DECRET 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient.

Fecha de Entrada en Vigor30 de Octubre de 2015
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de Territori i Sostenibilitat
Rango de LeyDecret

La prevenció és un dels principis bàsics que han d’informar tota política ambiental. El seu objectiu és evitar la contaminació des de l’origen abans que sigui necessària la minimització dels seus efectes o la restauració dels recursos afectats. La importància d’aquesta prevenció s’ha anat plasmant en els successius programes d’acció comunitaris en matèria de medi ambient.

Així, el sisè programa d’acció de la Comunitat Europea en matèria de medi ambient que establia com a prioritats clau en matèria de medi ambient el canvi climàtic; la natura i la biodiversitat; el medi ambient i la salut i qualitat de vida, i els recursos naturals i residus, proposava com un dels eixos prioritaris d’acció estratègica per aconseguir aquests objectius la millora de l’aplicació de la legislació vigent mitjançant, entre altres accions, la millora de les normes d’inspecció mediambiental, la lluita contra els delictes ecològics i el suport a la xarxa d’inspecció ambiental.

També cal esmentar que es va considerar que l’objectiu de protecció de la salut humana i el medi ambient no es podria assolir sense noves reduccions de les emissions derivades de les activitats industrials, motiu pel qual la Unió Europea va elaborar una nova directiva sobre la matèria, la Directiva 2010/75/UE del Parlament i del Consell, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials (DEI). Aquesta Directiva deroga la Directiva 2008/1/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de gener, relativa a la prevenció i el control de la contaminació, Directiva que alhora derogava la Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de novembre, relativa a la prevenció i el control de la contaminació (IPPC). Les directives esmentades introduïen l’obligatorietat d’una autorització ambiental en la qual, per mitjà de la integració i la coordinació administrativa, s’inclou el control de les emissions a l’aire, els abocaments i els residus produïts pel funcionament de les instal·lacions incloses en el seu àmbit d’aplicació.

La Directiva sobre emissions industrials estableix no només requisits de control per determinar el compliment de les condicions del permís ambiental, sinó que regula addicionalment l’obligatorietat de la inspecció ambiental com a mecanisme per fomentar l’aplicació de la legislació vigent, per tal de vetllar per la raó imperiosa d’interès general que és garantir la qualitat del medi ambient per tal de preservar la salut i la qualitat de vida de les persones.

El setè programa ambiental de la Unió Europea, actualment en aplicació, se centra d’una banda en mesures per millorar i enfortir la política i la legislació mediambientals i, de l’altra banda, en mesures cap a una economia verda.

Quant al primer grup de mesures, trobem novament com a objectius prioritaris la protecció dels ciutadans de les pressions i riscos mediambientals per a la salut i el benestar i la maximització dels beneficis de la legislació mediambiental millorant la seva aplicació.

Per a la consecució d’aquests objectius es proposen, entre altres accions, posar l’èmfasi en el compliment estricte de la legislació ambiental, ampliant a tota la legislació ambiental els criteris que obliguen els estats membres a realitzar controls i inspeccions eficaços.

Catalunya, en virtut de l’article 144 de l’Estatut d’autonomia té assumida la competència en matèria de protecció del medi ambient, en concret el desenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica estatal en aquesta matèria.

En l’exercici d’aquesta competència es va promulgar la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, com a mesura d’aplicació al territori de Catalunya de la Directiva IPPC.

Aquesta Llei ha estat posteriorment derogada per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que suposava una adaptació a la Directiva 2008/1/CE, de 15 de gener, i a la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, de transposició a l’Estat espanyol de la Directiva esmentada, actualment modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny.

La Llei 3/1998 va introduir l’obligatorietat de sotmetre els establiments a controls ambientals inicials i periòdics com a garantia per al compliment estricte de la legislació ambiental per tal de preservar un bé comú com és el medi ambient i la salut i qualitat de vida de les persones, encomanant l’execució d’aquests controls per raons d’economia, eficiència i efectivitat a entitats col·laboradores específicament habilitades que es regeixen pel Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador de les entitats ambientals de control.

La Llei 20/2009, del 4 de desembre, va un pas més enllà quant a les atribucions que atorga a les entitats col·laboradores que realitzen els controls ambientals en el seu marc. Així, una acta de control inicial emesa per una entitat col·laboradora com a favorable habilita l’establiment per a l’exercici de l’activitat sense cap intervenció addicional de l’Administració, exceptuant, actualment, les activitats incloses a la Directiva sobre emissions industrials.

També cal recalcar que amb la transposició de la Directiva sobre emissions industrials a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol mitjançant la Llei 5/2013, d’11 de juny, es permet als òrgans competents en matèria d’inspecció designar entitats que demostrin la capacitat tècnica adequada per a la realització, en nom seu, d’actuacions materials de la inspecció ambiental que no estiguin reservades als funcionaris públics.

Addicionalment al Decret 170/1999, de 29 de juny, la Generalitat, en virtut de les seves competències legislatives i executives en matèria de medi ambient, ha aprovat nombrosa normativa reguladora d’entitats col·laboradores, tant en l’àmbit de la inspecció reglamentària dels abocaments, de la gestió dels residus, de la prevenció de la contaminació acústica i el comerç dels drets d’emissió, com en l’àmbit voluntari de l’etiquetatge ecològic de productes i serveis i sistemes de gestió ambiental, sense comptar la legislació sobre això en altres matèries. Aquestes circumstàncies van portar la Generalitat de Catalunya a dictar un marc legal unificador de criteris en l’àmbit de l’habilitació d’entitats col·laboradores mitjançant l’aprovació de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquesta Llei insta a establir el sistema d’habilitació de les entitats mitjançant un desplegament reglamentari.

Per tot això, aquest Decret regulador de les entitats col·laboradores de medi ambient té com a finalitat desplegar la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en virtut de les competències que l’Estatut de Catalunya i la Constitució Espanyola atribueixen a la Generalitat per tal de dotar a l’Administració ambiental de Catalunya d’un sistema d’habilitació d’entitats col·laboradores a les quals pugui atribuir o delegar funcions d’inspecció i control que li són pròpies, amb la garantia que es portaran a terme d’acord amb els requisits de capacitat tècnica, independència, imparcialitat i responsabilitat.

Aquesta garantia és imprescindible i de necessitat imperiosa atès que tant la Llei 26/2010, del 3 d’agost, com la normativa sectorial que delega les funcions, atorga valor probatori a les actes, informes i certificacions emesos per aquestes entitats en l’exercici de les seves funcions com a entitat col·laboradora i, consegüentment, d’aquestes actes es poden derivar tant sancions com accions penals per l’establiment controlat o inspeccionat en cas d’incompliment, com danys irreparables per al medi i les persones en cas d’actuació no correcta de l’entitat o el seu personal tècnic habilitat.

En coherència amb aquesta normativa, el Decret proposa l’habilitació prèvia com a condició necessària per poder exercir les funcions d’entitat col·laboradora sense restringir a les empreses el seu accés al servei, però garantint que les funcions exercides per les entitats col·laboradores i el seu personal tècnic es porten a terme amb la mateixa competència tècnica, independència i imparcialitat exigibles a la mateixa Administració.

L’elaboració d’aquest Decret s’ha fet a partir dels preceptes que regula la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior (Directiva de serveis) i la seva transposició a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol mitjançant la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i també a la recent Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat. D’acord amb aquestes normes, només es poden subjectar a autorització les activitats per a les quals aquest règim estigui establert per la normativa europea, o bé quan hi concorrin raons imperioses d’interès general. Concretament, la Llei 20/2013, del 9 de desembre, preveu que pot establir-se l’exigència d’una autorització, d’acord amb els principis de necessitat i de proporcionalitat, quan es justifiqui en raons imperioses d’interès general, entre les quals reconeix la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient.

El Decret diferencia les entitats que exerceixen funcions en el marc d’una normativa comunitària que regula règims d’acreditació o d’autorització específics, les quals queden excloses de l’àmbit d’aplicació de la Directiva de serveis i de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, i les entitats que exerceixen funcions en el marc de la normativa catalana, les quals són subjectes a la Directiva i a...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR