El Dret Ambiental a Catalunya
| Autor | Lucía Casado Casado |
| Cargo | Profesora titular de Derecho Administrativo / Professora titular de Dret Administratiu. Universitat Rovira i Virgili. Investigadora. Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona |
| Páginas | 40-75 |
Page 40
L’activitat normativa desenvolupada per l’Estat durant el període objecte d’anàlisi (del 16 d’octubre de 2012 al 15 d’abril de 2013) ha sigut àmplia, i han vist la llum un bon nombre de normes en matèria ambiental, tant de rang legal com reglamentari. En relació amb les normes de rang legal aprovades, no es tracta en realitat de lleis que abordin en la seva totalitat la regulació d’un determinat sector ambiental, sinó més aviat de normes centrades en l’ordenació de determinats aspectes puntuals o en la introducció de nous instruments o de modificacions concretes en normes ja existents, tenint en compte l’actual conjuntura econòmica. De les quatre lleis aprovades, tres aporten poques novetats, ja que constitueixen la materialització com a llei de tres reials decrets aprovats el 2012 i que ja van ser objecte d’anàlisi en la crònica precedent. Ens referim a les lleis 11/2012, de 19 de desembre, de mesures urgents en matèria de medi ambient (procedent del Reial decret llei 17/2012, de 4 de maig); 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis (procedent del Reial decret llei 19/2012, de 25 de maig), i 14/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents per pal·liar els danys produïts pels incendis forestals i altres catàstrofes naturals ocorreguts en diverses comunitats autònomes (procedent del Reial decret llei 25/2012, de 7 de setembre). Una quarta llei, la 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, ha creat nous tributs, per tal d’avançar en el nou model de desenvolupament sostenible.
Page 41
Com és habitual, també s’han aprovat en aquests mesos diverses normes reglamentàries en àmbits sectorials diversos (comerç de drets d’emissió, auditories ambientals, ecoeficiència en els edificis, aigües...), en molts casos per complir exigències derivades del dret de la Unió Europea.
D’altra banda, també ha aflorat en aquest període la conflictivitat competencial entre Estat i comunitats autònomes. En són una bona prova els recursos d’inconstitucionalitat presentats per la Junta de Galícia, la Junta d’Extremadura i el Govern de Canàries contra el Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, pel qual es procedeix a la suspensió dels procediments de preassignació de retribució i a la supressió dels incentius econòmics per a noves instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de cogeneració, fonts d’energia renovables i residus.25
Finalment, en aquest període han prosseguit la seva tramitació parlamentària diferents projectes de llei d’interès en matèria ambiental (el de declaració com a Parc Nacional de Las Cumbres de la Sierra del Guadarrama26i el de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei de costes27) i ha iniciat la seva tramitació parlamentària el projecte de llei pel qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.28
Així mateix, el Govern continua treballant en la transposició de la Directiva d’emissions industrials, que es realitzarà -fora de termini, ja que el termini màxim de transposició va acabar el 7 de gener de 2013- a través de la modificació de la Llei 16/2002 i d’un reial decret d’emissions industrials que constituirà la norma de desplegament d’aquesta Llei. El projecte de reial decret d’emissions industrials, sotmès ja a tràmit d’informació pública del 2 d’abril al 2 de maig de 2012, ha tornat a sotmetre’s a informació pública per segona vegada, a causa de les modificacions introduïdes en el text del 4 al 23 d’abril de 2013.
Page 42
-
La Llei 11/2012, de 19 de desembre, de mesures urgents en matèria de medi ambient
La Llei 11/2012, com avançàvem, és el resultat de la tramitació com a projecte de llei del Reial decret llei 17/2012, de 4 de maig, de mesures urgents en matèria de medi ambient, que va modificar quatre normes de rang legal (el Text refós de la llei d’aigües, la Llei de patrimoni natural i biodiversitat, la Llei de residus i sòls contaminats i la Llei del mercat de valors). Aquest Reial decret llei ja va ser objecte d’una àmplia anàlisi en la crònica anterior, per la qual cosa no tornarem a analitzar-lo. Sí que volem, en canvi, destacar algunes novetats que s’han introduït, durant la seva tramitació parlamentària, en la redacció originària del Reial decret llei i que han sigut recollides en la Llei finalment publicada al BOE. En matèria de residus, s’introdueixen algunes modificacions en la reforma operada pel Reial decret llei en el règim jurídic dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn. Així, es delimiten amb més precisió els supòsits en què el Govern pot exigir la implantació obligatòria d’aquests sistemes i s’afegeix una habilitació reglamentària al Govern per establir regles específiques per a la implantació de sistemes de dipòsit per a productes reutilitzables i, en particular, per a envasos reutilitzables de cerveses, begudes refrescants i aigua de beguda envasada; es modifica el règim jurídic i institucional dels sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor; es fa una nova redacció de l’article 32.2 i es reconeix expressament en l’article 32.6 la possibilitat que formin part dels sistemes col·lectius altres agents econòmics diferents dels productors, i se suprimeix, en la disposició addicional 2a, el calendari de substitució de bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable, i es remet a un futur desplegament reglamentari la seva determinació.
En matèria d’aigües, s’introdueix una nova previsió en la disposició addicional 14a, que pretén la regularització dels pous d’aigües subterrànies a l’alt Guadiana. Concretament, s’afegeix la possibilitat que, excepcionalment, pugui autoritzar-se als titulars de concessions d’aigües subterrànies que tinguin els seus drets inscrits en la secció A del Registre d’Aigües la transmissió irreversible d’una part dels drets dels quals són titulars a altres titulars d’aprofitaments, sempre que es declari de manera expressa el volum d’aigua a què es renuncia i s’identifiqui de forma inequívoca l’extensió de terra que es deixarà de regar. Aquesta transmissió s’ha de realitzar mitjançant la modificació de característiques de la concessió cedent i l’atorgament de concessió per al cessionari, expedients que s’han de tramitar obligatòriament de forma conjunta.
Page 43
Finalment, la Llei introdueix dues modificacions en la Llei 1/2005, per la qual es regula el règim de comerç de drets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, no recollides anteriorment en el Reial decret llei. D’una banda, es modifica l’article 7.d, per tal de flexibilitzar l’extinció de l’autorització d’emissió de gasos d’efecte hivernacle per suspensió de l’activitat de la instal·lació durant un termini superior a un any. Excepcionalment, l’òrgan competent pot demorar l’extinció de l’autorització fins que transcorri el termini màxim de 18 mesos de suspensió de l’activitat, d’acord amb el que preveu la normativa reglamentària de desplegament d’aquesta Llei i el dret comunitari. De l’altra, es modifica l’article 29.2, numeral 4t, per tipificar com a infracció administrativa molt greu "incomplir l’obligació d’informar, a l’empara de l’article 6, de canvis en la instal·lació que puguin tenir incidència en la determinació del volum de drets assignats".
-
La Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica
La Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, que té com a fonament bàsic l’article 45 de la Constitució, neix, tal com es posa de manifest en el seu preàmbul, amb l’objectiu d’"harmonitzar el nostre sistema fiscal amb un ús més eficient i respectuós amb el medi ambient i la sostenibilitat, valors que inspiren aquesta reforma de la fiscalitat, i com a tal en línia amb els principis bàsics que regeixen la política fiscal, energètica i, per descomptat, ambiental de la Unió Europea".29D’aquesta manera, "ha de servir d’estímul per millorar els nostres nivells d’eficiència energètica a la vegada que permet assegurar una millor gestió dels recursos naturals i seguir avançant en el nou model de desenvolupament sostenible, tant des del punt de vista econòmic i social, com mediambiental". A més, contribueix a la integració de les polítiques mediambientals dins del sistema tributari, en el qual tant tenen cabuda tributs específicament ambientals com la possibilitat d’incorporar l’element ambiental en altres tributs ja existents.
Page 44
Aquesta Llei, estructurada en quatre títols (I. "Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica"; II. "Impostos sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleoelèctrica i l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i residus radioactius en instal·lacions centralizades; III. "Modificació de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials", i IV. "Modificació del Text refós de la llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba