Dret concursal

AutorJosé Manuel Calavia Molinero
Páginas75-87
6.1. Introducció al dret concursal La fallida
6.1.1. Noció, fins i examen del sistema concursal espanyol El concepte de fallida

Quan l'empresari no és capaç de produir béns o oferir serveis al mercat a costos competitius i, en conseqüència, entra en una situació de crisi greu, es produeix el supòsit d'aplicabilitat de les normes que regulen la fallida. El terme fallida es fa servir com a sinònim de crisi més o menys greu de l'empresa, perquè ha arribat a una situació insostenible. Quan no és racionalment factible que el patrimoni de l'empresa pugui ser suficient per a pagar tots els creditors, llavors apareix la fallida com a procediment concursal per a la liquidació de l'empresa i el repartiment del que s'obtingui en la liquidació entre els seus creditors, els quals perceben, no la totalitat dels crèdits, sinó fins on arribi l'import de la liquidació. La conseqüència última és que l'empresa desaparegui com a tal i els recursos que utilitzava l'empresari es reassig-nin als creditors.

La finalitat del sistema concursal és satisfer els drets dels creditors, quan el deutor es troba en una situació d'insolvència greu. Ara bé, es tracta de repartir un patrimoni insuficient entre tots els creditors i això s'ha de fer d'acord amb determinades regles jurídiques que conté el sistema concursal, que, d'una manera sintètica, són que tots els creditors han de rebre un tracte igual tret que tinguin algun privilegi reconegut expressament per la llei. En definitiva, s'estableix una mena de comunitat de pèrdues entre els denominats creditors comuns, ja que cadascun d'ells solament rebrà una part proporcional del seu crèdit quan amb el patrimoni del deutor fallit no n'hi hagi prou.Page 76

En sentit jurídic, el terme fallida té dos significats. Per una banda, es fa servir per a designar l'estat especial en què es troba l'empresari insolvent que cessi en els pagaments d'una manera general. Això implica que el deutor fallit perd la disposició i administració dels seus béns i queda inhabilitat per a l'exercici de l'activitat empresarial mentre no sigui rehabilitat. D'altra banda, la fallida és un procediment judicial regulat per un conjunt de normes ordenades per a la liquidació del patrimoni del fallit i el repartiment entre els creditors de l'import que s'obtingui en aquesta liquidació.

6.1.2. Els procediments paraconcursals El principi de conservació i la reorganització de l'empresa. L'administració judicial d'empreses embargades

Modernament el dret concursal es té en consideració amb una finalitat primordial de sanejament i no de liquidació, sempre que l'anàlisi econòmica de l'empresa indiqui que el valor de reorganització és superior al de liquidació i que és possible un repartiment equitatiu dels costos entre tots els interessats.

Per això, es posa especial èmfasi en les qüestions de la reorganització i l'administració de l'empresa en crisi a càrrec d'òrgans especialitzats al servei del sanejament de l'empresa. S'abandona el criteri que el sistema concursal solament té com a finalitat la defensa dels creditors, ja que, a més dels creditors, la conservació de l'empresa té com a finalitat la defensa d'altres interessats, com els treballadors, els inversors i, en definitiva, el mercat i l'economia en general.

Els procediments anomenats paraconcursals, que posen per sobre de tot l'interès públic en la conservació de l'empresa, exigeixen, no obstant això, una decisió motivada en la possibilitat de la reorganització de l'empresa. Ara bé, si qui adopta la decisió de substituir els administradors de l'empresa en crisi és una autoritat administrativa, som davant un procediment paraconcursal de solució de la crisi de l'empresa enfront dels denominats procediments concursals, en què les decisions les adopten els tribunals de justícia.

El Decret llei de 20 d'octubre de 1969 sobre administració judicial d'empreses embargades preveu alternativament un règim d'administració ju-Page 77dicial a càrrec de nous administradors designats pel jutge de l'execució singular o concursal.

6.1.3. El tractament de la crisi per sectors: sector industrial, mercat del crèdit i mercat d'assegurances

Quan la crisi de les empreses es generalitza en determinats sectors de l'economia, s'ha optat per establir una normativa que té en compte específicament solucions a la crisi de les empreses d'aquests sectors (així, per exemple, per al mercat del crèdit, per al mercat d'assegurances i també per al mercat industrial -especialment en aquest últim sector- s'ha utilitzat una combinació de mesures de reestructuració empresarial, fiscals i laborals amb la finalitat d'intentar el salvament de les empreses afectades en el sector industrial).

6.1.4. Els pressupòsits de la fallida
  1. La condició d'empresari

    El primer pressupòsit de la fallida és que el deutor tingui la qualitat d'empresari, ja que la institució de la fallida ha estat tradicionalment reservada als empresaris. Per al deutor civil insolvent i no empresari regeixen les normes establertes en el Codi civil per al concurs de creditors.

  2. El pressupòsit objectiu (sobreseïment, insolvència i impotència patrimonial)

    El pressupòsit objectiu consisteix en el fet que s'hagi produït un sobreseïment general en els pagaments per part de l'empresari deutor. Aquest sobreseïment equival al cessament en els pagaments. El sobreseïment o cessament general de pagaments normalment respon a una situació econòmica de desbalanç o insolvència definitiva. Dit d'una altra manera, el patrimoni del fallit no pot satisfer la totalitat dels deutes pel fet que el passiu és superior a l'actiu. Ara bé, sense insolvència definitiva i tot, també hi pot haver fallida, perquè, com que hi ha cessament general de pagaments, s'ha de decretar la fallida sense entrar a examinar si en el cas concret aquest cessament obeïa...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR