes autoritzacions que al seu torn responen a uns plans cinegètics
més o menys precisos. En absència d'aquesta situació, aquest cànid no pot ser caçat.
Els elements bàsics d'aquesta situació del llop deriven del Conveni internacional relatiu a la
Conservació de la vida silvestre, fet a Berna el 19 de Setembre de 1979 i ratificat per Espanya el
13 de maig de 1986 (BOE núm. 235, d1 d'Octubre de 1986). En aquest tractat, Estat va presentar
Estatus jurídic del llop (Canis lupus) a Catalunya
Distribució del Llop a Espanya. En blau,
à UTMà à à
permanent i ocasional en gris. En color
à à à à à à
llop els darrers 15 anys.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba