L'empresa i l'empresari

AutorJosé Manuel Calavia Molinero
Páginas28-39
2.1. L'empresa i l'establiment mercantil
2.1.1. Algunes nocions bàsiques: empresari, empresa, establiment mercantil i fons de comerç

L'empresari és la persona física o jurídica que per si mateixa o per mitjà de delegats exercita i desenvolupa en nom propi una activitat constitutiva d'empresa en el mercat, i adquireix la titularitat de les obligacions o drets nascuts d'aquesta activitat. Aquest concepte jurídic d'empresari difereix del concepte econòmic, que l'identifica amb la persona que directament i per si mateixa associa, combina i coordina els diferents sectors de la producció, i s'hi interposa per ajustar el procés productiu al pla previst anticipadament.

1994 Catalunya Espanya
Empresas individuals 329.539 977.878
Societats mercantils 137.498

L'empresa és l'exercici professional d'una activitat econòmica planificada amb la finalitat de mitjançar en el mercat de béns o serveis.

L'establiment mercantil és un conjunt de béns i serveis organitzat i disposat per a ser l'instrument de l'activitat empresarial. Així, l'empresa és un mode d'activitat econòmica i l'establiment és l'instrument al servei d'aquesta activitat.

Finalment, el fons de comerç és un element de l'actiu de l'empresa constituït bàsicament per la clientela i les expectatives de l'empresa. La clientela és el conjunt de persones que mantenen relacions contínues amb l'empresa per a la demanda de béns i serveis, i es caracteritza per la participació habitual en les vendes o en els subministraments de l'empresa. LaPage 29 clientela es pot transmetre per mitjà de la transmissió de la mateixa empresa o de certs elements de l'empresa a la qual està subjecta la clientela. En un sentit econòmic, l'expectativa és la previsió d'obtenció de beneficis en el futur per la confluència de diferents factors en l'empresa, com, per exemple, les qualitats de l'empresari i els seus col·laboradors, la favorable conjuntura de vendes, la capacitat organitzativa de l'empresa i l'ampliació de mercats. Tot això determina la major certesa de venda dels productes o subministraments de les empreses. Aquestes expectatives no es poden transmetre de manera directa, sinó mitjançant altres elements.

2.1.2. L'establiment mercantil Establiment principal i sucursals

En general, l'establiment mercantil acostuma a agrupar i coordinar béns mobles i immobles, corporals i incorporals, consumibles i no consumi-bles, drets reals i de crèdit, de propietat industrial i comercial, i els serveis del personal que hi presta el seu treball a les ordres de l'empresari. Aquests elements integrants de l'establiment, units i coordinats per a satisfer una finalitat comuna, no perden per això l'autonomia i es poden separar de l'establiment a voluntat de l'empresari per a ésser substituïts per altres o no, segons les exigències de l'empresa que serveixen.

Des del pla econòmic, l'establiment apareix com una organització de capital i treball per a l'exercici d'una activitat productora o d'intercanvi.

El govem central diu que l'oferta guanyadora garanteix la continuïtat del negoci amb pocs sacrificisPage 30

L'empresari pot utilitzar diversos establiments per a l'exercici de la seva empresa, que poden estar ubicats en diferents llocs geogràfics o en una mateixa població. En aquests casos es parla d'establiment principal per a designar el del domicili de l'empresari, i respecte als altres establiments la llei utilitza la denominació de sucursals. Jurídicament no hi ha diferències entre els uns i els altres, tots tenen la consideració d'establiment, sigui quina sigui la seva importància econòmica.

2.1.3. L'establiment mercantil com a objecte del tràfic jurídic

L'establiment, en general, constitueix un bé diferent dels elements que el componen i és susceptible de ser objecte de negocis jurídics unitaris. En conseqüència, l'establiment pot ser objecte d'actes dispositius (compra-venda) i es pot arrendar, constituït en garantia real (hipoteca) o en usdefruit, etc.

  1. La compra-venda de l'establiment mercantil

    La compra-venda està sotmesa a les normes generals del Codi de comerç i a les supletòries del Codi civil. Per a la validesa del contracte, n'hi ha prou amb el consentiment de les parts encara que això no eximeix del fet que, en la transmissió dels béns singulars que formen part de l'establiment, s'hagin de respectar aquelles formes que la llei estableixi respecte a la transmissió de cada un dels béns. L'objecte de la venda és l'establiment com a conjunt orgànic de béns, i el lliurament de l'establiment implicarà, evidentment, el dels elements singulars que materialment l'integren.

    El venedor, a més d'estar obligat a lliurar o posar a disposició del comprador els diferents elements integrants de l'establiment, també està obligat a situar l'adquirent en condicions d'utilitzar i explotar aquesta organització. El venedor té el deure d'informar lleialment el comprador sobre l'organització interna i les seves possibilitats d'actuació en el mercat i s'ha d'abstenir d'organitzar actes que pertorbin o impedeixin la demanda dels clients davant la nova empresa. Així, sobre el venedor pesa una obligació de no-competència per a no destruir l'organització de la clientela.

    D'altra banda, el venedor està sotmès a l'obligació de sanejament per evicció i per vicis ocults. La venda de l'establiment no implica la transmissió dels deutes i crèdits del cedent. Per a això caldrà observar les regles generals que preveu la llei. Tampoc no se subroga...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR