DECRETO LEY 26/2021, de 30 de noviembre, de modificación del libro segundo del Código civil de Cataluña en relación con la violencia vicaria.

L'article 67.6.a de l'Estatut preveu que els decrets llei siguin promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.

D'acord amb això, promulgo el següent

DECRET LLEI

Exposició de motius

I

La Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, modificada per la Llei 17/2020, del 22 desembre, disposa en l'article 4 que la violència vicària “consisteix en qualsevol tipus de violència masclista exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare”. En l'àmbit de les relacions parentals, aquesta és la màxima expressió, i la més cruel, de la violència contra els infants i els adolescents.

La Llei també reconeix en el seu article 4.3 que les diverses formes de violència masclista són també violència contra la dona quan s'exerceixin amb l'amenaça o la causació de violència física o psicològica contra el seu entorn afectiu, especialment contra els fills i filles o altres familiars, amb la voluntat d'afligir la dona.

La Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW) i el Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul) s'inscriuen en el nostre ordenament jurídic. Aquest darrer conveni explicita en el seu article 5.2 que les parts han d'adoptar les mesures legislatives i d'altres mesures necessàries per a actuar amb la diligència deguda per tal de prevenir, investigar, castigar i concedir una indemnització pels actes de violència.

Malgrat aquesta regulació, el fet és que cap norma relativa a les mesures, ja siguin provisionals o definitives, prohibeix expressament que s'estableixi el règim d'estades i comunicacions amb el progenitor violent. També cal tenir en compte que l'aplicació que fan els tribunals de la regulació vigent sovint prioritza que les relacions personals entre els progenitors i els fills i filles no es trenquin. El model de què parteixen és que, amb fonament en el principi del millor interès de la persona menor, cal mantenir les relacions personals amb el pare fins i tot en els casos de violència masclista. Aquest és un criteri basat en estereotips, com ha assenyalat el Comitè CEDAW en la seva decisió sobre el cas González Carreño v. Espanya, que presumeix la bondat del vincle filial prescindint de valorar l'adequació de la persona per a complir les seves responsabilitats parentals, que eludeix la seva conducta violenta, psicològicament i físicament, envers la mare i no té en compte el seu comportament, aspectes que no es poden admetre en cap cas i, en especial, en els supòsits de violència masclista.

A més del que s'ha expressat, en el dret vigent, la suspensió del règim d'estades en situacions de violència familiar o de violència masclista és només una possibilitat a valorar per l'autoritat judicial que no determina la privació del règim estades.

Atès que és necessari aturar el nombre de víctimes de la violència vicària, cal abordar amb urgència la reforma del Codi civil de Catalunya per tal de revertir la situació actual i establir mecanismes que tinguin efectes de manera immediata i contribueixin a la resolució del problema. A dia d'avui, els fills i filles menors, d'acord amb la seva situació personal, poden ser víctimes de la violència vicària. Per aquest motiu, és necessari establir mesures que els beneficiïn d'una manera efectiva i que permetin la disminució del risc o perill cap a la seva persona, per mitjà de resolucions judicials que prohibeixin les estades amb el pare que exerceix la violència vicària.

Les modificacions dels preceptes del Codi civil de Catalunya que es fan en aquest decret llei es dirigeixen a prohibir l'atribució de la guarda, les estades, les relacions i les comunicacions entre els fills i filles i el pare en els casos de violència vicària masclista.

En compliment de l'article 31 del Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (Istanbul, 2011), igualment es creu necessari prohibir, en termes generals, les estades i comunicacions entre els fills i filles i el pare o la mare que maltracta en els casos de violència familiar.

ll

Els preceptes afectats són l'article 233-11 (del títol III, del capítol III, disposicions generals dels efectes de la nul·litat, separació i divorci), l'apartat 3 del qual es torna a redactar, al qual s'afegeix un apartat 4, l'article 236-5 (situat entre les disposicions generals de la potestat parental, capítol IV del títol III), al qual s'afegeix un apartat 3, i l'article 236-8, a l'apartat 2.d del qual es dona una nova redacció.

En l'article 233-11, s'elimina de l'apartat 3 l'actual menció al fet que “els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes”, perquè, d'acord amb la situació que existeix en aquest estat de violència, les filles i els fills sempre són víctimes directes o indirectes. Així mateix, es detallen més els delictes, a part del de violència domèstica i de gènere, en la línia en què va ser modificat fa uns quants mesos l'article 236-8.2.d per la Llei 14/2020, del 25 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. També s'ha substituït la menció “contra el qual hi ha sentència ferma per actes de violència familiar o masclista” per “quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista”, ja que per a protegir de manera més efectiva i a temps la filla i el fill, no cal esperar a la sentència per a adoptar la mesura. Es fa referència expressa a les comunicacions, a més de les estades. Amb la prohibició de les comunicacions es va més enllà de la protecció física de les persones menors d'edat, ja que es parteix del criteri que les comunicacions també perjudiquen els infants i els adolescents.

En l'article 236-5 s'ha inclòs una prohibició genèrica en la mateixa línia, en el context de la potestat parental. Aquesta modificació era obligada, atès que és en seu de la potestat parental on es troben el fonament i les regles generals de la funció i responsabilitat atribuïda a les mares i els pares (article 235-2.2 [“La filiació determina la potestat parental […] i comporta l'assumpció de responsabilitats parentals […]”).

Així mateix, seguint la mateixa línia que en l'article 233-11.4, s'ha previst un apartat quart en l'article 236-5 que permet que, excepcionalment, l'autoritat judicial pugui establir, de forma motivada, un règim d'estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té capacitat natural suficient.

Atesa la necessitat extraordinària i urgent a què habilita la figura del decret llei, en els termes que preveu l'article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern;

Decreto:

Article únic. Modificació dels articles 233-11, 236-5 i 236-8 del llibre segon del Codi civil de Catalunya.

1. Es modifica l'article 233-11 del llibre segon del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 233-11. Criteris per a determinar el règim i la manera d'exercir la guarda

1. Per a determinar el règim i la manera d'exercir la guarda, cal tenir en compte les propostes de pla de parentalitat i, en particular, els criteris i les circumstàncies següents ponderats conjuntament:

a) La vinculació afectiva entre els fills i filles i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives.

b) L'aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i filles i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d'acord amb llur edat.

2. Es modifica l'article 236-5 del llibre segon del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 236-5. Denegació, suspensió i modificació de les relacions personals

1. L'autoritat judicial pot denegar o suspendre el dret dels progenitors o de les altres persones a què fa referència l'article 236-4.2 a tenir relacions personals amb els fills o filles, i també en pot variar les modalitats d'exercici, si incompleixen llurs deures o si la relació pot perjudicar l'interès dels fills o filles.

2. L'entitat pública competent pot determinar com s'han de fer efectives les relacions personals amb les persones menors desemparades i, fins i tot, suspendre-les si convé a l'interès d'aquestes.

3. El progenitor i les altres persones a què fa referència l'article 236-4.2, quan hi hagi indicis fonamentats que han comès actes de violència familiar o masclista, no tenen dret a relacionar-se personalment amb els fills o filles. Tampoc hi poden establir relacions personals mentre es trobin incursos en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l'altre progenitor o dels seus fills o filles, o en situació de presó per aquests delictes i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal.

3. Es modifica la lletra d de l'article 236-8.2 del llibre segon del Codi civil de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“d) Per a l'atenció i l'assistència psicològiques dels fills i filles menors d'edat, no cal el consentiment del progenitor contra el qual se segueix un procediment penal per haver atemptat contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexuals de l'altre progenitor o dels fills i filles comuns menors d'edat, o contra el qual s'ha dictat una sentència condemnatòria, mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal. Encara que no s'hagi formulat denúncia prèvia, el consentiment tampoc és necessari quan la mare rep assistència, acreditada documentalment, dels serveis d'atenció i recuperació integral per a dones que pateixen violència masclista establerts legalment. L'assistència psicològica als fills i filles majors de setze anys requereix llur consentiment.”

Disposició addicional. Expedients i mesures en tràmit

Totes les mesures que s'hagin d'acordar que estiguin en tràmit en la data d'entrada en vigor d'aquest decret llei s'han d'adaptar a la nova normativa.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquest decret llei entra en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals s'apliqui aquest decret llei cooperin a complir-lo i que els tribunals i les autoritats a qui pertoqui el facin complir.

Barcelona, 30 de novembre de 2021

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

Lourdes Ciuró i Buldó

Consellera de Justícia