Dret i polítiques ambientals a les Illes Balears

AutorJosé Manuel Gómez González
CargoDepartament de Territori. Consell Insular de Mallorca. Consultor. Universitat Oberta de Catalunya
Páginas21-39

Page 21

1. Introducció

Sembla evident que les agendes polítiques de tot arreu s’estan centrant a lluitar contra la crisi econòmica i les seves conseqüències, com reduir la desocupació, recuperar el nivell d’inversió, fer més flexible el mercat laboral o evitar la depressió col·lectiva. Malgrat tots els intents, de moment res no apunta a una recuperació a curt o mitjà termini, i la veritat és que el nou ordre de prioritats està relegant el medi ambient a posicions molt allunyades del que es consideren necessitats bàsiques. Davant aquesta situació, estem experimentant les interaccions negatives que provoca la relaxació en la defensa de les condicions ambientals: així, aquests dies hem pogut comprovar com, en el cas de Ciutat de Mèxic, la contaminació atmosfèrica està causant greus problemes de salut; igualment, l’accident de Bangla Desh, a més de fer patent la responsabilitat social dels països desenvolupats respecte a les condicions de vida d’aquella terra, també ha posat sobre la taula la degradació social i ambiental del país. Tot sembla part d’un mateix problema, la crisi del model econòmic global, que s’està esgotant com a alternativa.

A les Illes Balears passa el mateix que a moltes altres regions, de manera que les polítiques s’estan dirigint a suprimir presumptes obstacles normatius i burocràtics que impedeixen o dificulten una ràpida implantació de projectes d’inversió que haurien de servir per reactivar l’economia. A l’hora d’analitzar obstacles i perspectives reals d’activació econòmica no sembla que els controls ambientals siguin determinants, però es troben a la diana dels inversors que reclamen una modificació dels tràmits, dels controls preventius i de la fiscalització amb caràcter previ dels projectes que volen emprendre. A més, s’estan atacant normes ambientals consolidades que difícilment contribuiran a la recuperació econòmica però que són necessàries per evitar danys irreversibles en el medi ambient. En aquest grup trobem la modificació de la Llei de costes, de la legislació en matèria d’avaluació ambiental, la batalla perduda de les energies renovables o la modificació de normes de protecció dels espais naturals.

Page 22

També en el marc local determinades accions poden representar amenaces greus, com la polèmica del dragat del port de Maó (Menorca) i el procediment d’abocament dels llots contaminats amb mercuri i altres metalls pesants que es pensa realitzar a alta mar. El mandat constitucional del dret al medi ambient adequat s’està veient afectat per la situació financera desesperada dels poders públics, amb les conseqüències previsibles a mitjà termini.

És obvi que quan es té al davant un panorama d’un país amb més de sis milions d’aturats la internalització dels costos ambientals en el sistema productiu pot deixar de ser una prioritat, amb els perjudicis lògics en la conservació d’un medi adequat que exigeix la Constitució. Això es tradueix en casos concrets com els que podrem examinar en la crònica que presentem aquí. L’activitat legislativa amb incidència ambiental s’està plantejant d’esquena a la protecció del medi, com també determinades polítiques de gestió de les diferents administracions públiques que han perdut impuls.

Amb tot, també destacarem alguns esdeveniments importants en positiu ?o amb dobles lectures? que ens permeten concloure que hi ha accions amb una llarga projecció en el temps que no seran fàcils de revertir: ens referim a decisions que al seu dia es van prendre amb la finalitat d’implantar règims de protecció ambiental singular que, un cop fixades en la consciència col·lectiva i dotades d’un determinat prestigi, la societat no està disposada a perdre. Veurem els exemples dels aniversaris de la declaració del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca o de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera.

Entre l’activitat legislativa analitzarem el Projecte de llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura, el Projecte de llei de caça i pesca fluvial i l’Esborrany d’avantprojecte de llei reguladora de l’ordenació i ús del sòl. Igualment destacarem les notícies esmentades relatives a les polítiques sobre patrimoni ambiental, a les quals afegirem un comentari sobre les mesures de promoció de la serra de Tramuntana (Mallorca). Finalment, comentarem algunes iniciatives destinades a promoure el desenvolupament de les energies renovables o la valorització de residus com a combustible sòlid recuperat, així com el contingut de l’Informe de conjuntura de l’estat del medi ambient a les Illes Balears, o una revisió de l’estat actual de les Agendes 21 Locals.

Aquests i altres temes els podrem examinar amb més amplitud a continuació.

Page 23

2. Activitat legislativa
2.1. El Projecte de llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura

Aquest mes de març, el Consell de Govern ha aprovat el Projecte de llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura de les Illes Balears, una norma que mesos enrere -a finals de 2011- va iniciar un llarg camí d’elaboració i cerca de consens. El Projecte de llei es presenta com una normativa que ha de permetre que les Illes Balears disposin d’un marc normatiu propi que reguli l’activitat pesquera en tots els àmbits. El Projecte s’ha sotmès a consens amb les administracions i les organitzacions públiques i privades relacionades amb l’activitat pesquera a les Illes Balears. Com s’exposa en el preàmbul del Projecte de llei, les Illes Balears són l’única comunitat autònoma amb activitat pesquera que no disposa de cap llei sectorial. Fins ara, al nostre territori s’aplicava una normativa parcial, escassa i desfasada. D’altra banda, algunes matèries, com l’aqüicultura, el marisqueig o el busseig professional, no disposaven de cap normativa que les regulés.

Cal destacar que la comunitat autònoma de les Illes Balears, en virtut del que disposa l’article 148.1.11 de la Constitució espanyola i en relació amb l’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, amb la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, té competència en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc, i aqüicultura.

Com podem llegir en l’exposició de motius de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, aquesta Llei estableix, a l’empara de l’article 149.1.13 de la Constitució, la normativa bàsica sobre la comercialització dels productes pesquers, i en regula la importació partint de la competència exclusiva de l’Estat de l’article 149.1.10. D’altra banda, correspon a les comunitats autònomes, en exercici de les competències estatutàries assumides en matèria de comerç interior, el desplegament i l’execució d’aquesta comercialització en l’àmbit territorial propi amb la finalitat d’obtenir un mercat de productes de la pesca transparent, dinàmic, competitiu i que ofereixi una informació veraç als consumidors.

També cal destacar que l’article 149.1.19 de la Constitució atribueix a l’Estat la competència exclusiva en la matèria, sense perjudici de les competències que en l’ordenació del sector s’atribueixin a les comunitats autònomes. El cercle es tanca amb el règim que preveu l’article 31.8 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que

Page 24

estableix que la comunitat autònoma de les Illes Balears té les competències del desplegament legislatiu i d’execució de la normativa bàsica de l’Estat en matèria d’ordenació del sector pesquer.

Així doncs, com també s’afirma en l’exposició de motius, es pretenen regular matèries en les quals l’Estat ja no té competències i la normativa no existeix o està clarament desfasada, com l’aqüicultura o el marisqueig, i s’estableix un marc normatiu adaptat a la nova situació competencial derivada de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia vigent i les competències dels consells insulars.

Així, la futura llei, sobre les bases competencials apuntades, permetrà que, per primera vegada a les Illes Balears, es pugui regular la pesca marítima recreativa, una activitat que compta amb més de 50.000 llicències en vigor. A més, el nou marc legal permetrà que els pescadors puguin complementar l’activitat extractiva amb altres activitats econòmiques que hi tinguin relació, en particular amb el turisme pesquer, una reivindicació històrica del sector. Finalment, la llei establirà un nou règim sancionador per a la pesca professional i recreativa en aigües interiors, el marisqueig i l’aqüicultura, adaptat a la realitat social i pesquera de les Illes Balears.

Des del punt de vista formal, la llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura de les Illes Balears s’estructura en dotze títols, dividits en catorze capítols i cent quaranta-sis articles, a més de diverses disposicions addicionals, transitòries i finals, i una de derogatòria.

El contingut se centra en l’objectiu general de conservació i gestió dels recursos marins vius. Això es pot constatar amb el fet que el nou marc legal també reforçarà la figura de la reserva marina, eina fonamental de la política pesquera balear, amb la creació de la Xarxa...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR