Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. (Llei 5/2008, de 24 d'abril)

1. El Govern ha de posar els mitjans necessaris per a assegurar que es dugui a terme recerca en l'àmbit universitari i especialitzat en tots els temes relacionats amb la violència masclista, amb l'objectiu de millorar la prevenció, l'atenció i l'efectivitat de la recuperació en situacions de violència masclista i aconseguir-ne l'eradicació.

2. La recerca ha d'incloure totes les manifestacions de la violència masclista, i també l'impacte diferent que té aquesta violència en col·lectius específics de dones i en les menors i els menors que indirectament o directament la pateixen. Així mateix, la recerca ha de desenvolupar programes innovadors que tinguin com a objectiu definir, assajar i avaluar estratègies proactives i preventives amb relació als perpetradors de violència masclista.

3. La promoció de la recerca ha d'ésser liderada transversalment per l'Institut Català de les Dones, que ha d'establir els acords de col·laboració necessaris en l'àmbit universitari i especialitzat per a dur-la a terme.

4. La difusió del coneixement sobre la violència masclista s'ha de dur a terme en tots els àmbits socials i, molt especialment, entre les persones professionals que treballen amb les dones en situacions de violència, i per tots els mitjans que estan a l'abast.

5. L’adequació de l’abordatge de la violència masclista requereix una anàlisi quantitativa i qualitativa prèvia. L’obligació en l’obtenció de dades estadístiques oficials per a l’elaboració i avaluació de les polítiques públiques sobre violència masclista s’ha de dur a terme en el marc de la legislació catalana en matèria d’estadística, especialment pel que fa a la regulació del secret estadístic, en els termes que estableixen la normativa catalana d’estadística, la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal i les altres normes aplicables, sens perjudici de les funcions de l’Observatori de la Igualtat de Gènere i del Centre d’Estudis, Recerca i Capacitació sobre Violència Masclista.

La recerca en violència masclista digital s’ha d’orientar a la tipologia de dones que reben aquesta violència, el tipus de la violència que reben, la seva freqüència, el tipus de perfils que la protagonitzen i que divulguen aquests discursos, les plataformes on els abusos i la violència tenen lloc, l’impacte d’aquesta violència individualment i pel que fa als drets fonamentals de les dones i als drets humans, la resposta policial i judicial, l'índex de denúncies efectivament presentades respecte al nombre de les que es podrien i s’haurien d'haver presentat, i les causes per les quals no s’arriben a presentar o són arxivades, l’impacte en les persones que denuncien la violència exercida cap a la dona i la resposta institucional de protecció d’aquestes persones.

La recerca i la promoció del debat públic s’han d’orientar al tipus de violències rebudes per les dones en la vida política, llur freqüència, les motivacions de gènere, l’impacte sobre llur capacitat d’influència, incloent-hi la retirada de la política o la pèrdua d’oportunitats per a assumir un càrrec, l’impacte sobre el conjunt de dones de la població, la resposta de les institucions polítiques i dels partits, la resposta policial i judicial, i les causes del baix índex de denúncies. La recerca ha de prestar atenció a la diversitat de les dones en política, incloent-hi la condició racial o ètnica, l’edat, l’orientació sexual, l’expressió i la identitat de gènere i la diversitat funcional.

1. Les administracions públiques de Catalunya han d'impulsar i desenvolupar periòdicament actuacions informatives i estratègies de sensibilització social destinades a prevenir i eliminar la violència masclista.

2. Les actuacions d'informació tenen per objecte donar a conèixer:

   1. Els drets de les dones que pateixen situacions de violència masclista o que es troben en risc de patir-ne, tipificades per aquesta llei i tota la legislació aplicable, i també els mitjans d'identificació d'aquestes situacions.

   2. Els serveis disponibles d'assistència i protecció, i els de recuperació i reparació, destinats a les dones que han patit o pateixen violència masclista.

   3. Els deures de la ciutadania, del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya i d'agents socials davant del coneixement o risc de concurrència de situacions de violència en els àmbits familiar, laboral, docent, veïnal i social, en general.

3. Per a dissenyar i distribuir la informació a què fa referència aquest article s'han d'atendre les particularitats territorials, culturals, religioses, econòmiques, sexuals i personals de la població.

4. Les actuacions d'informació i de sensibilització social contra la violència masclista s'han de dur a terme de manera que es garanteixi l'accés universal a aquestes actuacions, tenint en compte les situacions personals i socials que puguin dificultar-ne l'accés. Aquestes actuacions s'han d'oferir en format accessible i comprensible i s'ha de garantir l'ús de les modalitats i les opcions de comunicació que siguin necessàries.

5. Les actuacions de sensibilització tenen com a objectiu modificar els mites, els models, els prejudicis i les conductes amb relació a les dones i la violència masclista, i han de recollir els elements següents:

   1. Presentar el fenomen com a multidimensional.

   2. Emmarcar el fenomen en la distribució desigual de poder entre dones i homes.

   3. Fer visibles els models agressius vinculats a la masculinitat tradicional i les conductes passives o subordinades tradicionalment vinculades als valors femenins.

   4. Diferenciar l'origen i les causes de la violència masclista dels problemes concrets afegits que puguin afectar els agressors, com alteracions mentals, toxicomanies i alcoholisme, i de determinats nivells culturals, estatus socioeconòmic i procedència cultural.

   5. Presentar les dones que han patit violència masclista com a persones que han pogut activar els recursos propis i superar les situacions de violència.

6. Les administracions de Catalunya competents en matèria d’educació, comunicació, participació i drets de la ciutadania, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i les altres administracions de Catalunya han d’incorporar recursos formatius i pedagògics en ciutadania digital, per tal de proporcionar coneixements tècnics, i també una educació en valors, que fomentin un ús responsable, constructiu, respectuós i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació per a assegurar un tractament de les dones conforme als principis i valors d’aquesta llei.

1. Les administracions públiques de Catalunya han de desenvolupar les accions necessàries per a detectar i identificar situacions de risc o d'existència de violència masclista.

2. Les administracions públiques de Catalunya han d'establir línies de suport destinades a l'organització i l'execució de les activitats de prevenció que estableix aquesta llei.

1. Totes les persones professionals, especialment les professionals de la salut, dels serveis socials i de l'educació, han d'intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement d'una situació de risc o d'una evidència fonamentada de violència masclista, d'acord amb els protocols específics i en coordinació amb els serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral.

2. Els contractes que les administracions públiques de Catalunya subscriguin amb persones o entitats privades que presten serveis en els àmbits professionals a què fa referència l'apartat 1 han de recollir expressament les obligacions d'intervenció.

3. Les obligacions a què fan referència els apartats 1 i 2 s'entenen sens perjudici del deure de comunicació dels fets als cossos i forces de seguretat o al Ministeri Fiscal.

1. La coeducació, als efectes d'aquesta llei, és l'acció educadora que valora indistintament l'experiència, les aptituds i l'aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d'aconseguir l'objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental en la prevenció de la violència masclista.

2. Els valors de la coeducació i els principis de l'escola inclusiva, per a assolir l'objectiu a què fa referència l'apartat 1, han de tenir un caràcter permanent i transversal en l'acció de govern del departament competent en matèria educativa.

3. Per a combatre la violència masclista és essencial incorporar la coeducació i l'educació afectivosexual fent un abordatge explícit, transversal, rigorós i sistemàtic de la perspectiva de gènere des de l’educació infantil fins a, com a mínim, la finalització de l’educació obligatòria.

Els continguts curriculars han d'aplicar el principi de coeducació en tots els nivells de l'ensenyament, en els termes que s'estableixin per reglament.

El departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria educativa ha de supervisar els llibres de text i altres materials curriculars, com a part del procés ordinari d'inspecció que exerceix l'administració educativa sobre tots els elements que integren el procés d'ensenyament i aprenentatge, per a garantir continguts d'acord amb el principi de la coeducació.

1. El Govern ha de facilitar la formació i la capacitació específica i permanent de les persones professionals de l'educació en matèria de violència masclista i de desenvolupament dels drets de les dones.

2. El departament competent en matèria educativa ha d'incloure en els plans de formació inicials i permanents del professorat una formació específica en matèria de coeducació. Així mateix, ha de facilitar les eines metodològiques d'actuació davant situacions concretes de violència masclista.

3. S’ha de garantir la formació amb perspectiva de gènere del professorat des de l’inici del seu procés formatiu i s’ha de fer extensiva a tots els membres de la comunitat educativa.

El Govern ha de fomentar que les persones professionals de l'educació tinguin una formació específica en matèria d'anàlisi i interpretació de les construccions culturals que naturalitzen l'ús de la violència i, concretament, de la violència masclista.

1. Les universitats, en el marc de llur autonomia, han d’incloure continguts formatius específics en matèria de violència masclista en la proposta curricular de les titulacions de grau, màster i doctorat, en els estudis que poden tenir més impacte en el compliment dels objectius d’aquesta llei.

2. Les universitats han de vetllar perquè s’eliminin de la docència de les titulacions els textos i materials amb continguts sexistes, violents i discriminatoris envers les dones que contribueixen a reforçar estereotips i fomenten la desigualtat de gènere, excepte si l’ús d’aquests textos i materials té com a objectiu debatre’ls per tal de promoure el pensament crític de l’alumnat. De manera més general, les universitats han de formar el professorat sobre l’erradicació del sexisme a les aules.

3. Les universitats han de tenir protocols per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la reparació de les situacions d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, i també de les altres formes de violència masclista que es puguin produir entre membres de la comunitat universitària, i han de formar adequadament en perspectiva de gènere i no revictimització les persones que intervinguin en els procediments i en la instrucció d’expedients informatius o disciplinaris derivats de l’aplicació del protocol. Les universitats han d’elaborar periòdicament un informe d’avaluació, que han de sotmetre a les administracions competents en política universitària i en polítiques d’igualtat de gènere, complint estrictament la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

4. Les universitats han de dotar llurs unitats o observatoris d’igualtat dels recursos humans i materials adequats per a complir les funcions de prevenció, detecció, atenció i reparació, i també per a proporcionar, en l’àmbit de llurs competències, serveis d’acompanyament a les dones de la comunitat universitària que han patit o pateixen violència masclista.

5. El Govern, com a mesura de reparació i en el marc de la normativa vigent, ha de garantir la gratuïtat de la matrícula de les titulacions de grau a les estudiants que acreditin documentalment la condició de víctima de violència masclista en l’àmbit de la parella, i també als fills i filles que en depenguin.

6. Les universitats, les autoritats i els organismes públics competents en política universitària han d’establir mecanismes compensatoris en el càlcul de l’elegibilitat, de la durada dels ajuts de recerca, les beques o els contractes, del temps límit per a l’obtenció d’un títol o dels processos d’avaluació de mèrits i d’antiguitat del conjunt del personal, per tal que els períodes en què s’hagi patit una situació de violència masclista no penalitzin la trajectòria acadèmica o professional de les dones.

7. Les universitats han d’adoptar mecanismes de cooperació interinstitucional per a garantir la coordinació dels respectius protocols d’abordatge de la violència masclista en les situacions en què la víctima i l’agressor pertanyin a dues universitats diferents i per a compartir la informació.

8. Les universitats s’han de dotar de mecanismes de cooperació institucional per a facilitar el canvi gratuït d’universitat a les estudiants de grau víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin en casos de violència en l’àmbit de la parella, i també a les estudiants que han patit assetjament sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.

Les administracions públiques de Catalunya, en col·laboració amb entitats i persones professionals expertes en aquesta matèria i, si escau, també amb el món universitari, han de dissenyar programes de formació específica en matèria de violència masclista. Aquesta formació específica ha de diferenciar dos nivells:

1. El nivell de formació bàsica, dirigit a totes les persones professionals que intervenen indirectament en processos de violència.

2. El nivell de formació capacitadora, dirigit a les persones professionals que intervenen directament en processos de violència. Aquest nivell ha de definir i determinar tractaments específics per als diferents col·lectius de dones i per als diversos tipus de violència.

1. El Govern ha de garantir que es dugui a terme la formació contínua i especialitzada de capacitació de tots els professionals que treballen en la prevenció, la detecció, l’atenció, l’assistència, la recuperació i la reparació en situacions de violència masclista.

2. El Govern ha de promoure la formació específica d’especialització i capacitació del personal inspector de treball i del personal judicial i no judicial al servei de l’Administració de justícia, del personal dels cossos de seguretat, del personal de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya adscrit a les unitats de valoració forense integral, del personal de tots els serveis de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, i de la Fiscalia a Catalunya que intervinguin en els processos judicials relacionats amb la violència masclista. S’ha de garantir des de les primeres actuacions en el procediment judicial l’especialització dels metges forenses, que han de formar part de les unitats de valoració forense integral.

3. Els col·legis professionals, les organitzacions sindicals i empresarials i les administracions públiques competents han d’assegurar que la formació i la capacitació específiques a què fa referència aquest article s’incorporin als programes de formació corresponents.

4. La formació ha d’incloure programes de suport i cura dels professionals implicats en el tractament de la violència masclista per tal de prevenir i evitar els riscos laborals associats a aquesta activitat professional. S’ha de garantir a tots els professionals amb independència del tipus de vinculació que tinguin amb l’administració competent.

5. En els cursos de formació a què fa referència aquest article s’hi han incloure la perspectiva de gènere, les causes estructurals i socials de la violència masclista, les seves característiques, causes, efectes i conseqüències, i la intersecció d’altres identitats amb la violència masclista.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, com a autoritat reguladora, ha de garantir el compliment de les obligacions dels prestadors dels serveis de comunicació audiovisual relatives a assegurar un tractament de les dones de conformitat amb els principis i els valors establerts per aquesta llei.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de promoure acords i convenis d'autoregulació o coregulació en tots els mitjans de comunicació social, els quals han d'incorporar criteris orientadors amb relació a l'actuació dels programes davant la violència masclista i la representació de les dones.

2. Les normes d'autoregulació a què fa referència l'apartat 1 han de tenir caràcter de codis ètics i actuar com a guies de conducta per als mitjans de comunicació i com a pauta de control a posteriori.

1. En els mitjans de comunicació social que estiguin dins l'àmbit competencial de la Generalitat resten prohibides:

   1. L'elaboració i la difusió de continguts i d'anuncis publicitaris que, mitjançant el tractament o la posada en escena d'aquests, incitin a la violència masclista o la justifiquin o la banalitzin, o que vehiculin tàcitament o implícitament missatges sexistes i misògins.

   2. La reiteració sistemàtica en la profusió o la difusió de missatges que desautoritzin les dones o que les tractin vexatòriament o objectualment.

2. La publicitat institucional i la publicitat dinàmica a Catalunya han de respectar les disposicions establertes sobre publicitat i han de vetllar especialment pel respecte als principis especificats per l'apartat 1, sens perjudici de les competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en aquesta matèria.

En el marc de l'exercici dels drets de llibertat d'expressió i d'informació, els mitjans de comunicació social gestionats o finançats per les administracions públiques de Catalunya han de tractar la informació que ofereixen d'acord amb els criteris següents:

1. Fer un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge i fomentar una presència equilibrada i una imatge plural dels dos sexes, al marge dels cànons de bellesa i d'estereotips sexistes. Difondre imatges masculines allunyades dels estereotips masclistes.

2. Vetllar perquè, en tots els elements de la posada en escena o en el tractament de la informació, les dones siguin presentades amb tota autoritat i respecte, fent visibles les aportacions que han fet en tots els àmbits de la societat i considerant llur experiència com a font documental de primera importància.

3. Promoure i afavorir els continguts en els quals quedin palesos els drets efectius de les dones.

4. Donar a conèixer les notícies sobre esdeveniments relacionats amb la violència masclista, excloent-ne els elements que li puguin donar un caire morbós i que contravinguin als principis de la professió periodística a Catalunya.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els operadors locals han d'incloure, entre les obligacions de servei públic, l'obligació de promoure la sensibilització de la societat catalana pel que fa al respecte i el reconeixement dels sabers i les aportacions de les dones, i contra qualsevol forma de violència masclista.

Els plecs de clàusules administratives per a adjudicar títols habilitants per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual de ràdio i televisió, que, segons la normativa corresponent, s'atorguen per concurs públic, han d'incloure la valoració d'un codi deontològic sobre el tractament adequat de la violència masclista com un dels criteris d'adjudicació.

[No vigent]

El Govern, per mitjà dels instruments legals ja existents, ha de promoure i dur a terme actuacions de sensibilització i formació destinades als treballadors i treballadores, a les persones representants dels treballadors i treballadores, als sindicats, a les empreses i a les associacions empresarials, destinades a difondre el dret de totes les treballadores a ésser tractades amb dignitat i a no tolerar l'assetjament sexual ni l'assetjament per raó de sexe, i a impulsar una actitud solidària i d'ajuda envers les dones i de rebuig de l'assetjament.

1. El Govern ha d'impulsar, amb l'acord dels agents socials, que les empreses que tinguin la seu social a Catalunya, o que hi exerceixin activitats, estableixin mesures concretes i procediments d'actuació amb la finalitat de prevenir, reparar i sancionar els casos d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe.

2. El Govern ha de promoure el diàleg social en la lluita contra l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe per mitjà del seguiment de les pràctiques desenvolupades en el lloc de treball, els convenis col·lectius, els codis de conducta, la investigació, l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques o qualsevol altre instrument.

1. Les bases de les subvencions que tinguin com a beneficiàries empreses amb una plantilla igual o superior a vint-i-cinc persones han d’incloure l’obligació, amb l’acord dels agents socials, d’indicar els mitjans que utilitzen per a prevenir i detectar casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe en llurs centres de treball i per a intervenir-hi, i han de tenir protocols d’abordatge i prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

2. La manca d’utilització o la utilització indeguda dels mitjans a què fa referència l’apartat 1 són una causa de no concessió o, si escau, de revocació de la subvenció.

1. Els partits polítics han de tenir un pla d’igualtat intern i un protocol per a la prevenció, detecció i actuació davant la violència masclista que exerceixin, dins o fora de l’organització, afiliats o simpatitzants, o bé persones que sense estar-hi afiliades tinguin un càrrec de representació o hagin estat designades per a una funció específica, amb independència del nivell jeràrquic o del càrrec públic que ocupin.

2. Els partits polítics han d’assegurar la independència i l’expertesa en violència masclista de les persones que condueixin la investigació, garantir la diligència deguda, adoptar les mesures cautelars necessàries, proporcionar serveis d’assessorament i d’acompanyament a les víctimes i preveure les mesures de reparació adequades.

3. Els partits polítics han d’incorporar la prohibició d’incórrer en actes de violència masclista a llurs normes internes i als programes d’acollida de noves persones afiliades, i han d’adoptar les mesures de suspensió o expulsió de la militància corresponents per la comissió d’aquests actes.

4. Els partits polítics han de difondre llur protocol per a la prevenció, detecció i actuació davant la violència masclista, fer accions de sensibilització de llurs membres, i avaluar i revisar periòdicament el funcionament i l’aplicació dels procediments que estableix el protocol.

1. Les dones que es troben en risc o en situació de violència masclista tenen dret a rebre de forma immediata de les administracions públiques de Catalunya una protecció integral, real i efectiva.

2. Les garanties de protecció s'han d'assegurar tant per mitjans tecnològics com per serveis policials, i també per qualsevol altre mitjà que asseguri la protecció de les dones.

3. Els objectius dels dispositius de protecció destinats a les dones en risc o en situació de violència masclista són:

1. Facilitar la localització i la comunicació permanent.

2. Proporcionar una atenció immediata a distància.

3. Facilitar la protecció immediata i adequada davant de situacions d'emergència.

1. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra ha de vigilar i controlar el compliment exacte de les mesures acordades pels òrgans judicials. En el marc de cooperació establert amb les forces i cossos de seguretat, les policies locals de Catalunya han de col·laborar per a assegurar el compliment de les mesures acordades pels òrgans judicials.

2. Les administracions públiques de Catalunya han de garantir que els cossos de policia autonòmica i local prestin l'atenció específica en protecció a les dones que pateixen alguna de les formes de violència que aquesta llei recull.

3. Les administracions públiques de Catalunya han de garantir que els cossos policials disposin de l'adequada formació bàsica en matèria de violència masclista i de la formació i la capacitació específiques i permanents en matèria de prevenció, assistència i protecció de les dones que pateixen violències.

4. L’abordatge de la violència masclista ha de procurar eliminar els factors psicològics, jurídics, socials, econòmics i comunitaris que obstaculitzen la formulació de la denúncia de violència masclista.

5. L’avaluació del risc per part de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha d’ésser individualitzada i adaptada al tipus de violència concreta. L’avaluació del risc s’ha de basar en informació sobre la percepció subjectiva de risc de la mateixa dona; la relació de poder, afectiva, de dependència emocional o econòmica entre aquesta i l’agressor; la durada i el tipus de les violències patides; el suport familiar i comunitari de la dona; l’existència de procediments judicials en curs entre ambdós, i l’existència de factors de vulnerabilització i d’empoderament de la dona. L’avaluació del risc ha d’incloure el risc patit pels fills i filles de la dona.

6. Quan una dona acudeixi a una comissaria per presentar una denúncia com a conseqüència d'haver viscut qualsevol de les manifestacions de la violència masclista, els agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra o de les policies locals de Catalunya han de requerir al col·legi d'advocats la presència d'un lletrat per a garantir l'assistència lletrada des del moment inicial de la denúncia.

7. S’ha de crear un instrument d’avaluació de riscos, incloent-hi el risc per als fills i filles de la dona, per a ésser utilitzat pels metges forenses i per les unitats de valoració forense integral. A les unitats de valoració forense integral hi ha d’haver necessàriament professionals de l’àmbit de la família que valorin els riscos per als menors del règim de visites i custòdia que s’estableixi, fins i tot amb caràcter preventiu.

1. Les dones que pateixen qualsevol forma de violència masclista tenen dret a una atenció i una assistència sanitàries especialitzades. El Govern, per mitjà de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, garanteix l'aplicació d'un protocol d'atenció i assistència en totes les manifestacions de la violència masclista, en els diferents nivells i serveis. Aquest protocol ha de contenir-ne un d'específic per a les dones que han patit una agressió sexual.

2. El Govern ha de garantir que el personal professional sanitari tingui la formació específica adequada per a desenvolupar la tasca a què fa referència aquest article. A aquests efectes, correspon a l'Institut d'Estudis de la Salut, dependent del departament competent en matèria de salut, prestar aquesta formació específica exigida.

3. En totes les mesures establertes per aquest article s'ha de tenir en compte la diversitat femenina, especialment l'especificitat dels col·lectius de dones a què fa referència el capítol 5 del títol III.

4. El Govern ha de promoure l'adopció, pels serveis de salut concertats i privats, d'un protocol d'atenció i assistència respecte a totes les manifestacions de violència masclista.

1. Als efectes de l'accés als drets de reparació establerts en aquest capítol, constitueixen mitjans de prova qualificats per a la identificació de les situacions de violència masclista:

   1. La sentència de qualsevol ordre jurisdiccional, tot i que no hagi guanyat fermesa, que declari que la dona ha patit alguna de les formes d'aquesta violència.

   2. L'ordre de protecció vigent.

   3. L'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

2. En absència d'algun dels mitjans establerts per l'apartat 1, són mitjans específics d'identificació de les situacions de violència masclista, sempre que expressin l'existència d'indicis que una dona l'ha patida o està en risc versemblant de patir-la:

   1. Qualsevol mesura cautelar judicial de protecció, seguretat o d'assegurament vigent.

   2. L'atestat elaborat per les forces i cossos de seguretat que han presenciat directament alguna manifestació de violència masclista.

   3. L'informe del Ministeri Fiscal.

   4. L'informe mèdic o psicològic elaborat per una persona professional col·legiada, en el qual consti que la dona ha estat atesa en algun centre sanitari per causa de maltractament o agressió masclista.

   5. L'informe dels serveis públics amb capacitat d'identificació de les situacions de violència masclista. Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d'atenció primària, als serveis d'acolliment i recuperació, als serveis d'intervenció especialitzada i a les unitats especialitzades dins les forces i cossos de seguretat.

   6. L’informe de l’Institut Català de les Dones. A més, l’Institut Català de les Dones també ha de fer públic de manera oficial, cada 31 de desembre i 30 de juny, el nombre de dones que són víctimes de violència masclista i que haurien d’accedir al servei de recuperació i reparació. Aquestes dades han d’ésser les acumulades des de la mateixa data de l’any anterior i són les que s’han d’utilitzar per a calcular el mínim import de la partida pressupostària a què fa referència l’apartat 2 bis de la disposició addicional primera..

   7. Qualsevol altre mitjà establert per disposició legal.

3. Les disposicions que regulen el reconeixement dels drets i l'accés a les prestacions a què fa referència aquesta llei estableixen en cada supòsit, si escau, les formes d'identificació de la violència masclista.

4. Als efectes de l'accés als drets d'atenció i recuperació dels infants i adolescents, a partir dels setze anys no cal el consentiment dels progenitors o tutors legals.

1. El Govern ha de desenvolupar models d'intervenció integral a tot el territori de Catalunya per mitjà d'una xarxa de serveis de qualitat en tots els àmbits, que sigui capaç de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les necessitats i els processos de les dones que pateixen o han partit situacions de violència masclista, i també a llurs filles i fills quan en siguin testimonis i víctimes.

2. Els models d'intervenció han d'incloure com a elements essencials la informació, l'atenció primària i l'atenció especialitzada.

3. Els poders públics de Catalunya han de crear els serveis establerts en aquest capítol segons les recomanacions que, per població, determini la Unió Europea. Els serveis i els recursos amb relació als quals els organismes internacionals no hagin especificat ràtios s'han d'aplicar per reglament.

4. Les actuacions dels poders públics en matèria dels serveis d'atenció i recuperació integral per a les dones que pateixen violència masclista han de tenir com a objectius essencials, en tot cas:

1. Facilitar a les dones les eines necessàries per a conèixer els drets que els corresponen i els serveis que tenen a l'abast.

2. Fer minvar l'impacte personal i comunitari de la violència masclista.

3. Fer prevenció i sensibilització social sobre les causes i les conseqüències de la violència masclista.

4. Aprofundir en la recerca i el coneixement de les causes i les conseqüències de la violència masclista amb una perspectiva multidisciplinària.

1. La Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral per a les dones que pateixen violència masclista és el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista, en l'àmbit territorial de Catalunya, que estan especificats en aquesta llei.

2. Integren la Xarxa els serveis següents:

   1. Servei d'Atenció Telefònica Especialitzada.

   2. Serveis d'informació i atenció a les dones.

   3. Serveis d'atenció i acolliment d'urgències.

   4. Serveis d'acolliment i recuperació.

   5. Serveis d'acolliment substitutori de la llar.

   6. Serveis d'intervenció especialitzada.

   7. Serveis tècnics de punt de trobada.

   8. Serveis d'atenció a la víctima del delicte.

   9. Serveis d'atenció policial.

   10. Altres serveis que consideri necessaris el Govern.

3. L'organització dels serveis a què fa referència l'apartat 2 ha d'ésser regulada per reglament pel Govern o, si escau, pels municipis, i s'hi han d'integrar equips multidisciplinaris i personal amb formació específica.

1. El servei d’atenció telefònica especialitzada és un servei universal gratuït d’orientació i assessorament immediat que proporciona atenció i informació integrals sobre els recursos públics i privats a l’abast de totes les persones a les quals és aplicable aquesta llei.

2. El Servei d'Atenció Telefònica Especialitzada ha de funcionar les vint-i-quatre hores tots els dies de l'any, i s'ha de coordinar amb els serveis d'emergència en els casos necessaris. Concretament, ha de garantir la plena coordinació, amb eficàcia, amb el Servei de Trucades d'Urgència 112 Catalunya, de conformitat amb el que estableix l'article 3.1.j de la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya.

1. Els serveis d'informació i atenció a les dones són serveis d'informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si escau, amb relació a l'exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb llur vida laboral, social, personal i familiar.

2. Els serveis d'informació i atenció a les dones, en tot cas, s'han de coordinar amb els serveis d'atenció especialitzada i han de dinamitzar i impulsar la coordinació i la col·laboració amb tots els agents comunitaris, especialment amb els grups i les organitzacions de dones.

3. Els serveis d'informació i atenció a les dones es destinen a totes les dones, especialment les que pateixen situacions de violència masclista.

1. Els serveis d'atenció i acolliment d'urgències són serveis especialitzats que han de facilitar acolliment temporal, de curta durada, a les dones que estan o han estat sotmeses a situacions de violència masclista i, si és el cas, a llurs filles i fills, per tal de garantir-ne la seguretat personal. Així mateix, han de facilitar recursos personals i socials que permetin una resolució de la situació de crisi.

2. Els serveis d'atenció i acolliment d'urgències han de prestar servei les vint-i-quatre hores tots els dies de l'any. L'estada en aquests serveis ha de tenir la durada mínima indispensable per a activar recursos estables, que en qualsevol cas no pot ésser superior als quinze dies.

3. Els serveis d'atenció i acolliment d'urgències es destinen, en tot cas, a les dones que pateixen qualsevol forma de violència masclista en l'àmbit de la parella, l'àmbit familiar o l'àmbit social o comunitari en la manifestació d'agressions sexuals, de tràfic i explotació sexual, de mutilació genital femenina o risc de patir-la i de matrimoni forçós.

1. Els serveis d'acolliment i recuperació són serveis especialitzats, residencials i temporals, que ofereixen acolliment i atenció integral per a possibilitar el procés de recuperació i reparació a les dones i a llurs filles i fills dependents, que requereixen un espai de protecció a causa de la situació de risc motivada per la violència masclista, tot vetllant per llur autonomia.

2. Els serveis d'acolliment i recuperació es destinen, en tot cas, a les dones que es troben en qualsevol forma de violència masclista en l'àmbit de la parella, l'àmbit familiar o l'àmbit social o comunitari, en forma de mutilació genital femenina o risc de patir-la, o de matrimoni forçós.

3. El Govern ha de garantir l'accés a una plaça dels serveis a què fa referència aquest article per a totes les dones i llurs fills i filles que acreditin ésser víctimes de violència masclista i que ho requereixin.

1. Els serveis d'acolliment substitutori de la llar són serveis temporals que actuen com a substitució de la llar i han de comptar amb suport personal, psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure, dut a terme per professionals especialitzats, per a facilitar la plena integració sociolaboral de les dones que pateixen situacions de violència.

2. Els serveis d'acolliment substitutori de la llar es destinen, en tot cas, a les dones que es troben en qualsevol forma de violència masclista en l'àmbit de la parella, l'àmbit familiar o l'àmbit social o comunitari en forma de mutilació genital femenina o risc de patir-la, o de matrimoni forçós.

3. El Govern, amb la finalitat establerta per aquest article, ha de garantir l'accés a una plaça dels serveis a què fa referència aquest article per a totes les dones amb llurs fills i filles que acreditin ésser víctimes de violència masclista i que ho requereixin.

Els serveis d'intervenció especialitzada són serveis especialitzats que ofereixen atenció integral i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones que han patit o pateixen situació de violència, i també a llurs filles i fills. Així mateix, els dits serveis han d'incidir en la prevenció, la sensibilització i la implicació comunitària.

1. Els serveis tècnics de punt de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per als supòsits d'exercici de la tutela per l'Administració pública, amb la finalitat d'assegurar la protecció de menors d'edat.

2. Les persones professionals que treballen en un servei tècnic de punt de trobada no han d'aplicar tècniques de mediació en els supòsits en què resti acreditada qualsevol forma de violència masclista en l'àmbit de la parella o el familiar.

Els serveis d'atenció a la víctima del delicte tenen com a finalitat, entre altres, oferir a les dones informació i suport en els procediments legals que es deriven de l'exercici dels drets que els reconeix la legislació vigent.

Els serveis d'atenció policial són els recursos especialitzats de la Policia de la Generalitat que tenen com a finalitat garantir el dret de les dones que es trobin en situacions de violència masclista, i també llurs fills i filles dependents, a l'atenció especialitzada, a la protecció i a la seguretat davant la violència masclista.

1. Correspon a l'Administració de la Generalitat la creació, la titularitat, la competència, la programació, la prestació i la gestió de tots els serveis detallats per l'article 54.2, en col·laboració amb els ens locals, excepte els serveis d'informació i atenció a les dones. Els criteris bàsics de programació general dels serveis de la Xarxa són l'anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions, els objectius de cobertura i la implantació dels serveis i l'ordenació i la distribució territorial i equitativa dels recursos disponibles. El procediment per a elaborar la programació ha de garantir la participació de les administracions competents, dels òrgans consultius de la Generalitat i dels òrgans de participació que estableix aquesta llei.

2. Els municipis tenen la competència per a crear, programar, prestar i gestionar els serveis d'informació i atenció a les dones. També poden prestar i gestionar els serveis de la competència de la Generalitat d'acord amb els instruments i en els termes que estableix el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril. Els municipis han d'establir per reglament la distribució territorial, el règim de prestació, l'organització i la dotació d'aquests serveis.

3. Els serveis que integren la Xarxa es poden prestar de forma indirecta, d'acord amb el que estableix la legislació de contractes del sector públic, sota la inspecció, el control i el registre de l'Administració de la Generalitat. A aquest efecte, s'ha de crear i regular per reglament el registre dels serveis de la Xarxa i de les entitats col·laboradores.

4. Qualsevol entitat que assumeixi la prestació d'un servei integrat en la Xarxa ha d'assumir el compromís de no-discriminació, de permanència, de professionalització i d'inclusió de clàusules contra l'assetjament sexual, i també la concreció d'un protocol d'intervenció en cas d'assetjament.

5. L'Administració de la Generalitat ha d'establir mesures de suport i cura per a les persones professionals en exercici que tractin situacions de violència, per tal de prevenir i evitar els processos d'esgotament, confusió i desgast professional.

6. El que estableix aquest article s'ha d'entendre sens perjudici del que disposa la Carta municipal de Barcelona.

El Govern ha de promoure mesures eficaces per tal d'eliminar les barreres que dificulten la detecció de la violència masclista en situacions específiques i que poden impedir l'accés als serveis i les prestacions que estableix aquesta llei.

El Govern ha de promoure les actuacions necessàries amb les entitats consulars, les ambaixades, les oficines diplomàtiques i qualsevol altra entitat, a fi d'obtenir o facilitar documentació acreditativa de les circumstàncies personals i familiars de les dones immigrants, i també la legislació del país d'origen.

1. El Govern ha de garantir el dret d'accés als serveis i els recursos de les dones que exerceixen la prostitució, per mitjà de programes específics, tant per a la prevenció com per a l'eradicació de les diverses formes de violència masclista.

2. El Govern ha de desenvolupar les estructures i els mecanismes adequats per a acollir i atendre les dones afectades per tràfic i explotació sexual.

Els serveis d’atenció, assistència i protecció que estableix el títol III han de facilitar l’accés de les dones provinents del món rural i de zones de difícil accés a centres que poden ésser lluny de llurs llocs d’origen i residència, aplicant criteris de màxima proximitat a llur residència i garantint-ne l’anonimat.

El Govern ha de promoure estratègies eficaces de sensibilització destinades al col·lectiu de dones grans, perquè coneguin els recursos i les estratègies per a afrontar les violències contra les dones i puguin adoptar posicions actives davant aquestes situacions, per a la qual cosa ha de facilitar informació específica de violència masclista en dones grans.

1. Totes les mesures i el reconeixement de drets que aquesta llei assenyala han de respectar la diversitat de gènere.

2. Les dones transgènere que no tenen la menció de sexe registrada com a dona en la documentació oficial s'equiparen, als efectes d’aquesta llei, a les altres dones que han patit violència masclista en la mesura que es reconeixen com a dones.

1. El Govern ha de garantir que l'exercici dels drets i l'accés als recursos i serveis regulats en aquest títol no es vegin obstaculitzats o impedits per l'existència de barreres que impedeixin l'accessibilitat i garanteixin la seguretat de l'entorn en l'accés.

2. Les dones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i que pateixen violència masclista tenen dret a una millora econòmica o temporal dels drets econòmics establerts en aquest títol, d'acord amb els requisits i les condicions que s'estableixin per reglament per a facilitar-ne el procés de recuperació i reparació.

Els drets establerts per l'article 71.2 es fan extensius a les dones seropositives respecte al virus de la immunodeficiència humana que pateixen violència masclista.

El Govern ha de dissenyar estratègies específiques de sensibilització dirigides a les dones d'ètnia gitana, pensades i consensuades amb les associacions de dones gitanes, perquè coneguin els recursos i les estratègies per a afrontar la pressió social o legitimació cultural pel que fa a les violències contra les dones i els permetin adoptar posicions actives davant aquesta situació.

1. Les dones que compleixen penes o mesures penals en centres d'execució penal, tant per a persones adultes com per a menors d'edat, tenen el dret d'accés als recursos i serveis establerts en el títol III, sempre que la prestació sigui compatible amb aquesta situació.

2. El Govern ha de dotar els equips d'intervenció en execució penal de personal especialitzat en matèria de violència masclista, en concret, en els vessants psicològic, jurídic i sociolaboral. Aquests equips especialitzats han de complir les funcions següents:

   1. Detecció de la situació de violència que la dona ha patit o està patint.

   2. Constatació d'aquesta situació de violència en l'expedient penitenciari de la dona.

   3. Elaboració d'un tractament penitenciari adequat en col·laboració amb la Xarxa.

3. El Govern ha de garantir a les persones transsexuals uns espais que siguin adequats per a preservar-ne els drets.

El Govern, a més d'observar la legislació vigent, ha d'adoptar les mesures necessàries per a:

1. Promoure la mediació comunitària en les famílies si hi ha risc de mutilacions genitals. En aquests casos s'ha de procurar que en la negociació participin persones expertes, i també persones de les comunitats afectades per aquestes pràctiques, i assegurar l'actuació d'agents socials d'atenció primària.

2. Garantir mesures específiques per a prevenir i eradicar les mutilacions genitals femenines, impulsant actuacions de promoció de les dones dels països on s'efectuen aquestes pràctiques i formant les persones professionals que hi han d'intervenir.

3. Actuar en l'àmbit de la cooperació internacional en el sentit de treballar des dels països d'origen per a eradicar aquestes pràctiques.

4. Comptar amb mecanismes sanitaris d'intervenció quirúrgica per a poder afrontar la demanda de les dones que vulguin revertir els efectes de la mutilació practicada, i també mecanismes de suport psicològic, familiar i comunitari. En els casos de risc per a la salut de les menors d'edat, el personal professional ha de poder comptar amb mecanismes que els possibiliti la realització de la intervenció quirúrgica.

1. L'Administració de la Generalitat i els municipis de Catalunya són les administracions públiques competents en matèria dels serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral, i també de les prestacions establertes per aquesta llei, d'acord amb el que determinen aquest títol i, si escau, la legislació sobre organització territorial i règim local.

2. Sens perjudici de les competències que d'acord amb la llei els corresponen, els municipis també poden exercir competències pròpies de l'Administració de la Generalitat per via de delegació o de fórmules de gestió conjunta.

1. Els diferents graus de responsabilitat de les administracions derivada de la revictimització i de les violències institucionals depenen de la intensitat de l’actuació de l’Administració i de l’impacte negatiu i els riscos que provoqui en els drets fonamentals de les dones.

2. La responsabilitat per les actuacions de les administracions competents comprèn, a més de llur responsabilitat patrimonial, la responsabilitat disciplinària del personal actuant, sia funcionarial o laboral, d’acord amb el que estableixen la Llei de l’Estat 40/2015, de l’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

3. En els procediments administratius en què calgui pronunciar-se respecte a la responsabilitat de les administracions per violència institucional envers una dona o un grup de dones, tenen la consideració de part interessada les entitats, associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre llurs finalitats la defensa i la promoció dels drets de les dones, i també els sindicats i les associacions professionals. Aquest reconeixement resta subjecte al consentiment de les dones afectades, sens perjudici del que estableix l’article 12.3 de la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, o la norma que la substitueixi, amb relació als litigis sobre assetjament sexual i assetjament per raó de sexe que es produeixin.

4. Les administracions públiques de Catalunya han d'oferir suport a les dones que decideixin iniciar un procediment de reclamació de responsabilitat.

5. Les administracions públiques de Catalunya han d'elaborar un model d'atenció que tingui com a finalitat establir el marc de llur actuació per a garantir que no es duu a terme la victimització secundària de les dones. El model d'atenció s’ha de desplegar per mitjà d’un protocol, que és el document que recull els aspectes tècnics i organitzatius necessaris per a implantar-lo. La reparació pels actes de violència institucional comprèn l’anul·lació de l’acte, sempre que sigui possible i no revictimitzi la dona, i la revisió de la pràctica que va donar lloc a la violència institucional.

6. Les administracions públiques de Catalunya han d’efectuar anualment avaluacions de victimització de les dones i de llurs fills i filles inclosos en els circuits d’abordatge de la violència masclista, incloent-hi els processos judicials. El resultat d’aquestes avaluacions s’ha d’exposar al Parlament de Catalunya i s’ha de publicar perquè sigui conegut per la societat civil. Així mateix, s’ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia General de l’Estat i el Ministeri de Justícia si les avaluacions afecten llurs àmbits de competència.

1. Totes les administracions i institucions polítiques han d’incorporar com a estàndard de conducta la prohibició de qualsevol mena de violència masclista, incloent-hi els discursos sexistes i misògins i el llenguatge ofensiu envers les dones i l’assetjament psicològic o sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual o d’identitat o expressió de gènere, i han d’establir les sancions corresponents en llur règim disciplinari. Aquestes sancions han d’ésser més greus en cas de discriminació múltiple.

2. Totes les administracions i institucions polítiques han de tenir un protocol per a la prevenció, detecció i actuació davant les situacions de violència masclista. Aquest protocol ha d’incloure les mesures cautelars i les mesures de reparació adequades. S’ha d’assegurar la independència i l’expertesa en violència masclista de les persones que condueixen la investigació i s’han de proporcionar serveis d’assessorament i d’acompanyament a les víctimes.

3. Totes les administracions i institucions polítiques han d’impartir formació obligatòria en matèria d’igualtat de gènere i violència masclista, tant a llur personal com a les persones que ocupen càrrecs d’elecció pública o de designació.

1. Les administracions públiques competents, entre altres, han de coordinar:

   1. Les polítiques públiques en matèria de lluita contra la violència masclista.

   2. Les polítiques públiques en matèria de violència masclista amb les polítiques d'educació, salut, ocupació, recerca i mitjans de comunicació, i també qualsevol altra política implicada en la lluita contra aquesta violència.

   3. Els recursos d'atenció, assistència, protecció, recuperació i reparació amb els òrgans jurisdiccionals i les forces i cossos de seguretat.

   4. Els recursos d'atenció i informació de caràcter municipal amb els centres d'intervenció especialitzada dependents de la Generalitat.

   5. Els recursos regulats per aquesta llei amb els recursos de les administracions públiques de Catalunya competents per a prestar serveis d'educació, treball, salut, serveis socials i altres d'implicats en la lluita contra la violència masclista.

2. Les administracions públiques de Catalunya han de col·laborar en l'exercici de les competències respectives per a garantir l'exercici dels drets que aquesta llei reconeix.

Les administracions públiques competents s'han de cedir mútuament les dades de caràcter personal necessàries, amb la finalitat de poder gestionar d'una manera adequada els serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral i les prestacions econòmiques establertes per aquesta llei, i també d'altres que s'estableixin per llei, relacionades amb la violència masclista. A aquest efecte s'ha de crear un fitxer específic, que ha d'ésser regulat per reglament.

Correspon al Govern:

1. Definir la política general per a lluitar contra la violència masclista i eradicar-la, i aprovar els instruments de planificació corresponents, i també la creació dels serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral, sens perjudici de les competències dels municipis.

2. Ordenar totes les actuacions en matèria de prevenció, de detecció, d'atenció, d'assistència, de protecció, de recuperació i de reparació de les dones que pateixen violència masclista, i també dels recursos que les integren.

3. Fixar la forma i el procediment per a atorgar les prestacions econòmiques i les prestacions de serveis i dels altres recursos que estableix aquesta llei.

4. Regular la capacitació del personal implicat en la lluita contra la violència masclista per a eradicar-la i, en concret, la del personal que ha de gestionar, si escau, els recursos que aquesta llei estableix.

5. Vetllar per la coordinació amb l'Administració de l'Estat i impulsar les fórmules de col·laboració, cooperació i informació mútua necessàries per a garantir els drets que estableix aquesta llei.

6. Impulsar la col·laboració i la cooperació amb les altres comunitats autònomes per a garantir els drets establerts per aquesta llei.

7. Complir totes les altres funcions que li atribueixen expressament aquesta llei i altres lleis de la mateixa matèria.

1. L'Institut Català de les Dones, a més de complir totes les funcions que té atribuïdes per la legislació vigent, és l'instrument vertebrador per a lluitar contra la violència masclista.

2. Són funcions de l'Institut Català de les Dones pel que fa a l'objecte d'aquesta llei:

1. Impulsar i coordinar les polítiques contra la violència masclista que ha d'aprovar el Govern de la Generalitat.

2. Dissenyar i impulsar les polítiques contra la violència masclista en col·laboració amb les administracions locals, els agents socials, les entitats expertes i les associacions de dones que treballen en aquest àmbit.

3. Vetllar per l'adequació dels plans i programes duts a terme per les diferents administracions públiques de Catalunya respecte als programes del Govern de la Generalitat en matèria de violència masclista.

4. Coordinar i garantir el treball transversal en tots els àmbits.

5. Impulsar l'elaboració i la signatura de convenis de col·laboració i acords entre les administracions i les entitats implicades en la lluita contra la violència masclista per a eradicar-la.

6. Proposar la programació, la prestació, la gestió i la coordinació dels serveis que integren la Xarxa, en col·laboració amb els ajuntaments, llevat dels serveis d'informació i atenció a les dones, que són competència dels ens locals en els termes especificats per aquesta llei.

1. Es crea el Centre d'Estudis, Recerca i Capacitació sobre Violència Masclista, com a òrgan dependent de l'Institut Català de les Dones, que es configura com una eina permanent d'estudis i de recerca sobre la violència masclista, i de formació i capacitació del personal professional en contacte amb el tractament d'aquest tipus de violència.

2. S'han d'establir per reglament la composició, el funcionament, les competències i la coordinació del Centre d'Estudis, Recerca i Capacitació sobre Violència Masclista amb altres òrgans i administracions.

1. Es crea la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista, dependent de l’Institut Català de les Dones, com a òrgan específic de coordinació i assessorament institucionals en el compromís de fer efectiu el dret de no-discriminació de les dones.

2. Les funcions de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista són impulsar, seguir, controlar i avaluar les actuacions en l’abordatge de la violència masclista, sens perjudici de les competències d’impuls, seguiment i control dels departaments de la Generalitat.

3. S’han d’establir per reglament la composició, el funcionament i les competències de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista, i també la coordinació de la Comissió amb altres òrgans.

1. Correspon als municipis:

   1. Programar, prestar i gestionar els serveis d'informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.

   2. Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral, d'acord amb el que s'estableixi per mitjà d'un conveni amb l'Administració de la Generalitat.

   3. Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que aquesta llei estableix.

   4. Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, en raó de les competències respectives, els correspongui assumir amb relació a les dones que pateixen o han patit violència masclista.

   5. Complir les altres competències atribuïdes per disposició legal.

2. Els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar llurs competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals.

1. Els programes d'intervenció integral contra la violència masclista es configuren com els instruments de planificació que ha d'aprovar el Govern amb una vigència de quatre anys, amb l'elaboració prèvia pel departament competent en matèria d'igualtat i feminismes, juntament amb els departaments competents en cada cas. Aquests instruments recullen el conjunt d'objectius i mesures per a erradicar la violència masclista i també estableixen, d'una manera coordinada, global i participativa, les línies d'intervenció i les directrius que han d'orientar l'activitat dels poders públics.

2. Els programes a què fa referència l'apartat 1 han d'establir mesures que impliquin altres àmbits administratius, ens locals, agents socials, entitats de dones i professionals.

3. Els programes d'intervenció integral contra la violència masclista també han d'establir estratègies de coordinació i cooperació, i també de recerca i coneixement de la realitat, i han d'incorporar obligatòriament una memòria econòmica.

4. Per a l'elaboració, el seguiment i l'avaluació dels programes d'intervenció integral, el departament competent en matèria d'igualtat i feminismes ha d'establir els mecanismes necessaris per a garantir la participació dels ens locals, les entitats de dones, els agents socials, i també les persones i les entitats expertes en matèria de violència masclista.

1. Els protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista han d'incloure un conjunt de mesures i mecanismes de suport, coordinació i cooperació destinats a les institucions públiques i altres agents implicats, que defineixen les formalitats i la successió d'actes que s'han de seguir per a executar-los correctament.

2. Els objectius dels protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista han de:

   1. Garantir l'atenció coordinada dels diferents departaments de la Generalitat, ens locals i agents socials i dels serveis que en depenen, i delimitar els àmbits d'actuació que poden intervenir en les diferents situacions de violència masclista.

   2. Establir els mecanismes de coordinació i cooperació que permetin una transmissió d'informació continuada i fluida entre els organismes implicats.

   3. Aplicar metodologies d'intervenció que evitin la revictimització de les dones afectades.

   4. Garantir els recursos necessaris per a l'execució i la continuïtat del protocol.

   5. Dissenyar circuits d'atenció adequats a les diferents situacions de violència i les necessitats concretes derivades d'aquestes situacions.

   6. Establir un model únic i consensuat de recollida de dades per tal de garantir el coneixement de la realitat.

3. Els protocols han d'establir la participació dels àmbits directament relacionats amb el tractament de la violència masclista, com les entitats i les associacions de dones que treballen en els diferents territoris a partir d'un model d'intervenció compatible amb el que estableix aquesta llei.

4. L'elaboració dels protocols ha d'ésser impulsada per l'Institut Català de les Dones en cadascun dels àmbits territorials de les delegacions del Govern de la Generalitat o, si escau, i el Govern així ho determina, en els àmbits d'estructura territorial que es puguin establir per llei.

5. Els protocols han d'establir la concreció i el procediment de les actuacions i també de les responsabilitats dels sectors implicats en el tractament de la violència masclista, amb l'objecte de garantir la prevenció, l'atenció eficaç i personalitzada i la recuperació de les dones que es troben en situació de risc o que són víctimes de la violència masclista.

1. L'Administració de la Generalitat, en les seves polítiques d'eradicació de la violència masclista, ha de comptar amb la participació dels ens locals.

2. Els programes i les actuacions que es derivin de l'aplicació d'aquesta llei han d'establir mesures de foment dels ens locals per a desenvolupar programes i activitats encaminats a eradicar la violència masclista o a pal·liar-ne els efectes.

1. Les administracions públiques, en les polítiques d'eradicació de la violència masclista, han de comptar preferentment amb la col·laboració dels consells de participació de dones i també amb altres entitats de dones constituïdes o que siguin part d'una agrupació sindical o empresarial, respecte a les polítiques institucionals corresponents.

2. Els programes i les actuacions que es derivin de l'aplicació d'aquesta llei han d'establir mesures de foment de les entitats a què fa referència l'apartat 1 per a dur a terme programes i activitats encaminats a eradicar la violència masclista o a pal·liar-ne els efectes.