Decret 18/2018, de 22 de juny, pel qual es reorganitza, es reestructura i es regula l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
L’entitat que va iniciar l’activitat legalment l’any 1987 ha sofert, d’ençà que es creà mitjançant la Llei 3/1989 amb el nom d’Institut Balear del Turisme (IBATUR), diverses modificacions, tant de denominació com organitzatives, sempre amb l’objectiu d’adequar l’entitat a la realitat del moment per poder desenvolupar-ne les funcions amb la major eficàcia possible. Entre febrer de 2004 i maig de 2010 una altra empresa pública, Institut d’Estratègia Turística (INESTUR), va treballar perseguint els objectius genèrics de promoure la recerca i la millora dels productes turístics, de la tecnologia i de l’entorn turístic. Amb l’aprovació del Decret 66/2010, de 21 de maig, pel qual es reorganitza, reestructura i regula l’entitat pública encarregada de la promoció turística de les Illes Balears, es va dissoldre l’INESTUR, subrogant tots els seus drets i obligacions a l’Agència de Turisme de les Illes Balears (en endavant, ATB) i assumint-ne aquesta gran part de les funcions que fins aleshores exercia l’Institut.
Amb posterioritat a l’aprovació del Decret 66/2010, es va promulgar la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, àmbit dins el qual s’integra l’Agència, per la qual cosa es va aprovar el Decret 26/2012, de 30 de març, pel qual es reorganitza, reestructura i regula l’Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB).
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 70.3, juntament amb l’article 7.e) de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, nomena com una de les matèries atribuïdes als consells insulars la promoció turística.
Pel Decret 45/2015, de 22 de maig, es varen traspassar al Consell Insular d’Eivissa les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d’aquesta institució insular que actualment exerceix l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de promoció turística.
Les funcions i els serveis en matèria de promoció turística també han estat traspassades als consells insulars de Mallorca, de Menorca i de Formentera mitjançant el Decret 7/2018, de 23 de març (BOIB núm. 37, de 24 de març).
L’activitat turística, que certament s’ha constituït en el nucli de l’economia balear i que ha generat progrés econòmic i social a les Illes Balears, ha suposat, alhora, una explotació elevada dels recursos territorials i mediambientals. Aquesta activitat econòmica ha estat associada a una precarietat i un sistema laboral molt adaptat a la gran estacionalitat del turisme. Aquest creixement i la marcada estacionalitat turística han exigit la dotació i el manteniment, per part de les institucions públiques, de les infraestructures necessàries per suportar l’impacte de l’increment continu de visitants i per contribuir també d’aquesta manera a estades de qualitat. Addicionalment, en els darrers anys, el context geopolític internacional ha afavorit l’arribada de més turistes, en detriment d’altres països de l’entorn mediterrani.
Per assumir i fer front a aquestes circumstàncies, s’exigeix oferir un producte diferenciat amb un èmfasi especial en la qualitat del servei turístic i de l’entorn mediambiental. Per tant, el manteniment de la competitivitat del producte turístic de les Illes Balears implica, a més d’invertir en infraestructures, la necessitat de fer-ho en polítiques i actuacions que duguin a una correcció dels impactes mediambientals. Són els turistes els que mostren una vegada més les seves preferències actuals per destinacions que fomenten el desenvolupament mediambiental sostenible.
Per tot això, es va aprovar la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible, que va crear un nou tribut, amb caràcter finalista, mitjançant l’afectació dels ingressos que es recaptin per a inversions vinculades, amb el desenvolupament i la protecció mediambiental, i amb el turisme sostenible. Aquesta figura tributària ja ha tingut precedents, tant a les Illes Balears com a altres destinacions.
Amb aquesta Llei es creà el Fons per afavorir el turisme sostenible —que es nodreix del producte de la recaptació d’aquest nou tribut— i es creà també la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible (en endavant, Comissió), la qual elabora un pla anual d’impuls del turisme sostenible que fixa els objectius anuals prioritaris, amb criteris d’equilibri territorial. Aquesta Llei fou desplegada pel Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l’impost sobre estades turístiques i de mesures d’impuls del turisme sostenible.
El Fons esmentat es configura com un instrument de finançament, total o parcial, d’inversions i altres despeses que, en execució dels projectes que s’aprovin, es destinin a les actuacions que es detallen en l’article 19.3 de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible.
El 23 de setembre de 2016, el Consell de Govern ratificà el Pla Anual de 2016, i el 25 de gener de 2017, la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible va elegir els projectes per ser finançat amb càrrec a l’any 2016, els quals varen ser aprovats per Acord del Consell de Govern de 27 de gener de 2017. Projectes que es varen tramitar dins l’exercici de 2017.
Per Acord del Consell de Govern de 20 d’octubre de 2017 s’aprova la proposta de la Comissió relativa als projectes que s’han de finançar amb els recursos corresponent al Pla Anual de 2017, que s’ha d’executar l’any 2018 i anys successius.
La disposició addicional desena de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018 estableix que correspon a l’Agència de Turisme de les Illes Balears la gestió dels recursos integrants del fons per afavorir el turisme sostenible i, amb això, el lliurament dels fons a les entitats promotores dels projectes que s’aprovin en el marc del pla anual d’impuls del turisme sostenible. Aquests fons, en tot cas, tindran el caràcter de finançament afectat a les despeses corresponents a aquests projectes, inclosos aquells en què l’entitat promotora sigui la mateixa Administració de la Comunitat Autònoma, que generarà els crèdits adients en les seccions pressupostàries que els hagin d’executar, d’acord amb l’article 59 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma.
L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de transferir prèviament a l’Agència de Turisme de les Illes Balears els recursos corresponents mitjançant l’execució dels crèdits de la secció 37 del pressupost de despeses de l’Administració de la Comunitat Autònoma.
Per altra banda, aquesta disposició addicional desena de la Llei de pressuposts de la CAIB per al 2018 encomana a un ens instrumental el control financer permanent de l’activitat economicofinancera que es derivi de la gestió d’aquest fons.
Per tant, es donen les circumstàncies necessàries per dur a terme una remodelació de l’ATB, les seves funcions i les seves finalitats.
Continua sent un element clau la participació públic privada. Així doncs, la participació de les entitats públiques i privades en l’AETIB s’estableix fonamentalment a través d’un òrgan de govern, el Consell de Direcció, i la creació d’un òrgan de participació, el Consell Assessor. El primer d’aquests òrgans, el Consell de Direcció, és l’òrgan de decisió, control i supervisió de l’Agència. Quant a l’òrgan de participació, el Consell Assessor, de caràcter ampli i general, incorpora entre els seus membres un nombre important d’agents socials, econòmics i institucionals, i així garanteix la pluralitat de visions sobre l’estratègia turística de les Illes Balears.
Atès que mitjançant aquest Decret es reorganitza una entitat que depèn de la conselleria competent en matèria de turisme del Govern de les Illes Balears, d’acord amb l’article 18.7 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, s’exceptua del tràmit de consulta al Consell Consultiu de les Illes Balears.
D’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el Decret pel qual s’aproven els Estatuts de l’AETIB s’adequa als principis següents:
-
Principis de necessitat i eficàcia: la iniciativa normativa està justificada per dues raons d’interès general; la primera d’elles, l’efectiu traspàs de les competències en matèria de promoció turística als consells insulars de Mallorca, Menorca, Formentera; la segona d’elles, la gestió del seguiment i avaluació de l’execució dels projectes aprovats pel Ple de la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible aprovats pel Consell de Govern per delegació de la Comissió de data 4 de juliol de 2017 i d’acord amb la disposició addicional desena de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per al 2018.
La iniciativa normativa es fonamenta en una identificació clara dels fins expressats, i, per tant, la tramitació de la norma, d’acord amb l’article 42 i següents de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i l’esmentat article 35.1 de la Llei 7/2010, és l’instrument més adequat per garantir-ne la consecució.
-
Principi de proporcionalitat: la iniciativa que es proposa conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s’ha de cobrir amb la norma, d’acord amb l’article 35.2 de la Llei 7/2010, que estableix els aspectes que han de regular els Estatuts.
-
Principi de seguretat jurídica: la iniciativa normativa s’exerceix de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba