Document sobre salut sexual i reproductiva en l?adolescència

Páginas97-113

Page 97

Presentació

El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret, amb seu al Parc Ci-entíic de Barcelona, va sorgir per tractar de donar resposta a la necessitat d’analitzar, des d’un punt de vista pluridisciplinari, les implicacions ètiques, socials i jurídiques de la biotecnologia i per proposar després actuacions concretes. La creació de l’Observatori de Bioètica i Dret es va portar a terme amb la intenció de participar en el diàleg entre universitat i societat, amb la inalitat de fer sentir la seva veu en el conjunt de la societat i, més especíicament, davant dels organismes públics, administratius o polítics que regulen i controlen les activitats d’investigació i l’aplicació de les noves tecnologies. Això inclou la relació amb els mitjans de comunicació per millorar la qualitat de la informació.

En aquest cas, el grup ha analitzat els problemes existents quant a la salut sexual i reproductiva en l’adolescència i la validesa del consentiment in-format dels menors. Aquesta qüestió requereix un debat social informat, encaminat a assolir el consens suicient per portar a terme les actuacions necessàries -d’acord amb la normativa ja existent per a la majoria dels supòsits- que protegeixin l’interès del menor, considerat en la nostra legislació com sempre preferent.

En aquest tema, com sol passar en bioètica, es requereix una disposició especial per al diàleg pluridisciplinari, que inclogui els plantejaments eticoilosòics, educatius, antropològics, jurídics i sociosanitaris, i les conclusions dels quals es fonamentin en una forta base tècnica i cientíica, aportada per aquelles disciplines les noves possibilitats de les quals desencadenen el debat.

En aquesta ocasió, la Dra. María Casado ha coordinat el grup, i ha comptat amb l’aportació dels especialistes en antropologia, dret, infermeria, ilosoia, medicina, pedagogia, psicologia i sociologia, que es relacionen en l’annex.

Page 98

Page 99

Preàmbul

Les dades sobre interrupció voluntària de l’embaràs en dones menors de vint anys mostren un increment en l’última dècada que és major que en qualsevol altre grup d’edat, o en el conjunt de dones a Espanya. A Catalunya, des de 1999, l’increment d’avortaments en dones de menys de quinze anys resulta preocupant. Aquestes dades reclamen analitzar-ne les causes, qüestionen l’eicàcia de les campanyes existents actualment, posen en relleu que són insuicients i ens enfronten a problemes morals i jurídics importants.

A aquesta primera causa de preocupació s’ha sumat la produïda per les dades sobre la transmissió de la sida, l’anàlisi de les quals revela que continuen augmentant els contagis a conseqüència de les relacions heterosexuals. A més, es dóna la circumstància que una part signiicativa correspon a malalts dels quals es dedueix -per la seva edat i els períodes d’incubació i manifestació coneguts- que es devien infectar en relacions sexuals mantingudes en l’adolescència i la primera joventut.

Es tracta, doncs, d’un veritable problema de salut pública, i tant l’ètica (que, entre altres coses, busca el benestar i la felicitat de les persones, si no es tracta de morals llastades per components que no pertanyen al regne dels humans) com el dret (que ha de regular els conlictes que es plantegen en la societat) s’han d’ocupar de proposar pautes de conducta assumibles per la majoria dels ciutadans i respectuoses amb les minories, tenint sempre com a marc de referència el respecte als Drets humans, dels quals, indub-tablement, també són titulars els menors.

La discussió pública sobre la salut sexual i reproductiva en l’adolescència té llacunes d’informació i pateix la falta d’un debat rigorós. Convé analitzar quins són els principals arguments existents per admetre la possibilitat que els menors puguin prendre les mesures necessàries per controlar les conseqüències dels seus actes, respecte de la seva pròpia salut i respecte de les conseqüències reproductives que se’n poguessin derivar. Encara que els joves tenen actualment moltes possibilitats per portar una vida sexual independent, els adults segueixen tenint recels per acceptar les seves deci-sions respecte a les mesures anticonceptives.

Entre els experts de l’àmbit educatiu i sanitari ja existeix un important consens que preconitza la necessitat d’establir programes -o, si més no, complir

Page 100

els que ja hi ha- encaminats a ajudar els adolescents a progressar en aquesta etapa de creixement, també pel que fa a la sexualitat i la seva expressió.

En els mitjans de comunicació el debat ha estat molt present en els últims temps, tant en l’última Cimera sobre la Infància com a causa de la polèmica mediàtica ocasionada per determinats programes de salut pública que han preconitzat la instal·lació de màquines de preservatius als instituts i a les escoles, després de discussió i referèndum. Aquestes campanyes, encamina-des a conscienciar sobre el contagi del VIH per via sexual -independentment dels seus mèrits o demèrits-, han fet renéixer tots els fantasmes de l’obscurantisme i del reaccionarisme més visceral. Convé discutir i posar en evidència les "desraons" i ideologies que romanen darrere aquestes reaccions violentes, que no pel fet que són sorolloses deixen de ser minoritàries. Al mateix temps, convé recalcar la necessitat d’un treball continuat i sistemàtic, i no sols en campanyes puntuals que poden generar efectes no desitjats.

Aquest document pretén, precisament, aportar informació, anàlisi i punts de vista diferents, tant per participar en el debat públic sobre la qüestió com per proporcionar pautes a l’Administració i al legislador amb vista a la implementació i la posada en pràctica de les possibilitats que la llei ja té previstes al nostre país. O ins i tot per a la modiicació d’aquells aspectes que siguin necessaris de manera que es compatibilitzin els drets dels menors, els dels pares i la responsabilitat dels poders públics en l’educació i en la sanitat. No es pot oblidar que la nostra regulació està basada sobre el principi de supremacia de l’interès del menor, la qual cosa exigeix assegurar que les garanties dels drets dels menors estiguin prou desenvolupades.

La societat en què vivim és una societat plural, constituïda per individus i col·lectius amb interessos i sensibilitats diversos, potencialment en con-licte, en què el ciutadà no esdevé simplement una peça més en la suma de la voluntat comuna, i en què precisament la funció dels poders públics és conciliar distintes sensibilitats en el marc dels principis establerts per la Constitució, instrumentant les solucions a través de lleis i obligant-se a aplicar-les, adoptant totes les mesures que siguin necessàries i aportant els mitjans requerits perquè siguin efectives. En aquestes circumstàncies és especialment rellevant ocupar-se de la situació dels menors com a persones en període de formació i com a ciutadans constructors del futur que són.

Page 101

Atès que la sexualitat constitueix un ingredient bàsic de la vida, la societat n’hauria de transmetre una concepció positiva, plaent i responsable -des de la família ins a l’escola. No obstant això, resulta evident que en el nostre país hi ha una doble moral en relació amb la sexualitat dels joves: d’una banda, es potencia, però, d’una altra, no es consideren les necessitats educatives i assistencials en aquestes matèries. Els menors són persones en una etapa de maduració, que requereixen per al desenvolupament harmònic de la seva personalitat un model d’educació sexual pluridimensional, que comporti un plantejament integral, que transmeti continguts equilibrats i que proposi un enfocament relexiu i dialogant. En deinitiva, que fomenti el desenvolupament de l’autonomia personal i la consciència moral i...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR