El domini públic local

AutorMarta Franch I Saguer
Cargo del AutorProfessora titular de Dret Administratiu, UAB

20.1. Introducció

Trobar una definició sobre què inclou i què és el domini públic local no és fàcil, sobretot per dos motius: en primer lloc, perquè definir el domini públic ja és una dificultat i, a més, concretar-ho en l'àmbit de l'Administració local és realment dificultós. Si bé el concepte és el resultat de tota una evolució històrica que prové d'una institució jurídica del Dret francès, en l'actualitat hem de tractar-lo com un concepte en evolució que ha de respondre a les necessitats actuals.1

El patrimoni de les persones jurídiques públiques està integrat per un conjunt de béns i drets dels quals són titulars, segons l'art. 79.1 de la Llei reguladora de les bases de règim local (LRBRL). Però, entre aquests béns i drets, cal fer distinció en funció de la naturalesa i el destí dels béns. Això ha portat a distingir entre els béns patrimonials i els demanials. Per tant, existeix una estructura, en el patrimoni de l'Administració, que, com ja hem dit, configura un règim jurídic diferenciat, que a continuació analitzarem. La demanialitat va acompanyada sempre d'una situació jurídica especial que és deguda a la qualitat i al destí d'aquests béns.

La regulació dels béns de l'Administració local, sense perjudici de la normativa bàsica de l'Estat, correspon a la normativa autonòmica i a la local. Així, a casa nostra, trobem la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), articles 183 a 217, i el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d'octubre (RPELC). L'art. 183 de la LRBRL estableix que 'el patrimoni dels ens locals estarà constituït per tots els béns i drets que els pertanyin per qualsevol títol'. La titularitat d'aquests béns serà la que ens determinarà a quina Administració pertanyen.

La propietat dels béns ha estat una manera més pròpia del Dret privat que del Dret públic, però quan les administracions públiques van començar a ser titulars de béns, el règim privat dels béns no s'adequava als que pertanyen a l'Administració. Tots els béns de l'Administració estan subordinats a l'interès general, però alguns ho estan d'una manera especial, ja que la seva finalitat és d'utilitat pública. En aquest sentit, l'Administració, a diferència del propietari privat, no disposa lliurement del bé, sinó que està sempre condicionada pels objectius i interessos que té l'Administració. D'aquesta manera, en la doctrina espanyola2 es remarca que, sobre els béns de domini públic, l'Administració hi exerceix una funció i no es pot expressar com una relació de propietat, per això hom parla de 'titularitat'.

20.2. Evolució històrica del concepte de domini públic

El concepte i la naturalesa dels béns de domini públic s'ha anat elaborant a través d'un llarg procés històric que té els seus orígens en la pròpia classificació que establia el Dret romà sobre els béns, que distingia entre les coses que es troben en el comerç dels homes (res intra comercium) i les que formen part del Dret diví o per raons de Dret humà (res extra comercium). El jurista romà Gai distingia dins d´aquest últim grup entre res publicae i res privatae. Els res publicae es caracteritzaven per ser béns que no pertanyien a ningú i els res privatae pertanyien a persones particulars. Marcià va matisar aquesta classificació en distinguir, entre les res publicae, tres subespècies: les res universitates, les res communes omnium i les res nullius. Les primeres coses públiques es caracteritzaven per pertànyer a tot el món, les segones per pertànyer a col·lectivitats i les terceres per estar mancada d'amo. El Dret romà, al marge de la classificació dels béns, va introduir diversos elements que posteriorment han determinat aspectes essencials del règim dels béns de titularitat pública: el destí dels béns, l'extracomercialitat de les coses públiques i l'acte de publicatio dels béns.

En aquesta configuració del domini públic i el seu règim té una notable importància el concepte de domaine public elaborat per la doctrina francesa. És en la Revolució francesa i en el naixement de l'Estat de Dret quan apareix aquest concepte. El domini públic apareix com una excepció al règim general que tenien els béns de la Corona. Aquests béns eren els que, fins en aquest moment històric, pertanyien al monarca, i a partir de llavors van passar a titularitat de la nació. En un Decret de l'Assemblea Nacional francesa de 1790 es va establir que aquests béns podien ser alienats per així poder avançar cap a la seva desamortització3. Els béns qualificats, en aquell moment històric, com de domini públic eren 'els camins, els carrers i les places, els rius, les platges i ribes del mar, els ports, les rades i, en general, totes les porcions del territori nacional que no són susceptibles de propietat privada'. No obstant això, no serà fins al Codi civil de 1889 quan aparegui el concepte de bé patrimonial com a bé que pertany a l'Administració i forma part de la seva propietat privada.

L'evolució històrica ha provocat que els règims jurídics dels diferents tipus de béns en l'actualitat (de domini públic o demanials, comunals i patrimonials) s'hagin anat acostant de tal manera que, com estudiarem, presenten importants coincidències. Anem a estudiar, en primer lloc, els béns de domini públic per a després referir-nos breument a la resta de béns patrimonials.

20.3. Concepte

Hauriou va definir el domini públic com 'les propietats administratives afectades a la utilitat pública que, com a conseqüència de tal afectació, queden sotmeses a un règim especial d'utilització i protecció'4. Podríem concretar i precisar aquesta definició en l'àmbit local conceptuant el domini públic local com aquell conjunt de béns i drets de titularitat local que, regulats pel Dret públic, estan afectats al compliment d'una finalitat local d'ús o de servei públic.5

L'art. 3 del RPELC estableix que són béns de domini públic els següents:

'1.

  1. Els que la llei declari amb aquest caràcter.

  2. Els afectes a l'ús públic.

  3. Els afectes als serveis públics dels ens locals.

    1. En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis.6

    2. Igualment, estan subjectes al règim de domini públic els drets reals que corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests drets es constituïssin per a utilitat d'algun dels béns indicats als apartats anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents al que serveixen els dits béns'.

    Per tant, una vegada més, es repeteix l'afectació a un ús o servei, en aquest cas de caràcter local, com a element necessari per poder classificar un bé com de domini públic. A partir d'aquesta definició, que ha estat i és discutida, podem basar l'exposició sobre els diferents béns del domini públic.

    20.3.1. Subjectes

    En primer lloc, per poder establir que un bé és del domini públic, és necessari que la persona titular del bé sigui una persona jurídica pública. Aquest és un requisit imprescindible perquè existeixi el domini públic. Les persones privades poden utilitzar el domini públic o se'ls pot adscriure el domini a través d'un instrument jurídic, com poden ser la concessió o l'autorització. En aquest sentit, cada ordenament jurídic ha d'establir quines són aquestes persones jurídiques que poden ser titulars de domini públic.

    Els ens locals territorials són titulars de domini públic (província, comarca, municipi i illa); la resta dels ens poden ser-ho (entitats municipals descentralitzades, entitats metropolitanes i mancomunitats de municipis) i assumir les prerrogatives corresponents7. Les administracions locals de caràcter institucional no són titulars de béns demanials, però sí que tenen algunes facultats sobre els béns, com són la de gestió i administració dels que tinguin adscrits.

    20.3.2. Naturalesa del...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR