Decret llei 2/2022, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública a les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret-llei |
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
El Govern de l'Estat va aprovar el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, amb tres objectius principals: respondre a l'exigència derivada de la més recent jurisprudència del TJUE i del Tribunal Suprem espanyol, complir amb la fita continguda en el PRTR i complir amb el compromís amb la Comissió Europea d'aprovar les reformes estructurals en l'àmbit de l'ocupació pública necessàries per al primer semestre de 2021.
El Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, s'ha tramitat com a projecte de llei a les Corts Generals i el procediment ha finalitzat amb l'aprovació de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.
La Llei 20/2021, de 28 de desembre, pretén, amb ple respecte a la normativa pressupostària, reforçar el caràcter temporal de la figura del personal interí; aclarir els procediments d'accés a la condició de personal interí; objectivar les causes de cessament d'aquest personal i implantar un règim de responsabilitats que constitueixi un mecanisme proporcionat, eficaç i dissuasiu de futurs incompliments que, a més, permeti aclarir qualsevol buit o dubte interpretatiu que l'actual regulació hagi pogut generar.
La nova Llei estableix l'ampliació dels processos d'estabilització d'ocupació temporal com a mesura complementària immediata per pal·liar la situació existent, i autoritza un tercer procés d'estabilització d'ocupació pública, que ha d'afectar les places de naturalesa estructural que, estiguin o no dins les relacions de llocs de treball, plantilles o una altra forma d'organització de recursos humans que estiguin previstes en les diferents administracions públiques, i estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.
Aquests processos han de garantir el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, i es poden articular mesures que possibilitin una coordinació entre les diferents administracions en el desenvolupament d'aquests.
Per evitar dilacions en aquests nous processos, s'exigeix que les ofertes d'ocupació relatives a aquests processos d'estabilització s'aprovin i es publiquin en els respectius diaris oficials abans de l'1 de juny de 2022, i les respectives convocatòries abans del 31 de desembre de 2022, i els processos han de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.
S'afegeix a l'articulat d'aquesta Llei un conjunt de disposicions imprescindibles per a la correcta execució i comprensió d'aquest, i té molt en compte l'Administració local, per a la qual cosa introdueix mesures per facilitar el desenvolupament dels processos de selecció, alhora que disposa la possibilitat que els municipis, especialment aquells amb una capacitat de gestió més limitada, encomanin la gestió material de la selecció del seu personal funcionari de carrera o laboral fix a les diputacions provincials, capítols insulars, consells insulars, ens supramunicipals o òrgans equivalents en les comunitats autònomes uniprovincials, cas en el qual les places dels municipis acollits a aquest sistema, reunides segons categories, cossos, escales o subescales, s'han d'oferir en convocatòries periòdiques, les bases de les quals aprovarà l'administració a la qual s'encomani aquesta selecció.
Es preveu també que els municipis han de poder encomanar, en els mateixos termes, la gestió material de la selecció del personal interí i laboral temporal.
Molt especialment, cal fer esment de tres disposicions addicionals: la disposició addicional quarta de la nova Llei, la qual disposa que les administracions públiques han d'assegurar el compliment del termini establert per a l'execució dels processos selectius mitjançant l'adopció de mesures apropiades per al desenvolupament àgil d'aquests processos; la disposició addicional setena, la qual estableix que els preceptes relatius als processos d'estabilització seran aplicables a les societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic i consorcis del sector públic, és a dir, aquests processos també seran aplicables al sector públic instrumental autonòmic; i la disposició addicional novena, que estableix que les comunitat autònomes, entitats forals i locals desenvoluparan els processos d'estabilització i duran a terme acords amb les organitzacions sindicals per aconseguir l'objectiu de reducció de la temporalitat establert en aquesta norma.
Atès que les administracions públiques han d'assegurar el compliment de totes les obligacions establertes per a l'execució dels processos d'estabilització mitjançant l'adopció de les mesures apropiades dins els terminis establerts, prèvia la negociació sindical preceptiva, és imprescindible l'aprovació d'aquest Decret llei.
II
Aquest Decret llei s'elabora amb l'objectiu de determinar uns àmbits concrets de negociació que possibilitin aprovar mesures que permetin l'aplicació de la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, i que coadjuvin a coordinar i establir criteris d'actuació homogenis.
El Decret llei s'estructura en dos articles, una disposició derogatòria i una disposició final.
L'article primer preveu, mitjançant l'addició de dues disposicions transitòries de la Llei3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la creació, de manera transitòria i únicament per a aquest procés, d'una mesa de negociació específica de totes les administracions de les Illes Balears, per a la necessària negociació sindical, que permeti fixar uns criteris homogenis per a totes les administracions, en l'execució dels processos d'estabilització que preveu la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. Així mateix, preveu la creació d'una comissió formada per representants de diferents administracions, amb presència de l'Administració de la Comunitat Autònoma i les administracions insulars i locals, amb l'objectiu de coordinar l'execució dels processos d'estabilització.
L'article segon regula, mitjançant l'addició de dues disposicions addicionals a la Llei7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la creació d'una mesa de negociació per a tot el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb l'objectiu de negociar el desenvolupament de les condicions de treball comunes i aprovar un acord marc per a tot el sector públic, i per fixar uns criteris homogenis en l'execució dels processos d'estabilització que preveu la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.
La disposició derogatòria deroga totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al Decret llei, o que el contradiguin.
La disposició final estableix que entra en vigor el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
III
Certament, el decret llei regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, a imatge del que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a s ituacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la denominada validació. Doncs bé, d'acord amb el que s'ha exposat, el Govern de les Illes Balears considera adequat l'ús del decret llei per donar cobertura a aquestes noves mesures.
En efecte, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això, en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern. Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.
Quant al principi de transparència, atesa la urgència per a l'aprovació d'aquesta norma, s'exceptuen els tràmits de consulta pública i d'audiència i informació públiques, de conformitat amb el que disposa l'article 55.2.c) i h) de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.
Per acabar, i des del punt de vista de les competències per raó de la matèria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal afegir que aquest Decret llei troba ancoratge, des d'aquest punt de vista substantiu, en el punt 3 de l'article 31 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, relatiu a l'«Estatut dels funcionaris de l'Administració de la Comunitat Autònoma i de l'Administració local», i també en la disposició addicional tercera, la qual estableix que l'Administració instrumental autonòmica s'ha de regular per llei.
Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta de la conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, i havent-ho considerat el Consell de Govern a la sessió de dia 7 de febrer de 2022, s'aprova el següent
DECRET LLEI
Modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
S'afegeix una disposició transitòria, la setena, a la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:
Disposició transitòria setena Creació de la Mesa de Negociació de les administracions públiques de les Illes Balears per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública
Es crea la Mesa de Negociació específica per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública perquè, en el seu si, de manera excepcional i transitòria, es dugui a terme la negociació sindical preceptiva, limitada a la tramitació dels processos d'estabilització que regula la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.
La representació és unitària i està presidida per la consellera competent en matèria de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o la persona en qui delegui la representació. En poden formar part representants de les administracions que s'adhereixin a aquesta Mesa de Negociació. Juntament amb l'escrit d'adhesió, s'han d'aportar les actes d'eleccions sindicals i el certificat de la representativitat de les organitzacions sindicals a l'efecte de negociació; en el cas de tenir constituïda una mesa general conjunta (personal laboral i personal funcionari), s'ha d'acreditar la representativitat d'aquesta mesa; en el cas de no tenir constituïda una mesa general conjunta, s'ha d'acreditar la representativitat de la Mesa de Negociació de personal funcionari i del comitè d'empresa, i en el cas de no tenir constituïda una mesa, s'ha d'acreditar la representativitat a l'efecte de negociació en l'àmbit de l'administració adherida. També s'hi pot adherir la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.
Formen part d'aquesta Mesa les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit estatal, les organitzacions sindicals més representatives de la comunitat autònoma, així com les organitzacions sindicals que hagin obtingut el deu per cent o més de representativitat en les eleccions als òrgans de representació del personal funcionari i laboral del corresponent àmbit de representació de les administracions adherides a la Mesa.
En el moment de la constitució de la Mesa, s'ha de fixar la representativitat d'acord amb les adhesions presentades, el nombre de membres per o rganització sindical d'acord amb la representativitat acreditada i la ponderació del vot de les organitzacions sindicals que formen part d'aquesta Mesa.
S'exceptua de l'àmbit de negociació d'aquesta Mesa el personal docent, que té un marc normatiu propi, i el personal estatutari, que té el seu propi àmbit de negociació per les seves característiques i particularitats.
-
S'afegeix una disposició transitòria, la vuitena, a la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:
Disposició transitòria vuitena Comissió de Coordinació per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears
-
Es crea la Comissió de Coordinació per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, amb l'objectiu de coordinar l'execució dels processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. En aquesta Comissió hi han d'estar representades: l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les administracions insulars, l'Ajuntament de Palma i la resta d'administracions locals per mitjà de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).
-
La Comissió estarà integrada per set representants de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears designats pel Consell de Govern, un representant de cadascuna de les administracions insulars, un representant de l'Ajuntament de Palma i quatre representants de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.
La presidència de la Comissió serà exercida per la consellera competent en matèria de funció pública.
El secretari de la Comissió, que no tindrà el caràcter de membre d'aquesta, serà un funcionari del subgrup A1 nomenat per la consellera competent en matèria de funció pública.
Article segon Modificació de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
-
S 'afegeix una nova disposició addicional, la divuitena, a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:
Disposició addicional divuitena Mesa General del Sector Públic Instrumental Autonòmic
Es constitueix la Mesa General del Sector Públic Instrumental Autonòmic com a òrgan de desenvolupament de les condicions de treball comunes que puguin afectar el personal del conjunt dels ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquest òrgan s'adscriu a la conselleria competent en matèria de funció pública.
La representació d'aquesta és unitària, està presidida per la direcció general competent en matèria de funció pública i compta amb representants de les conselleries amb ens del sector públic instrumental adscrits.
La representació de les organitzacions sindicals legitimades per ser-hi presents d'acord amb el que disposen els articles 6 i 7 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost , de llibertat sindical, es distribueix en funció dels resultats obtinguts en les eleccions als òrgans de representació del personal, delegats de personal i comitès d'empresa, en el conjunt dels ens del sector públic instrumental autonòmic.
Són matèries objecte de negociació el desenvolupament comú del que estableix la normativa aplicable, incloses les diferents lleis de pressuposts, així com les relatives a l'establiment de condicions de treball comunes, de criteris de selecció i provisió comuns, sens perjudici dels acords a què puguin arribar els òrgans de negociació dels diferents ens en el marc de les seves competències, que s'han de comunicar a aquesta Mesa.
-
S'afegeix una nova disposició addicional, la dinovena, a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:
Disposició addicional dinovena Acord marc del sector públic instrumental autonòmic
L'Administració de la Comunitat Autònoma ha d'elaborar un acord marc per al sector públic que inclogui les condicions de treball comunes aplicables a tot el personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació, prèviament establertes en la Mesa General del Sector Públic Instrumental Autonòmic.
A quest Acord s'haurà d'aprovar mitjançant un acord del Consell de Govern i serà directament aplicable als ens del sector públic sens perjudici de la capacitat dels diferents òrgans de negociació de cada ens de les peculiaritats en el marc de les seves competències.
Disposició derogatòria única Normes que es deroguen
Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior a aquest Decret llei que s'oposin al que disposa o que el contradiguin.
Disposició final única Vigència
Aquest Decret llei comença a vigir el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 7 de febrer de 2022
La presidenta La consellera de Presidència Funció Pública i Igualtat Francesca Lluch Armengol i Socias Mercedes Garrido Rodríguez
