Estat espanyol (BOE d'1 de juliol a 31 de desembre de 1993)

AutorJoan Ramon Solé i Durany
CargoCap de la Secció d'Ús Oficial de la Llengua Catalana de la Direcció General de Política Lingüística
Páginas106-139

Page 106

Dins d'aquest període cal destacar positivament el Reial decret-lei 19/1993, de 10 de desembre (boe núm. 296, de l'endemà) de mesures urgents per a la cinematografia. En el paràgraf segon de l'exposició de motius es diu que «Són diverses les raons que justifiquen el Reial decret-llei present. És urgent i necessari equiparar l'obra cinematogràfica dels països membres de la Unió Europea a l'obra cinematogràfica espanyola, resulta convenient flexibilitzar el compliment per part dels exhibidors de la quota de pantalla i és inajornable igualment adaptar la quota de distribució a les exigències del mercat, establint per a aquesta mesura una vigència màxima de cinc anys, a partir de la promulgació del Reial decret-llei present, de manera que al final d'aquest període es liberalitzi plenament el doblatge de pel·lícules de països tercers a les llengües oficials espanyoles», A continuació fan referència a les llengües els articles següents:

Article 5. Quota de pantalh. 1. Les sales d'exhibició cinematogràfica estaran obligades a programar dintre de cada any natural obres cinematogràfiques en versió original o doblades en forma tal que, en concloure cada any natural, s'hagi observat la proporció següent entre els dies d'exhibició d'aquelles i les de pel·lícules de països tercers en versió doblada a qualsevol llengua oficial espanyola: a) Un dia pel cap baix d'obra cinematogràfica comunitària per cada dos d'exhibició de pel·lícules de països tercers en versió doblada a qualsevol Llengua oficial espanyola, en les ciutats amb població superior a 125.000 habitants, b) Un dia pel cap baix d'obra cinematogràfica comunitària per cada tres dies d'exhibició de pel·lícules de països tercers en versió doblada a qualsevol llengua oficial espanyola, en les ciutats amb població inferior a 125.000 habitants.

Article 6. Quotes de distribució cinematogràfica. 2. Per distribuir una obra cinematogràfica de nacionalitat de països tercers en versió doblada serà requisit imprescindible l'obtenció prèvia de la llicència corresponent. S'entendrà per versió doblada la que s'exhibeix en una llengua distinta de les reconegudes com a oficials en el territori del país que atorga nacionalitat a la pel·lícula. 3. Les empreses distribuïdores tindran dret a l'obtenció de dues llicències de doblatge a qualsevol llengua oficial espanyola de pel·lícules de països tercers per cada obra cinematogràfica de qualsevol

Page 107

llengua oficial espanyola de pel·lícules de països tercers per cada obra cinematogràfica de qualsevol estat membre de la Unió Europea que acrediti tenir contractada per a la seva distribució a Espanya en les condicions següents:

  1. La primera llicència s'obtindrà quan s'acrediti que l'obra cinematogràfica comunitària ha assolit uns ingressos bruts en taquilla de 20.000.000 pessetes, b) La segona llicència s'obtindrà quan s'acrediti que l'obra cinematogràfica comunitària ha assolit uns ingressos bruts en taquilla de 50.000.000 de pessetes, i s'hagi exhibit almenys en dues llengües oficials espanyoles, en més de deu pantalles, en poblacions de més de 45.000 habitants per a la llengua minoritària. 4. L'obtenció de llicències de doblatge no serà necessària quan es tracti de pel·lícules de països membres del Consell d'Europa qualificades per l'organisme estatal o autonòmic o competent com a especialment recomanades al públic infantil i es doblin a dues llengües oficials espanyoles.

Disposició addicional única. Facultats de modificació pel Govern. [...] En les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial espanyola el Govern, un cop escoltades les associacions afectades i les comunitats autònomes concernides, podrà a més adaptar les modalitats de compliment a què es refereixen els articles 5 i 6 d'aquest Reial decret-llei

.

Aquesta norma va ser convalidada pel Congrés el 21 de desembre de 1993 (boe núm. 310, del 28), i des d'aquestes pàgines hem de lloar que per fi el legislador hagi llegit l'article 3.3 de la Constitució i prengui mesures de protecció de les llengües minoritàries d'Espanya.

Destaquem també positivament, pel que fa a l'administració militar, la Resolució 451/38967/1993, de 15 de setembre (boe núm. 227, del 22), per la qual s'aprova la Fitxa d'inscripció per a l'allistament. En el punt 2 es diu que «La Fitxa d'inscripció serà bilingüe a les comunitats autònomes que, a més del castellà, tinguin reconeguda oficialment una altra llengua espanyola en llurs estatuts». És curiós que una norma de l'àmbit militar sigui més respectuosa amb les llengües oficials diferents del castellà que la munió de normes que apareixen regularment dictades per altres ministeris «civils», les quals tot i preveure models de documents destinats als administrats ignoren els drets lingüístics més elementals. Durant aquest període trobem un bell exemple d'aquest cas en la Resolució de 15 de desembre de 1993 (boe núm. 308, del 25) del Departament d'Inspecció Financera i Tributària. Aquesta Resolució aprova els models de targetes d'identitat del personal inspector, que com en altres casos anàlegs només és previst que siguin en castellà, sense cap esment, com fa el Ministeri de Defensa, al respecte al pluralisme lingüístic.

Page 108

Ensenyament

Per la seva importància, i per les constants referències lingüístiques que conté, concretament en els articles 3, 4, 6, 10.2, 21.1, 22.2, 23, 25. a, d, e,f,26,21,28.2d, 29,30,31, 34,35.1, 36.1 Í3,37,38,40Í50.2, disposició addicional 6, disposició transitòria 4 i disposició derogatòria, passem a reproduir íntegrament el Reial decret 1027/1993, de 25 de juny (boe núm. 186, 6 d'agost).

Real decreto 1027/1993, de 25 de junio, por el que se regula la acción educativa en el exterior

La Ley Orgànica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación, estableció en su articulo 12.1 que los centros docentes espa-noles en el extranjero tendràn una estructura y un régimen singularizados, a fin de acomodarlos a las exigencias del medio y a lo que, en su caso, dis-pongan los convenios intern aciona-Ies. En desarrollo del citado precep-to se aprobó el Real Decreto 564/1987, de 15 de abril, por el que se regula la acción educativa en el exterior.

La Ley Orgànica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, ha establecido un nuevo marco por el que el sistema es-panol trata de dar respuesta a las transformaciones producidas en las últimas décadas y a los desafíos cua-litativos derivados de la presencia espanola en el espacio comunitario europeo. Las no vedades que la Ley citada comporta deberan traducirse, sin duda, en la ordenación de la acción educativa espanola en el extranjero.

Por otra parte, la Ley 7/1991, de 21 de marzo, por la que se crea el Ins-tituto Cervantes, introduce en el àm-bito general de la acción exterior de! Estado un organismo especializado para la difusión del esparïol, a cuyos objetivos deberan acomodarse bue-na parte de las actuacïones que dife-rentes instancias de la Administra-ción espanola venían llevando a cabo.

En fin, la experiència acumulada en la aplicación del Real Decreto 564/1987, de 15 de abril, antes citado, aconseja ampliar las posíbili-dades de acción de la infraestructu-ra docente y administrativa espanola en el exterior, con mayor incidència en los sistemas educativos extran-jeros, y flexibilizar al mismo tiem-po la estructura y el funcionamiento de los centros docentes espanoles, de modo que su adaptación real a las exigencias del medio en que estan situados pueda hacerse efectiva.

Page 109

En su virtud, a propuesta de los Ministros para las Administraciones Públicas, de Asuntos Exteriores y de Educación y Ciència, previos los informes del Consejo Escolar del Estado y de la Comisión Superior de Personal, de acuerdo con el Consejo de Estado y prèvia deliberación del Consejo de Ministros en su reu-nión del dia 25 de junio de 1993.

Dispongo:

Capitulo Primero Disposiciones generales

Articulo 1

La acción educativa espanola en el exterior se regirà por lo dispues-to en el presente Real Decreto, que serà de aplicación sin perjuicio de lo que dispongan los Tratados o Convenios internacionales de los que Espaíïa sea parte y con sujeción asi-mismo a la legislarien local aplicable y al principio de reciprocidad.

Articulo 2

  1. La acción educativa espanola en el exterior induirà la protno-ción y organización de:

    1. Ensenanzas regladas corres-pondientes a niveles no universita-rios del sistema educativo esparïol.

    2. Currículos mixtos de conte-nidos del sistema educativo espanol y de los propios de otros sistemas educativos.

  2. Las modalidades de acción educativa a las que se refiere el apar-tado anterior iran dirigidas indistin-tamente a alumnado de nacionalidad espanola o extranjera.

    Articulo 3

    La acción educativa espanola en el exterior induirà asimismo la pro-moción y organización de programas de apoyo en el marco de sistemas educativos extranjeros para la en-sefianza de la lengua y cultura es-panolas, programas de apoyo a los intercambios en el àmbito educativo y en el de la investigación y, en general, cuantas medidas puedan contribuir a facilitar a los espafio-les el acceso a la educación en el extranjero y a potenciar la proyec-ción de la educación, la cultura y la investigación espanolas en el exterior.

    Articulo 4

    La acción educativa espanola en el exterior contribuirà al mantenimien-to de vínculos culturales y lingüísti-cos de los residentes espanoles en el exterior. Con esta finalidad, la Ad-ministración espanola prestarà especial atendón a la organización de ensenanzas y actividades dirigidas a residentes espanoles escolarizados en niveles no universitarios de los sistemas educativos respectivos.

    Articulo 5

    La ordenación de la acción educativa en el exterior y la inspección

    Page 110

    de las ensenanzas espanolas regula-das por el presente'Real Decreto son competencias del Ministerio de Edu-cación y Ciència, sin perjuicio de las funciones que correspondan al Ministerio de Asuntos Exteriores.

    Articulo 6

    La acción educativa en el exterior se integra en el marco mas amplio de la promoción y difusión de la cultura y de la lengua espanolas y de la cooperación internacional. A tal fin, el Ministerio de Educación y Ciència coordinarà sus actuaciones con las que ejerzan el Ministerio de Asuntos Exteriores, el Ministerio de Cultura y el Instituto Cervantes.

    Capitulo II

    Acción educativa a través de centros docentes

    Articulo 7

  3. La acción educativa espano-la en el exterior se podrà desarrollar, entre otras, en las instituciones que se especifican a continuación:

    1. Centros docentes de titularidad del Estado espanol.

    2. Centros docentes de titularidad mixta, con participación del Estado espanol.

    3. Secciones espanolas de centros docentes de titularidad extranjera.

    4. Instituciones con las que pudieran establecerse convenios de colaboración.

  4. La promoción de ensenanzas regladas del sistema educativo espanol se realizara asimismo mediante la modalidad de educación a distancia, desde el Centro para la innova-ción y desarrollo de la Educación a Distancia del Ministerio de Educación y Ciència.

    Sección 1.a

    Centros docentes de titularidad del Estado espanol

    Articulo 8

  5. La creación de centros docentes de titularidad del Estado espanol en el extranjero corresponde al Gobierno, mediante Real Decreto aprobado en Consejo de Ministros, a propuesta conjunta de los Ministros de Educación y Ciència y de Asuntos Exteriores.

  6. Los centros deberan tener una denominación específica e ins-cribirse en el Registro publico exis-tente al efecto en el Ministerio de Educación y Ciència.

  7. Los centros de titularidad del Estado espanol en el extranjero podran ser centros específicos de un determinado nivel o etapa del sistema educativo espanol o centros en los que se impartan ensenanzas de diferentes ni veles o etapas.

    Articulo 9

    Los centros docentes, en cuanto que integrantes de la Administración del Estado en el exterior, estan su-

    Page 111

    jetos al principio de unidad de ac-ción del Estado en el exterior y so-metidos a la dependència del Jefe de la Misión Diplomàtica a efectos de su coordinación.

    Articulo 10

  8. Los centros docentes impartiran sus enseíianzas conforme al sistema educativo espanol. No obstante, dichas ensefianzas podran adaptarse al sistema educativo del país donde radique cada centro, con el doble ob-jetivo de asegurar una educación in-tercultural y de garantizar la validez de los estudiós en el sistema educativo espanol y en el del país correspon-diente.

  9. El currículo propio de los centros espanoles situados en cada país, que serà establecido por el Ministe-rio de Educación y Ciència, aportarà una visión integradora de la cultura espanola y de la pròpia del país respectivo. En todo caso, la lengua y cultura espaiiolas y la lengua del país donde radique cada centro tendràn un espacio adecuado en el currículo.

    Articulo 11

    Los centros completaran su oferta educativa con la organización de actividades de proyección cultural, coordinadas con los servicios cultu-rales de las respectivas Embajadas de Espana y, en su caso, con los centros del Instituto Cervantes.

    Articulo 12

  10. Los centros de titularidad del Estado espanol en el extranjero acomodaran su calendario escolar a las condiciones del país donde estén situados. Dicho calendario deberà ser aprobado por el Ministerio de Educación y Ciència.

  11. El régimen horario de los centros podrà acomodar se, asimismo, a los hàbitos del país respectivo, en los términos que en cada caso disponga el Ministerio de Educación y Ciència.

    Articulo 13

  12. Los centros de titularidad del Estado espanol en el extranjero que impartan el bachülerato estaran ads-crítos a la Universidad Nacional de Educación a Distancia no solo para la realización, en su caso, de prue-bas de acceso a la universidad, sinó también con objeto de propiciar acciones de colaboración en el campo de la proyección cultural y de la in-vestigación educativa.

  13. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, el Ministerio de Educación y Ciència podrà dis-poner la adscripción de un centro a una universidad distinta de la mencionada, cuando existan circunstan-cias que así lo aconsejen.

  14. En todo caso, el alumnado procedente de los centros de titularidad del Estado espanol en el extranjero podrà cursar sus estudiós universitarios en cualquier universidad espanola sin otras limitaciones que las que se establezcan en las nor-mas por las que se regula el acceso a las universidades españolas.

    Page 112

    Articulo 14

  15. Los centros de titularidad del Estado espanol en el extranjero ten-dran los siguientes órganos de go-bierno:

    1. Unipersonales: Director, Je£e de Estudiós, Administrador y, en su caso, Vicedirector.

    2. Colegiados: Consejo escolar y Claustro de profesores.

  16. En los centros en los que se impartan ensenanzas de diferentes niveles o etapas del sistema educa-tivo los órganos de gobierno seran unicos para el conjunto del centro. Excepcionalmente y en función de las caracrerísticas del centro, el Minis terio de Educación y Ciència podrí proveer mas de un puesto de Jefe de Estudiós.

    Articulo 15

    Los órganos de gobierno de los centros, así como los órganos de coordinación didàctica, se regiran por lo dispuesto con caràcter general para los centros públicos en Es-pafia, con las adaptaciones deriva-das de lo establecido en el presente Real Decreto y las que pudiera dis-poner el Ministerio de Educación y Ciència para responder a las necesi-dades específicas de la acción educativa en el exterior.

    Articulo 16

  17. La composición del Consejo escolar se ajustarà a lo establecido en el régimen general de los centros públicos en Espana, con la salvedad de que formarà parte del mismo el Jefe de la Oficina Consular y no ha-brà, en cambio, representante del municipio.

  18. La composición del Claustro de profesores se ajustarà a lo establecido en el régimen general de los centros públicos en Espana.

    Articulo 17

    El Ministerio de Educación y Ciència establecerà criterios de ad-misión de alumnos y fijarà asimis-mo criterios de permanència en los centros en función del rendímiento académico.

    Articulo 18

  19. Los alumnos espanoles ten-dràn el mismo tratamiento que los alumnos de los centros públicos en Espana en lo relativo a la gratuidad de la ensenanza.

  20. Los alumnos no incluidos en el apartado anterior deberan abonar una cuota en concepto de ensenanza, que serà autorizada anualmente por el Ministerio de Educación y Ciència.

  21. Los alumnos, tanto espanoles como extranjeros, abonaran por ser-vicios, ensenanzas y actividades de caràcter complementario cuotas que seran determinadas por el Ministerio de Educación y Ciència.

    Articulo 19

    El Ministerio de Educación y Ciència podrà establecer o autorizar un régimen especifico de ayudas para

    Page 113

    el pago de las aportaciones econó-micas mencionadas en el articulo anterior, así como facilitar el acceso a los estudiós superiores en Espa-na, mediante la convocatòria de be-cas y ayudas, de aquellos alumnos espanoles y extranjeros que finali-cen sus estudiós en centros espanoles en el exterior y hayan superado las pruebas de acceso a la univer-sidad.

    Articulo 20

  22. La gestión econòmica de los centros de titularidad del Estado espanol en el extranjero se regirà por lo dispuesto para los centros docen-tes públicos no universitarios en Es-pafia, con las especificaciones deri-vadas de lo previsto en el presente Real Decreto.

  23. La aprobación del proyecto de presupuesto y de la cuenta de gestión correspondiente al Consejo escolar del centro, cuyo Presidente los remitirà al Ministerio de Educación y Ciència, para su aprobación en el primer caso y tramitación en el se-gundo.

    Sección 2.a

    Centros con participación del Estado espanol

    Articulo 21

  24. Con objeto de propiciar la proyección de la educación y de la cultura espanolas, la Administración espanola podrà establecer convenios con Administraciones extranjeras o personas físicas o jurídicas de nació-nalidad espanola o extranjera, para la creación de centros de titularidad mixta a través de fundaciones o de sociedades, reconocidas legalmente en los países respectivos.

  25. Los convenios sobre los que se sustente la creación de centros deberan garantizar que la represen-tación institucional espanola sea tna-yoritaria en las respectivas fundaciones o sociedades y en los órganos rectores de los mismos, que quedaran sometidos al principio de uni-dad de acción en el exterior.

    Articulo 22

  26. Los centros a los que se re-fiere el articulo anterior seran diri-gidos por funcionarios espanoles, però tendran un régimen económi-co autónomo y se regiran por las nor-mas de organización y funcionamien-to que establezcan los convenios correspondientes y los respectivos re-glamentos de régimen interior.

  27. Los centros podran impartir ensenanzas del sistema espanol o en-seíianzas de los sistemas educativos de los países respectivos, con un componente adecuado, en este su-puesto, de lengua y cultura espanolas.

  28. En la medida de lo posible, la estructura organizativa y pedagògica de los centros reflejarà los prin-cipios generales de la legislación espanola al respecto.

    Page 114

    Articulo 23

  29. Asimismo y con objeto de ampliar las posibilidades de recibir educación espanola en el contexto de experiencias educativas intercul-turales, la Administración espanola podrà colaborar en el establecimien-to de secciones espanolas o secciones bilingües, en centros de titula-ridad de otros Estados o de Organismos internacionales, en los que se impartan enseiianzas de ni-veles no universitarios con validez en otros sistemas educativos.

  30. Las secciones espanolas y las secciones bilingües se regiran por las normas internas de organización y funcionamiento de los centros de los que forman parte y por las acorda-das bilateralmente con las autorida-des respectivas.

    Articulo 24

    El Ministerio de Educación y Ciència determinarà las condiciones académicas cuyo cumplimiento per-mita la expedición de títulos acadé-micos espanoles a los alumnos que hayan cursado estudiós extranjeros, completados con enseíïanzas espano-las, en los centros y secciones a los que se refieren los artículos anterio-res, sin perjuicio de la validez de di-chos estudiós en los sistemas respec-tivos y en el propio sistema espaiiol por la via de convalidación u homo-logación de los mismos.

    Capitulo III. Acción educativa en el marco de sistemas extranjeros

    Sección 1.º

    Programas de apoyo a las enseiianzas de espanol

    Articulo 25

    La acción educativa espanola en el exterior se podrà desarrollar a través de programas de apoyo y pro-moción de la ensenanza de la len-gua y cultura espanolas en el marco de sistemas educativos extranjeros mediante los intrumentos siguientes:

    1. Elaboración de materiales dídàcticos para la ensenanza de la lengua y de la cultura espanolas.

    2. Realización de actividades de formación para el profesorado ex-tranjero.

    3. Creación de centros de recursos didàcticos.

    4. Suscripción de convenios de colaboración, cuya finalidad se oriente a la difusión del espanol, con todo tipo de insti tuciones.

    5. Constitución de bases de datos informatizadas para la ensenanza de la lengua y la cultura espanolas.

    6. Investigación sobre los currículos de la lengua espanola y las re-ferencias culturales hispànicas, sin-gularmente las literarias, geograficas e históricas, en los distintos sistemas educativos, así como sobre la situación de las enseiianzas de espanol.

      Page 115

    7. Promoción de intercambïos en el àmbito educativo y en el de la investigación.

    8. Difusión de información en matèria educativa en los medios de comunicación y mediante la edición de revistas y boletines.

      Articulo 26

      El Ministerio de Educación y Ciència promoverà la elaboración de niateríales dídàcticos para la ense-íïanza de la lengua y la cultura espanolas en el marco de las ense-fíanzas regladas en los sistemas edu-cativos extranjeros y colaborarà a tal efecto con instituciones educativas de los respectives países.

      Articulo 27

  31. La realización de actividades de formación para el profesorado ex-tranjero tendra como objeto contribuir tanto a la formación lingüística y cultural como a la actualización científica y didàctica del profesorado de espanol a través de las acciones que se consideren mas perti-nentes.

  32. Las actividades de formación de profesorado extranjero se reali-zaràn en los países respectivos y, en su caso, mediante cursos en Es-pana.

    Articulo 28

  33. La Administración espafiola crearà centros de recursos didàcti-cos, a ser posible en colaboración con instituciones educativas extranjeras, allí donde existan condiciones y demanda adecuadas.

  34. Los centros de recursos didàc-ticos estaran abiertos a los distin-tos sectores de la comunidad educativa y ejerceràn, entre otras, las siguientes funciones:

    1. Poner a disposición de pro-fesores y responsables de políticas educativas libros y materiales didac-ticos, tanto impresos como audiovi-suales.

    2. Establecer un sistema de préstamo que permita a las instituciones educativas utilizar estos fondos bibliògraficos y audiovisuales.

    3. Mantener una exposición per-manente de libros y demàs materiales que pueda ser visitada por las di-ferentes instituciones educativas.

    4. Organizar talleres, seminarios y grupos de trabajo sobre temas re-lacionados con la ensenanza del espanol en todas sus vertientes.

    Articulo 29

    El Ministerio de Educación y Ciència podrà establecer fórmulas de colaboración con órganos de las Ad-ministraciones extranjeras respecti-vas, así como con instituciones do-centes y de investigación, tendentes a mejorar la oferta de ensenanzas de lengua y cultura espanolas en los sistemas educativos extranjeros.

    Articulo 30

    La constitución de bases de da-tos informatizadas para la ensenanza de la lengua y la cultura españo-

    Page 116

    las en sistemas educativos extranje-ros tendra como objeto facilitar in-formación, raateríales y recursos di-dàcticos a instituciones y centros de ensenanza.

    Articulo 31

    La investigación sobre los currícu-los de lengua espafiola y las referen-cias culturales hispanicas, singular-mente las literarías, geogràficas e históricas, en los distintos sistemas educativos, tendra como objeto ofre-cer asesoramiento a las correspon-dientes Administraciones educativas en matèria de desarrollo curricular y otros aspectos relativos a la didàctica de la lengua y cultura espanolas. Asimismo, la investigación se centrarà en la situación de las ensenanzas de espafíol y su evolución con respecto a otros idiomas, a íin de planificar las acciones pertinentes.

    Articulo 32

  35. La Administración espafiola promoverà programas de intercam-bio de personas e información en el àmbito educativo y en el de la investigación, con objeto de favorecer la movüidad de los agentes educativos, la interconexión de los sistemas y la comprensión y solidaridad entre los pueblos.

  36. A los efectos de lo previsto en el apartado anterior, se estable-ceràn acuerdos, sobre la base de la reciprocidad, con las Administraciones e instituciones educativas ex-tranjeras.

    Articulo 33

    En el marco de lo dispuesto en este capitulo III, el Minis terio de Educación y Ciència podrà destinar funcionarios de cuerpos docentes en Departamentos de universidades o de centros docentes de niveles no universitarios, en los términos que dispongan los compromisos suscri-tos al efecto con las instancias res-pectivas.

    Sección 2.a

    Programas específicos para hijos de residentes espanoles

    Articulo 34

    La Administración española promovera, a través de convenios o acuerdos internacionales o de las fór-mulas de colaboración que resulten pertinentes, la integradón, en los sistemas educativos de los distintos paí-ses, de ensenanzas de lengua y cultura espanolas dirigidas al alumnado espanol escolarizado en dichos sistemas.

    Articulo 35

  37. Los alumnos espanoles que no pueden ser atendidos en el régimen de integración previsto en el articulo anterior recibiran ensenanzas complementarias de lengua y cultura espanolas en aulas organizadas al efecto por la Administración es-parïola.

  38. En la determinación del número de alumnos por aula el Minis-

    Page 117

    terio de Educación y Ciència utiliza-rà criterios similares a los estableci-dos para las ensenanzas de régimen general del sistema educativo espanol.

    Articulo 36

  39. El establecimiento del currí-culo de las ensenanzas de lengua y cultura espaiïoks corresponde al Minis terio de Educación y Ciència.

  40. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, se entiende por currículo el conjunto de objeti-vos, contenidos, métodos pedagógi-cos y criterios de evaluación que de-ben orientar la pràctica docente.

  41. El currículo de lengua y cultura espanolas se adaptarà a las exi-gencias derivadas de las distintas len-guas en cuyo contacto han de producirse las ensenanzas.

    Articulo 37

    La superación de los objetivos del currículo de lengua y cultura espaiiolas permitira la obtención de un certificado de lengua y cultura espanolas expedido por el Ministerio de Educación y Ciència.

    Articulo 38

  42. Con objeto de garantizar la coordinación del profesorado y la participación ordenada de los dife-rentes sectores de la comunidad escolar, las aulas mencionadas en el articulo 35 se integraran en una estructura orgarúzativa superior denominada Agrupación de lengua y cultura espanolas.

  43. Corresponde al Ministerio de Educación y Ciència, de acuerdo con el Ministerio de Asuntos Exteriores, la creación y supresión de Agrupa-ciones de lengua y cultura espanolas, así como la determinación de los me-canismos de participación de padres, profesores y alumnos en dichas Agru-paciones.

  44. Al frente de cada Agrupación de lengua y cultura espanolas habrà un director.

    Artículo 39

    No obstante lo dispuesto en el articulo anterior, en aquellos países en los que las características de la im-plantación educativa espanola lo ha-gan aconsejable, el Ministerio de Educación y Ciència, de acuerdo con el Ministerio de Asuntos Exteriores, arbitrarà fórmulas de organización diferentes, adecuadas a las necesi-dades específicas de cada caso.

    Articulo 40

    Con objeto asimismo de apoyar el mantenimiento de los vínculos cul-turales y lingüísticos de los hijos de residentes espaiíoles en el exterior, las ensenanzas de lengua y cultura espanolas seran complementadas con medidas tales como la organización de jornadas culrurales de encuentro, intercambios escolares, viajes y cua-lesquiera otras actividades que con-tribuyan al objetivo citado.

    Articulo 41

    La participación de los residentes

    Page 118

    espanoles en el exterior se articularà a través de los Consejos de Resi-dentes espanoles. A tal efecto, dichos Consejos seran oídos con caràcter prevío a las decisiones a las que se refieren los anteriores artículos 38 y 39 del presente Real Decreto.

    Capitulo IV Consejerías de Educación

    Articulo 42

    En los países donde las necesida-des de la acción educativa espanola así lo requieran, existirà una Con-sejería de Educación en la Embaja-da de Espana, encargada de promo-ver, dirigir y gestionar las distintas actuaciones que se derivan de lo es-tablecido en es te Real Decreto.

    Articulo 41

    La creación, modifícación y supre-sión de las Consejerías de Educación se realizara de conformidad con lo dispuesto en el Real Decreto 632/1987, de 8 de mayo, sobre or-ganización de la Administración del Estado en el exterior.

    Articulo 44

  45. Al frente de cada Consejería de Educación habrà un Consejero de Educación, nombrado por el Ministre de Asuntos Exteriores, a pro-puesta del de Educación y Ciència. El nombramiento se producirà por el procedimiento de libre designación, prèvia convocatòria pública, entre funcionarios a los que se re-fiere el articulo 25 de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medi-das para la Reforma de la Función Pública, y conforme a las condiciones de la correspondiente relación de puestos de trabajo.

  46. El Ministerio de Asuntos Exteriores podrà acreditar a los Con-sejeros de Educación para el desem-peïïo de funciones en países próximos a los de sus destinos res-pectivos,

    Articulo 45

    Los Consejeros de Educación de-penderan funcionalmente del Ministerio de Educación y Ciència, sin perjuicio de su integración orgànica en la representación diplomàtica respectiva y de la superior autoridad del Jefe de la Misión Diplomàtica.

    Articulo 46

    En las Consejerías de Educación, en función de las necesidades del servicio y de acuerdo con la correspondiente relación de puestos de trabajo, podrà haber uno o mas Agre-gados de Educación y un Secretario general.

    Articula 47

  47. Los Agregados de Educación dependeràn del Consejero de Educación, al que asistiràn en las funciones que se atribuyen a las Consejerías en el articulo 42 de este Real Decreto.

    Page 119

  48. Cuando las necesidades de la acción educativa espafiola así lo exi-jan, los Agregados de Educación podran ser destinados en ciudades distintas de las de la sede de la respectiva Embajada, prèvia aceptación del Estado receptor.

  49. En cualquier supuesto, los Agregados de Educación seran nom-brados por el mismo procedimiento establecido para los Consejeros de Educación.

    Articulo 48

  50. El Secretario general tendra a su cargo la gestión econòmica y la coordinación de los servicios ad-ministrativos de la Consejería de Educación, bajo la dirección del Consejero respectivo.

  51. Los Secretarios generales seran funcionarios nombrados por el Ministro de Educación y Ciència me-diante concurso publico de méritos, en las condiciones establecidas en la correspondiente relación de puestos de trabajo y por el período de tiem-po que determinen las convocatorias.

    Articulo 49

    En las Consejerías de Educación, y bajo la dependència directa del Consejero, existirà un equipo de ase-sores técnicos cuya estructura, funciones y régimen de trabajo seran es-tablecidos por el Ministerio de Educación y Ciència, atendiendo a las necesidades específicas de la acción educativa espanola en los paí-ses respectivos.

    Articulo 50

  52. El Ministerio de Educación y Ciència podrà destinar asesores técnicos en aquellos países en los que no haya Consejería de Educación, cuando así lo aconsejen las priori-dades de la acción educativa en el exterior, en la medida en que exis-tan dotaciones presupuestarias disponibles con cargo a la relación de puestos de trabajo en el exterior.

  53. Los asesores técnicos a los que se refiere el presente articulo depen-deràn del Jefe de la Misión Diplomàtica espanola en el país respectivo y realizaran las funciones que les asig-ne el Ministerio de Educación y Ciència. Estàs funciones se referiran, de manera especial, a la proyección de la lengua y de la cultura espafio-las en los sistemas educativos de los países correspondientes.

    Capitulo V Régimen de personal

    Sección 1.a Personal docente

    Articulo 51

  54. Los profesores que se destinen al servicio de las acciones reguladas en el presente Real Decreto seran funcionarios de cuerpos y escalas docentes espanoles o, en su caso, contratados en régimen laboral, de acuerdo con lo que dispongan las relaciones de puestos de trabajo.

    Page 120

  55. El régimen de trabajo de los profesores a los que se refiere el apartado anterior serà establecido por el Ministerio de Educación y Ciència en función de las caracte-rísticas de los diferentes tipos de centros y de acuerdo con ks necesi-dades específicas de la acción educativa en el exterior.

    Articulo 52

  56. Los profesores funcionarios seran seleccionados entre funcionarios de carrera en activo de los co-rrespondientes cuerpos y escalas do-centes espanoles, mediante concurso publico de méritos convocado de acuerdo con ks normas que establez-ca al respecto el Ministerio de Educación y Ciència. Dichos profesores seran nombrados por un período de tres cursos, que podrà prorrogarse por otro período de igual duración, prèvia soÜcitud del interesado, cuan-do se den los supuestos que dicho Ministerio establezca.

  57. EI nombramiento supondrà la adscripción del profesor al correspon-diente puesto de trabajo en el exterior por el período citado y el derecho preferente, cuando retorne a Espana, a obtener destino en un puesto de trabajo docente de su cuerpo o escala, en la localidad en la que tuviera su destino definitivo en el momento de producirse dicho nombramiento. Los funcionarios del cuerpo de Maes-tros podran ejercer ese derecho preferente a localidad o zona, según de-termine su legiskción específica.

  58. Los servicios prestados en el exterior tendràn, a todos los efec-tos, la misma consideración o vali-dez y se computaran de igual forma, para concursos de traslados, que los prestados en Espana.

    Articulo 53

    Los profesores que hubíeran ob-tenido pkza en el extranjero mediante concurso de méritos no podran ser admitidos a un nuevo concurso de méritos para obtener destino en el exterior, en tanto no hayan prestado servicios en Espana durante tres cursos, al menos, a partir de la fecha de su cese en el exterior y hasta el momento de la pu-blicación de la correspondiente convocatòria.

    Articulo 54

  59. Las vacantes que no puedan ser cubiertas por concurso de méritos se cubriràn, hasta su inclusión en el concurso de méritos siguien-te, mediante comisiones de Servicio, por el plazo maximo e improrrogable de un afio, entre funcionarios do-centes que cumpkn los mismos re-quisitos que se establezcan para participar en los concursos de méritos. Siempre que sea posible, estàs plazas seran cubiertas con partici-pantes en el ultimo concurso convocado con anterioridad.

  60. En el supuesto de que los profesores así destinados participen y obtengan plaza en el concurso de méritos siguiente, su primer nombra-

    Page 121

    miento se efectuarà por dos cursos, en lugar de tres.

  61. Cuando en el desarrollo de actividades propias de la acción educativa en el exterior se ponga en marcha alguna experiència de caràcter innovador, se podrà adscribir el profesorado necesario en comisión de servicio por un ano. Una vez ins-titucionalizada la experiència, las plazas deberàn ser cubiertas por el sistema ordinario.

    Sección 2.a

    Personal en funciones directivas y de asesoramiento

    Articulo 55

  62. Los directores de los centros docentes de los que sea titular el Es-tado espanol seran nombrados por el Ministerio de Educación y Ciència, por un período maximo de tres cursos, a propuesta de los Consejos Escolares respectivos, entre los pro-fesores destinados en el centro co-rrespondiente que reúnan las condiciones específicas que para el ejercicio de la dirección de centros docentes en el extranjero establez-ca el Ministerio de Educación y Ciència.

  63. En los casos en los que no sea posible el nombramiento de director por el procedimiento estableci-do en el apartado anterior, el Ministerio de Educación y Ciència, previo informe del Ministerio de Asuntos Exteriores, designarà libremente al director del centro, por un período maximo de tres cursos, entre los profesores destinados en el exterior por concurso de méritos. 3. El cese de los directores con anterioridad al período de vigència de su nombramiento se producirà en los supuestos previstos en la normativa general y, en todo caso, cuando cesen como prpfesores en el exterior.

    Articulo 56

  64. Los vicedirectores y jefes de estudiós seran nombrados por el Ministerio de Educación y Ciència, a propuesta del director, entre profesores esparioles destinados en el centro respectivo. Cuando ello no sea posible, el citado Ministerio los designarà libremente entre profesores destinados en el exterior.

  65. El período de vigència de los nombramientos a los que se refiere el apartado anterior serà de tres cursos como maximo y coincidirà con el período de mandato que res te al director proponente.

  66. El cese de los vicedirectores y jefes de estudiós con anterioridad al período de vigència de su nom-bramiento se producirà en los supuestos previstos en la normativa general y, en todo caso, cuando cesen como profesores en el exterior.

    Articulo 57

  67. Los directores de los centros a los que se refieren los artículos 21 y 22 del presente Real Decreto se-

    Page 122

    ran nombrados por el Ministerio de Educación y Ciència, previo informe del Ministerio de Asuntos Exte-riores, por el procedimiento de libre designación, mediante convocatòria pública, entre funcionarios que reú-nan las condiciones que en cada caso se establezcan en función de los re-gímenes específicos de los centros respectivos.

  68. Los directores de las Agrupa-ciones de lengua y cultura espanolas seran designados libremente por el Ministerio de Educación y Ciència entre profesores destinados en los países respectivos, previo informe del Ministerio de Asuntos Exteriores.

    Articulo 58

  69. Los asesores técnicos a los que se refiere el articulo 49 seran selec-cionados mediante concurso publico de méritos en el que se valoren las condiciones profesionales específicas para el ejercicio de las funciones respecti vas.

  70. Los concursos de méritos a los que se refiere el apartado anterior podran realizarse entre profe-sores destinados en el país respecti-vo, en cuyo caso seran convocados por la Consejería de Educación co-rrespondiente, o bien entre profesores destinados en Espana, en cuyo caso seran convocados por el Ministerio de Educación y Ciència. En uno y otro supuesto, los profesores seleccionados no podran exceder el plazo màximo de seis anos de permanència en el exterior.

    Articulo 59

    Los asesores técnicos a los que se refiere el articulo 50 seran seleccionados por el procedimiento de libre designación y nombrados por el Mi-nisterio de Educación y Ciència, previo informe del Ministerio de Asun-tos Exteriores.

    Sección 3.a Personal no docente

    Articulo 60

  71. Los administradores de los centros docentes de titularidad del Estado espanol seran funcionarios nombrados por el Ministro de Educación y Ciència y seleccionados por el sistema de concurso de méritos, prèvia convocatòria pública y conforme a los requisitos establecidos en la correspondiente relación de puestos de trabajo.

  72. El nombramiento de administrador se harà por un período màximo de seis anos.

    Articulo 61

  73. Sin perjuicio de lo dispuesto en los artículos 48 a 60 de este Real Decreto, las funciones de administra-ción general en los centros docentes de titularidad del Estado espanol y en las Consejerías de Educación seran ejercidas por funcionarios de cuerpos y escalas de la Administra-ción espanola y por contratados en régimen laboral, conforme a los re-

    Page 123

    quisitos establecidos en la correspon-diente relación de puestos de trabajo. 2. Los funcionarios a los que se refiere el apartado anterior seran se-leccionados por el procedimiento de concurso de méritos, conforme a los requisitos establecidos en las respec-tivas relaciones de puestos en el exterior, y nombrados por el período de tiempo que establezcan las con-vocatorias respectivas, de acuerdo, en todo caso, con lo establecido con caràcter general para el personal ad-ministrativo destinado en el ex-tranjero.

    Disposición adicional primera

    El Ministerio de Educación y Ciència decidirà la adscripción de los actuales centros docentes en el exterior a las distintas acciones que se especifican en el presente Real Decreto. Cuando la decisión mencionada comporte la impartición de ensenanzas regladas del sistema educativo espafiol, el citado Ministerio determinarà asimismo qué ensenanzas de-ben impartirse en cada centro, en función de la nueva ordenación del sistema educativo establecida por la Ley Orgànica 1/1990, de 3 de octubre, y en consonància con el calen-dario establecido por el Real Decreto 986/1991, de 14 de junio, modifica-do por Real Decreto 535/1993, de 12 de abril, sin perjuicio de las excep-ciones que para el cumplimiento de dicho calendario se deriven de las cir-cunstancias específicas de la acción educativa en el exterior.

    Disposición adicional segunda

    En aquellos centros docentes de ti-tularidad del Estado espafiol en los que el número de alumnos de nacio-nalidad distinta de la espaíïola supere el 50 por 100 del número total de alumnos del centro, no se constituirà Consejo Escolar. El Ministerio de Educación y Ciència, previo informe de los Consejeros de Educación en los países respectivos, podrà determinar el establecimiento de fór-mulas de participación adecuadas a las circunstancias de cada país y adoptar decisiones sobre la atribu-ción de competencias asignadas por el presente Real Decreto a los Con-sejos Escolares. En todo caso, para el nombramiento de los directores de los centros antes aludidos se estarà a lo dispuesto en el apartado 2 del articulo 55.

    Disposición adicional tercera

    La organización de las ensenanzas del sistema educativo espafiol en Andorra, incluido el procedimiento de adscripción de personal docente a los centros respectivos, serà establecida por el Ministerio de Educación y Ciència, en función de las caracte-rísticas propias de la acción educativa espanola en Andorra y según lo que dispongan los acuerdos entre las autoridades respectivas.

    Disposición adicional cuarta

    El Ministro de Educación y Ciència podrà firmar con empresas espa-fiolas convenios que comporten la

    Page 124

    creación de unidades escolares ten-dentes a escolarizar a los hijos de los trabaj adores de las mismas, cuando dichas empresas realicen trabajos de duración limitada en países extranje-ros donde los alumnos no puedan ser atendidos a través de las institucio-nes previstas en este Real Decreto.

    Disposición aàicional quinta

    El Colegio de Espaia en París de-penderà funcionalmente del Minis-terio de Educación y Ciència, a través de la Secretaria de Estado de Universidades e Investigación, y el Instituto de Historia y Arqueologia del Consejo Superior de Investiga-ciones Científicas en Roma tendra la dependència que se especifica en el articulo 2 del Real Decreto 1921/1984, de 10 de octubre, según la redacción dada aJ mismo por el Real Decreto 1155/1986, de 13 de junio. Todo ello sin perjuicio de la necesaria coordinación de los Directores de ambos centros con los Con-sejeros de Educación, y de su dependència orgànica del Jefe de la Misión Diplomàtica correspondien-te. Los dos centros se regiran por su normativa específica.

    Disposición aàicional sexta

    El Minis terio de Educación y Ciència, en colaboración con el Instituto Cervantes, promovera en los diferentes países los Diplomas de Es-paíiol como lengua extranjera crea-dos por el Real Decreto 826/1988, de 20 de julio, modificado por el Real Decreto 1/1992, de 10 de enero.

    Disposición adicionai séptima

    El Ministerio de Asuntos Exte-riores acreditarà ante las autorida-des de los países respectivos a directores, profesores y personal no docente de las Consejerías de Educación y de los centros docentes, según convenga en cada caso.

    Disposición adicionai octava

    La selección del personal laboral incluido en el àmbito de aplicación de este Real Decreto debera efec-tuarse preferentemente mediante el sistema de concurso de méritos, res-petando los principios de igualdad, mérito y capacidad.

    Disposición transitòria primera

    La vigència de los nombramientos de los funcionarios docentes destina-dos en el extranjero en el momento de la publicación del presente Real Decreto se ajustarà a lo establecido en las respectivas convocatorias en las que fueron seleccionados. A di-chos funcionarios les seran de aplicación asimismo las previsiones con-tenidas en los artículos 52.3 y 53.

    Disposición transitòria segunda

    La figura del secretario de un centro docente se mantendra en los tér-minos actuales hasta que progresiva-mente se vayan dotando los puestos de administrador correspondientes en los centros docentes de titulari-dad del Estado espanol.

    Disposición transitòria tercera

    Hasta tanto se produzca la regu-lación específica a la que se refiere

    Page 125

    la disposición adicional tercera, los centros docentes espanoles en Andorra se ajustaran a lo establecido con caràcter general en el presente Real Decreto.

    Disposición transitòria cuarta

    Habida cuenta de la inminencia del comienzo del curso 1993-1994 y de la necesidad de que dicho comienzo no sea afectado por los pro-cesos que para el nombramiento de directores de los centros docentes y de las Agrupaciones de lengua y cultura espanolas se prevén en el presente Real Decreto, excepcionalmen-te el Ministerio de Educación y Ciència designarà libremente a los directores, para el citado curso aca-démico 1993-1994, en los casos en que sea necesario.

    Disposición derogatòria única

    Quedan derogados el Real Decreto 564/1987, de 15 de abril, por el que se regula la acción educativa en el exterior; la Orden ministerial de 30 de septiembre de 1987, por la que se regulan la estructura y fun-cionamiento de las Agrupaciones de lengua y cultura espanolas; la Orden de 11 de mayo de 1988, por la que se dictan, con caràcter transitorio, normas relativas a las ensenanzas de lengua y cultura espanola en Austràlia; la Orden ministerial de 30 de noviembre de 1988, por la que se crean y regulan los Consejos Escolares de àmbito nacional en deter-minados países; la Orden ministerial de 11 de mayo de 1990 por la que se establece el procedimiento para la provisión de vacantes de pla-zas de personal docente en el extran-jero, y cuantas otras disposiciones de igual o inferior rango se opon-gan a lo dispuesto en el presente Real Decreto.

    Disposición final primera

    Lo dispuesto en el presente Real Decreto se entendera sin perjuicio de lo que se derive de la aplicación del Tratado de Adhesión de Espa-na a las Comunidades Europeas de 12 de junio de 1985.

    Disposición final segunda

    Se autoriza a los Ministros de Asuntos Exteriores y de Educación y Ciència para dictar las disposiciones de ejecución y desarrollo de lo establecido en este Real Decreto, en sus respectivos ambitos de competència.

    Disposición final tercera

    El presente Real Decreto entrarà en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

    Dado en Madrid a 25 de junio de 1993.

    Juan Carlos R.

    El Ministro de Relaciones con las Cortes y de la Secretaria del Gobierno,

    Virgilio Zapatero Gómez

    Page 126

    Observem el regust preconstitucional del Reial decret, tant terminolò-gic com de contingut, ja que només parla de la difusió de l'espanyol i la llengua i cultura espanyoles. Ni tan sols fa referència a la llengua catalana quan parla dels centres d'Andorra en la disposició addicional 3.a Í en la disposició transitòria 3.a.

    A més de lamentar aquesta norma, pel que fa a ensenyament dins aquest període cal esmentar les disposicions següents:

    Reial decret 929/1993, de 18 de juny (boe núm. 166, de 13 de juliol). Aprova el Reglament orgànic dels instituts d'educació secundària. «Article 75. En els instituts d'educació secundària hi haurà els següents òrgans de coordinació docent: [...] b) Departaments didàctics: [...] Francès, [...] Grec, Anglès, Llatí, Llengua Castellana i Literatura [...] Podran constítuir-s'hi també Departaments d'altres llengües estrangeres, quan siguin impartides com a primera llengua amb reflex en la plantilla del centre, com també per a l'ensenyament de la llengua pròpia de les Comunitats Autònomes».

    Ordre de 8 de juliol de 1993 (boe núm. 171, del 19), per la qual es dicten instruccions per a la implantació d'ensenyaments d'educació secundària obligatòria. Annex II. «Horari per a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears». Preveu, entre altres, les àrees i matèries de «Llengua castellana i literatura, llengua estrangera i llengua catalana i literatura», tres hores per a cada una d'aquestes tres àrees en cada un dels quatre cursos. Annex ni: «Incorporació dels mestres als departaments didàctics en centres d'ensenyament secundari». Per a totes les comunitats autònomes que depenen del Ministeri d'Educació i Ciència, es preveu que les àrees de francès i anglès s'incorporin a sengles departaments de francès i anglès, que l'àrea de «Llengua Castellana i Literatura» s'incorpori al Departament de «Llengua Espanyola [s/c] i Literatura», i per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es preveu que els mestres de l'àrea de «Llengua Catalana i Literatura s'incorporaran al Departament que, si s'escau, es constitueixi per a l'ensenyament» d'aquesta àrea.

    Ordre de 17 de novembre de 1993 (boe núm. 282, del 25). Estableix les línies bàsiques per al desplegament del currículum dels ensenyaments per a l'obtenció del títol de Graduat en educació secundària per les persones adultes. Article 3: «1. Les àrees de coneixement de l'educació secundària obligatòria establertes a l'article 20 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, es podran integrar en quatre camps de coneixement relacionats amb la comunicació, la societat, la natura i la matemàtica, d'acord amb les característiques, les expectatives, les necessitats i els interessos

    Page 127

    de la població adulta. A la Comunitat autònoma de les Illes Balears la llengua catalana i la literatura formarà part del camp de la comunicació. 2. La llengua estrangera, per la seva particularitat, podrà ser tractada de manera específica dintre del camp de la comunicació».

    Ordre de 2 de novembre de 1993 (boe núm. 272, del 13). Estableix el currículum del cicle elemental del primer nivell dels ensenyaments especialitzats d'idiomes adaptat a l'educació a distància.

    Etiquetatge

    En aquest àmbit, com venim fent tradicionalment al llarg d'aquestes cròniques, cal continuar lamentant disposicions que pretenen negar l'oficialitat de les llengües diferents del castellà. En aquest sentit, dintre del període que comentem, cal esmentar el Reial decret 1078/1993, de 2 de juliol (boe núm. 216, de 9 de setembre), per la qual s'aprova el Reglament sobre classificació, envasat i etiquetatge de preparats perillosos. «Article 7.1. Tot envàs haurà de presentar de manera llegible i indeleble, almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat, les indicacions següents: [...]. Article 10.1. Amb la finalitat d'adoptar un sistema d'informació adreçat principalment als usuaris professionals que els permeti prendre les mesures necessàries per a la protecció de la salut i de la seguretat en el lloc de treball, el responsable de la comercialització d'un preparat perillós haurà de disposar d'una fitxa de dades de seguretat en el moment de la comercialització, i en lliurarà una còpia al Ministeri de Sanitat i Consum. [...] 2. La fitxa de dades de seguretat esmentada a l'apartat 10.1 haurà de redactar-se, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat, i inclourà obligatòriament els epígrafs següents: [...]».

    De vegades, com també diem en les cròniques anteriors, la imposició del castellà és indirecta, com en el cas del Reial decret 2070/1993, de 26 de novembre (boe núm. 293, de 8 de desembre), pel qual s'aprova la reglamentació tècnico-sanitària per a l'elaboració i comercialització dels vinagres, l'article 14 del qual remet, pel que fa a l'etiquetatge dels productes objecte de la reglamentació, al que disposa el Reial decret 212/1992, de 6 de març, que ja vam denunciar en la Crònica del núm. 18, p. 281.

    Esmentem també el Reial decret 1396/1993, de 4 d'agost (boe núm. 244, de 12 d'octubre), que modifica el Reial decret 1254/1990, d'li d'octubre (boe núm. 250, del 18), que regula la utilització de noms geogràfics protegits per denominacions d'origen, genèriques i específiques en productes agroalimentaris.

    Page 128

Funció pública
Administració de l'Estat

En aquest tema cal esmentar en primer lloc la Llei 22/1993, de 29 de desembre (boe núm. 313, del 31), de mesures fiscals, de reforma del règim jurídic de la funció pública i de la protecció per desocupació. Cal fer referència a aquesta Llei perquè l'article 14 dóna una nova redacció a l'article 1.3 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública. Aquest article es refereix indirectament a aspectes lingüístics, ja que considera «bases del règim estatutari dels funcionaris públics, dictades a l'empara de l'article 149.1.18a. de la Constitució , i en conseqüència aplicables al personal de totes les administracions públiques, els preceptes següents: articles: [...] 19.1 [...] 31». La Crònica del núm. 5, pàg. 260, reproduïa la referència lingüística del primer d'aquests dos articles. El segon d'ells també fa una referència lingüística quan diu el següent: «Article 31. Règim disciplinari. 1. Seran considerades faltes molt greus: [...] b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de [...] llengua [...]». Recordem que el caràcter bàsic d'aquests dos preceptes ja havia estat ratificat per la Llei 23/1988, de 28 de juliol (boe núm. 181 de l'endemà), modificadora de la Llei 30/1984. La nova modificació s'ha d'entendre, doncs, de la redacció que la Llei de 1988 donava a l'article 1.3. L'Estat, doncs, considera la llengua com un element que pot ser regulat com a bàsic, en els casos que té la competència per regular les bases de la matèria a la qual és connex l'element lingüístic.

De totes maneres aquesta regulació que l'Estat reitera i recorda com a bàsica, és mal aplicada pel mateix Estat legislador ja que les convocatòries no garanteixen mai la capacitat lingüística necessària. Repetim la inútil clàusula que les resolucions reguladores de proves selectives reiteren i que denunciem crònica rera crònica:

En compliment del que disposa l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la funció pública, a través de l'Institut Nacional d'Administració Pública, en col·laboració amb els centres de formació de funcionaris, competents en cada cas, vetllarà per la formació dels aspirants seleccionats en el domini de la llengua oficial de les comunitats autònomes en les quals obtinguin destinació, un cop nomenats funcionaris de carrera

.

Page 129

En el cas de l'Ordre de 23 de juliol de 1993 (boe núm. 187, de 6 d'agost), per la qual es convoquen proves selectives per a l'ingrés al cos d'enginyers agrònoms del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a més de la presència de la famosa clàusula a la base 8.7, hi trobem, això sí, un 4' exercici optatiu i de mèrit consistent en la traducció directa, sense diccionari, d'un text -anglès i/o francès- proposat pel Tribunal, durant un temps màxim de quaranta minuts i/o una conversa en l'idioma elegit durant un temps màxim de cinc minuts.

Així com en la selecció la presència d'aquella clàusula és un fet sistemàtic, la meritació de coneixements de català, «valencià», gallec o basc en places dels territoris respectius és sotmesa a la més absoluta arbitrarietat, amb una presència o absència d'aquest mèrit sense cap criteri. Per exemple, atempten contra la llei reiteradament bàsica a què hem fet al·lusió al principi d'aquest apartat:

L'Ordre de 30 de juny de 1993 (boe núm. 208, de 31 d'agost), per la qual es convoca concurs per a la provisió de llocs de treball vacants en el Ministeri d'Obres Públiques i Transports per a funcionaris dels grups A, B i C.

Tres ordres de 21 de setembre (boe núm. 239, de 6 d'octubre), de 8 d'octubre (boe núm. 258, del 28) i 30 de novembre (boe núm. 313, de l'endemà) de 1993. Convoquen concurs específic per a la provisió de llocs de treball adscrits a funcionaris de l'Organisme Autònom Correus i Telègrafs.

Ens preguntem com podran fer la seva feina ben feta els funcionaris de correus, si no se'ls exigeix cap coneixement de la llengua de destinació.

Administració de Justícia

Pel que fa al personal al servei de l'Administració de Justícia, continua el mateix sistema de valoració de sis anys d'antiguitat per a l'acredita-ció del coneixement de la llengua pròpia diferent del castellà. Així ocorre en les convocatòries següents:

Resolució d'1 de setembre de 1993 (boe núm. 216, del 9). Anuncia concurs de trasllat per a la provisió d'una plaça vacant de la primera categoria del cos de secretaris judicials. Norma 4.a

Dues resolucions de 16 de setembre de 1993 (boe núm. 229, del 24). Anuncien concursos de trasllat per a la provisió de places vacants de les categories 2.a Í 3.a del cos de secretaris judicials. Norma 5.a

Page 130

Resolució de 25 d'octubre de 1993 (boe núm. 265, de 5 de novembre). Anuncia concurs de trasllat per a la provisió de places vacants de jutjats de menors entre secretaris judicials de 2.a i 3.a categoria. Base 4.a

Resolució de 3 de desembre de 1993 (boe núm. 310, del 28). Anuncia concurs de trasllat per a provisió de places vacants de la categoria 2.a del cos de secretaris judicials. Norma 5.a

Anotem que les resolucions per les quals s'adjudiquen places en els concursos de trasllats per a personal de l'Administració de Justícia especifiquen la valoració del mèrit lingüístic. Això ho trobem, per exemple, en la de 3 de novembre de 1993 (boe núm. 266, del 6), per la qual es resol provisionalment el concurs de trasllats entre agents de TAdministració de Justícia anunciat per la Resolució d'11 de juny de 1993 (rld núm. 20, pàg. 179), i la Resolució de 4 de novembre de 1993 (boe núm. 265, de l'endemà), per la qual es resol provisionalment el concurs de trasllats entre oficials de l'Administració de Justícia anunciat per la Resolució de 31 de maig de 1993. Cal afegir aquesta resolució, i una del mateix dia per a auxiliars, a la llista de la crònica anterior, ja que ambdues remeten a l'article del reglament orgànic que preveu la valoració de sis anys d'antiguitat per a Pacreditació del coneixement de la llengua.

Cal lamentar que les places per a metges forenses no facin cap referència lingüística, la qual cosa contravé la legislació bàsica sobre funció pública. Així, durant aquest període, l'Ordre de 3 de setembre de 1993 (boe núm. 217, del 10), per la qual es convoca proves selectives per cobrir places d'aspirants a ingrés al cos nacional de metges forenses.

Administració local

En aquest àmbit cal esmentar l'Ordre de 7 de juliol de 1993 (boe núm. 169, del 16), per la qual es dicten normes d'aplicació en relació amb la provisió de llocs reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. En l'apartat H (Concurs ordinari), article 5è (Bases específiques), s'hi diu: «1. Les bases específiques de la convocatòria que aprovin les corporacions locals hauran de preveure, respecte de cada lloc, les indicacions següents: «[...] Requisit de coneixement de la llengua de la comunitat autònoma, si ho estableix així la legislació autonòmica respectiva i en els termes que ho prevegi aquesta, com també l'especificació dels mitjans per a la seva acreditació». Dins l'apartat in (Concurs unitari), l'artkle 19 diu que «el concurs unitari en cada subescala i categoria

Page 131

serà convocat per la Direcció General de la Funció Pública un cop resolt el segon concurs ordinari anual. Es regirà per les bases que aprovi aquesta i es resoldrà en funció dels mèrits generals i conformement a l'ordre de prelació de places, d'acord amb les comunitats autònomes respecte al requisit de la llengua pròpia. [...] 4. Les sol·licituds, formulades d'acord amb el model oficial i amb l'especificació de l'ordre de prelació de les places sol·licitades, s'adreçaran a la Direcció General de la Funció Pública, acompanyades, si s'escau, de la documentació acreditativa del coneixement de la llengua, dintre dels quinze dies naturals següents a la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial de l'Estat».

També cal esmentar l'Ordre de 7 de desembre de 1993 (boe núm. 300, del 16), per la qual s'aprova el model de convocatòria conjunta i les bases .comunes que han de regir els concursos per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Dins l'apartat n (Bases comunes per les quals han de regir-se els concursos per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal) trobem la base vuitena (Aclariments i dohumentació provisional) amb el text següent: «Un cop constituït el Tribunal de valoració, podrà demanar als concursants aclariments o documentació quan de la presentada no resultin prou acreditades les dades al·legades en relació amb els mèrits específics o el coneixement de la llengua». La base següent preveu que el Tribunal exclogui els concursants que no acreditin el nivell exigit de coneixement de la llengua, i la base onzena estableix que quan ho prevegi la convocatòria respectiva, el Tribunal de valoració podrà acordar la celebració d'una entrevista amb aquells concursants que consideri necessari, a l'efecte de comprovar el coneixement de la llengua.

Ensenyament

Pel que fa al personal d'aquest àmbit, cal esmentar les disposicions següents:

Ordre de 9 de setembre de 1993 (boe núm. 226, del 21) Aprova els temaris que han de regir en els procediments d'ingrés, adquisició de noves especialitats i mobilitat per a determinades especialitats dels cossos de mestres, professors d'ensenyament secundari i professors d'escoles oficials d'idiomes, regulats pel Reial decret 850/1993, de 4 de juny (rld núm. 20, pàg. 183 i 184). Annex I. Educació infantil. Tema 19. L'ensenyament i

Page 132

l'aprenentatge de la llengua en l'educació infantil. Tècniques i recursos per a la comprensió i l'expressió oral. La intervenció educativa en el cas de llengües en contacte. Annex n. Cos de mestres. Tema 16. Diversitat lingüística. Llengües en contacte. Fonamentació teòrica i conseqüències per a la pràctica docent. Annex m. Llengua castellana i literatura. Tema 7. Les llengües d'Espanya. Formació i evolució. Les seves varietats dialectals. Tema 8. Bilingüisme i diglòssia. Llengües en contacte. La normalització lingüística. Tema 72. La literatura en llengua catalana, gallega i basca: obres més reUevants i situació actual.

Ordre de 29 de setembre de 1993 (boe núm. 244, de 12 d'octubre). Normes generals de procediment a què han d'atenir-se les convocatòries específiques de concurs per a la provisió de llocs de treball en centres públics d'educació infantil, pre-escolar, educació primària i EGB. Com en anys anteriors, s'estableix el següent: «Vuitè. En les convocatòries per a llocs ubicats en comunitats autònomes la llengua pròpia de les quals tingui caràcter d'oficial, es podran establir els requisits legalment exigibles per raó de la cooficialitat de les llengües». Aquest any a més s'hi afegeix, al punt quinzè, que «A la Comunitat Autònoma del País Basc l'acredita-ció dels perfils lingüístics assignats als llocs de treball ia incorporarà d'ofici el Departament d'Educació, Universitats i Investigació per a aquells qui hagin exercit o estiguin exercint la funció pública docent durant el curs 1992-1993 i participin en la convocatòria de proves per a acreditar els perfils lingüístics regulada en l'apartat b de l'article 2." de l'Ordre d'li de maig de 1993 dels conseller d'Educació, Universitats i Investigació (bopv de 17 de juny)».

Ordre d'11 d'octubre de 1993 (boe núm. 253, del 22). Regula les condicions d'ímpartició de formació professional i idiomes en la modalitat a distància per part dels funcionaris de carrera de cossos docents.

Ordre de 14 d'octubre de 1993 (boe núm. 250, del 19). Convoca concursos de trasllats i processos previs a aquests, a fi de cobrir llocs de treball docents en els centres públics de pre-escolar, educació infantil, EGB, educació primària i educació especial, en l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació i Ciència. «Normes comunes a les convocatòries. I. Requisits específics pera l'exercici de determinats llocs. Primera. A més dels requisits ressenyats en cada una de les convocatòries, per a poder sol·licitar llocs: / D'educació general bàsica, filologia; llengua castellana i anglès. / D'educació general bàsica, filologia; llengua castellana. / D'educació general bàsica, filologia; llengua catalana. / D'educació general bàsica, filologia; va-

Page 133

lencià. / D'educació general bàsica, filologia; llengua catalana, illes Balears. / D'educació general bàsica, filologia; llengua gallega. /Es requereix acreditar estar en possessió d'algun dels requisits específics que, per al seu exercici, exigeix l'article 17 del Reial decret 895/1989, de 14 de juliol [rld núm. 15, pàg. 203], en la seva nova redacció donada pel Reial decret 1664/1991, de 8 de novembre» (rld núm. 18, pàg. 290 i 291). Aquest article 17 no va ser reduït en aquestes referències perquè es limita a una llista de titulacions i altres requisits. En l'apartat vi Altres normes, hi ha la trentena que estableix els requisits i la titulació exigibles a «aquells concursants que sol·licitin llocs declarats com a bilingües a la Comunitat Autònoma de les illes Balears». Afegeix que «els concursants que obtinguin una destinació de les no declarades bilingües en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'atindran a allò que sobre coneixement de la llengua catalana estableix la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística de les illes Balears, en la seva disposició addicional sisena» (rld núm. 8, pàg. 244). El model de sol·licitud de l'annex i és en consonància amb les normes descrites, tot i que té una terminologia peculiar quan demana el «Nivell de coneixement de les llengües vernacles [sic]», referint-se exclusivament a les diferents del castellà, i que en les taules de províncies apareixen «Gerotia» i «Lérida».

Ordre de 21 d'octubre de 1993 (boe núm. 258, del 28) Aprova el temari de llengua catalana i literatura per a les convocatòries d'ingrés, adquisició de l'especialitat i mobilitat en el cos d'ensenyament secundari en l'àmbit de les illes Balears.

Ordre de 26 d'octubre de 1993 (boe núm. 269, de 10 de novembre). Normes de procediment aplicables als concursos de trasllats de funcionaris docents dels cossos de professors que imparteixen ensenyament secundari, formació professional, ensenyaments artístics i idiomes. El text és idèntic al transcrit en les convocatòries anteriors: «Punt 3. En les convocatòries específiques d'aquelles comunitats autònomes la llengua pròpia de les quals tingui caràcter oficial es podran establir els requisits legalment exigibles en raó de la cooficialitat de les llengües. Els mateixos requisits hi podrà establir el Ministeri d'Educació i Ciència per a places de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. [...] Punt 7.2. Els professors titulars de les especialitats de llengua i literatura catalanes i valencianes, com també els de llengua i literatura basques, podran participar indistintament a les places vacants del cos de professors d'ensenyament secundari existents en Catalunya, Balears i València, País Basc i Navarra respectivament, en les mateixes condicions establertes en el paràgraf anterior».

Page 134

Ordre de 10 de novembre de 1993 (boe núm. 272, del 13). Convoca concursos de trasllats de funcionaris docents dels cossos de professors que imparteixen ensenyament secundari, formació professional, ensenyaments artístics i idiomes. Les especialitats del cos de professors d'ensenyament secundari, pel que fa a idiomes, són grec, llatí, llengua castellana i literatura, anglès, francès, alemany, «Llengua i literatura catalanes (illes Balears)» i portuguès. Pel que fa als professors d'escoles oficials d'idiomes, es preveuen les especialitats d'alemany, àrab, català, xinès, danès, espanyol per a estrangers, basc, francès, gallec, grec, anglès, italià, japonès, neerlandès, portuguès, romanès i rus. Com en les convocatòries anteriors, la base sisena conté un text idèntic al del punt 7.2 de l'Ordre marc reproduïda just abans que aquesta. La base setena diu que «Aquells concursants que sol·licitin destinació a places de centres dependents de les comunitats autònomes del País Basc, Galícia, València i Navarra s'atindran al que és previst en les convocatòries específiques respectives d'aquestes comunitats autònomes, d'acord amb allò que estableix l'apartat tercer de l'Ordre de 26 d'octubre de 1993 [v. supra], / Els qui obtinguin destinació en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'atindran a allò que sobre coneixement de la llengua catalana estableix la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística de les illes Balears, en la seva disposició addicional sisena».

Ordre de 10 de novembre de 1993 (boe núm. 272, del 13). Regula el procediment de participació en el concurs per a l'obtenció de destinacions pels aspirants seleccionats en els procediments selectius convocats per Ordre de 22 de febrer de 1993 (boe núm. 49, de 26 de febrer de 1993) per a ingrés i accessos als cossos de professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional, com també dels cossos que imparteixen ensenyaments artístics i d'idiomes. Les especialitats del cos de professors d'ensenyament secundari, pel que fa a idiomes, són grec, llatí, llengua castellana i literatura, anglès, francès i «Llengua i literatura catalanes (illes Balears)». Pel que fa als professors d'escoles oficials d'idiomes, es preveuen les especialitats d'alemany, català, francès, anglès i italià. A la Base 2.a in ftne es preveu que «En el cas dels seleccionats que superessin els procediments selectius a les illes Balears, [la destinació] estarà condicionada, a més, a l'acreditació del coneixement de la llengua catalana, a través de la titulació o superació del curs a què s'al·ludeix en l'apartat 9.3.9 de l'esmentada Ordre de 22 de febrer de 1993». Aquest apartat diu que «els qui superin les proves selectives a les illes Balears hauran d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, d'acord amb el

Page 135

que estableix l'apartat 2 de l'Ordre de 27 de novembre de 1989, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear (Diario [sic] Oficial de la Comunitat Autònoma de les illes Balears, de 28 de desembre). Els qui no posseeixin algunes de les titulacions a què es refereix l'Ordre esmentada hauran de participar en els cursos de llengua catalana que amb aquesta finalitat convoquin el Ministeri d'Educació i Ciència i la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. La possessió de la titulació corresponent o la superació del curs a què es refereix l'apartat anterior serà requisit exigible per poder obtenir la primera destinació definitiva en Centres situats a les illes Balears».

Convenis col·lectius

Dins aquest període, hem detectat clàusules lingüístiques en els següents:

Resolució de 15 de juliol de 1993 (boe núm. 190, de 10 d'agost). Disposa la inscripció en el Registre del text del Conveni col·lectiu de grans magatzems. «Article 47. Bilingüisme. En la mesura de les possibilitats de cada empresa, les notes de la direcció al personal es redactaran en l'idioma castellà i en el de la nacionalitat o regió que s'escaigui.»

Resolució de 28 de juliol de 1993 (boe núm. 204, de 26 d'agost). Disposa la inscripció en el Registre i posterior publicació del text del x Conveni col·lectiu de la Red Nacional de los Ferrocarriles Espanoles, renfe. Els articles 137 a 141 regulen les gratificacions per idiomes.

Resolució de 10 d'agost de 1993 (boe núm. 216, de 9 de setembre). Disposa la publicació en el boe del text del n Conveni col·lectiu de la Societat de Televisió Canal Plus, s. a. «Article 32. Formació complementària. [...] Podran accedir a beques [d'empresa] els treballadors que, per la naturalesa del treball que duen a terme i l'índole de les tasques que tinguin assignades, els calgui el coneixement i la utilització d'idiomes estrangers reconeguts per l'empresa com d'utilitat i exigència per al desenvolupament de llur treball i/o millora de la qualitat del servei que cal prestar als clients i als viatgers, com també a aquells treballadors adscrits als centres de treball que l'empresa tingui establerts a les comunitats autònomes de l'Estat espanyol que tinguin declarada una altra llengua a més del castellà». Les beques que s'estableixen són, per a idiomes estrangers, el francès, l'anglès i altres, i per a «Llengües oficials de caràcter autonòmic», «cataldn, euskera, valenciano, gallego, otros».

Page 136

Altres disposicions

Cal lamentar l'Ordre de 4 d'agost de 1993 (boe núm. 190, del 10), que estableix els requisits per a sol·licituds d'autoritzacions de productes fitosanitaris, que en l'article 10.1 diu que les sol·licituds i les memòries tècniques a què es fa referència en els articles de l'Ordre «hauran de presentar-se en la llengua espanyola oficial de l'Estat». L'apartat següent diu: «2. La resta de la documentació podrà ser presentada en anglès o francès. Quan la documentació contingui estudis o informació en altres llengües el sol-licitador haurà de demanar-ne l'acceptació a l'autoritat competent, que podrà ser denegada en el cas que els responsables de llur avaluació no tinguin un coneixement suficient d'aquestes llengües». Tant se val si és ignorància com mala fe: el resultat és el mateix.

Cal celebrar que l'Ordre de 30 de novembre de 1993 (boe núm. 294, de 9 de desembre), que aprova les característiques tècniques del paper d'ofici per a l'Administració de Justícia, en la disposició addicional exclogui de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordre les comunitats autònomes que hagin assumit competències en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per a l'Administració de Justícia.

Esmentem, encara, l'Ordre de 20 de desembre de 1993 (boe núm. 307, del 24). Aquest precepte introdueix modificacions de caràcter tècnic al Reglament de circulació aèria, aprovat pel Reial decret 73/1992, de 31 de gener (boe núm. 43, de 19 de febrer). En l'annex n (Definicions i apartats que es modifiquen), llibre quart (Procediments per als serveis de navegació aèria), capítol 9 (Procediments de comunicacions i fraseologia), apartat 4.9.1.2.1.4.8, s'hi diu que «Hauran d'utilitzar-se les paraules i les frases següents en les comunicacions radiotelefòniques com a escaients i tindran el significat que els és donat tot seguit». S'hi inclou una sèrie de mots i frases en castellà i anglès. En l'annex m, llibre quart (Procediments per als serveis de navegació aèria), capítol 2 (Disposicions generals), apartat 4.2.18 (Buidatge ràpid de combustible), hi trobem un sub-apartat 4.2.18.2, que diu que «Es transmetran missatges en espanyol, i en anglès si és possible, en la freqüència escaient per alertar totes les aeronaus a l'escolta sobre l'operació de buidatge de combustible». En el capítol 9 (Procediments de comunicació i fraseologia) del mateix llibre, hi trobem l'afegitó de l'apartat 4.9.3.1.11, en què es transcriu en castellà i anglès la fraseologia del buidatge ràpid de combustible. En el capítol següent (10. Ús del radar en els serveis de trànsit aeri), apartat 4.10.6.2.9 (Informació sobre la presència d'aus), també hi trobem missatges només en espanyol i anglès.

Page 137

Atès que el Reglament de circulació aèria modificat per l'ordre comentada no va ser esmentat al seu dia en aquestes cròniques, ho fem ara per tal com té referències a aspectes lingüístics. Al llibre primer (Definicions i abreujaments), capítol 2 (1.2. Abreujaments) trobem que aquests corresponen en general als mots en anglès. Una excepció la tenim, per exemple, en el mot «Espanol», que s'abreuja es. Al llibre segon (Reglament de l'aire), capítol 3 (2.3. Regles generals), apartat 2.3.8.2.7.2, hi trobem frases que cal usar en un anglès abreujat, amb la transcripció fonètica al castellà. Al llibre tercer (Serveis de trànsit aeri), capítol 4 (3.4. Servei d'informació de vol), l'apartat 3.4.3.3.3 diu que «fins que no es prepari i adopti una forma de fraseologia més adient i per a un ús universal en les comunicacions radiotelefòniques aeronàutiques, les radiodifusions ofis [Servei d'Informació de Vol per a les Operacions] vhf relatives als aeròdroms destinats a ser utilitzats en serveis aeris internacionals estaran disponibles en anglès», i el següent diu «3.4.3.3.4. Quan es disposi de radiodifusions ofis vhf en més d'un idioma, haurà d'utilitzar-se un canal separat per a cada idioma». Al llibre quart (Procediments per als serveis de navegació aèria), capítol 2 (4.2. Disposicions generals), els apartats següents es refereixen a aspectes lingüístics: «4.2.8.1.1. Es proporcionarà un formulari de pla de vol basat en el model contingut a l'apèndix A amb la finalitat que Putilitzin els explotadors i les dependències dels serveis de tràfic aeri per preparar els plans de vol. 4.2.8.1.2. El formulari de pla de vol estarà imprès en espanyol i en anglès». Els apartats 4.2.9.1 i 4.2.9.2 contenen fraseologia en castellà i anglès. El capítol 8 (4.8. Missatges dels serveis de tràfic aeri), trobem missatges sempre en anglès i castellà en diversos apartats. Semblantment s'esdevé en el capítol 9 (4.9. Procediments de comunicacions i fraseologia), en molts dels seus apartats, alguns dels quals han resultat modificats per l'Ordre. A part d'això, transcrivim els apartats següents del capítol perquè fan referències explícitament lingüístiques: «4.9.1.2.1.1.1. Les comunicacions aeroterrestres en telefonia hauran d'efectuar-se en espanyol. 4.9.1.2.1.1.2. Fins que no es prepari i adopti una forma de fraseologia més adient i per a un ús universal en les comunicacions radiotelefòniques aeronàutiques, haurà d'utilitzar-se l'anglès com a tal, i utilitzar-se aquest, a petició de tota estació d'aeronau que no estigui en condicions de complir amb 4.9.1.2.1.1.1 en totes les estacions de ràdio ats que serveixin aeroports designats i rutes usades pels serveis aeris internacionals. [...] 4.9.1.2.1.1.3. L'idioma usat normalment, i els altres idiomes que poden usar-se a petició en l'estació de ràdio ats, s'indicaran en les publicacions d'informació aeronàutica i altra informació aeronàutica que es publiqui respecte a aquestes instal·lacions.

Page 138

4.9.1.2.1.4.2. Les transmissions s'efectuaran en forma concisa i en un to de conversació normal. S'usarà en tots els casos la fraseologia reglamentària sempre que s'hagi prescrit. 4.9.1.2.1.4.3. La tècnica de transmissió oral haurà de ser tal que s'aconsegueixi la màxima intel·ligibilitat possible en cadascuna de les transmissions. 4.9.1.2.1.4.5. Els missatges acceptats per a les transmissions hauran de transmetre's en un llenguatge clar o amb frases aprovades sense alterar de cap manera el sentit del missatge. Els abreujaments aprovats (vegeu el llibre primer), continguts en el text del missatge que s'ha de transmetre a una aeronau, hauran de convertir-se normalment en les paraules o frases completes que tals abreujaments representen en l'idioma emprat, llevat d'aquells abreujaments que, per causa de la seva utilització freqüent i comuna, són generalment compresos pel persona] aeronàutic. 4.9.1.2.1.5.2.2.2. Quan el text d'un missatge que hagi de transmetre una estació de ràdio ats a una aeronau en vol contingui abreujaments oaci aprovat, aquests abreujaments hauran de convertir-se normalment, durant la transmissió del missatge, en les paraules o frases completes que tals abreujaments representen en l'idioma emprat llevat d'aquells abreujaments que, per causa de la seva utilització freqüent i comuna, són generalment compresos pel personal aeronàutic». També trobem missatges en castellà i anglès en el capítol 10 (4.10. Ús del radar en els serveis de trànsit aeri), el qual també conté normes explícitament lingüístiques: «4.10.6.1.1. La fraseologia continguda a 4.10.6.2. fins a 4.10.6.5. no és completa, i quan les circumstàncies difereixin el personal ats utilitzarà una altra fraseologia apropiada, que serà al més clara i concisa possible a fi d'evitar qualsevol confusió per part dels pilots que utilitzin idiomes diferents del propi. 4.10.6.1.2. La fraseologia és agrupada en quatre seccions, en espanyol i anglès, i el personal de I'ats haurà de conèixer i utilitzar, en la mesura que sigui necessària, la fraseologia de totes elles». Més endavant, el llibre vuitè (Servei d'informació aeronàutica), capítol 3 (8.3. Generalitats), apartat 8.3.4.1., diu «les publicacions d'informació aeronàutica, els notam i les circulars d'informació aeronàutica que es distribueixin internacionalment, contindran la versió anglesa de les parts que vagin en llenguatge clar. 8.3.4.2. L'ortografia dels noms de lloc serà la utilitzada localment, i quan calgui s'ha de transcriure en alfabet llatí». Al capítol 7 (8.7. Informació anterior i posterior al vol), l'apartat 8.7.1.4., diu que «els butlletins d'informació prèvia al vol s'han de confeccionar en forma impresa en llenguatge clar, en anglès en els aeroports internacionals, i amb abreujaments oaci. S'han d'acompanyar, sempre que sigui possible, d'una presentació gràfica explicativa». Trobem formularis anglès-castellà a l'apèndix A, i l'ús de paraules en anglès, tant com a única opció

Page 139

com amb la traducció castellana, a l'apèndix C (senyals) -adjunt 1 (senyals de socors i urgència) i adjunt 6 (senyals de cerca i salvament)-, a l'apèndix G (deixant turbulent), a l'apèndix N (principis que regulen l'establiment i la identificació de rutes ats í punts importants) -adjunts 1 i 2-, apèndix V (Servei de radionavegació aeronàutica) i apèndix X (radiodifusió d'informació en vol sobre el trànsit aeri i procediments operacionals connexos.

L'adjunt 2 (principis que regulen l'establiment i la identificació dels punts importants) de l'apèndix N esmentat, inclou punts que fan referència a la llengua. El seu apartat 2.1 duu l'epígraf «Llenguatge clar (noms) per als punts importants marcats per l'emplaçament d'una radioajuda per a la navegació», i inclou un punt 2.1.2 que diu el següent: «En seleccionar un nom per a un punt important, s'haurà de tenir cura a assegurar que concorrin les condicions següents:

  1. El nom no haurà de crear dificultats de pronunciació per als pilots ni per al personal ats, quan parlin en els idiomes utilitzats en les comunicacions ats. Quan el nom d'un lloc geogràfic sigui motiu de dificultats de pronunciació en l'idioma nacional escollit per designar un punt important, haurà de seleccionar-se una versió abreujada o una contracció del nom esmentat, que conservi tant com sigui possible el seu significat geogràfic. Exemple: Fuerstenfeldbruck - fursty»; [...] 3- Designadors de punts importants marcats per l'emplaçament d'una radioajuda per a la navegació. 3.4. Aquest designador de 'nom-clau' haurà de triar-se de manera que s'eviti tota dificultat de pronunciació per part dels pilots o del personal ats, quan parlin en l'idioma utilitzat en les comunicacions ats. Exemples: Adola, Kodap. [...] 4. Ús de designadors en les comunicacions. 4.1. Normalment, el nom seleccionat d'acord amb 2 o 3 haurà d'utilitzar-se per referir-se al punt important en les comunicacions orals. Si no s'utilitza el nom en llenguatge clar d'un punt important marcat per l'emplaçament d'una radioajuda per a la navegació, seleccionat de conformitat amb 2.1, haurà de substituir-se pel designador en clau que, en les comunicacions orals, haurà de pronunciar-se de conformitat amb l'alfabet de lletreig de I'oaci».

Pel que fa a la toponímia, continuem trobant al boe nombroses disposicions on surten topònims amb la forma franquista, incloses les províncies i les ciutats de Girona i de Lleida, malgrat la flamant Llei expressa que les Corts Generals van dictar. Pel que fa als exàmens d'intèrprets jurats que convoca el Ministeri d'Afers Exteriors, ja vam dir en la Crònica del núm. 19 que es limiten únicament a les llengües estrangeres i que n'exclouen les llengües autonòmiques. Semblantment s'esdevé en la Resolució de 22 de novembre de 1993 (boe núm. 286, del 30).

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR