Decret llei 8/2021, de 30 d’agost, pel qual es modifiquen el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, i el Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d’establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència

Exposició de motius

I

La Llei 5/2016, de 13 d'abril, de la renda social garantida va suposar una fita important en la política de lluita contra la pobresa a les Illes Balears i va donar efectivitat al mandat de l'article 21 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears quan preveu que, a fi de combatre la pobresa i facilitar la inserció social, els poders públics de les Illes Balears han de garantir el dret dels ciutadans de les Illes Balears en estat de necessitat a la solidaritat i a una renda mínima d'inserció, en els termes prevists en la llei. La renda social garantida de les Illes Balears es va constituir com una prestació periòdica dirigida a situacions de vulnerabilitat econòmica per a la cobertura de les despeses bàsiques de les persones.

El Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears té per objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l‘àmbit dels serveis socials de les Illes Balears. Inclou, per tant, la renda social garantida però també altres prestacions de caire més específic com són el complement de renda social de les Illes Balears a la prestació de l'ingrés mínim vital i les pensions no contributives (PNC) o la renda d‘emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors. També preveu una regulació de les prestacions econòmiques de dret de concurrència o les d'urgència social. La necessitat d'aprovar el Decret llei 10/2020 es va deure, bàsicament, a dos motius. Per una banda, la irrupció de la crisi sanitària derivada de la COVID- 19, que alhora ha desembocat en una crisi econòmica i social de valor encara incalculable, però sens dubte de proporcions ingents, ha disparat la demanda de prestacions de necessitats bàsiques de subsistència. En aquest sentit, la paralització de l'activitat econòmica decretada per l'estat d'alarma i l'adopció de les mesures sanitàries necessàries per minimitzar la incidència de la malaltia ha provocat situacions d'autèntica necessitat social, i més en una comunitat autònoma com la nostra, amb una forta dependència del sector turístic.

Per altra banda, l'aprovació del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, com a mesura de seguretat social, obligà a replantejar l'escenari de cobertura de rendes bàsiques, rendes socials i rendes d'inserció del conjunt de comunitats autònomes. Aquest Reial decret llei crea i regula l'ingrés mínim vital com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per manca de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les necessitats bàsiques. Per tant, es va fer necessari ajustar les prestacions econòmiques per vulnerabilitat a aquesta nova prestació per tal de regular-ne la relació i règim de compatibilitat i subsidiarietat. Això no obstant, la regulació de l'ingrés mínim no ha estat pacífica atès que, des de l'aprovació, ja ha estat objecte de diverses modificacions.

En un primer moment, mitjançant el Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol, es varen modificar l'article 20 i la disposició transitòria primera, per a facilitar l'intercanvi d'informació entre les administracions públiques implicades en la gestió de la nova prestació.

En un segon moment, mitjançant el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, es varen modificar els articles 7, 19, 25 i 33 i les disposicions transitòries primera i segona, amb la finalitat de millorar amb urgència alguns aspectes dels procediments de reconeixement de la prestació no contributiva d'ingrés mínim vital, agilitant així el procediment de reconeixement de la prestació, reforçant la seguretat jurídica i corregint les disfuncionalitats detectades en els mesos de vigència. Aquest Reial decret llei ha estat tàcitament derogat per la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.

En tercer lloc, el Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l'ocupació, va completar la reforma amb la modificació dels articles 4 a 8, 10, 13, 16, 34, 35 i les disposicions transitòries tercera i setena, possibilitant, entre altres canvis de caràcter més tècnic, que les persones que, com a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, es troben en situació de vulnerabilitat econòmica de forma sobtada, puguin accedir a la prestació.

En quart lloc, el Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents de suport al sector turístic, l'hoteleria i el comerç i en matèria tributària va modificar-ne l'article 29, desenvolupant el règim d'intercanvi d'informació entre comunitats autònomes i l'Institut Nacional de la Seguretat Social, amb la finalitat d'establir sistemes d'interconnexió des de les bases de dades de prestacions socials autonòmiques similars que permetin un reconeixement més àgil dels drets a ingrés mínim vital, per tal de facilitar el traspàs de beneficiaris de la prestació autonòmica a l'ajut estatal.

Per últim, el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer, pel qual s'adopten mesures per a la reducció de la bretxa de gènere i altres matèries en els àmbits de la Seguretat Social i econòmic, fa una revisió extensiva de la norma mitjançant la modificació dels articles 4 a 6, 14.1, 19, 25.3, 30.2 i 31.2, i també s'hi afegeixen els articles 6 bis a 6 quater, 19 bis, 33 bis i la disposició transitòria vuitena. Aquesta reforma té com a finalitat modificar la regulació de les persones usuàries de prestacions de servei residencial per a ampliar la capacitat de ser beneficiàries de la prestació a persones que resideixen en establiments finançats amb fons privats; s'elimina el límit de titulars de l'ingrés mínim vital en un mateix habitatge; es millora el sistema de comprovació de l'empadronament, i s'obri a noves situacions especials com els establiments col·lectius, l'infrahabitatge o les persones sense llar; s'amplien els casos especials d'unitats de convivència (víctimes de violència de gènere, guardes i acolliment de menors, desnonaments per accident o causa major, persones soles que comparteixen domicili); s'introdueix la figura de les entitats mediadores socials, que poden certificar l'existència de les condicions de vulnerabilitat social i econòmica per a facilitar la tramitació de la prestació; i, per últim, s'admet la possibilitat que la notificació de la resolució del dret a la prestació a les persones sense domicili es pugui efectuar en els serveis socials del municipi corresponent, o a la seu social o centres d'entitats on les persones interessades figuren com a empadronades.

II

Totes aquestes modificacions han afectat en major o menor mida la regulació inicial que es va fer de la renda social garantida, mitjançant el Decret llei 10/2020, una de les finalitats del qual era el reajustament de la renda social garantida a la creació de la prestació estatal. Doncs bé, els canvis substancials que ha patit l'ingrés mínim vital motiven, en part, la nova regulació que es preveu en aquest Decret Llei, i són una mostra fefaent de la necessitat d'adaptació constant i urgent de la normativa de prestacions socials per a adequar-se a les necessitats diverses i canviants de la població a la qual va destinada, que és la més vulnerable i sensible als canvis de la conjuntura social i econòmica.

Així, concretament, les modificacions del Decret llei 10/2020 que ara es proposen responen a diverses qüestions puntuals.

Per una banda, es modifiquen la lletra c de l'apartat primer de l'article 20 «Requisits» i la lletra f de l'article 22 «Obligacions de les persones destinatàries» per a introduir una nova excepció al requisit de dotze mesos de residència continuada a les Illes Balears, amb caràcter previ a la sol·licitud (article 20.1 c ), o per a mantenir la prestació (article 22 f ). La proposta pretén facilitar el desplaçament limitat en el temps (com a màxim, quatre mesos dels dotze requerits) per atendre oportunitats laborals o professionals eventuals que es donin fora del territori de la comunitat autònoma. D'aquesta manera, es vol facilitar l'obtenció d'ingressos puntuals motivats per treballs ocasionals o temporals (per exemple, a la verema) que, sense ser suficients per cobrir les necessitats bàsiques, puguin suposar un ingrés addicional sense perdre el dret a la renda social garantida, tant en el moment de la sol·licitud, com en el del manteniment de la prestació.

Per altra part, es fa una modificació de l'article 31 «Pagament de la prestació econòmica» amb la modificació de l'apartat primer i la supressió de l'apartat segon. L'apartat tercer, que actualitza la numeració, mant´e la redacció actual. El motiu d'aquesta modificació és adaptar la data d'efectes econòmics de les prestacions concedides al règim habitual a altres prestacions econòmiques socials, com la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors, regulada a l'apartat cinquè de l'article 58 del Decret 10/2020, o la de l'ingrés mínim vital (article 11.1 del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig).

A continuació, canvia l'apartat segon de l'article 32 «Revisió del compliment dels requisits i les obligacions» en el sentit de substituir l'obligació de les persones perceptores de la renda social garantida de presentar anualment, entre l'1 d'abril i el 30 de setembre, una declaració responsable del fet que persisteixen les condicions per a les quals se'ls atorgà la renda social garantida. Amb la redacció actual, es podria donar el cas que algú que hagi presentat una sol·licitud de prestació al febrer i que s'hagi resolt favorablement al maig, queda obligat a presentar una nova declaració de compliment de requisits abans del 30 de setembre, fet que suposa una càrrega administrativa excessiva, sobretot quan l'esperit de la norma és que es faci una comprovació anual. Cal recordar, a més, que el 2021 és el primer any en què es faria efectiva aquesta obligació de comunicació, i que la majoria de les persones beneficiàries actuals han obtingut el reconeixement del dret a la prestació, vinculat a un denegació prèvia a l'ingrés mínim vital, a partir de gener d'enguany.

Igualment, canvia l'article 55 «Requisits de les persones beneficiàries» i s'hi afegeix un nou apartat, el segon, fet que suposa que la redacció actual queda convertida en l'apartat primer. Aquest article fa referència als requisits per accedir a la prestació de renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors. La modificació pretén introduir una excepció al requisit establert a la lletra c de la redacció actual, segons el qual les persones beneficiàries han d'estar, com a mínim i sense necessitat que siguin consecutius, dotze mesos entre els 16 i els 18 anys sota una mesura de guarda o tutela de qualsevol de les entitats públiques de protecció de menors de les Illes Balears. Més enllà de les excepcions ja establertes al mateix paràgraf (retorns infructuosos a l'àmbit familiar d'origen o la primera aplicació de mesures de tutela o guarda en majors de 17 anys), es proposa salvar l'obligació que la mesura de tutela o guarda hagi estat aplicada per una entitat pública de les Illes Balears, i s'obri la possibilitat que —a conseqüència de coordinació estatal o de col·laboració amb altres comunitats autònomes en matèria d'atenció a la infància desprotegida— joves tutelats o guardats per entitats d'altres territoris puguin accedir a la renda d'emancipació, de forma extraordinària i puntual, mitjançant una resolució del conseller o consellera competent.

Per acabar amb el que fa referència a la modificació del Decret llei 10/2020, es proposa afegir un nou apartat, el tercer, a la disposició transitòria segona, de forma que quedi recollida de forma explícita la compatibilitat de seguir percebent la renda social garantida regulada a la Llei 5/2016, de 13 d'abril, amb l'accés a l'ingrés mínim vital estatal, fins a la data de resolució estimatòria de la prestació estatal, sempre que s'hagi complert l'obligació de l'apartat primer d'aquesta disposició transitòria (sol·licitud de l'ingrés mínim vital abans de 30 de setembre de 2020) i es mantenguin els requisits establerts en el moment de la concessió. Cal recordar que aquesta renda declarada compatible és l'existent abans de l'entrada en vigor tant del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, com del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig. A més, s'ha de destacar que la normativa reguladora de l'ingrés mínim vital garanteix la compatibilitat de la nova prestació amb les rendes autonòmiques (en concret, l'apartat segon de l'article 2; la lletra c de l'apartat primer de l'article 7; el segon paràgraf de l'apartat segon de l'article 8; i el número 1 de la lletra e de l'apartat primer de l'article 18). Per contra, la nova renda social creada pel Decret 10/2020 sí que està declarada explícitament com a incompatible amb l'ingrés mínim vital (lletra b de l'apartat primer de l'article 9).

III

A més, es proposa la modificació de la lletra a de l'apartat setè de l'article 9 del Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència. A l'article 9.7 del Decret es determinen una sèrie de reduccions del copagament de la persona dependent al servei residencial. En els casos de persones amb situació de dependència amb cònjuge o parella de fet, es determina que la persona que queda al domicili ha de disposar d'una quantia anual equivalent a l'IPREM de l'exercici corresponent. A l'any 2021, aquest import ascendeix a 6.778,80€ anuals. Aquesta deducció es va introduir per garantir que les persones amb manco recursos econòmics, cònjuges o parella de fet d'una persona dependent que ingressa en una residència, poguessin seguir vivint, amb un cert grau d'autonomia econòmica, al seu domicili. Amb el pas dels anys, s'ha pogut constatar que aquest import és del tot insuficient, i condemna a la pobresa la persona que queda al domicili o l'obliga a rebutjar l'ingrés residencial i estar abocada a la cura de la persona dependent, per tal de poder-hi seguir vivint. D'aquesta manera, s'han produït dues situacions injustes: per una banda, quan la persona que ingressa a la residència és la que disposa d'ingressos, la que queda al seu domicili no pot viure de manera autònoma, per mor de l'elevat cost de la vida i, especialment, dels habitatges a la nostra comunitat autònoma; per l'altra, quan la persona que ingressa a la residència no disposa d'ingressos, la que queda al domicili veu molt minvada la seva independència econòmica, i ha de dedicar el 50% dels seus ingressos a atendre el pagament de la residència de la seva parella, ja que, per tal de calcular-ne la capacitat econòmica, es consideren els ingressos de la parella. Aquest fet és més greu a la nostra comunitat autònoma, on la pensió mitjana es va situar als 958,83€ mensuals a data d'1 d'abril, segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. No es pot obviar que aquest perjudici té un component de feminització molt elevat, ja que a la nostra societat, moltes dones no han cotitzat durant la seva vida laboral, perquè s'han dedicat a la cura de tota la família. Per aquesta raó, en el cas exclusiu dels cònjuges i les parelles de fet, es proposa ampliar la quantia anual de reducció de l'aportació econòmica anual de la persona usuària del servei d'atenció residencial al 200% de l'IPREM de l'exercici pressupostari corresponent.

IV

Aquest Decret llei està estructurat en un article únic, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

L'article únic conté sis modificacions del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, en concret als articles 20.1.c, 22.f, 31, 32.2, 55 i a la disposició transitòria segona.

La disposició transitòria regula l'aplicació de la modificació prevista a l'apartat tercer de l'article únic als expedients que es troben actualment en tramitació.

Quant a les disposicions finals, la primera suposa una modificació de la lletra a de l'apartat setè de l'article 9 del Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència. La segona, regula que la modificació anterior té caràcter de reglament, amb vista a possibles canvis posteriors. Per últim, la tercera marca l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i la data d'efectes de les modificacions contingudes a l'article únic.

V

L'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears preveu, en l'apartat 1 que, en cas de necessitat extraordinària i urgent, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en aquest Estatut, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l'Estatut d'Autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquest article, en el segon apartat, estableix que els decrets lleis quedaran derogats si, en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d'haver-se promulgat, no els valida expressament el Parlament després d'un debat i d'una votació de totalitat. Aquesta previsió també va ser recollida per l'article 45 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

La necessitat d'aprovar aquest Decret llei de modificació del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears,

rau en la necessitat d'adequar la regulació de les prestacions econòmiques en matèria d'assistència social tant a la resta de l'ordenament jurídic —concretament a les modificacions efectuades del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, com a mesura de seguretat social— com a algunes mancances que s'han advertit en la posada en marxa de les prestacions que s'hi regulen. Aquesta adaptació cal fer-se al més aviat possible per tal de cobrir les necessitats bàsiques de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. Més en un moment, com l'actual, caracteritzat per una crisi econòmica de greus dimensions, en què cal donar resposta de forma àgil i eficient a la ciutadania balear.

Per això, en virtut de l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el Decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui la de subvenir a una situació concreta, dins dels objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereixi una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, com n'és el cas.

Al respecte, l'actuació dels poders públics en matèria de serveis socials persegueix, entre d'altres objectius, el de detectar i atendre les situacions de manca de recursos bàsics i les necessitats socials, tant de les persones com dels grups i la comunitat en general, i al mateix temps les seves actuacions han d'orientar-se per tal d'evitar el risc que es produeixin situacions de major necessitat social.

Les competències que fonamenten l'actuació de la Comunitat Autònoma en aquesta matèria estan atribuïdes per l'apartat 15 de l'article 30 i l'apartat 12 de l'article 31 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Finalment, cal indicar que aquest Decret llei s'aprova de conformitat amb els principis de l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i de l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta de la consellera d'Afers Socials i Esports, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 30 d'agost de 2021, s'aprova el següent

DECRET LLEI

Article únic

Modificació del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears

1. La lletra c de l'apartat primer de l'article 20 del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

   c) Que acreditin una residència a les Illes Balears amb un mínim de dotze mesos d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud. Aquest requisit no s'exigirà en els casos següents:

   i. Les persones menors d'edat incorporades a una unitat de convivència per motius de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent.

   ii. Les persones víctimes de tracta d'éssers humans o explotació sexual. Aquesta condició s'acreditarà mitjançant resolució judicial o informe dels serveis socials públics.

   iii. Les dones víctimes de violència masclista acreditada per qualsevol dels mitjans establerts a l'article 78 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i a l'article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

   iv. Quan l'absència del territori de les Illes Balears estigui motivada per causes laborals o professionals i sigui inferior a quatre mesos. Aquesta circumstància s'ha d'acreditar en el moment de sol·licitar la prestació amb la documentació que s'indiqui en el formulari de sol·licitud.

2. La lletra f de l'article 22 del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

   f) Residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació. Computen com a absències les sortides del territori de les Illes Balears que superin un mes, en un període de dotze mesos. Quan les absències estiguin motivades per causes laborals o professionals no podran superar els quatre mesos.

3. L'article 31 del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 31

Pagament de la prestació econòmica

1. La concessió de la renda social garantida ha de reportar efectes econòmics a partir del primer dia del mes següent a la data de registre d'entrada de la sol·licitud.

2. Els pagaments s'han d'efectuar per mensualitats vençudes.

4. L'apartat segon de l'article 32 del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. Cada any posterior al de la concessió de la prestació, entre l‘1 d‘abril i el 30 de setembre, els perceptors han de presentar una declaració responsable del fet que persisteixen les condicions per les quals se'ls atorgà la renda social garantida. Els perceptors que no presentin aquesta declaració abans del mes d'octubre de cada any quedaran suspesos de la prestació durant tres mesos, com a màxim, mentre no presentin la declaració anual.

5. S'afegeix un nou apartat, l'apartat segon, a l'article 55 del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, amb aquesta redacció:

2. Si, com a conseqüència de coordinació estatal o de col·laboració amb altres comunitats autònomes en matèria d'atenció a la infància desprotegida, quan els menors resideixin i siguin atesos a les illes Balears tot conservant la tutela de la comunitat autònoma de procedència, el conseller o la consellera competent en matèria de serveis socials, mitjançant resolució, pot deixar sense aplicació el requisit establert a la lletra c de l'apartat primer, acompanyant la resolució amb la certificació de tutela que tingui la comunitat autònoma de procedència.

6. S'afegeix un nou apartat, l'apartat tercer, a la disposició transitòria segona del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, amb aquesta redacció:

3. En el cas dels apartats anteriors, la prestació de renda social garantida, concedida prèviament a l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, és compatible i no deduïble amb l'ingrès mínim vital fins a la data de reconeixement de la prestació estatal. Aquesta compatibilitat tindrà efectes fins a la data de resolució estimatòria de l'ingrés mínim vital per part de l'Administració de la Seguretat Social.

Disposició transitòria única

Expedients en tramitació

Als expedients que es troben actualment en tramitació, i dels quals encara no s'ha dictat la resolució corresponent en el moment d'entrada en vigor d'aquest Decret llei, els serà d'aplicació la modificació prevista per l'apartat tercer de l'article únic.

Disposició final primera

Modificació del Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència

La lletra a de l'apartat setè de l'article 9 del Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, queda modificada de la manera següent:

a) Si la persona interessada té cònjuge o parella de fet, aquesta ha de disposar d'una quantia anual equivalent a dos IPREMs de l'exercici corresponent. En el cas d'ascendents majors de 65 anys, descendents o persones vinculades per tutela o acolliment menors de 25 anys o majors d'aquesta edat en situació de dependència o discapacitat, sempre que hi convisquin i en depenguin econòmicament, cada una d'aquestes persones ha de disposar d'una quantia anual equivalent a l'IPREM de l'exercici corresponent. Aquesta reducció es refereix a la participació econòmica de la persona usuària. En cap cas, el que preveu aquest apartat implica reconèixer drets econòmics a favor de les persones esmentades.

Disposició final segona

Deslegalització

La disposició final primera, per la qual es modifica el Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, té rang reglamentari.

Disposició final tercera

Efectes i entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, excepte els apartats primer, segon i sisè de l'article únic, que tenen efectes retroactius a partir del dia 16 de juny de 2020.

Palma, 30 d'agost de 2021

	El vicepresident
La consellera d'Afers Socials i Esports Fina Santiago i Rodríguez	(Per suplència, art. 7 Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears) Juan Pedro Yllanes Suárez