DECRET 223/2013, de 10 de setembre, dels Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
Els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, actualment regulats pel Decret 21/2009, de 10 de febrer, tenen per objecte premiar aquelles trajectòries professionals, institucionals o empresarials que hagin destacat en els camps de la radiodifusió, la televisió, Internet, les telecomunicacions, la premsa escrita, la publicitat i la comunicació de proximitat. Es segueix així la línia iniciada amb el Decret 85/1999, de 23 de març, pel qual es van crear els Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que es va modificar pel Decret 114/2000, de 20 de març, per afegir-hi el Premi Nacional d’Internet i per preveure la possibilitat de premiar una trajectòria professional.
A hores d’ara, tanmateix, diverses circumstàncies fan aconsellable introduir canvis substancials en el concepte i en la gestió d’aquests premis que impliquen la necessitat de donar-los una nova regulació.
En primer lloc, cal tenir present que, tot i les seves connexions innegables, els mitjans de comunicació, per una banda, i les telecomunicacions i serveis de la societat de la informació, per l’altra, es poden reconèixer avui dia com dues realitats diferenciades, per la qual cosa és difícil encabir-les en una mateixa convocatòria de premis. Des de la seva creació, els Premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet, Premsa, Comunicació de proximitat i Publicitat s’han atorgat, de forma gairebé sistemàtica, als continguts i als creadors de continguts, fent-se palès en totes les edicions que el Premi Nacional de Telecomunicacions, pel seu caràcter més tecnològic, hi tenia un difícil encaix. D’altra banda, l’avenç constant de les tecnologies de la informació i la multitud de noves eines –maquinari i programari-- que apareixen periòdicament posen en evidència que el mitjà pel qual es transmet i es rep la comunicació no és més que l’instrument, mentre que, a l’àmbit dels mitjans de comunicació, el contingut segueix sent allò que pot destacar d’un mitjà, d’una persona o d’un programa. Aquesta diferència es veu reflectida en la separació funcional, dins l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, entre la relació amb els mitjans de comunicació i les polítiques sectorials de comunicació, atribuïdes al Departament de la Presidència, i el que fa referència a Telecomunicacions i Societat de la Informació, que correspon al Departament d’Empresa i Ocupació, que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba