Els serveis públics locals (I)

AutorJaume Renyer I Alimbau, Josep Maria Sabaté I Vidal
Cargo del AutorConseller Consultiu / Lletrat, Ajuntament de Reus

8.1. Els serveis públics en l'ordenament comunitari: la disjuntiva entre serveis públics i activitats econòmiques en règim de lliure concurrència 1

8.1.1. Principis de l'ordenament comunitari

La incidència de la normativa comunitària sobre el dret de la concurrència i el règim jurídic dels serveis d'interès econòmic general és cada cop més notòria, en el sentit que modifica i, fins i tot, d'alguna manera, difumina les fronteres clàssiques entre serveis públics i activitats econòmiques dels ens locals. Actualment, els primers són l'expressió de les potestats exorbitants que els ajuntaments poden exercir, dins del seu terme municipal, respecte d'eventuals competidors privats, i atenent al fet que la continuïtat del servei està vinculada directament a la satisfacció de necessitats socials, les empreses locals poden gaudir d'ajuts econòmics públics que en garanteixin el funcionament encara que siguin deficitàries. Les segones, les iniciatives locals per posar en marxa activitats econòmiques, no poden gaudir d'ajuts suplementaris respecte de l'empresa privada, amb la qual han de competir en igualtat de condicions.

Els tractats comunitaris contenen unes regles pel que fa al dret de la concurrència que s'apliquen independentment de l'estatut jurídic, públic o privat, dels operadors econòmics. D'això, se'n deriva una concepció d'empresa molt àmplia, de tal forma que el criteri predominant per delimitar el camp d'aplicació del dret comunitari és la naturalesa de l'activitat exercida. Si es tracta d'una activitat econòmica, efectivament entren dins del seu camp d'aplicació, sense altres excepcions que les activitats dels organismes amb finalitats de tipus social o cultural i dels que exerceixen funcions de control i policia. Per tant, la tendència dominant en l'àmbit comunitari és que el règim jurídic que ha de regular el comportament de les empreses que proveeixen el mercat de béns i de serveis -ja siguin de capital privat o pertanyin a les administracions públiques- sigui el mateix, atès que totes estan sotmeses per igual al dret de la concurrència2. Les úniques excepcions són les previstes a l?article 90.2 del Tractat3 de la Unió pel que fa a les empreses encarregades de gestionar els serveis públics d'interès general, sempre que es compleixin les condicions següents:

  1. L'existència d?un servei d'interès econòmic general.

  2. La necessitat d'una habilitació explícita de l'empresa per part d'una potestat pública.

  3. La necessitat de la restricció de la competència per a la bona execució del servei.

  4. L'absència d?efectes contraris a la Unió Europea en el desenvolupament dels intercanvis de mercat.

  5. La transparència de la derogació.

    Partint d'aquest plantejament, doncs, és possible reconèixer la prioritat de l'interès general entre les regles de la competència. Correspon a les administracions encarregades de l'aplicació del Dret comunitari la funció de verificar la concurrència d'aquestes circumstàncies. I no sols per comprovar que el comportament de les empreses s?ajusta a la normativa, sinó també, i principalment, per vigilar que les disposicions adoptades per les autoritats públiques per fixar les regles d?organització i funcionament dels diversos sectors econòmics són conformes al conjunt del Dret comunitari.

    Arribats a aquest punt, convé puntualitzar que l'Administració encarregada de fer complir el Dret comunitari no és només l'estructura executiva de la Unió Europea, sinó que ho són totes les administracions públiques, estatals i subestatals i, per tant, també les corporacions locals. La Comissió Europea té diversos instruments per fer observar el respecte a la llibertat de mercat: les directives, el recurs davant del Tribunal de Justícia per incompliment d'aquestes regles i, en darrer terme, els poders especials previstos a l?apartat 3 de l'article 90 del Tractat4. Així, centrantnos en la qüestió, sempre polèmica, de les ajudes de l'Estat a les empreses, no solament hi ha un mecanisme de control comunitari sobre l'actuació d'aquests, sinó que haurien de ser els mateixos estats els que interioritzessin la normativa i la fessin complir d?ofici. Si aquest comportament ja és per si mateix difícil de complir pels estats respecte a les empreses, encara ho és més si l'Estat és, a més, el propietari de l'empresa. L'Estat s'ha d'obligar a si mateix a respectar la separació entre les funcions reguladora i gestora en un sector determinat, com, per exemple, els serveis en xarxa (telecomunicacions, energia, transports, correus).

    L'article 90.25 del Tractat de la Unió estableix el marc jurídic apte per delimitar les diverses intervencions estatals en el sector dels serveis en xarxa a través de drets especials o exclusius, d'ajudes materials o econòmiques, etc. El nucli del problema rau a aclarir fins a quin punt i amb quins criteris els estats poden definir els serveis d?interès general. Els Estats tenen un ample marge de maniobra, atès que els criteris subjectius derivats de la voluntat política governamental són prioritaris per davant d'uns hipotètics criteris objectius lligats al caràcter intrínsec de les activitats econòmiques, molt més difícils de fixar i de ser acceptats de manera homogènia a tots els estats membres de la Unió.

    8.1.2. Els serveis i la iniciativa econòmica locals

    L'article 16 del Tractat de la Unió Europea, quan es refereix als serveis d'interès econòmic general, estableix que la Comunitat i els Estats membres, dins de les seves facultats respectives i dins de l'àmbit d'aplicació del Tractat, s'ocuparan que aquests serveis operin sobre la base d'uns principis i unes condicions que permetin complir les seves finalitats. El redactat és prou ampli com per permetre la continuïtat dels serveis públics locals, també els personificats a través d'empreses municipals, que cada Estat configura segons el model que consideri més adequat a les necessitats socials, la tradició jurídica i les concepcions polítiques que els són pròpies. En els Estats europeus que tenen el referent francès d?organització administrativa, com és el cas de l'espanyol, s'està revaloritzant el paper de les empreses públiques locals com a instruments de generació d'iniciatives econòmiques tendents al desenvolupament de l'àmbit territorial que els és propi, d'acord amb les prioritats que permeten els mecanismes de control democràtic d?aquestes empreses. Però també convé ressaltar la funció competitiva de les empreses públiques locals, que en alguns Estats arriben a ser prou fortes com per competir amb companyies privades nacionals, transnacionals i amb les mateixes empreses estatals. L'experiència, la proximitat a la realitat socioeconòmica i les seves reduïdes dimensions són factors que doten les empreses públiques locals d'una gran capacitat de reacció davant els desafiaments de la nova economia. Alguns Estats aposten per enfortir aquest tipus d?empreses, afavorint mecanismes de cooperació entre elles o obrint el seu capital social a la borsa amb la finalitat de fer possible que esdevinguin factors necessaris per al desenvolupament de la competència, tant en l'àmbit local com regional.

    Darrerament, la mateixa Unió Europea ha impulsat la renovació i la revalorització de les empreses públiques locals a fi i efecte que tinguin un paper creixent en el mercat obert i desregulat que s'està creant, i ajudin a contrapesar la influència de nous oligopolis en alguns sectors, com la gestió dels residus o l'abastament d'aigua. Els Estats europeus que s'orienten en aquesta línia ho fan seguint diverses estratègies: en uns casos, consolidant una sèrie de serveis públics dins de l'àmbit territorial d'autoritat de l'administració que els crea; d'altres aposten per desenvolupar les empreses de serveis fora del seu àmbit territorial. Hi ha estats que proporcionen als seus municipis un ample marge d'organització dels serveis públics locals, facilitant les aliances, les fusions o associacions contractuals d'empreses públiques locals pertanyents a diferents municipis i regions; d'altres, per contra, es mantenen en l?estricta observança de l'uniformisme de les fórmules gestores tallades segons el patró estatal. En el moment actual, es troba a faltar un marc europeu i estatal que garanteixi el funcionament dels serveis públics locals, que permeti una diversitat d'instruments a l?abast de les autoritats locals per triar els que siguin més adequats a les seves necessitats i, sobretot, que garanteixi una igualtat per a tots els actors que...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR