Els òrgans de govern universitari: reforma I inclusió de membres externs
Autor | Albert Lladó Martínez |
Cargo | Doctor en dret administratiu. Professor associat de dret administratiu al Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona |
Páginas | 91-115 |
ELS ÒRGANS DE GOVERN UNIVERSITARI: REFORMA I INCLUSIÓ DE MEMBRES
EXTERNS
Albert Lladó Martínez∗
Resum
Durant els darrers anys s’han publicat un nombre important d’estudis i articles al voltant de la governança de les universitats,
el seu sistema de govern i la necessitat d’una reforma en profunditat per tal d’adaptar aquesta institució a les necessitats que la
societat actual té de la universitat, que transcendeixen les clàssiques de la docència i la recerca. Amb aquest article pretenc fer
La qüestió de la incorporació de membres externs al govern universitari, de quina forma s’ha de produir, en quina mesura i
les llibertats acadèmiques.
Una reforma de l’abast que s’està estudiant, tant si s’adopta una línia semblant a l’exposada aquí com si s’opta per altres tipus
universitats. Les implicacions que necessàriament sorgiran de les noves atribucions amb què, sens dubte, es dotarà la institució
llarg de les passades dècades ha anat teixint el Tribunal Constitucional. Exposo també en aquest article algunes consideracions
al voltant d’aquests aspectes.
Paraules clau: dret administratiu; universitats; governança; autonomia universitària; govern universitari.
UNIVERSITY GOVERNING BODIES: REFORM AND INCLUSION OF EXTERNAL MEMBERS
Abstract
A number of important studies and articles have been published in recent years on university governance, their system
of government and the need for a thoroughgoing reform to adapt this institution to the needs that today’s society has of
universities, which transcend the classical ones of research and education. By means of this article I intend to contribute to this
government, its bodies, their composition and the relationships between them should take.
The issue of incorporating external members in university government, what form that should take, to what extent and with
what functions is one of the central themes of the article. The form I propose is based on a single governing body with a majority
of outside members and ample scope for designing and implementing policies, with a strong university senate as an oversight
body that would endorse the strategic plan submitted to it by the governing body and act as a guarantor of academic freedoms.
A reform on the scale being studied, whether it is along the lines set out here or takes another form, will necessarily involve
outline some considerations on these aspects in the article.
Keywords: Administrative law; universities; governance; university autonomy; university government.
∗ Albert Lladó Martínez, doctor en dret administratiu.
de la Universitat de Girona, albert.llado@udg.edu.
Citació recomanada: LLADÓ MARTÍNEZRevista
catalana de dret públic.
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 92
Sumari
1 Introducció
2.1 Governança interna i externa
2.2 Incorporació de la societat al govern universitari
2.4 L’imprescindible acord de base entre els agents
3 L’estructura del govern universitari
3.2 L’Òrgan de Govern
3.3 El Rector i l’estructura executiva
3.4 El Claustre, composició i competències
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 93
1 Introducció
i s’han dedicat innombrables hores a estudiar la governança universitària i la seva reforma, encara estic
aquí excepte per donar les referències necessàries que serveixin de guia a qui hi vulgui aprofundir. Intentaré,
doncs, anar tan directament com cregui possible a tractar els temes centrals d’aquest article, la governança i
la institució en el seu futur immediat.
declaracions de la Sorbona i de Bolonya,1 les successives conferències ministerials i documents de
desenvolupadors de l’Espai Europeu d’Educació Superior,2 la comunicació de la Comissió Europea sobre
l’agenda de modernització de les universitats,3 i els centrats en el sistema universitari espanyol o català,
entre d’altres l’Informe Bricall4 i els més recents Llibre blanc de la Universitat de Catalunya, de l’Associació
i els informes elaborats per grups d’experts per encàrrec respectivament
del Parlament de Catalunya i del Govern espanyol.6 A partir de tots ells, i de les publicacions que s’hi han
de govern universitari des de diferents aproximacions, a les quals m’aniré referint al llarg del treball, que
seva totalitat.
Algunes certeses
el text— i la relació directament proporcional entre aquest increment i la necessitat del control posterior tant
de la gestió dels recursos, com de la qualitat i excel·lència de la producció de la institució, controls als quals
ens referim genèricament com a rendició de comptes.
És també amplament acceptat que l’increment d’autonomia ho serà en funció dels poders decisoris amb què
de construir el nou paradigma de l’estructura institucional sobre la base de l’acord entre els agents implicats.
la universitat i agents externs; des d’un altre punt de vista es tracta de concretar un altre dels aspectes clau
que ha d’aconseguir integrar la reforma del sistema universitari: la implicació directa de la societat, és a
Declaració
e innovación:
4 Informe Universidad 2000:
pdf
https://dl.dropboxusercontent.
https://dl.dropboxusercontent.
com/u/269467/Informe%20expertos%20Universidad%2011.2.2013.pdf
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 94
capacitat de decisió han de tenir els externs sobre la direcció de les universitats.
La meva aportació amb aquest treball vol incidir sobre aquest aspecte clau de la governança de les universitats
amb les noves atribucions que es reclamen per a les universitats com des del punt de vista conceptual, legal
2 La governança i els objectius de la universitat
Tot i centrar el treball en aspectes molt determinats del sistema de govern de les universitats, cal no obviar
com ens hi referim també de forma genèrica, quan parlem de governança de les universitats.7 En primer lloc,
ALBERTÍ
universitats d’un mateix sistema, entre elles i amb els organismes externs, i ha de ser el marc que doti
La governança com a concepte ha estat a bastament estudiat i, pel que fa referència a l’àmbit universitari
que ens ocupa, MARTÍNEZ
ens podem centrar en
l’anàlisi del sistema de govern i les relacions de governança, sempre amb les seves tasques, les missions de
tasques universitàries —docència, recerca i transmissió de recerca i coneixement— la necessitat d’interrelació
9 en la seva aplicació a la institució universitària l’hem d’entendre
bona governança hauria de ser procurar que l’entramat de relacions que aquesta dissenya entre els diferents
MARTÍNEZ
http://www.termcat.cat/
transversal a totes elles de la responsabilitat social.
Governance in Higher Education, The University in
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 95
institució, els seus usuaris —gairebé exclusivament els receptors de la docència— i les administracions,
HERNÁNDEZ
molt més amples de la societat accedeixen als estudis universitaris, amb tendència a la universalització— i
relacions amb les empreses en general, i amb una interacció cada vegada més intensa a diferents nivells
d’actors impliquen més i diferents interaccions: continua sent necessari un govern universitari que gestioni
necessari un govern universitari que coordini aquestes interaccions de la institució amb els agents externs i
doni sentit global a la seva acció.
les institucions d’educació superior, segons el meu criteri poc discutibles, que haurien d’incloure assegurar
un millor nivell de vida per a la ciutadania en general, generalitzant el seu accés al saber humanístic, social,
mercat laboral i la seva posterior actualització permanent de coneixements i tècniques, que promoguin tant
la seva possibilitat de mobilitat i millora personal com la millor contribució a l’interès de la col·lectivitat. Per
recerca aplicada i de transferència de tecnologia i de coneixement cap a tots els àmbits de l’entramat social.
2.1 Governança interna i externa
ALBERTÍ SALABURU
HERNÁNDEZ
surti de l’acord entre els actors que l’han de formar: universitats, govern, representants polítics, entitats
socials, empresarials, industrials i les que es consideri que hi hagin de ser presents. Igualment pel que fa a
les funcions bàsiques, que han de passar per l’establiment de polítiques a nivell de sistema universitari, la
coordinació que s’acordi entre els propis agents o la cerca d’incentius des de la col·lectivitat, complementaris
a la tasca individual de les universitats, per al foment de la recerca i de la transferència de tecnologia i de
coneixements i de l’excel·lència en el seu exercici. Incentius aquests que han d’incloure necessàriament
vies d’obtenció de recursos i la seva gestió existeix literatura abundant, destacant entre d’altres i per la seva
actualitat els treballs de GUERREROPÉREZ
Des del punt de vista català, probablement s’hauria d’afrontar una reformulació si es volen mantenir les
institucions actuals, amb una obertura a més àmbits externs a l’Administració, tant del Consell Interuniversitari
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 96
les cooperacions que naturalment han de sorgir dintre d’unes activitats com són la docència i la recerca que
trobem enquadrats.
2.2 Incorporació de la societat al govern universitari
Les condicions actuals de funcionament de la societat en general són d’una complexitat creixent i un sistema
de govern com l’universitari, que conserva en bona part l’estructura i el funcionament tradicional de moltes
participació, relació i cooperació de diferents maneres i entre diferents actors, i és obvi —és l’arrel que
motiva tot aquest moviment de canvi organitzacional profund— que el sistema actual de base exclusivament
per més intents que es facin de posada al dia forçant la inclusió d’elements —d’altra banda necessaris— com
pensada de bell nou per als reptes actuals.
La immersió de la institució universitària en el seu entorn social és reclamada tant en els estudis elaborats
per comissions d’experts,10 com amplament compartida en els treballs citats en el present article, i clarament
superior subvencionat només parcialment —i per tant, a qui el pot pagar— i resultats de la recerca a
tàcita aprovació social que li proporcionen els controls existents —de caire normatiu, aplicats de manera
controls a posteriori
a un control de qualitat que es limita a alguns dels outputs11
Actualment es fa imprescindible una interacció directa, la implicació de primera mà de la societat no només
transmissió dels resultats de les tasques universitàries, tant en les de docència com en la transferència de la
tecnologia i del coneixement que resultin de les activitats de recerca.
sol a partir dels actuals Consell de Govern i Consell Social és la via que apareix com a natural, vistes les
innovadora ni recent, i ha estat defensada entre d’altres per EMBIDSALABURUHERNÁNDEZ
10 BEATO DEL ROSAL et. al.) . La millora de la governança universitària a Catalunya. Reptes, propostes i estratègies,
Informe de la ponència per a l’estudi de la governança del Sistema Universitari de Catalunya: http://bit.ly/InformeUnivdePatronat
MIRAS-PORTUGAL,et al.)
Español http://db.tt/HxyqoU3P
11 És necessària una forma de control més tendent a l’avaluació dels resultats de les polítiques implementades que no pas al mer
http://bit.ly/20RiMXK
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 97
traves ni ingerències interessades des de l’interior provocades per repartiments confusos de les competències.
Així, HERNÁNDEZ
acadèmiques en mans dels acadèmics,
apuntant aquí la distinció que ha de ser bàsica en els àmbits de decisió interna, a la qual em referiré més
endavant.
Els àmbits de procedència dels membres no universitaris han de donar resposta a les mancances a què ens
universitats. Una de les atribucions que la normativa —la seva reformulació— haurà d’incorporar és la de
representants polítics del govern universitari, tal com encertadament apunta MARTÍNEZ
membres externs, com a l’estratègia institucional que vulgui adoptar cadascuna de les universitats.
Cal assumir també la territorialitat en el seu sentit més local: l’activitat de les universitats és global per
al territori en què s’assenta físicament cada institució. Ha de ser part de la seva missió contribuir en la
màxima mesura al desenvolupament, competitivitat i benestar social i cultural a través de la interacció
direccions, de manera que la universitat pugui també rebre retorn de l’activitat que afavoreix.
2.3 Un únic òrgan de govern
membres externs en el govern universitari, ha estat un dels punts de debat més controvertits durant aquests
necessitat de la incorporació de la societat al govern universitari, quedaria en merament declaratiu si aquesta
incorporació no va acompanyada d’un poder decisori real. La inclusió de membres de fora de la universitat no
SALABURUHERNÁNDEZ
tenir, ni seria acceptable que tingués, cap repercussió directa sobre les llibertats acadèmiques garantides
constitucionalment als membres de la universitat, recança aquesta que fa que alguns analistes expressin
PUYOL
consell
assessor des de l’exterior (VALLESPÍN
i decisió política del govern de la universitat. Dedicaré els propers paràgrafs a motivar aquesta preferència.
membres externs a la institució. Des d’aquest punt de vista, i tenint com a base la imprescindible incorporació
de la societat en la universitat i viceversa, cal diferenciar entre la direcció política de la institució i l’execució
de les tasques universitàries, docència, recerca i transferència. La implicació social en la universitat comporta
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 98
cap on s’han d’encaminar les universitats en l’exercici de les seves missions, sense entrar a decidir de quina
i que han de quedar en mans d’acadèmics i investigadors com a detentors de les llibertats acadèmiques,
d’estudi, de càtedra i de recerca.
competències de govern, i puguin prendre acords en una mateixa taula. La separació d’atribucions entre: a
b
mans dels departaments i en darrera instància dels docents i investigadors, han de ser respectades i repartides
entre aquestes dues parts, i en aquest sentit el Claustre haurà de veure enfortit el seu paper. Ara bé, establir
Cal interioritzar, i especialment ho hem de fer els universitaris, que no hi ha un agent o una col·lectivitat
institució. La universitat és patrimoni i responsabilitat de la totalitat de la societat, i la seva autonomia i
la seva direcció són funcions que han de ser exercides pels representants dels agents que hi intervenen,
internament en el govern de cada universitat i externament en les institucions de coordinació i, en tots els
casos, com a actors en igualtat de condicions.
2.4 L’imprescindible acord de base entre els agents
El debat doctrinal està essent llarg: s’han estudiat les necessitats i vies de reforma del sistema de govern
durant aquests anys una multitud d’articles, llibres, ponències i seminaris en els quals experts de totes les
no és altre que aconseguir un acord entre les parts implicades —universitat, territori, govern, representants
polítics, entitats socials— que sigui la base sobre la qual es construeixi tant el sistema de govern universitari
han expressat la necessitat d’aquest gran acord entre els actors, entre d’altres ALBERTÍ
TIANACLIMENT, MICHAVILA, RIPOLLÈSMARTÍNEZ
que tant l’estructura de govern que s’acabi adoptant a nivell general, com els governs que s’articulin en cada
universitat, es basin en un acord de base ampla, amb vocació de perdurabilitat. És imprescindible que el
proper sistema de govern universitari català neixi havent estat acordat per la universitat, la Generalitat i el
de la imposició de cap de les parts, com tampoc hauria de ser el fruit de transaccions polítiques posteriors en
la via d’aprovació en seu parlamentària: el text normatiu que s’adopti ha de ser el que s’aprovi de facto a la
taula on l’acordin la totalitat de les parts.
En la mateixa línia, a nivell intern en cada universitat, si la prèdica és que volem construir des de l’establiment
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 99
raonable dels universitaris; difícilment es trobaran situacions d’aprovació total i absoluta de la direcció
3 L’estructura del govern universitari
Com a principi bàsic, el repartiment de responsabilitats, és a dir, de competències en la normativa corresponent,
possible, deixant l’estructura interna a l’autoorganització de cada institució.
en la direcció, més àgils en la comunicació entre el govern i les estructures internes i més clars i transparents
a l’hora de retre comptes. HERNÁNDEZ
semblant, MARTÍNEZ
obvi que un dels primers delimitadors de l’autonomia és la llei orgànica que la desenvolupa, i aquesta ha de
ser el menys intrusiva possible al mateix temps que minimalista en la imposició d’estructures, especialment
HERNÁNDEZ
tècnic que siguin adients a les funcions que calgui desenvolupar. Aquest és un aspecte amplament compartit
demanant a docents de qualsevol àmbit del coneixement que dediquin el seu temps i esforç a tasques que
requereixen especialitzacions que, sovint, no es troben dins el seu camp d’expertesa. Un temps i esforç que,
per altra banda, se’ls està privant de dedicar a la docència i a la recerca en l’àmbit en el qual sí que són
càrrecs i vicecàrrecs que habitualment poblen els rectorats i col·lapsen les sales de reunions.
El govern ha de poder dur a terme la seva tasca sense ingerències, per desenvolupar la seva política per a
la universitat: les actuacions de docència i recerca que se n’han de derivar han de ser coordinades des dels
HERNÁNDEZ
i del sistema universitari espanyol en general, cosa que provoca una incapacitat d’afrontar canvis amb una
mínima rapidesa. I no cal abundar en el fet que els canvis en la societat actual es produeixen i sovintegen
cada vegada amb més freqüència; no podem haver d’afrontar reformes en la llei orgànica de torn per a cada
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 100
hem d’importar el grafè com a concepte a la legislació bàsica universitària.
la seva estructura d’ingressos i despeses, sobre els seus productes o sobre la seva contractació. La legislació
ha de ser mínima i bàsica i ha de permetre un extens marge de maniobra a les universitats.
prendre decisions sobre la seva institució: sobre la seva estructura interna, sobre la direcció en què ha de
posar èmfasi en la seva docència i recerca, en els serveis que més enllà dels bàsics i garantits vol prestar,
3.2 L’Òrgan de Govern
manera canviant per les diferents lleis orgàniques i les seves reformes.12 En tot cas no faltaran bons motius
per acordar una nomenclatura adient; pel que fa a aquest escrit, m’hi continuaré referint genèricament com
Un altre aspecte prou amplament compartit és que l’Òrgan de Govern ha de governar, ho he mencionat més
a terme la política institucional que cregui adient per a la universitat. Concretament, ha de tenir llibertat per
de plasmació de la responsabilitat social, de disseny i gestió de les plantilles de personal, tant el docent, com
d’aquell en aspectes de competència intrínsecament universitària, especialment salvaguardant la capacitat
ingerència del govern universitari en l’exercici de les llibertats acadèmiques pels seus detentors, és a dir, els
i investigadors individualment, i que constitueix el nucli de les llibertats de docència, de recerca i d’estudi
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 101
que la Constitució garanteix. Entraré amb més detall en la qüestió de les llibertats acadèmiques i l’autonomia
universitària en l’apartat que hi dedico.
Per exemple, MARTÍNEZ
de semipresidencialisme que pren característiques dels sistemes polítics parlamentari i presidencialista,
amb profusió de detall, per exemple BAGUER
determinada, pel seu nivell de concreció.
Alguns aspectes bàsics gaudeixen d’un acord considerable, destacablement el fet que el de govern sigui un
de decisions. Per exemple, Pello SALABURUHERNÁNDEZ
a unes vint persones. En la meva opinió, l’Òrgan de Govern no hauria de tenir més d’entre quinze i vint
membres, en funció de la mida de la universitat, i ha d’estar compost per persones provinents dels agents que
de la societat i el territori, les tres grans branques que han de col·laborar per al bon desenvolupament de les
missions universitàries.
Sense pretendre establir una relació ordinal, una primera branca estarà composta pels representants de les
que aquesta darrera es manifesta de diferents formes en funció del territori en què s’assenta físicament la
universitat. Un segon bloc de membres universitaris, un dels quals serà el Rector, que ha de ser un acadèmic
gerent han de pertànyer també al govern i han de constituir els principals enllaços entre la direcció política i
l’execució administrativa, com a càrrecs executius i sense disposar de vot en les decisions de govern.
La tercera branca d’integrants de l’Òrgan de Govern serà la que haurà de constituir la relació directa que
es reclama entre la societat i la universitat. Les persones candidates a ser proposades com a membres del
se de persones d’una rellevància especial, que puguin aportar valor afegit a la universitat des d’un ample
espectre d’àmbits: experiència, prestigi, coneixements, implicació amb el territori, capacitat comunicativa,
internacionalitat, etc. En altres sistemes universitaris el fet de pertànyer a l’associació d’alumni o agrupació
d’amics de la universitat acostuma a ser també un factor a valorar per la vinculació que implica vers el
centre.13
apriorismes als membres externs que s’hi incorporin en aquesta qualitat, més aviat cal que cada universitat
seleccioni en funció dels seus interessos, tal com apunta JULIÀ
diferents èpoques.
Sí que seria aconsellable incorporar, en la línia del que s’ha fet en reformes semblants recents com són els
14 alguna previsió relativa a la incompatibilitat de la pertinença al govern
13 Pel que fa al paper dels alumni
les universitats, és remarcable l’estudi de M. GALLO
Tertiary Education and Management
Lei 62/2007, de Regime jurídico das instituições de ensino superior, art.
.
Board representants de la
Polytechnics Act, Ammattikorkeakoululaki, 351/2003,
Section 11.2
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 102
relacionades amb l’activitat de la institució. Cal tenir cura en aquest sentit, tal com s’avisa entre d’altres a
HERNÁNDEZ
industrial. L’accent en la posada de la universitat al servei de la societat va lligat als valors que se li demanen:
l’excel·lència en la recerca i en la docència, i és precisament per la via de l’excel·lència que aconseguirà els
millors resultats i la incorporació i generació de talent i de valor transmissible cap al seu entorn.
D’altra banda, la vinculació dels membres provinents d’aquesta via social serà necessàriament diferent de la
privat, hauran de ser contractats per la universitat, amb règim de plena dedicació, per evitar els problemes
d’articulació, llunyania i manca de coneixements exposats per PONS
i responsabilitats previstos normativament i en els corresponents contractes. Aquestes qüestions, sempre
complexes, dels continguts contractuals i de la remuneració són aspectes que caldrà treballar i acordar en el
tipus i topalls salarials
treballs prou solvents sobre el tema com els de GUERREROHERNÁNDEZCARBAJO
entre d’altres. Sí que considero important que es constitueixin com a membres de la universitat, amb el
corresponent contracte i amb dedicació i implicació plenes.
La durada del mandat hauria de ser un dels punts a acordar entre els diversos agents implicats en la reforma
universitària; d’entrada m’inclino a facilitar a les universitats una forquilla entre quatre i sis anys, dins de
la qual puguin decidir si els convé puntualment una estratègia d’actuacions a més llarg o més curt termini.
en bona part personalistes, fruit de negociacions prèvies i posteriors dels grups interns d’interessos de la
com externs. En el mateix sentit, s’haurà d’acomodar a la solució que s’acordi aspectes com els de la transició
entre governs i la possible limitació de mandats.
Un esbós de les competències de l’Òrgan de Govern inclouria:
— Proposar al Claustre el nomenament del Rector.
que s’integraran a l’Òrgan de Govern.
— Dissenyar i presentar a l’aprovació del Claustre el Pla estratègic de la universitat i la seva durada.
— Presentar a l’aprovació del Claustre l’informe de la seva gestió anual.
— Proposar a l’aprovació del Claustre els reglaments i la normativa que elabori en desplegament dels estatuts
de la Universitat.
— Proposar a l’aprovació del Claustre les plantilles de personal docent, investigador i d’administració i les
— Representar la universitat en les seves relacions amb l’exterior. La representació acadèmica correspon al
Rector.
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 103
— Aprovar el pressupost i la liquidació anual.
— Aprovar el nomenament del gerent, del secretari general i de la resta dels professionals executius, a
proposta del Rector.
La formació del govern s’iniciaria amb el nomenament per les respectives institucions dels membres
membres socials
endavant una altra vessant del contrapunt que ha de representar el Claustre universitari a la direcció política
de l’Òrgan de Govern quan abordem la qüestió de l’autonomia universitària en l’apartat corresponent.
3.3 El Rector i l’estructura executiva
El Rector ha de ser en tots els casos un acadèmic, no necessàriament de la mateixa universitat, que presidirà
l’Òrgan de Govern i la seva direcció política. Ha de ser el màxim representant ordinari de la universitat i la
seva màxima autoritat acadèmica i executiva. Des d’aquest darrer punt de vista, el Rector és també el cap de
l’executiu, l’estructura administrativa interna que desenvolupa la gestió de la universitat. La manera com es
bàsica s’ha de dividir en dos nivells, amb un primer nivell de professionals, «especialistes i professionals
HERNÁNDEZ
polítiques en accions concretes, compost per gerent, secretari general, vicerectors i/o caps d’àrea,
nomenats per l’Òrgan de Govern.
Aquests càrrecs, desenvolupats per professionals en cadascun dels respectius àmbits, assumiran
les tasques executives de funcions o àrees concretes per delegació, i seran els caps de les àrees
d’administració i serveis de la universitat. Per altra banda, en ser contractats i nomenats per l’Òrgan
de Govern, hauran de cessar en la seva tasca en el mateix moment que aquest ho faci. Directament
per sota d’ells, es trobaran els primers nivells de l’Administració permanent de la universitat
que, a més de les funcions tècniques del seu àmbit, seran els garants i continuadors de l’execució
administrativa, tant de manera habitual com en els períodes de canvi de govern, donant estabilitat
com correspon a l’estructura permanent.
diferents necessitats en el temps de la universitat.
3.4 El Claustre, composició i competències
del Claustre sí que necessiten una remodelació a fons, reconsiderant en bona part les funcions —i les
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 104
govern de les universitats, a diferència del seu paper actual fonamentalment representatiu i amb poca o nul·la
He esmentat diverses vegades l’acord pràcticament unànime en relació amb la necessitat d’incrementar
d’un control a posteriori productes.
institució, a nivell intern i de manera prèvia o simultània als controls externs. Crec que aquest és un dels
D’altra banda, la funció de control, si volem que sigui real, ha d’estar dotada de contingut. I he insistit
aquesta seguretat, cal que l’Òrgan de Govern presenti el seu Pla estratègic al Claustre a l’inici del seu mandat
i cal que aquest li doni el seu vistiplau. Sense la necessitat d’aprovació preceptiva del Claustre, tornaríem a
La base de la qual cal partir és una distribució clara de competències, que evitarà entrebancs en l’exercici
de les funcions durant el mandat. La condició prèvia és que el Claustre doni el vistiplau al nomenament dels
16 que confereixen a la universitat les llibertats
Govern en relació amb les llibertats de càtedra, de recerca i d’estudi, de manera que ha de tenir competències
per actuar davant eventuals intromissions en aquests drets constitucionals per un govern format, i heus aquí
Com a tercer àmbit de funcions de control pel Claustre, caldrà incloure les d’avaluació de la qualitat i control
intern, previ al retiment de comptes a l’exterior per part de la universitat. És necessari, i tanca el cercle
sistema de govern que emprin.
interna de la universitat, proposada per l’Òrgan de Govern. Les seves competències principals haurien de ser:
— Aprovar els estatuts, la normativa de desenvolupament i reglaments interns de la universitat.
— Aprovar el nomenament del Rector de la universitat, a proposta de l’Òrgan de Govern.
cap universitat catalana. En paraules de PAREJO
c
universitaris, tot i que pot tenir afectacions en altres àmbits de la institució universitària, especialment en la contractació administrativa
TARDÍO,
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 105
que s’integraran a l’Òrgan de Govern.
— Aprovar la proposta del Pla estratègic per al mandat presentada per l’Òrgan de Govern.
— Rebre i aprovar, si escau, l’informe anual de la gestió efectuada per l’Òrgan de Govern.
— Crear la comissió encarregada de l’avaluació de la gestió i el control de la qualitat de la institució.
centres.
Pel que fa a la seva composició, la totalitat dels seus membres han de pertànyer a la universitat. El nombre
competències tan fonamentals com el que aquí estem dibuixant, és necessari que bona part de les estructures
internes de la universitat hi siguin representades. Probablement entre cinquanta i cent membres claustrals
seria un nombre adequat per a les funcions a desenvolupar, depenent la xifra de la mida de la universitat i
del seu nombre de centres i estructures internes. I en relació amb la representació dels col·lectius, una ampla
iguals entre estudiants i personal d’administració i serveis.
3.5 Estructura interna de centres
actuals.
Les universitats disposen en l’actualitat de facultats, escoles, departaments, àrees de coneixement, instituts
estructures estan ben consolidades en el funcionament de les universitats: assenyalar quines s’han de
potenciar o, si fos el cas, quines cal deixar d’utilitzar ha de ser decisió de cada universitat per donar sortida a
adequadament poc intrusives.
més bàsiques de la universitat: la docència i la recerca. La necessitat a la pràctica ha anat empenyent la
de facto vies de reunió i de coordinació
dels responsables dels centres interns universitaris. Cal donar un caràcter estable a aquests àmbits de trobada
de la institució cap a cadascuna de les seves unitats.
universitari ens orienta a proposar l’agrupació dels investigadors i dels seus grups de recerca atenent les seves
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 106
Per tant, la manera com s’agrupin la docència i la recerca en cada universitat ha de quedar, sense més
universitària, concepte aquest que, de forma genèrica, s’assumeix que necessita una decidida potenciació i
enfortiment, al mateix temps que caldrà potenciar i enfortir el control i el rendiment de comptes posterior
a la gestió. Intentaré contribuir a aclarir a què ens referim a la pràctica amb aquest concepte genèric,
quines atribucions crec que ha d’incloure i quines han de correspondre a cada actor implicat en el seu
posada en pràctica.
les potestats de què he parlat en els apartats dedicats a la reformulació de la governança, que complementaran
àmbits que l’afecten com a institució.17 Així, per exemple, HERNÁNDEZ considera l’autonomia com a
actualment per altres administracions, per tant, cal no perdre de vista que la seva atribució a les universitats
implica que siguin desplaçades dels seus detentors actuals. En realitat, es tracta sovint d’una situació d’haver
l’organització interna.
de manera que «les facultats d’intervenció de les universitats
EXPÓSITO
aquesta autonomia ha quedat marcada en bona part per la seva vessant funcional en matèria d’educació i per
Govern central.
que considero especialment rellevants i decisives per al desplegament real de l’autonomia les que tenen
interna de personal; l’organització estructural de la universitat, tant administrativa com de docència i de
CÁMARA
per al compliment de les seves funcions.
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 107
PONSMARTÍNEZGENTIL
voltant de: abc
a
EXPÓSITO
canvi, la creació d’estructures bàsiques internes de la universitat queda en mans de l’Estat o de les comunitats
b
tasca que crec que ha de correspondre a l’Òrgan de Govern, de l’execució concreta d’aquestes previsions.
Així, sobre la plantilla que el govern preveu, els centres interns convocarien les places i executarien les
contractacions sobre la base dels criteris tècnics propis.
c
puc aprofundir en aquest apartat, tot i que s’hi han de dirimir aspectes de la màxima importància, com el
d’organització i acords entre el govern de la universitat, el Consell de Recerca i els grups de recerca.
Aquests grans àmbits de decisions han de correspondre a la universitat, i han de ser competencialment
cap a la qüestió al meu parer més polèmica de la discussió sobre la reforma universitària: quines atribucions
decisions polítiques de direcció general de la institució, de les decisions que suposarien una intromissió en les
bé, quin és el límit a partir del qual les actuacions han de quedar de manera exclusiva en mans dels membres
estrictament acadèmics
les atribucions d’orientació i direcció política de la institució, que són responsabilitat de l’Òrgan de Govern,
de les actuacions d’execució de les activitats de docència i recerca i de la designació dels seus responsables.
Àmbits com els continguts de les titulacions acadèmiques, l’execució de l’activitat de recerca bàsica i, per
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 108
descomptat, la manera com aquestes s’han de desenvolupar, o les actuacions de selecció de professorat i
d’investigadors, han de estar necessàriament en mans d’acadèmics. Per a un bon funcionament a la pràctica,
la coordinació i l’entesa entre el govern i l’estructura de docents i investigadors han de quedar garantides; per
d’aquests s’escullin en l’Òrgan de Govern com a membres universitaris. Com he assenyalat prèviament,
i per aconseguir acords o consensos de funcionament és necessari que estigui garantida la possibilitat de
l’aprovació d’una nova redacció. En tot cas, estic d’acord que ha de ser una llei que entri poc en el detall i que
EMBID,
a les universitats que s’incloguin en la llei orgànica haurien de suposar al seu torn com a resultat unes
interpretacions i precisions per part del Tribunal Constitucional també expansives respecte de les dictades
Amb aquests tres graons considero que el procés de modernització de la institució universitària se situaria
en condicions de poder ser executat. En primer lloc l’acord que he descrit en l’apartat sobre la governança,
no només a nivell polític, sinó també amb els agents socials representatius i amb la universitat, que permeti
de la llei orgànica que serà la referència legal del sistema, una llei concisa, que no entri innecessàriament
I, en tercer lloc, és igualment necessari enfortir les capacitats de control dels universitaris sobre les decisions
cal que determinades decisions hagin de comptar amb el vistiplau del Claustre universitari, especialment
l’aprovació dels estatuts i de la normativa reglamentària de la universitat, o les plantilles de personal i les
LOZANO
recerca haurien de quedar exclusivament en mans dels seus responsables acadèmics, mentre l’Òrgan de
EXPÓSITO
no acadèmiques
acadèmic. En un sentit semblant, no falten exemples de sistemes universitaris que han acomodat aquesta
19
un control de la seva acció que faci la funció de salvaguardar precisament les atribucions que es reconeixen
Yliopistolaki de 2009 (
legals en cas de mala gestió.
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 109
a la vessant de l’autonomia universitària que garanteix les llibertats acadèmiques. I el primer control del
curt termini. El control per part del Claustre ha de ser previ, més àgil i complementari quan calgui a aquesta
que es proposen no hauria necessàriament de fer variar aquesta consideració.
Cal garantir que el govern universitari pot exercir les potestats que es reclamen en els paràgrafs anteriors,
que els docents, investigadors i estudiants disposin d’una via directa de control de les possibles vulneracions
entre d’altres, la funció de defensar les llibertats acadèmiques davant eventuals ingerències de l’executiu
El mite SOSA
les llibertats acadèmiques dels individus que la integren, especialment pel que fa al control de l’acció de
si no volem que la integració en la col·lectivitat i la responsabilitat social que reclamem de la universitat
d’avui quedin en una mera declaració d’intencions.
5 Conclusions
investigador i de gestió i administració. Al mateix temps, cal que el disseny institucional imposat legalment
etapes en l’evolució institucional.
membres de les tres grans branques d’agents que han d’intervenir en el govern universitari: els propis
acadèmics, membres provinents de la societat en el sentit més heterogeni i representants de les administracions
del sistema dual: les duplicitats, l’allargament innecessari dels procediments de presa de decisions i les
internes
principis de la reforma necessària poder prendre les decisions de govern en una mateixa taula, assegurant la
no intrusió en les matèries d’organització i execució de la docència i la recerca, que han de quedar en mans
dels universitaris, detentors de les llibertats acadèmiques.
— Aquesta separació de funcions s’assegura atorgant des de la legislació les funcions de direcció política a
àrees, tasques que en l’actualitat desenvolupen docents com a vicerectors, sovint amb més bona voluntat que
dels professionals, l’estructura administrativa permanent. Pel que fa a l’estructura de centres de docència i
de recerca, dirigits en tots els casos per acadèmics, portaran a la pràctica les polítiques dissenyades des del
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 110
govern. Així, com a exemple, sobre la plantilla de personal acordada, és cada departament qui selecciona i
contracta el personal des de criteris exclusivament acadèmics.
s’hi han de vincular contractualment i amb règim de plena dedicació. Cal, una vegada escollits els membres
per les qualitats que cada universitat consideri, procurar totes les condicions d’immersió en la institució que
els facilitin actuar com un membre més de la universitat, promovent el seu apropament personal i articulació
orgànica en la institució. Una vinculació directa i amb tots els drets, deures i responsabilitats previstos
normativament i en els corresponents contractes.
— Enfortiment de les funcions del Claustre universitari, que ha de donar el vistiplau als plans estratègics que
destacades. Hauria de donar el vistiplau als membres representants dels àmbits socials que li siguin proposats
ex post, tant de la gestió com dels
resultats de les polítiques impulsades pel govern, controlant també i especialment la no ingerència d’aquest
en les llibertats acadèmiques.
ALBERTÍ Revista de
AGENCIA NACIONAL DE EVALUACIÓN DE LA CALIDAD Y ACREDITACIÓNGobernanza y rendición
de cuentas: las universidades ante la sociedad del conocimiento.www.aneca.es/content/
La Universidad del siglo XXI.
Informe sobre el estado de la evaluaci
ALZAGAURREAAddenda de los profesores Óscar Alzaga Villaamil y Mariola Urrea Corres a
del Sistema Universitario Español: http://bit.ly/AddendaInformeExpertos
ASSOCIACIÓ CATALANA D’UNIVERSITATS PÚBLIQUESLlibre blanc de la Universitat de Catalunya.
Associació Catalana d http://www.acup.cat/
Impactes de les universitats públiques a la societat.
2:
BAGUERUniversidad pública: cambio obligado
BEATO DEL ROSAL et. al. La millora de la governança universitària a Catalunya. Reptes,
propostes i estratègies, Informe de la ponència per a l’estudi de la governança del Sistema Universitari de
Catalunya: http://bit.ly/InformeUnivdePatronat
BRAUN, D., MERRIEN «Governance of universities and modernisation of the state: analytical
aspects, Towards a new model of governance for universities? A comparative view, pàg. 9
Kingsley Publishers, Londres.
CÁMARA«L’autonomia universitària a Espanya avui: entre el mite i la realitat, Revista catalana
de dret phttp://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2239
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 111
CARBAJO «
prioritario, La reforma del régimen jurídico universitario, Thomson Reuters / Aranzadi, Cizur Menor
CARO, A., GÓMEZ La reforma del régimen jurídico universitario, Thomson Reuters /
CERRILLOLa Gobernanza, hoy: 10 textos de referencia, Ministerio de Administraciones
P
CLARK The Higher Education System: Academic organization in cross-national perspective,
CLIMENTMICHAVILARIPOLLÈSEl gobierno de las universidades, reformas necesarias
y tópicos manidos
COMISSIÓ EUROPEAMobilising the brainpower of
Europe: enabling universities to make their full contribution to the Lisbon Strategy.
—Supporting growth and jobs – an agenda
for the modernisation of Europe’s higher education systems.
Supporting growth and jobs: an agenda for the modernisation of Europe’s
higher education systems, Commission Staff Working Paper, setembre 2011.
Informe de la encuesta de investigación
y transferencia de conocimiento 2011 de las Universidades españolas.
DE BOER, H., MAASSEN, P., DE WEERT«The troublesome Dutch university and its Route 66 towards
a new governance structure, Higher Education Policy, vol. 12, n
EMBIDEl marco institucional de las Universidades públicas: políticas de mejora, Documentos de
Autonomía y competitividad de las universidadesón
Europea Sociedad y Educación:
ENDERSFILE Progress in higher education reform across Europe, vol. 1:
Governance Reform, Brussel·les:
http://www.utwente.nl/mb/cheps/publications/Publications%202010/Governance%20Reform/
ESTERMANN, T., NOKKALA, T., STEINELUniversity Autonomy in Europe II, The Scorecard, European
EXPÓSITO«
, Revista
catalana de dret p
«
,
Universitat de Barcelona
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 112
GALLO «
institutions, Tertiary Education and Management
GARCÍAResponsabilidad social universitaria y desarrollo sostenible
ón Europea Sociedad y Educación:
GENTIL«Gobernar la Universidad desde la autonomía, Revista de Educación y Derecho, Revistes
GIBBS, P., BARNETTThinking about higher education
GRAU«Razones y propuestas para una reforma del sistema de gobernanza de las universidades
, El Gobierno de las universidades, reformas necesarias y tópicos manidos, Tecnos, Madrid,
GUERRERO«, Revista catalana de dret p,
HERNÁNDEZ PÉREZSALABURU
de las Universidades ón Europea Sociedad y Educación,
HERNÁNDEZ PÉREZ La universidad española en cifras, 2013-2014, CRUE
Universidades espa
http://www.crue.org/Documentos%20compartidos/Publicaciones/Universidad%20Espa%C3%B1ola%20
HERNÁNDEZ
ón Europea Sociedad y Educación:
JULIÀDe buenas universidades a mejores universidades, esa es la cuestión, Tecnos, Madrid,
«La reforma universitaria y el cambio del sistema de gobierno en las universidades, ¿pueden ir
, El Gobierno de las universidades, reformas necesarias y tópicos manidos, Tecnos, Madrid,
KAUKODIOGO«
, Higher education management and policy: journal of the Programme on Institutional
Management in Higher Education, vol. 23, n
KEHM
cambios
La nueva gobernanza de los sistemas universitarios
KWIEK Higher Education Reforms and Their Socio-Economic Contexts: Shifting Funding
Regimes and Competing Social Narratives
Mickiewicz University, Poland:
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 113
LARSEN M., MAASSEN, P., STENSAKER « ,
Higher Education Management and Policy, vol. 21/3, p
The Universities ActYliopistolaki
Llei portuguesa de r’institucions d’ensenyament superior: Lei 62/2007, de Regime jurídico das
instituições de ensino superior:
LOZANOLa libertad de cátedra
MARCELLÁN La estrategia Universidad 2015: ¿Marcando un rumbo?
MARTÍNEZ «
modernització de la governança universitària, Revista catalana de dret públic
«El semipresidencialismo como sistema de gobierno de las universidades, La reforma del
régimen jurídico universitario
MICHAVILAMARTÍNEZMERHIComparación internacional del sistema universitario español,
CRUE Universidades espa
MICHAVILA«Las grandes cuestiones abiertas sobre el gobierno de las universidades, El Gobierno
de las universidades, reformas necesarias y tópicos manidos
MINISTERIO DE EDUCACIÓN
MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTEDatos y cifras del sistema universitario español, curso
2014-2015, Secretaría General Técnica, Subdirección General de Documentación y Publicaciones, Madrid:
MIRAS-PORTUGAL
del Sistema Universitario Español, Informe de la Comisión de Expertos para la Reforma del Sistema
http://db.tt/HxyqoU3P
MORAVILALTAGarantía de calidad y rendición de cuentas en las Universidades españolas,
1:
MUSSELIN, C., TEIXEIRA Reforming higher education: public policy design and
implementation
NIEMELÄEvaluation of the Bologna process implementation in Finland
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 114
Reviews of Tertiary Education, Finland:
http://www.oecd.org/education/highereducationandadultlearning/37474463.pdf
OLSEN The institutional dynamics of the European university
European integration, Springer, Dordrecht.
PARELLADAInforme CYD 2014, Fundación Conocimiento y Desarrollo
PAREJOEl sistema de gobierno universitario
PÉREZHERNÁNDEZ, Cuaderno
PÉREZ-DÍAZ RODRÍGUEZ Opiniones de los españoles sobre sus universidades: algunas
perspectivas
PIRIZ Universitic, descripción, gestión y gobierno de las TI en el sistema universitario
español
PONSRevista catalana de dret públic
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2246
POGGI
Revista catalana de dret públic
PRIETOLa reforma de la universidad española, Thomson Reuters / Aranzadi, Cizur Menor
PUYOL
El Gobierno de las universidades, reformas necesarias y tópicos manidos, Tecnos, Madrid,
SALABURU
SHIN TEICHLET
restructuring systems and function
SOSAComentarios a la Ley Orgánica
de Universidades
SPORNResponsive university structures: an analysis of adaptation to socioeconomic environments
of US and European universities
Albert Lladó
Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs
Revista catalana de dret públic, núm 53, 2016 115
TARDÍO
Documentación
Administrativa
TARRACH, R., EGRON-POLAK, E., DE MARET, P., RAPP SALMI Audacia para llegar lejos:
universidades fuertes para la España del mañana, Informe de la Comisión de Expertos Internacionales de la
TRAYTER Derecho administrativo: parte general
VALEROLos órganos colegiados. Análisis histórico de la colegialidad en la organización pública
española y régimen jurídico-administrativo vigente
VÄLIMAA PUSSER et. al
Universities and the Public Sphere: Knowledge Creation and State Building in the Era of Globalization,
VALLESPÍN
Revista de Educación y Derecho,
VIDAL
Revista catalana de dret públic
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2244
VIDALLa universidad informal
y Educación:
VILALTALa tercera misión universitaria. Innovación y transferencia de conocimientos en las
universidades españolas
Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020, Associació Catalana
WEBER, E., HIRSCHGovernance in Higher Education: the University in a State of Flux, Economica,