LEI 6/2011, deth 27 de junhsèga, de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2011.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
LEI
6/2011, deth 27 de junhsèga, de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2011.
Les versions catalana i castellana d'aquest document van ser publicades en el DOGC núm. 5931, de 29.7.2011.
Es versions catalana e castelhana d'aguest document sigueren publicades en DOGC num. 5931, deth 29.7.2011.
Eth President dera Generalitat de Catalonha
Sigue notòri a toti es ciutadans qu'eth Parlament de Catalonha a aprovat e jo, en nòm deth Rei e d'acòrd tamb çò qu'establís er article 65 der Estatut d'autonomia de Catalonha, promulgui era següenta
LEI
Preambul
Catalonha a començat er an 2011 damb un pressupòst prorogat, coma conseqüéncia dera dissolucion deth Parlament e des eleccions deth 28 de noveme de 2010. Per miei deth Decrèt 109/2011, der 11 de gèr, s'establiren es critèris entà aplicar era prorròga des pressupòsti deth 2010, uns critèris de caràcter fòrça restrictiu damb er objectiu d'assegurar que pendent eth periòde de vigéncia dera prorròga non s'alebèssen es indispensables objectius d'estabilitat pressupostària. Posteriorment, per miei dera orde annau que se'n dicten es normes d'elaboracion des pressupòsti, se definiren es critèris entà elaborar es compdes deth 2011, que son, d'ua banda, restaurar es finances dera Generalitat entà restablir er equilibri pressupostari e garantir-ne era sostenibilitat a long tèrme e, d'auta banda, impulsar eth procès de reactivacion economica entà recuperar es taxes d'aucupacion e mantier es nivèus de benèster sociau e economic artenhudi per Catalonha.
Atau madeish, es pressupòsti entath 2011 s'an elaborat en marc deth Plan economic de reequilibri financèr 2011-2013 elaborat pera Generalitat, que'n manifèste eth sòn fèrm compromís damb eth procès de consolidacion pressupostària e somet er objectiu d'estabilitat en orizon d'aguesti tres ans.
Eth contèxt economic actuau de Catalonha se caracterize per ua queiguda d'ingrèssi publics qu'en an 2010 se placèren a uns nivèus propdans as de hè quate ans. En aguest sens, e atengut qu'es perspectives actuaus d'evolucion dera activitat economica contunhen de comprométer d'ua manèra importanta es bases fiscaus dera economia catalana, es pressupòsti entath 2011 compòrten un exercici de revision prigonda e estricta dera despensa publica en conjunt, damb er objectiu de repausar-ne era magnitud e redefinir es opcions entà melhorar-ne era eficiéncia e era eficacitat. Eth resultat d'aguesta revision ei ua reduccion de despensa d'un 10% respècte dera despensa liquidada (non financèra e non finalista) en 2010, un pas decisiu en un procès de consolidacion fiscau qu'a de culminar en 2013 e qu'a de garantir era sostenebilitat des finances publiques de Catalonha e generar, d'aguesta manèra, era confidança de besonh des mercats e es institucions internacionaus.
Atau, er an 2011 represente un gran rèpte, pr'amor qu'aguest esfòrç de consolidacion fiscau s'a d'aplicar sus ues despenses que, atenguda era distribucion competenciau der Estat espanhòu, son pòc flexibles. Efectivament, aguestes se destinen principaument ara prestacion de servicis fondamentaus com son era sanitat, era educacion e es servicis sociaus, mès de besonh que jamès en contèxt socioeconomic actuau. Per açò, er ajust pressupostari non afècte d'ua manèra lineara ara despensa publica, mès que se protegís mès que mès era despensa sociau (que què per dejós dera mejana).
D'auta banda, entà minimizar er impacte d'aguesta importanta reduccion dera despensa publica sus era activitat economica, que barrèc eth 2010 damb ua taxa de creishement deth 0,1% deuant deth -4,2% deth 2009, e que darrèrament mòstre signes d'ua fèbla recuperacion, calerà qu'era iniciatiua privada prene eth relèu, e per açò es pressupòsti preven ua politica activa de facilitacion deth credit.
En un marc de restriccions coma er actuau, priorizar era assignacion des recorsi pressupostaris ven mès important que jamès. Eth Govèrn dera Generalitat a materializat aguesta priorizacion damb era aprobacion d'un nau plan de govèrn entath periòde 2011-2014 e ac concrète ara, per çò qu'ei der an 2011, en aguest pressupòst.
Fin finau, cau hèr referéncia ath marc normatiu a on s'elabòren aguesti pressupòsti: er Estatut d'autonomia, aprovat pera Lei organica 6/2006, deth 19 de junhsèga; eth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme, e eth conjunt de normes dictades damb era proteccion deth pacte d'estabilitat e creishement europèu: eth tèxte rehonut dera Lei generau d'estabilitat pressupostària, aprovat peth Reiau decrèt legislatiu 2/2007, deth 28 de deseme, e era Lei organica 5/2001, deth 13 de deseme, complementària ara Lei generau d'estabilitat pressupostària, modificada pera Lei 3/2006, deth 26 de mai, de reforma dera Lei organica 5/2001.
Laguens d'aguest marc legau en vigor, era Lei de pressupòsti dera Generalitat entath 2011 conten es previsions d'ingrèssi e era aprobacion des despenses previstes d'executar pendent er exercici pressupostari deth 2011. Formaument, eth tèxte articulat se dividís en sèt títols e diuèrses disposicions addicionaus, transitòries e finaus.
Eth títol I ei dedicat a delimitar era aprobacion e er encastre d'aplicacion des pressupòsti, as vinculacions de credit, ath regim des modificacions pressupostàries e ara assignacion as diferenti organs des competéncies de gestion en aguesta matèria.
Laguens deth títol II, relatiu as normes sus gestion pressupostària e despensa publica, i cau destacar, en especiau, era articulacion des mecanismes de besonh entà evitar era adopcion d'acòrds e de resolucions que poguen non acomplir es normes generaus de limitacion dera despensa.
Eth títol III, sus despenses de personau, establís er encastre d'aplicacion des normes en aguesta matèria e preve, entre d'auti aspèctes, era consolidacion der ajust efectuat des retribucions deth personau.
Laguens deth títol IV, relatiu a operacions financères e linhes d'accion deth credit public, s'establissen es autorizacions sus endeutament e avals entà diuèrsi tipes d'entitats e organismes, tant a cuert coma long tèrme, e tanben sus eth marc entara gestion des risqui de tipes d'interès e de cambiament. Tanben s'i fixen es diferentes accions des estruments deth credit public dera Generalitat.
Es normes tributàries, establides en títol V, hèn referéncia ara taxa de Proteccion civiu de Catalonha, ath canon dera aigua e ara actualizacion des taxes damb tipes de quantia fixa.
Laguens deth títol VI, dedicat ara participacion des entitats locaus enes ingrèssi der Estat e dera Generalitat, se regule era distribucion deth Hons de cooperacion locau de Catalonha, d'acòrd damb uns critèris basadi enes especificitats dera organizacion territoriau e enes modificacions sus eth regim des competéncies locaus, que resulten dera legislacion de regim locau e des leis sectoriaus.
Eth darrèr títol dera Lei, eth VII, conten es normes especifiques de gestion pressupostària deth Parlament e d'autes institucions e organismes (Sindic de Grèuges; Conselh de Garantides Estatutàries; Sindicatura de Compdes de Catalonha; Burèu Antifraudaria; Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha; Conselh der Audiovisuau de Catalonha, e Autoritat Catalana de Proteccion de Donades).
Fin finau, era Lei se complète damb vint-e-ueit disposicions addicionaus, ua disposicion transitòria e quate disposicions finaus. Aguestes darrères contien es normes relatives ara prorròga de disposicions e tanben ara abilitacion entàs adaptacions tecniques que siguen conseqüéncia de reorganizacions administratives.
Títol I
Aprobacion e encastre d'aplicacion des pressupòsti e regim des modificacions pressupostàries
Capítol I
Aprobacion des pressupòsti e encastre d'aplicacion
Aprobacion des pressupòsti dera Generalitat e encastre d'aplicacion
-
S'apròven es pressupòsti dera Generalitat entar exercici deth 2011, que son formadi per:
-
Eth pressupòst dera Administracion dera Generalitat format per estat d'ingrèssi e pes estats de despenses des departaments deth Govèrn e es hons non departamentaus, en quin s'intègren tanben es estats de despenses deth Parlament e des organismes estatutaris e consultatius que non dispòsen de pressupòst pròpri, per un impòrt totau, enes estats d'ingrèssi e despenses, de 32.630.049.561,16 èuros, d'acòrd damb eth detalh de despenses per seccions que figure ena taula següenta:
| Seccions pressupostàries | Impòrt (èuros) |
| Parlament e organismes estatutaris e consultatius | |
| Parlament de Catalonha | 67.597.986,84 |
| Conselh de Garantides Estatutàries | 3.646.085,17 |
| Sindicatura de Compdes | 12.004.195,17 |
| Burèu Antifraudaria de Catalonha | 5.399.876,80 |
| Comission Juridica Assessora | 3.498.247,59 |
| Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha | 2.941.057,30 |
| Departaments | |
| Departament dera Presidéncia | 544.674.276,12 |
| Departament de Governacion e Relacions Institucionaus | 342.669.341,96 |
| Departament d'Economia e Coneishença | 1.279.878.602,97 |
| Departament d'Ensenhament | 4.894.303.498,40 |
| Departament de Salut | 9.127.907.800,00 |
| Departament d'Interior | 1.203.031.898,00 |
| Departament de Territòri e Sostenibilitat | 1.389.489.200,00 |
| Departament de Cultura | 302.393.800,00 |
| Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentacion e Miei Naturau | 429.731.636,02 |
| Departament de Benèster Sociau e Familha | 2.085.533.86 |
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba