STSJ Cataluña 34/2005, 3 de Octubre de 2005
| Ponente | MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:7619 |
| Número de Recurso | 57/2005 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 34/2005 |
| Fecha de Resolución | 3 de Octubre de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUESGUILLERMO VIDAL ANDREUNURIA BASSOLS MUNTADA
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de Cassació núm. 57/2005
SENTÈNCIA NÚM. 34
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. Guillem Vidal Andreu
Il·lma. Sra. Núria Bassols Muntada
Barcelona, 3 d'octubre de 2005.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la Sra. Nuria representada davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Gloria Ferrer Massanas i
dirigida per l'advocat Sr. Vicente Pérez Daudí, contra la Sentència dictada per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 d'abril de 2004 en entendre del recurs d'apel·lació
interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona el 26 de maig de 2003 en el procediment de judici de menor quantia núm. 421/99. La Sra. Amelia, aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora
Sra. Inmaculada Guasch Sastre i dirigida pel l'advocat Sr. Marcos Baleriola Crastre. No s'han
personat en aquest procediment la Sra. Magdalena i el Sr. Simón.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Inmaculada Guasch Sastre, en representació de la Sra. Amelia, va formular demanda de judici de menor quantia núm. 421/99 davant el Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar sentència amb data 26 de maig de 2003, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando la demanda formulada por la Procuradora de los Tribunales Dª. Inmaculada Guasch Sastre, en nombre y representación de Dña. Amelia, contra los demandados, Don Simón, Dña. Magdalena, y Doña Nuria (como sucesora procesal de los fallecidos Don Abelardo y Doña Diana), debo condenar y condeno a los demandados a pagar a la demandante la cantidad de 164.441'16 euros más los intereses legales que correspondan, desde la interpelación extrajudicial realizada el 11.3.99, y al pago de las costas del juicio".
Contra aquesta Sentència, les parts van interposar sengles recursos d'apel·lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 d'abril de 2004, amb la següent part dispositiva:
"Que con total desestimación de los recursos de apelación interpuestos por D. Simón, Dª Magdalena y Dª Nuria y estimación del formulado por Dª Amelia confirmamos la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 20 de Barcelona, con la excepción de que se amplía la condena en ella impuesta a los IGNORADOS HEREDEROS O HERENCIA YACENTE de los fallecidos demandados D. Abelardo y Dª Diana; todo ello, con expresa imposición a los apelantes D. Simón, Dª Magdalena y Dª Nuria de las costas motivadas por los respectivos recursos y sin que quepa efectuar pronunciamiento sobre el resto de las devengadas en esta alzada.".
Contra la Sentència anterior, la Sra. Nuria va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 30 de maig de 2005, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC va ser traslladat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 8 de setembre de 2005, en què es varen celebrar.
Ha estat ponent l'Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.
FONAMENTS DE DRET
La Sentència de l'Audiència Provincial de data 22 d'abril de 2004 és impugnada per la representació processal de la Sra. Nuria, que interposa recurs extraordinari per infracció processal i també recurs de cassació.
El recurs extraordinari per infracció processal es fonamenta en l'art. 469.1.2 de la LEC, que es refereix a la infracció de les normes processals reguladores de la sentència.
No obstant això, els articles que s'esmenten com a infringits són l'art. 9.6 de la LEC de 1881 i els articles 269 i 270 de la mateixa Llei.
Les normes reguladores de la sentència es troben en la llei actual als articles 206 a 222 i com es comprova de la seva lectura fan referència a principis com la motivació, la congruència i exhaustivitat, a la invariabilitat de les resolucions judicials.
L'article 9.6 de la LEC de 1881, sota la qual es va substanciar el procediment, fa referència al cessament de la representació del procurador quan ha conclòs el plet o la causa per la qual es va conferir l'apoderament.
Els articles 269 i 270 de l'antiga LEC es refereixen a la forma en que s'havien de fer les notificacions a les parts.
Quan es desenvolupa el motiu del recurs extraordinari, el que es diu és que únicament es van citar a judici els ignorats hereus dels demandats Sr. Abelardo i de la Sra. Diana una vegada el jutjat de primera instància es va assabentar de la seva mort i mai, en canvi, es va citar a termini l'herència jacent d'aquells, la qual va resultar condemnada en la Sentència de segona instància, tot estimant-se el recurs en aquest sentit formulat per la part actora.
També s'argumenta que ningú no pot ser condemnat sense haver estat escoltat en el judici o sense haver-li donat aquesta possibilitat.
Certament, de les actuacions resulta que l'any 2002 la part demandant, quan li van comunicar la defunció dels dos demandats, el matrimoni format pel Sr. Abelardo i la Sra. Diana, els quals ja havien comparegut en el plet, va sol·licitar al Jutjat que es procedís amb allò que establien per a aquests casos i que cités els ignorats hereus del Sr. Abelardo i la Sra. Diana, la qual cosa va disposar el Jutjat. La citació a termini es va dur a terme mitjançat edictes.
Com a conseqüència d'aquesta crida va comparèixer l'avui recurrent com una de les persones cridades a l'herència dels difunts i va contestar la demanda.
La Sentència de primera instància va condemnar la Sra. Nuria com a successora processal dels demandats difunts i no va fer cap referència a la resta dels hereus, els noms i identitats dels quals s'ignoraven.
La part actora va recórrer contra la Sentència adduint que aquesta havia omès la condemna dels ignorats hereus o herència jacent del Sr. Abelardo i la Sra. Diana. La Sentència de segona instància va acceptar el recurs i va ampliar la condemna.
El motiu del recurs es basa, doncs, en la condemna que es fa precisament als ignorats hereus o herència jacent del Sr. Abelardo i la Sra. Diana adduint que l'herència jacent no podia ser condemnada perquè no va ser citada al judici.
Doncs bé, és clar que el recurs ha de ser rebutjat.
L'herència jacent és la situació en què es troba el patrimoni hereditari mentre no s'ha produït l'acceptació de l'herència per part dels cridats a succeir per via testamentària o legal.
Ja d'antic aquesta situació havia estat admesa per la jurisprudència i les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat, tot entenent que en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
La herencia yacente como parte demandada: cuatro odiseas procesales
...2.ª, de 8 de abril de 2004, SAP Las Palmas, Sección 3.ª de 13 de abril de 2005 y Sección 5.ª, de 8 de abril de 2005 y la STSJ de Cataluña de 3 de octubre de 2005). [20] Comentando la conocida STS de 12 de marzo de 1987 afirma sobre esta cuestión ROMERO COLOMA, A. M.; «No existe diferencia e......