Cultura, culturas y Constitución

AutorCarles Duarte
Páginas265-269

Jesús Prieto de Pedró, Cultura, culturas y Constitución, Madrid (Congreso de los Diputados. Centro de Estudiós Constitudonales) 1993, 292 pàg., isbn 84-259-933-3.

Page 265

El llibre que ressenyem és un dels treballs més importants que, des del meu punt de vista, s'han fet d'anàlisi de la Constitució de 1978. L'autor hi ha utilitzat una perspectiva jurídica enriquida amb una visió humanista i hi ha dut a terme un ambiciós esforç de recerca i de sistematització.

Abans d'entrar en la presentació més detallada del llibre, vull destacar dues qualitats que fan especialment admirable el treball realitzat pel professor Jesús Prieto de Pedró: l'honestedat i la generositat amb què intenta comprendre i interpretar la realitat plural espanyola.

Cultura, culturas y Constitución reprodueix la tesi de doctorat del professor Jesús Prieto de Pedró i va merèixer el Premi Nicolàs Pérez Serrano en la seva edició de 1989.

El prestigiós catedràtic universitari Tomas-Ramón Fernàndez prologa el llibre amb un text que posa en relleu la riquesa i l'interès del llibre de Jesús Prieto, el qual, segons Tomas-Ramón Fernàndez, no tan sols examina amb detall «elpapeldel Estado en relactón a la cultura, sinó también la pròpia dualidad angustio-samente polèmica, "nación-naciona-lidades", que tanto excita la sensibi-lidad de unos y otros en ese difícil ejercicio cotidiano de la convivència política» (p. 10).

L'obra de Jesús Prieto s'estructura en cinc capítols i es tanca amb un útil índex d'autors. El primer capítol del llibre, de caràcter introduc-

Page 266

tori, tracta de la novetat que representa l'aparició del terme cultura en el sentit modern (s. xvm) i distingeix dues nocions diferents de cultura: la cultura en sentit general (entesa com a conjunt acumulatori de béns i valors de l'esperit creats per l'ésser humà) i la cultura col·lectiva o ètnica (pròpia d'una determinada comunitat). També es refereix l'autor en aquest capítol al recent increment de la presència del mot cultura en els textos constitucionals.

Al segon capítol, Jesús Prieto, a partir del reconeixement de la diversitat cultural (hi ha prop de 3.000 llengües diferents) i de l'escassa coincidència entre estats i cultures (només un 10% dels estats es corresponen a veritables realitats culturals homogènies), planteja les opcions possibles que permet aquesta situació: la desaparició progressiva (o assimilació) de les cultures en el marc del nou estat o bé la configuració d'un estat que assumeixi la seva plu-riculturalitat (amb l'adopció un model que reconegui i garanteixi una autonomia cultural). En aquest punt, Prieto es refereix a la reivindicació que fa el nacionalisme de la coincidència entre les fronteres ètniques o culturals i les fronteres polítiques. És una pena que l'autor no citi a l'hora de parlar d'aquest aspecte, encara que es comprèn aquesta mancança si tenim en compte la data d'enllestiment de l'original que ressenyem, l'excel·lent llibre del professor Eric J. Hobsbwam Nations and Nationalism since 1780, la primera edició del qual és de 1990.

Encara dins d'aquest capítol, Jesús Prieto tracta de les experiències en la protecció de les cultures ètniques en el dret internacional (Societat de les Nacions, Nacions Unides, Conveni Europeu de Drets Humans). Tot seguit, Jesús Prieto examina l'oposició entre particularisme i universalisme cultural i defensa la compatibilitat d'aquestes dues nocions. A continuació Jesús Prieto constata la universalització de la cultura i afirma que la tendència a l'ho-mogeneïtzació cultural afavoreix el ressorgiment de les cultures pròpies. En aquest sentit, destaca els principis propugnats per la unesco de defensa de la identitat cultural de cada poble i assenyala que, a més de les cultures que no disposen d'estat propi, les cultures que sí que disposen d'un estat propi també estan amenaçades per les cultures transna-cionals.

El tercer capítol del Uibre hi ocupa una posició central, perquè és el tercer dels cinc que hi ha, però també per l'extensió que té i per l'interès dels temes que s'hi estudien. L'autor hi fa una anàlisi del tractament de les cultures dins de la Constitució de 1978. Hi distingeix pluralitat cultural (com a reconeixement de la realitat plural, per exemple quan parla dels «pobles d'Espanya») de pluralisme cultural (entès com un

Page 267

principi, com un model normatiu). L'autor analitza a continuació ei significat de diversos termes. En primer lloc, tracta del mot poble (referit a una unitat política, a una unitat cultural o a masses populars). Després es refereix a nació i als elements (objectius -llengua,...- i subjectius -consciència,...-) que la configuren. Sobre aquesta qüestió Jesús Prieto assenyala que «los Estados creados sobre una nación artificial (es decir, a partir de un grupo de pobla-ción sin base cultural común y sin con-ciència de identidad diferenciada) ter-minan indefectiblemente por entrar en crisis si no son capaces de despertar con elpaso del Hempo ese sentimien-to akgórico común de integmción, una conciencia colectiva» (p. 114). A continuació Jesús Prieto presenta el terme nacionalitat, usat a la Constitució de 1978, i en diu: «la nacionalidad no seria ya una nación no realizada políticamente, a la espera de la uni-dad estatal, sinó otra cosa diferente: una comunidad nacional a la que -aun poseyendo de todos los factores objetivos y subjetivos de la nación- su voluntad política no la arrastra ciega y necesanamente a la rea-lización como Estado propio, pues este objetivo puede quedar descartado, o al menos postergado, en la medida en que la organización político-estatal de base plurinacional en la que democra-ttcamente se integra llegue a garanti-zarle la preservación y el desenvolvi-tniento de su identidad "nacionalita-ria"» (p. 117-118). Tot seguit Jesús

Prieto s'ocupa de la designació constitucional pobles d'Espanya, que defineix «como aquellas comunidades humanas que, dentro de la realidad histórico-cultural abarcada por la voz Espana, aparecen úgnificadas por diversos elementos de identidad cultural pretèrita y actual, que se manifies-tan como un conjunta de valores culturales afirmados por el transcurso del Hempo (tradiciones), simbólko-co-municativos (lenguas) y organizaüvos peculiares del funcionamiento de h comunidad (instituciones); ast como con vestigios materiales en los que se de-posita la memòria de su experiència cultural anterior (patrimonio cultural)» (p. 128). En el mateix capítol, l'autor examina els termes poble espanyol (entès com a comunitat global), Espanya, espanyols i espanyol. Després, Jesús Prieto s'atura a detallar els trets que separen dins del marc constitucional els conceptes nacionalitat i regió: la més gran intensitat dels factors cultural i històric en la noció constitucional de nacionalitat, la intensitat diferent del tràmit d'expressió de l'autoconsciència nacio-nalitària i regional, la doble naturalesa (paccionada i de llei ordinària) del procediment d'elaboració de l'estatut d'autonomia i els diferents nivells jurídic, organitzacional i com-petencial de les comunitats autònomes. L'autor dedica tot seguit la seva atenció als conceptes nació es-panyoL· i estat, i a l'existència d'una cultura comuna. S'hi refereix com «una expresión cultural cualitativa

Page 268

de segundo nivel, que sedimenta el encuentro y el dialogo entre los pue-blos de Espana, en tanto, a través de su libre comunicación cultural, van contribuyendo de esta manera a tra-bar un fondo cultural de todos, un denominador cultural común» (p. 184). Aquest capítol, l'autor el tanca amb unes observacions sobre altres esglaons supraestatals (per exemple, els països iberoamericans) o inferiors (subcultures de base social o territorial) de la diversitat cultural.

El quart capítol del llibre, el dedica Jesús Prieto a la cultura entesa en sentit general (d'acord amb la distinció feta per l'autor dins de] primer capítol) a la Constitució de 1978, Jesús Prieto hi tracta de la responsabilitat dels poders públics a l'hora de facilitar la participació en la vida cultural, i dels drets culturals. Dins de la cultura en sentit general, Jesús Prieto destria, dintre de la perspectiva constitucional, un nucli bàsic (art, literatura, ciència i tècnica), un cercle d'enquadrament institucional (educació, mitjans de comunicació, museus, biblioteques i conservatoris, i recerca) i un cercle de projecció (medi ambient, lleure i turisme). L'autor acaba aquest capítol amb un seguit de consideracions sobre la cultura com a factor de desenvolupament de la personalitat, com a valor d'integració i com a component del que entenem com a qualitat de vida.

L'últim capítol del llibre, l'autor el destina a tractar de l'anomenat estat de cultura, terme que va començar a ser usat a l'inici del segle xix a les terres de llengua alemanya Í que ha estat recollit també a Espanya pel Tribunal Constitucional. De fet, la Constitució no utilitza l'expressió estat de cultura, sinó que defineix l'estat com a democràtic i social de dret. Jesús Prieto ens díu que «el Estado de Cultura no mega, pues, k aporta-ción de ks clàusulas de Estado demo-crdtico, Estado Social y Estado de De-recbo, sinó que pretende situar en el corazón de ellas el valor de la cultura como radical principio humanizador de la acció» del Estado» (p. 223). Jesús Prieto situa la llibertat, el pluralisme i el progrés de k cultura com a principis de l'estat de cultura.

En relació amb la llibertat de cultura, Jesús Prieto esmenta la llibertat de creació cultural, la llibertat de comunicació cultural i la llibertat d'empresa i institucionalització (d'organització) cultural. També s'ocupa en aquest punt del principi de lliure desenvolupament de la personalitat.

Quant al principi de pluralisme cultural, Jesús Prieto recorda que la diversitat cultural és un fet natural, una tendència espontània dels grups humans, i que la personalitat dels individus es desenvolupa en contextos culturals determinats. Pel que fa a la vertebració del pluralisme cultural, Jesús Prieto assenyala la dualitat competencial en matèria de cultura entre l'Estat i les comunitats autònomes i, respecte a la unitat es-

Page 269

ta tal, diu «la unidad de ja de ser un pitnto de partida, un prius (el prius es, por el contrario, la pluralidad), y es un proyecto abierto en el que estan llamadas a participar voluntària y de-mocrdticamente todas las comunida-des cultura les de Espana» (p. 268). També analitza en aquest capítol el principi de solidaritat, com a lleialtat cultural i com a deure de col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Finalment, en relació amb el principi de progrés de la cultura, Jesús Prieto assenyala que els poders públics han de promoure l'accés a la cultura, que el dret a la cultura és un dret fonamental i que els drets humans constitueixen una part i un valor superior de la cultura: «el Estado de Cultura, no solo debe garan-tizar la libertad de la cultura -de las culturas- y promover su progreso fa-cilitando el acceso a ella, sinó que debe favorecer las condiciones para que éste baga mas tolerantes (...) a los in-dividuos» (p. 285).

Amb aquesta obra Jesús Prieto fa una aportació d'un gran relleu a la construcció d'un nou model d'estudi i d'interpretació de la realitat plural espanyola. Mereix el nostre elogi més sincer que aquesta contribució s'hagi fet precisament des del centre de l'Estat, on massa sovint s'han mantingut actituds d'incomprensió, recel o intransigència respecte a la pluralitat.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR