Impost sobre Actes Jurídics Documentats: quantitat o cosa valuable en canvis d'ús o destí

AutorJavier E. Satué de Velasco
CargoNotari de Reus (Tarragona)
Páginas67-71

Page 67

I Introducció

Un propietari es va a gastar a condicionar un local situat a Catalunya com a habitatge-loft la quantitat de 45.000 euros. L’immoble té un valor fiscal de 300.000 euros.

És lògic, just i proporcionat que es pugui girar una liquidació per Impost sobre Actes Jurídics Documentats (IAJD) a l’escriptura que documenti el canvi de destí de 4.500 euros, un 10 % del cost de la reforma?

Criteris recents sostinguts per la Direcció General de Tributs (DGT) de la Generalitat de Catalunya al llarg de l’any passat en diferents consultes, recolzats en arguments del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) o de la DGT del Ministeri, proposen un resultat favorable a l’Administració en termes impositius d’AJD, la qual cosa obliga a fer-ne un examen més detallat.

II Plantejament

Dels quatre requisits que es desprenen de l’art. 31.2 TRITPiAJD (primera còpia d’escriptura o acta notarial; que tingui com a objecte una quantitat o cosa valuable; que contingui actes o contractes inscriptibles, i no estiguin subjectes a les altres modalitats impositives: TPO o VOS), ha generat conflictivitat contenciosa sobre tot el que fa referència a la valuabilitat de l’objecte, mentre que el de la inscriptibilitat de l’escriptura o acta ha estat menys analitzat.

El caràcter cumulatiu de tots els requisits citats és una condició indispensable per a la realització del fet imposable.

Però l’Administració Tributària, segons sembla, està fent des de fa temps

Page 68

una interpretació com a mínim forçada d’aquests dos últims requisits per fer caure l’instrument en l’àmbit de subjecció a AJD. Dels esmentats requisits, ens centrarem en el de la valuabilitat.

El punt decisiu és saber quin és el contingut econòmic relacionat amb el jurídic de l’atorgament als efectes de determinar la base imposable

Vegem algunes declaracions:

1.- Consultes DGT de Catalunya, referències 203E i 271E, ambdues de 2011, de data 18 de juliol i 11 d’octubre, respectivament, de contingut idèntic.

En elles es fa tributar per IAJD la primera còpia autoritzada de l’escriptura de canvi d’ús de local a habitatge, perquè és inscriptible i té com a objecte una quantitat o cosa valuable, que és el propi habitatge o local, con s’indica.

2.- Consulta del mateix òrgan de data 11 de juliol de 2011, referència 164E, relativa al canvi d’ús d’un edifici d’habitatges a hotel, en termes similars, cas en què es declara com a objecte valuable l’edifici en el seu conjunt.

3.- Per acabar, una altra consulta de data 1 d’agost de 2011, referència 204E, relativa al conegut cas de la desafectació de l’habitatge-porteria, per conversió del fins aleshores element comú d’un edifici en propietat horitzontal a privatiu, amb modificació de quotes.

Aquí s’assenyala com a objecte valuable l’habitatge desafectat i es declara la no-subjecció de la consegüent redistribució de quotes perquè no s’ha alterat la superfície de la resta dels pisos ni locals de l’edifici, d’acord amb una consulta de la DGT del Ministeri, de data 19 de juny de 2009, referència V1458-09.

III Quantitat o cosa valuable

L’art. 30.1 TRITPiAJD declara com a base imposable de les primeres còpies d’escriptures públiques que tinguin com a objecte directe una quantitat o cosa valuable el valor declarat, sense perjudici de la comprovació administrativa.

Entre les accepcions del terme objecte, el DRAE inclou les següents:

  1. m. Allò que serveix de matèria o afer a l’exercici de les facultats mentals.

  2. m. Terme o fi dels actes de les potències.

  3. m. Fi o intent a què es dirigeix o encamina una acció o operació.

    Així, sembla clar que l’escriptura de constitució d’una servitud o d’un usdefruit té per «objecte directe» el contingut econòmic de la creació del dret real sobre un immoble, i no l’immoble sobre el qual recau.

    De la mateixa manera, l’«objecte directe» de l’ampliació d’una obra nova o d’una responsabilitat hipotecària que dimana d’un préstec és la part ampliada i no tot l’edifici o responsabilitat preexistent, o, com en el cas de l’última consulta ressenyada, l’objecte és l’habitatge desafectat i no l’edifici en què es troba.

    Si es compra la meitat indivisa d’una finca i aquesta compravenda està subjecta a IVA, tampoc hi ha dubte que l’IAJD es liquida sobre el valor atribuït al domini d’aquesta meitat indivisa i no sobre el valor de tota la finca.

    Per tant, el punt decisiu és saber quin és el contingut econòmic relacionat amb el jurídic de l’atorgament als efectes de determinar la base imposable.

    Així, per exemple, en els casos de segregació o agregació, es fixa expressament com a base imposable el valor atribuït a la porció separada o unida, i no a l’immoble en el seu conjunt; en una obra nova, es fixa com a base imposable el cost real d’aquesta, sense tenir en compte el valor de l’immoble sobre el qual recau.

    Però recordem que estem en un terreny (el dels canvis d’ús o destí) en què no hi ha cap declaració expressa legal que determini l’objecte de la base imposable, com en els exemples esmentats, per la qual cosa cal recórrer a la formulació general de l’art. 31.2 TRITPiAJD.

    De tota manera, i sense entrar en la naturalesa de l’IAJD, del seu...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR