DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Medi Ambient i Habitatge |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007.
L'estructura actual del sector de l'habitatge i del mercat immobiliari a Catalunya no permet donar solució adequada a les necessitats d'allotjament de les capes de població amb rendes mitjanes o baixes, o amb característiques i problemàtiques específiques que les allunyen dels mecanismes d'oferta de mercat. Ni tan sols l'opció del lloguer és avui una solució per a aquestes llars ja que l'oferta de lloguer és molt reduïda i, a més, es veu marcada pel procés inflacionari general del mercat.
L'experiència ha demostrat que des de la segona meitat dels anys noranta no ha funcionat la promoció d'habitatges de protecció oficial. Els percentatges de compliment dels objectius previstos i convinguts amb el Ministeri de Foment han estat reiteradament baixos en l'àmbit de la promoció protegida, malgrat que els objectius s'han anat reduint continuadament. I la valoració global dels plans tan sols s'ha salvat per l'amplíssima acceptació d'expedients de rehabilitació d'habitatges, que han més que cobert els dèficits en les altres línies de conveni.
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya en la seva sessió del dia 13 d'abril de 2004 va prendre coneixement de les línies mestres del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. D'altra banda, el Ministeri d'Habitatge ha aprovat amb data 23 de juliol de 2004 el Reial decret 1721/2004 que modifica diversos aspectes del Reial decret 1/2002, d'11 de gener, i crea noves línies d'actuacions protegides per fomentar el lloguer d'habitatges, dins de l'anomenat "Pla de xoc en matèria d'habitatge".
El Pla per al dret a l'habitatge per al període 2004-2007 sorgeix com a un objectiu polític de donar resposta a les necessitats de la població i amb la voluntat decidida d'assumir des de Catalunya l'exercici efectiu de la competència exclusiva en matèria d'habitatge que ens atorguen la Constitució i l'Estatut d'autonomia, amb aportació dels recursos organitzatius, legals i pressupostaris necessaris per estructurar un esquema coherent i operatiu que integri totes les mesures de foment de l'habitatge a Catalunya, coordinat però no subordinat als objectius del pla impulsat pel govern central, i als recursos, necessaris, però sempre complementaris, que s'obtinguin de l'Administració central.
Els ajuntaments també han de jugar un rol decisiu. La importància de l'habitatge en relació amb les polítiques urbanes, socials i de desenvolupament, fa que els municipis se sentin cada cop més responsables i que, per tant, sol·licitin instruments per a la seva actuació en camps com ara el de la immigració, el de l'habitatge jove o el de l'atenció a la gent gran. Per això, el nou Pla per al dret a l'habitatge proposa una decidida participació local, i un decidit suport a les iniciatives locals, mitjançant la fórmula de convenis Generalitat-ajuntaments, amb aportació important de recursos per ambdues parts.
També, en els darrers anys,el tercer sector i les entitats socials sense ànim de lucre especialitzades en mediació per a l'accés a l'habitatge han desenvolupat una tasca important en la línia de donar suport a l'accés a l'habitatge a determinats col·lectius socials que, per diverses raons, tenen dificultats en aquest àmbit. Aquestes entitats en col·laboració amb les diferents administracions juguen un paper clau per a la creació d'un parc d'habitatge i d'allotjament social a Catalunya. El Decret incorpora l'activitat desenvolupada per aquestes entitats com a base operativa dels programes de caràcter més social, i posa al seu abast ajuts de suport financer i de funcionament.
El compromís de posar en marxa el Pla dins de l'exercici 2004 exigeix que totes les mesures que no requereixen tractament de llei siguin abordades en tràmit d'urgència, amb nova regulació, amb modificació del Decret 157/2002, d'11 de juny, avui vigent, i amb regulació de la gestió a Catalunya del Reial decret 1721/2004, de 23 de juliol.
Aquest Decret té com a objectius establir un conjunt de mesures de reforç i de foment de les diverses figures d'habitatge assequible a Catalunya, protegit i concertat, de prevenció de l'exclusió social residencial, de mediació en el mercat del lloguer social, de mobilització del parc desocupat, i de rendibilització del parc de lloguer existent, per incrementar l'oferta de lloguer.
El primer capítol del Decret, de disposicions generals, dibuixa el marc operatiu amb els nous ajuts, les noves figures d'habitatges amb protecció oficial, i les noves fórmules de promoció del lloguer protegit, i assenyala les connexions entre aquestes noves figures i les avui ja existents i amb els procediments de qualificació establerts en el Decret 157/2002, d'11de juny, que establia el règim dels habitatges amb protecció oficial, determinava els ajuts públics en matèria d'habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració central incloses al Reial decret 1/2002, d'11 de gener.
En el segon capítol, el Decret estableix ajuts per fomentar els patrimonis de sòl destinats a habitatge protegit per ajudar els municipis a donar compliment a les indicacions en aquest sentit de la normativa urbanística de Catalunya.
En el tercer capítol, el Decret estableix mesures de recolzament de l'oferta d'habitatge protegit, de venda però més especialment de lloguer, per fer-lo viable en les zones on la limitació dels preus màxims de venda els situa fora dels valors de mercat del sòl. Aquestes mesures es vinculen amb objectius de cohesió social, de viabilitat econòmica, de sostenibilitat i d'accessibilitat i mobilitat en l'interior dels habitatges per a persones amb minusvalideses, bo i definint cada un d'aquests criteris. Adapta a Catalunya i determina la gestió dels ajuts per a la compra d'habitatge lliure per destinar-lo a lloguer protegit, prevista al Reial decret 1721/2004. També estableix línies de finançament complementàries a les regulades al Reial decret 1/2002, d'11 de gener,per a la compra d'habitatge protegit, concretament per donar cobertura financera al pagament de l'entrada dels habitatges de protecció oficial. Fixa els nous preus màxims de venda i renda dels habitatges protegits segons la ubicació dels habitatges,d'acord amb les noves bases de càlcul del Reial decret 1721/2004, que reconeixen la necessitat d'una pujada substancial respecte de la massa modesta actualització del preu bàsic, i aplega tots els municipis de Catalunya en tres grans grups que, per les seves característiques immobiliàries, han de tenir preus
més elevats que els preus bàsics de referència del conjunt de l'Estat.
En el quart capítol es defineix la nova figura de l'habitatge de preu concertat com una línia d'oferta protegida, amb preu intermedi entre l'habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçat especialment a capes de població que no poden ser beneficiàries de la protecció oficial, però que tenen especials dificultats econòmiques per accedir als preus dels habitatges del mercat lliure; en descriu la manera de determinar els preus màxims segons zones; estableix l'origen de les formes de promoció d'aquesta modalitat, i la vincula, en el cas d'obra nova, amb les reserves de sòl que amb la mateixa finalitat preveu la normativa urbanística de Catalunya, i a la modalitat de lloguer a deu anys sobre sòls lliures. També estableix subvencions per a la promoció d'aquests habitatges sobre sòls lliures, i línies de finançament convingudes entre el Govern de la Generalitat i les entitats financeres que operen a Catalunya per a l'accés a aquests habitatges.
En el capítol cinquè s'estableix un nou règim legal per a tots els habitatges amb protecció oficial per donar resposta a la necessitat de preservar els nous habitatges protegits .de compra i de lloguer. de la temptació especulativa, a la necessitat de vetllar perquè els accedents als nous habitatges siguin les persones o llars que els necessiten més justificadament, i a la necessitat de reduir al mínim la pèrdua de control de les administracions públiques sobre els sòls de titularitat pròpia. En aquest sentit, el Decret allarga la durada del règim de protecció a 90 anys per a totes les promocions d'habitatges amb protecció oficial qualificades a partir del moment de la seva entrada en vigor, amb prohibició de desqualificació a petició dels propietaris; estableix les condicions d'accés als habitatges protegits i els mecanismes de control de les transmissions dels habitatges que s'hauran de seguir a partir del moment que el Departament de Medi Ambient i Habitatge creï l'organisme que tindrà aquesta finalitat, distingint entre la construcció sobre sòls la qualificació urbanística dels quals obligui a destinar-los a alguna modalitat de protecció i sobre sòls lliures. Estableix un sistema de dret de tempteig i retracte en favor de l'Administració pública i les
condicions i els preus de trànsit del règim de lloguer a propietat, depenent també dels tipus de sòls sobre els quals s'hauran edificat, i de la durada del sistema de lloguer. També assenta les bases per aclarir la situació especial dels habitatges protegits que són fruit de processos de remodelació o d'altres operacions urbanístiques, permetent uns terminis de qualificació inferiors als previstos inicialment però sense...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba