Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Cargo | Cap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 327-340 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #75
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2020
“Es presenta el Diccionari de l’activitat parlamentària”
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2020 per impulsar i controlar
l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i
la política lingüística o que fan referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Second half of 2020
“Parliament presents a Dictionary of parliamentary activity”
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives aimed at promoting and controlling the political and governmental ac-
tion, and other parliamentary proceedings relating to multilingualism, language and language policy, or referring to
Catalan language.
Keywords: Catalonia; linguistic right; language policy; language; Catalan.
∗ Roser Serra i Albert, cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@
gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser. (2020). Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 75, 327-340. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3623.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 328
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
Resolucions
Mocions
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
Dictamen d’una comissió d’investigació
Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
Preguntes escrites al Govern
3 Altres iniciatives
Diccionari de l’activitat parlamentària
Declaració institucional
Informes
Compareixences i sessions informatives
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 329
Aquesta secció de la Revista ofereix un recull de les tramitacions parlamentàries que s’han tramitat i aprovat
durant el segon semestre de 2020 relacionades amb la llengua, el plurilingüisme i la política lingüística o que
fan referències al català, independentment de si s’ha tractat en major o menor mesura, o de forma directa o
indirecta.1
En aquesta crònica aprotem per posar l’accent en la presentació del Diccionari de l’activitat parlamentària,
una eina terminològica que ha vist la llum el desembre de 2020 per acostar el món del parlamentarisme i
el seu llenguatge d’especialitat a tothom. El català es mereixia tenir aquest recull terminològic que ja tenen
altres cambres i assemblees legislatives, com a llengua consolidada i assumida pels estudiosos i professionals
que es relacionen amb el Parlament. En trobareu una breu presentació al nal d’aquest recull.
Com ja és habitual, la informació d’aquesta crònica s’agrupa en tres apartats segons les funcions que desplega
el Parlament. En el primer es comenten les iniciatives d’impuls de l’acció política i de govern que incideixen
en el desenvolupament del programa governamental i promouen actuacions concretes del Govern. En el segon
apartat es recull l’activitat rogatòria de la Cambra que agrupa les iniciatives parlamentàries per controlar
el Govern, i impliquen que reti comptes i informi de les seves actuacions. I, per últim, en el tercer apartat
s’inclouen la resta de procediments parlamentaris, informes, declaracions, compareixences, etc.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
La funció de direcció política que compleix el Parlament li permet impulsar el desenvolupament del programa
governamental i incidir en el conjunt de polítiques públiques, inclosa la política lingüística. Ho fa encarregant
a l’Executiu que prengui iniciatives o dugui a terme actuacions futures, en diferents moments. El primer
d’aquests moments és a l’inici de la legislatura, quan té lloc la investidura del president i el Parlament ha
d’aprovar-li el programa governamental que proposa, i després és durant els debats, que donen lloc a les
mocions i les resolucions, incloses les resolucions que s’aproven al nal dels debats de política general i els
debats monogràcs.
Resolucions
Les resolucions manifesten una opinió, una voluntat o el suport a algú, i sovint contenen un manament adreçat
al Govern. Encara que no són un text normatiu i, per tant, no tenen la força vinculant de la llei, sí que tenen
la força del compromís polític i l’obliguen a retre comptes del compliment donat a través d’informes.
En el període que analitzem s’han aprovat resolucions al nal de dos debats generals que han aportat
manaments en el tema de la llengua i el model d’immersió lingüística malgrat que aquests debats hagin
tractat una temàtica més àmplia, com són el conjunt de l’acció governamental i la resposta a la crisi sanitària,
social i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19.
Les altres resolucions aprovades sí que provenen de propostes concretes enfocades als temes de la defensa del
model lingüístic i de l’escola pública catalana; l’ús de la llengua de signes i els subtítols en les comunicacions
de la Generalitat i les entitats que en depenen.
Resolució 842/XII 3 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre la resposta a la crisi sanitària, social i
econòmica provocada per la pandèmia de la Covid-19 (núm. tram. 255-00012/12 i 255-00013712) (BOPC645,
de 13.07.2020, pàg. 7).
Aquesta Resolució va ser aprovada després d’un debat monogràc sobre la gestió de la crisi de la COVID-19,
el qual va tenir un impacte, el 3 de juliol de 2020, que recull la voluntat que el Govern endegui actuacions
relacionades amb la llengua en dos punts: els cursos de català dels serveis de primera acollida destinats a
l’obtenció de l’informe d’arrelament social (punt 67.d) i el cinema en català (punt 135.f). Concretament
sobre aquest darrer, el Parlament insta el Govern a exibilitzar i millorar les contraprestacions de la línia de
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 330
foment de la difusió de cinema en versió catalana original, doblada o subtitulada, i de producció catalana en
sales d’exhibició.
Resolució 911/XII de 21 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del
Govern (núm. tram. 255-00017/12) (BOPC 693, d’1.10.2020, pàg. 21).
Aquesta Resolució va ser aprovada després del debat de política general dels dies 16 i 18 de setembre, en què
el president de la Generalitat va referir-se amb preocupació a la llengua quan va parlar dels pilars de l’estat
del benestar clàssic, i a la cultura com a quart pilar essencial: “Catalunya no seria Catalunya sense la seva
llengua i la seva cultura [...] pel que fa a llengua, cal dir que ens amoïna. Cal un compromís col·lectiu a favor
de la normalització de la nostra llengua davant dels intents de residualització i de minorització del català,
no ens podem resignar. Jo no penso resignar-m’hi, perquè si la llengua falla, falla tot.”
La Resolució en concret tracta de les qüestions lingüístiques en diversos apartats quan fa referència a la
formació en llengua catalana: la intel·ligència articial en català i el desplegament de la llei de la llengua de
signes catalana.
A l’apartat sobre la diversitat i la lluita contra la discriminació (punt 27.b) el Parlament insta el Govern a
aconseguir, amb el mateix objectiu, que les institucions reecteixin millor la societat, garantir l’accés del
conjunt de la població a la formació en llengua catalana i regular la incorporació del coneixement de les
llengües de la immigració com a mèrit en l’accés al treball públic i en els processos generals i especícs de
provisió de llocs de treball, especialment en els llocs en què aquest coneixement contribueix a millorar la
prestació del servei públic, respectant sempre els principis d’igualtat, capacitat i mèrit.
Pel que fa a la intel·ligència articial en català, a l’apartat de cultura i llengua (punt 39) el Parlament insta
el Govern a: [...] d) Fer de la intel·ligència articial en català una eina d’aprenentatge i comunicació per tal
d’estendre el coneixement de la llengua perquè el màxim nombre de persones adultes que viuen a Catalunya
la puguin usar amb normalitat, i incorporar el català al mercat dels assistents de veu, per a garantir els drets
dels ciutadans a ésser atesos en llur llengua en els sistemes automatitzats, i també posar en marxa els projectes
necessaris per a millorar la qualitat i sostenibilitat de la prestació dels serveis públics digitals orientats a la
ciutadania, i desenvolupar el servei de consultes lingüístiques de l’Optimot; e) Engegar el procés per a fer
de Catalunya la capital de l’audiovisual i el videojoc del sud d’Europa, tot reforçant i potenciant els sectors
de l’audiovisual i del videojoc, per tal d’enfortir la indústria audiovisual i digital catalana perquè esdevingui
un referent en recerca, desenvolupament i innovació al sud d’Europa, mitjançant l’impuls de la producció
audiovisual pròpia i l’oferta de serveis avançats per a la producció aliena, la digitalització i la difusió del
patrimoni audiovisual, la creació d’un centre de producció audiovisual i digital de recerca, desenvolupament
i innovació, tenint el foment del català com a objectiu immutable en tot el procés, atès que la presència de la
llengua en els productes audiovisuals és un gran indicador de la seva vitalitat; g) Promoure la universalització
de l’accés a la cultura catalana per la via del multilingüisme i dels recursos digitals, per mitjà dels projectes
de divulgació digital de l’Institut Ramon Llull, per la qual cosa s’ha de digitalitzar l’activitat de l’Institut,
tant la de gestió interna com l’externa, s’ha de fomentar la formació digital dels professors de català com a
llengua estrangera i s’ha d’impulsar la internacionalització de creacions contemporànies de cultura catalana
en suport digital.
Finalment, dins l’apartat de desplegament legislatiu (punt 154. e) la Cambra insta el Govern a desplegar la Llei
17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, i dotar-la d’un pressupost adequat per a fer efectius
els drets que s’hi recullen. Especialment, assegurar una dotació sucient d’intèrprets de llengua de signes.
Resolució 984/XII de 20 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre la defensa del model lingüístic i de
l’escola pública catalana (núm. tram. 250-01096/12) (BOPC 724, de 9.11.2020, pàg. 10).
Aprovada a la Comissió parlamentària d’Educació, en aquesta Resolució sobre un tema tan recurrent el
Parlament encarrega el Govern: [...] b) donar suport al model lingüístic de Catalunya com a model compromès
amb la cohesió social, que garanteix una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separa els
infants i els joves per llur llengua d’origen. Aquest model ha de garantir el ple domini de les llengües ocials
catalana i castellana en nalitzar l’ensenyament obligatori, i l’ús funcional d’una tercera llengua; c) rebutjar
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 331
qualsevol tipus d’iniciativa que pugui trencar el model d’escola pública catalana i que cerqui dividir i segregar
la societat catalana per motius de llengua, en contra de l’Estatut d’autonomia i de la Llei d’educació, i oposar-
se a qualsevol instrumentalització de l’escola o de la llengua amb nalitats electoralistes que posi en risc la
convivència als centres educatius o a la societat; i, d) vetllar pel model d’immersió lingüística de les escoles
de Catalunya i respondre amb tots els mitjans institucionals i legals a qualsevol agressió contra aquest model.
Resolució 1013/XII de 10 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre l’ús de la llengua de signes i
els subtítols en les comunicacions de la Generalitat i les entitats que en depenen (núm. tram. 250-01236/12)
(BOPC 749, de 4.12.2020, pàg. 5).
Amb aquesta Resolució el Parlament insta el Govern a emprendre un conjunt d’accions per millorar l’ús de
la llengua de signes a la Generalitat i els seus ens públics.
Concretament, els punts que es volen impulsar des de la Cambra són els següents: a) disposar dels mitjans
necessaris per a traslladar a la llengua de signes catalana les rodes de premsa i els vídeos que facin la
Generalitat, les entitats que en depenen i la resta d’administracions per a facilitar informació als ciutadans; b)
demanar a les entitats que depenen de la Generalitat i a la resta d’administracions que utilitzin la llengua de
signes catalana en llurs vídeos i, sempre que sigui possible, els subtítols en format text; c) habilitar els mitjans
necessaris perquè els hospitals, tant públics com privats, disposin simultàniament en les compareixences
que facin de subtítols o de la interpretació en llengua de signes catalana; i, d) difondre amb caràcter general
l’ús de la llengua de signes catalana i dels subtítols en les informacions relatives a recomanacions o normes
de compliment obligat per als ciutadans que facilitin la Generalitat, les entitats que en depenen i la resta
d’administracions.
Resolució 1125/XII de 18 de desembre, del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova el segon Mandat
marc del sistema públic audiovisual per al període 2020-2026 (núm. tram. 250-01619/12) (BOPC 770, de
28.12.2020, pàg. 54).
Aquesta Resolució va ser aprovada en la sessió plenària de 18 de desembre després d’un debat sobre la
necessitat d’un nou Mandat marc per al sistema públic audiovisual català per al període 2020-2026.
Aquest Mandat marc fonamenta el compromís dels mitjans audiovisuals públics amb els objectius de promoció de
la llengua catalana i de l’aranès, entre d’altres, i actualitza els fonaments de les polítiques de servei públic, després
de les transformacions profundes i transversals que han sofert els serveis de comunicació audiovisual, que han
evolucionat de manera transcendent amb la digitalització i han generant nous serveis i canvis signicatius dels
hàbits de consum audiovisual, especialment entre els joves. Per això, el Mandat marc estableix les línies bàsiques
que han d’inspirar l’acció del sistema públic audiovisual català per a un nou període de 6 anys, i el desplega sobre
quatre eixos: com a generador de valor social, cultural, econòmic i tecnològic.
Com a generador de valor cultural, amb Internet i la consolidació de la societat connectada, el salt del servei públic
audiovisual a la xarxa permet replicar i ampliar la generació de valor cultural, i el servei públic ha de suplir les
carències del mercat en la producció i difusió de continguts en la llengua pròpia. En mercats audiovisuals petits o
mitjans com el català, no sempre es garanteix la provisió de continguts en la llengua pròpia en totes les plataformes
de distribució. Aquesta mancança, per tant, justica una intervenció pública a gran escala per garantir aquest dret
no satisfet pel mercat. Així doncs, el servei públic audiovisual té una importància rellevant en la distribució
de coneixement d’una societat, n’afavoreix l’apoderament cultural i, a Catalunya, és la garantia de la provisió
de continguts i serveis audiovisuals en català.
Per aquests motius, són obligacions especíques dels mitjans audiovisuals públics, entre d’altres: [...] b) En
un espai audiovisual obert, en què el català és la llengua pròpia dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya,
fer-lo servir normalment i esdevenir vehicles vertebradors de l’espai català de comunicació; c) Prestar una
atenció especial als productes audiovisuals fets en versió original en català i difondre’ls; d) Promoure l’ús
de l’occità aranès, si tenen cobertura al territori on es parla aquesta llengua, en col·laboració amb el Consell
General d’Aran; l) Emprar el servei públic audiovisual, en la mesura que depèn de la Generalitat, com a
mecanisme de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 332
A més de l’impacte cultural, el servei públic audiovisual també és un generador de valor econòmic, sobretot a
Catalunya, que té un mercat comunicatiu més reduït, la seva inuència no es limita als continguts que emeten,
sinó que genera externalitats econòmiques positives per a tot el sistema econòmic del país. Per això entre les
obligacions especíques dels mitjans audiovisuals públics hi ha la de promoure la col·laboració publicoprivada
que proveeixin continguts i serveis que es poden considerar servei públic si compleixen determinats requisits
de qualitat, pluralisme i promoció de la llengua catalana.
Per últim, el servei públic audiovisual també és un generador de valor tecnològic i per això el Mandat marc
tracta de l’excel·lència dels continguts i serveis audiovisuals en català en totes les plataformes de distribució.
Pel que fa al desenvolupament del debat que va precedir l’aprovació d’aquesta Resolució, interessa
destacar que per defensar la proposta, en nom del Grup Parlamentari Republicà, el diputat va referir-se a la
importancia d’oferir una oferta pública audiovisual en un entorn cada cop més hostil al català i una societat
que progressivament està abandonant el català com a llengua d’ús habitual. En aquest sentit, va emfatitzar en
la missió dels mitjans públics catalans de potenciar, actualitzar i enriquir la identitat cultural de Catalunya:
“Insubstituïble perquè la llengua i cultura catalanes han de sobreviure en un context mediàtic i polític que, en
el millor dels casos, les silencia o les invisibilitza i, en el pitjor dels casos, les empeny de manera il·legítima
a la residualització i, per tant, a l’extinció”. [...] Per tant, és fonamental que els mitjans públics informin,
creïn, produeixin continguts i serveis catalans i en les llengües pròpies –el català i l’aranès a l’Aran– i els
distribueixin de manera massiva.” Tinguda del debat (DSPC P-128, de 18.12.2020).
Mocions
Moció 209/XII de 5 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre el suport a la llengua de signes
catalana i a les persones amb sordesa (núm. tram. 302-00253/12) (BOPC 726, de 10.11.2020, pàg.14).
A la Moció, el Parlament insta el Govern a: a) Fer efectiva la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes
catalana, i a dotar-la de recursos econòmics; b) Crear un programa pressupostari especíc per a la llengua
de signes catalana; c) Garantir els recursos econòmics, tècnics i humans necessaris a les persones sordes,
especialment durant tota l’etapa educativa i en l’accés a l’oferta cultural, tant si han optat per la llengua oral
com per la llengua de signes catalana, d) Garantir que els alumnes amb sordesa tinguin el suport necessari per
a accedir al suport logopèdic i a la informació per mitjà de les emissores de freqüència modulada, els bucles
magnètics o els materials audiovisuals subtitulats; i, e) Garantir que les dependències d’atenció al públic de
l’Administració disposin d’emissora de freqüència modulada, bucle magnètic i intèrpret de llengua de signes
si ho sol·liciten per mitjà de la plataforma adequada.
El Parlament també manifesta la necessitat de dotar el web del Parlament de continguts permanents accessibles
en la llengua de signes per a donar compliment al Reial decret 1112/2018, del 7 de setembre, sobre accessibilitat
dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, ja que des del 23 de setembre de 2020
aquest reial decret ha transposat la Directiva (UE) 2016/2102 del Parlament Europeu i del Consell, del 26
d’octubre de 2016, sobre l’accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils dels organismes
del sector públic.
Es tracta del text resultant del debat de la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’ús de les
llengües en els mitjans de comunicació públics (tram. 302-00253/12), presentada pel Grup Parlamentari de
Ciutadans. Durant el debat, en nom del Govern, la consellera de Presidència va recordar que la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals té la missió d’oferir un servei públic audiovisual de qualitat en català
compromès amb la promoció de la cultura i de les llengües catalana i aranesa.
També va fer referència a la situació de risc de la llengua catalana recordant que la UNESCO proposa una
metodologia per avaluar el grau de veritat i de perill de desaparició que corre una llengua, i en determina nou
factors (la transmissió de l’idioma d’una generació a l’altra, el nombre absolut dels seus parlants, la proporció
respecte a la població total, els canvis en els hàbits d’utilització de l’idioma o, per exemple, la capacitat de
reacció davant dels nous reptes d’activitat i els mitjans de comunicació, entre d’altres) i un d’aquests factors és
l’adaptació als nous reptes i la seva utilització en els mitjans de comunicació. Les dades mostren, d’una banda,
que l’oferta en castellà dels mitjans de comunicació és molt superior a l’oferta en català; i de l’altra, que en
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 333
l’àmbit de les noves plataformes audiovisuals i les xarxes socials es pot constatar la pràctica desaparició del
català. Per tant, davant d’aquesta realitat, el repte és aconseguir proveïdors de continguts en català atractius i
de qualitat. Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC P117. de 22.10.2020. pàg. 15).
Moció 194/XII, de 9 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre els procediments de regularització de
les persones immigrades (núm. tram. 302-00236/12) (BOPC 705, de 16.10.2020, pàg. 14).
El punt primer d’aquesta Moció parla de l’oferta de classes de català i de castellà, i preveu ampliar-la els
caps de setmana, per facilitar l’assistència de treballadors de la llar en règim intern, tal com fa l’Ajuntament
de Barcelona.
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
L’essència de la democràcia permet al Parlament demanar al Govern de retre-li comptes i també demanar-li
informació sobre la seva actuació. Aquest control és possible amb les preguntes parlamentàries, que es poden
respondre oralment o per escrit; les interpel·lacions que es debaten en el ple; o les sol·licituds d’informació
i documentació. També amb la gura de la moció de censura o la qüestió de conança, i els debats de
política general (que ja s’han comentat abastament en l’apartat anterior perquè en resulten les resolucions
que funcionen com a eines d’impuls després d’haver efectuat el control que es duu a terme durant el debat
parlamentari).
Les preguntes parlamentàries són el paradigma del control ordinari sobre el Govern. Permeten als grups
parlamentaris demanar informació o explicacions sobre una qüestió determinada i resulten molt habituals en
la mesura que aquesta facultat forma part del nucli dur de la funció representativa parlamentària. N’hi ha de
diferents tipus segons el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen (davant del Ple o en
comissió parlamentària) o el destinatari (el president o els membres del Govern).
Dictamen d’una comissió d’investigació
Les comissions d’investigació són una eina de la Cambra per completar les seves funcions de control
parlamentari que li permeten investigar situacions socials, econòmiques o polítiques determinades.
L’assentament progressiu de la cultura de la responsabilitat dels poders públics (accountability) ha fet proliferar
aquest tipus de comissions i a la XII legislatura se n’han constituït sis, si bé només una ha tractat de la llengua,
i ho ha fet tangencialment.
Resolució 894/XII de 21 de juliol, del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova el dictamen de la
Comissió d’Investigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya (núm.
Tram. 261-00003/12) (BOPC 659, de 28.07.2020, pàg. 3).
La Comissió d’Investigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya
es va crear el juliol del 2018 amb l’objecte d’analitzar els efectes de l’aplicació de l’article 155 de la CE a
Catalunya en el sentit més ampli, com les causes que la van motivar, l’adequació d’aquesta aplicació a la
legalitat, el caràcter de les mesures adoptades i les seves conseqüències i la valoració dels danys i les possibles
responsabilitats per l’aplicació d’aquest article.
En el dictamen de la Comissió, tal com recull la Resolució, les conclusions fan referència a la llengua quan
donen a conèixer l’impacte econòmic dels danys: “L’associació Servidors Públics de Catalunya ha documentat
l’augment de traves burocràtiques que suposen un impacte econòmic indirecte en l’Administració: en primer
lloc, l’obligació de traduir els expedients al castellà per a validar-los, amb una voluntat poc dissimulada de
debilitar l’ús del català a l’Administració” (apartat 27.7). Publicació del dictamen de la Comissió (BOPC
648, de 16.07.2020, pàg. 27). Publicació de la substanciació en el Ple (DSPC-P, 103 de 21.07.2020, pàg. 47).
Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
Les preguntes en sessió plenària permeten al president i als consellers oferir explicacions de la seva actuació
política davant els representants de la ciutadania i davant les càmeres. Tenen gran difusió i acostumen a ser
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 334
les més rellevants i mediàtiques, si tracten de la llengua sol ser perquè és un tema d’actualitat o hi ha una
nalitat política dels grups parlamentaris.
Com acabem d’apuntar, si és en el Ple on més transcendeix el control al Govern, durant aquest semestre s’ha
posat el focus en quatre preguntes que han tractat de l’ús de les llengües coocials en les manifestacions
culturals; les llengües en el sistema educatiu català; el català a l’era digital; i les subvencions concedides a
la Plataforma per la Llengua.
Pregunta al Govern a respondre oralment en el Ple sobre l’ús de les llengües coocials en les manifestacions
culturals, de 8 de juliol (núm. tram. 310-00355/12) (BOPC 644, de 10.07.2020, pàg. 37).
El Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta, sobre l’ús de les llengües coocials en les diverses manifestacions
culturals a Catalunya. En nom del Govern, la consellera de Cultura explica que “Catalunya té una llengua
pròpia; tres llengües pròpies, en realitat: el català, l’occità aranès i la llengua de signes catalana. Aquestes
són les llengües pròpies de Catalunya. I la cultura batega, majoritàriament, en la llengua pròpia; sens
perjudici de les moltes i bones manifestacions en altres llengües, en les tres-centes llengües que s’hi parlen.
Entre elles, el castellà.” Recorda que el servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat consisteix
a difondre i promocionar la llengua catalana i oferir un entreteniment de qualitat. I, dit de pas, comenta que
a la Cambra s’hi parla massa castellà, perquè la llengua pròpia de Catalunya és el català i és l’aranès occità i
la llengua de signes catalana. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 100, de 8.07.2020, pàg. 5).
Pregunta sobre les llengües en el sistema educatiu català, de 18 de novembre (núm. tram. 310-00427/12)
(BOPC 738, de 23.11.2020, pàg. 39).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans que defensa el plurilingüisme i proposa un sistema educatiu
amb tres llengües vehiculars.
El conseller d’Educacio recorda, d’una banda, que el sistema educatiu de Catalunya treballa per competències,
incloses les competències lingüístiques dels alumnes, i de l’altra, que l’ensenyament de la llengua es fonamenta
en les estructures lingüístiques, que no són d’un idioma, i per tant, el sistema d’educació de Catalunya en
funció de la llengua es fonamenta en les estructures lingüístiques, que aconsegueix que tots els alumnes acabin
els seus estudis amb competències plenes i completes de les llengües ocials de l’Estat. Substanciació de la
iniciativa (DSPC-P 120, de 18.11.2020, pàg. 25).
Pregunta sobre el català a l’era digital, de 14 de desembre (núm. tram. 310-00441/12) (BOPC 765, de
21.12.2020, pàg. 11).
En relació amb el català en l’era digital, el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya pregunta sobre la
presentació d’Aina, un projecte d’intel·ligència articial per evitar l’extinció digital del català i la seva
normalització competitiva enmig d’un món complex i global. Una aposta per fer possible la pervivència del
català a través de la intel·ligència articial, per facilitar interactuar en català dins del món digital, i rendeix
homenatge a qui va ser l’ànima de la normalització lingüística a la dècada dels vuitanta, l’Aina Moll. En
aquest context, es pregunta si el projecte Aina preservarà la riquesa lingüística ingent que suposen les diferents
parles, les varietats dialectals del territori i els registres lingüístics del conjunt dels Països Catalans.
En nom del Govern, el conseller de Polítiques Digitals respon parafrasejant Salvador Espriu, “li hauria de
dir que l’Aina doncs ha vingut per salvar-nos els mots, també en l’era digital”, tant el català com les seves
variants que es parlen a tot el territori de Catalunya i d’altres llocs de parla catalana, com també per ajudar
l’aranès. A més, el conseller recorda que diferents informes alerten del perill d’extinció digital del català, com
el de Metanet, que situa vint llengües europees en aquesta situació. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P
126, de 16.12.2020, pàg. 13).
Pregunta sobre les subvencions del Departament de la Presidència a la Plataforma per la Llengua, de 16
de desembre (núm. tram. 310-00445/12) (BOPC 765, de 21.12.2020, pàg. 57).
En la resposta, la consellera de Cultura recorda que el Grup Parlamentari de Ciutadans li ha fet preguntes
reiterades sobre aquest tema i els demana deixar d’utilitzar la llengua per generar confusió i confrontació
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 335
entre la ciutadania, perquè la llengua és un element de cohesió, i lamenta que vulguin convertir-la en una
arma política de confrontació, quan la llengua no ho ha sigut mai. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P
126, de 16.12.2020, pàg. 27).
Preguntes escrites al Govern
Les preguntes escrites són una modalitat de control amb menor transcendència pública que les orals, però
quantitativament són més voluminoses. Ja tinguin un sol interrogant o una bateria de preguntes, en lloc de
debatre’s, les respostes es publiquen al BOPC. I resulta força habitual que els grups en plantegin per posar
de manifest la seva preocupació per la matèria lingüística.
Durant el darrer semestre de 2020, destaquen preguntes que han tractat de la llengua en l’entorn educatiu
(el Programa experimental de suport a la certicació dels coneixements de llengües estrangeres, la llengua
catalana en el sistema d’ensenyament no universitari, o la llengua d’un correu eletrònic); el sector editorial;
l’àmbit de la salut, o els cursos del CPNL, que es comenten tot seguit.
Preguntes sobre el Programa experimental de suport a la certicació dels coneixements de llengües
estrangeres, de 6 d’abril (núm. tram. 314-07319/12 a 314-07322/12) (BOPC 589, de 27.04.2020, pàg. 1
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar planteja tres preguntes que versen sobre aquest Programa
per saber: 1) les millores que ha aportat als alumnes i als professors (núm. tram. 314-07319/12) per saber
què ha suposat per a l’alumnat i el professorat dels centres participants, sobre les competències en llengua
estrangera en les proves de competències bàsiques del Govern de la Generalitat; 2) els recursos addicionals
obtinguts pels centres educatius que han participat en el Programa (núm. tram. 314-07320/12) per saber quins
recursos addicionals els ha implicat; i, 3) la previsió d’impulsar un nou programa (núm. tram. 314-07321/12)
per saber si el Departament d’Educació preveu impulsar un programa similar el proper curs, ampliar-lo a
més centres o donar-hi continuïtat. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 673, de 7.09.2020, pàg. 65).
Pregunta sobre les mesures que ha impulsat el Departament de Cultura per a ajudar el sector editorial
arran de la COVID-19, de 29 d’abril (núm. tram. 314-07711/12) (BOPC 600, de 12.05.2020, pàg. 140).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans a partir d’una lista de preguntes per saber, amb el màxim de
detall de concreció possible, si el Govern de la Generalitat ha estimat l’impacte econòmic i social en el sector
editorial davant el context generat per la COVID-19 i si el Departament ha impulsat mesures especíques
de suport per combatre les conseqüències de la COVID-19 en diversos àmbits culturals, com són: el sector
editorial; el foment de la lectura, la promoció del llibre i la reactivació del consum en les llibreries; la
internacionalizació del sector editorial; el Pla de lectura 2020. També es pregunta si el Departament disposa de
fons especials extraordinaris suplementaris perquè les biblioteques puguin augmentar els seus fons bibliogràcs
amb la compra de llibres en espanyol, en català i en les altres llengües ocials a Espanya. Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 656, de 24.07.2020, pàg. 55).
Pregunta sobre si la Plataforma per la Llengua destina una part de les subvencions que rep a l’entitat
Plataforma per la Llengua Europa, de 8 de juny (núm. tram. 314-08505/12) (BOPC 628, de 19.06.2020,
pàg. 145).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber les subvencions que rep de la Generalitat de Catalunya
l’entitat Plataforma per la Llengua: una part o el total, es destina i/o es deriven a l’entitat Plataforma per la
Llengua Europa. I, en el cas d’una resposta armativa, quina quantitat s’ha destinat a l’entitat Plataforma
per la Llengua Europa els anys 2018, 2019 i 2020. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 673, de
7.09.2020, pàg. 308).
Pregunta sobre la manca de formació del professorat en les metodologies del programa d’immersió
lingüística i de llengua i continguts en llengua catalana en tots els nivells educatius, de 30 de juny (núm.
tram. 314-08795/12) (BOPC 644, de 10.07.2020, pàg. 87).
El Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, en referència a les veus
del món universitari i del professorat de l’ensenyament obligatori que han denunciat que la situació de la
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 336
llengua catalana a l’ensenyament no universitari és bastant precària, planteja quatre preguntes al Departament
d’Educació sobre: 1) La manca de formació inicial del professorat que exerceix a infantil, primària i secundària
(ESO, Batxillerat i Formació Professional) pel que fa a les metodologies pròpies del programa d’immersió
lingüística (en llengua catalana) i en el tractament integrat de llengua i continguts (també en llengua catalana)
en el cas de secundària; 2) La manca de professorat preparat, i amb la titulació adient, de llengua catalana i
literatura a l’ensenyament secundari; 3) La previsió de modicar la normativa que permet que el català sigui
l’única llengua de la qual es pugui estar exempt en el sistema educatiu, en referència al batxillerat i a les
proves d’accés a la universitat, a les proves d’accés a cicles de la FP (mitjà i superior), i a les proves per a
l’obtenció del graduat en ESO, entre d’altres; 4) La presència d’altres llengües que no siguin el català com a
llengües vehiculars del sistema educatiu (vehiculars no s’ha de confondre amb curriculars). Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 732, de 16.11.2020, pàg. 37).
Pregunta sobre el motiu pel qual considera un error tècnic que l’organisme de gestió de l’escolarització
de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria enviï un correu electrònic en llengua espanyola,
de 7 de juliol (núm. tram. 314-08855/12) (BOPC 656, de 24.07.20, pàg. 125).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb un correu electrònic del Departament d’Educació
que van rebre algunes famílies catalanes sobre l’assignació de plaça dels seus lls, escrit en llengua castellana,
i poc després en un altre correu se’ls deia: «A causa d’una errada tècnica, aquest matí se us han fet arribar un
correu en una llengua que no corresponia. Us demanem disculpes i us tornem a enviar el correu, ara de forma
correcta». El Grup pregunta: 1) Per què es considera «error tècnic» enviar un correu en llengua espanyola; 2)
per què es considera que «és una llengua que no correspon» per informar les famílies; 3) Per què li diuen
«llengua que no corresponia»; 4) Per què es demanen disculpes si és llengua ocial de Catalunya; i, 5) Per
què no envien les comunicacions en la llengua ocial i en la llengua coocial de Catalunya. Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 718, de 30.10.2020, pàg. 33).
Pregunta sobre els cursos de formació rebuts pels funcionaris de presons el 2018 i 2019, de 31 de juliol
(núm. tram. 314-09032/12) (BOPC 673, de 7.09.2020, pàg. 399).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber quins cursos de formació han rebut els funcionaris
de presons durant els anys 2018 i 2019, i demana sobre diverses qüestions al respecte i les línies mestres dels
plans de formació de la Generalitat als funcionaris de presons. Publicació de la resposta del Govern (BOPC
725, de 9.11.2020, pàg. 54).
Pregunta sobre el fet que l’Ocina de Drets Civils i Polítics animi a la presentació d’una denúncia contra
els usos lingüístics en un centre d’atenció primària, d’11 d’agost (núm. tram. 314-09066/12) (BOPC 673,
de 7.09.2020, pàg. 419).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans sobre el fet que l’Ocina de Drets Civils i Polítics s’hagi sumat
a l’assetjament de les xarxes socials pel CAP d’Esparreguera i hagi convidat un usuari de Twitter a denunciar-
lo perquè no l’havien atès en català. Per la qual cosa, pregunten si es considera pertinent que un organisme
públic animi a denunciar un centre d’atenció primària i si es prendrà alguna mesura contra l’Ocina de Drets
Civils i Polítics per aquest assenyalament. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 712, de 23.10.2020,
pàg. 40) que indica el següent: “L’Ocina de Drets Civils i Polítics no ha participat mai en cap assetjament.
En relació al tweet a què es refereix la pregunta parlamentària, l’Ocina de Drets Civils i Polítics no es va
pronunciar sobre el fons de la qüestió i es va limitar a informar de l’existència de l’Ocina de Garanties
Lingüístiques on es poden fer arribar queixes per possibles vulneracions de drets lingüístics.”
Pregunta sobre el seu capteniment arran del fet que una periodista de TV3 hagi publicat a les xarxes
socials una queixa relativa als usos lingüístics d›un treballador de l›Administració, de 28 d’agost (núm.
tram. 314-09128/12) (BOPC 673, de 07.09.2020, pàg. 452).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber si el Govern de la Generalitat ha previst adoptar
alguna mesura per la discriminació d’un treballador per part d’un altre treballador públic pel fet d’emprar una
llengua coocial a Catalunya. També es pregunta si es considera que TV3 promou els valors constitucionals
i estatutaris amb aquest tipus de vulneració de drets fonamentals i de discriminació d’un ciudadà. El Grup
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 337
planteja ns a 10 preguntes sobre el paper de la CCMA com a ens públic instrumental i públic de l’administració
autonòmica, i l’ús que s´hi fa de les llengües coocials de Catalunya; també pregunta si s’han previst adoptar
mesures, si la CCMA està complint el seu deure legal de promoure els principis i valors constitucionals i
estatutaris al fomentar la exclusió sistemàtica del castellà en la vida pública; i si el Govern considera que
aquest tipus d’actuacions es deuen a la a política d’exclusió intencionada d’assenyalament i exclusió de l’ús
del castellà que practica el mateix Govern. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 744, de 30.11.2020,
pàg. 32).
Pregunta sobre l’opinió de la consellera de Cultura amb relació al fet que una periodista de TV3 hagi
publicat a les xarxes socials una queixa relativa als usos lingüístics d’un treballador de l’Administració,
de 28 d’agost (núm. tram. 314-09129/12) (BOPC 673, de 7.09.2020, pàg. 453).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb un fet difós a través de las xarxes socials segons
el qual una treballadora de TV3 ha assenyalat un agent de seguretat que presta serveis en un establiment de
l’administració autonòmica de Catalunya, pel simple fet d’utilitzar el castellà per dirigir-se a ella. En aquest
sentit, es pregunta a la consellera de Cultura què pensa de l’assenyalament per motius de llengua als ciutadans
catalans, i si està d’acord amb aquesta actitud d’assenyalar un treballador per motius del lliure ús de les
llengües coocials de Catalunya. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 732, de 16.11.2020, pàg. 53).
Pregunta sobre l’idioma en què es faran les classes de religió islàmica, de 9 de setembre (núm. tram. 314-
09220/12) (BOPC 684, de 18.09.2020, pàg. 50).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb el pla pilot en escoles públiques per impartir
la matèria de Religió Islàmica creat pel Departament d’Educació. Atès que l’Alcorà està escrit en àrab clàssic
i que els musulmans consideren que qualsevol traducció implica deformar les paraules del seu profeta, es
demana en quin idioma es donarà la matèria de Religió Islàmica. Publicació de la resposta del Govern (BOPC
701, de 9.10.2020, pàg. 76).
Pregunta sobre les mesures previstes per a solucionar les incidències informàtiques que afecten les
inscripcions als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, de 30 de setembre (núm. tram.
314-09592/12) (BOPC 701, de 9.10.2020, pàg. 239).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem per saber si el Govern té algun pla per a
solucionar les incidències informàtiques que afecten les inscripcions del nou curs del CPNL, així com reforçar
el professorat per atendre l’augment de la demanda de cursos de català. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 758, de 14.12.2020, pàg. 33).
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc de la crònica agrupa les tramitacions del Parlament que queden al marge dels procediments
legislatius i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es tracta de funcions diverses de la
Cambra que també tracten de la normalització de l’ús social de la llengua, com per exemple la substanciació
d’informes especícs o les compareixences, entre d’altres.
La temàtica lingüística de l’activitat parlamentària de control i impuls desplegada durant aquests mesos que
hem vist als apartats anteriors s’ha completat amb diverses actuacions com són la presentació de l’Informe
de política lingüística del 2019, una declaració institucional, compareixences diverses i la presentació d’una
nova eina lingüística especialitzada: el Diccionari de l’activitat parlamentària.
Diccionari de l’activitat parlamentària
El 2 de desembre, s’ha publicat en línia el Diccionari de l’activitat parlamentària elaborat en coautoria entre
el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència -responsable de les
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 338
relacions entre el Govern i el Parlament- i el Consorci TERMCAT2 per afavorir l’ús correcte del llenguatge
especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial.3
Com en tots els àmbits de la societat, el Parlament té el seu propi llenguatge especialitzat per designar les
gures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris i calia un diccionari
terminològic com el que ja tenen la majoria de parlaments i assemblees legislatives per difondre aquest
llenguatge tècnic. La xació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern
és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua
moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un
mateix àmbit.
L’obra conté més de quatre-cents termes. Cada entrada conté una breu denició del terme i notes explicatives
que aporten informació complementària o que remeten a termes relacionats, per completar la descripció del
concepte. És, a més, un diccionari multilingüe, perquè inclou les formes equivalents del terme català en les
altres llengües ocials a Catalunya, l’occità i l’espanyol, i també en anglès i en francès. En els casos en què
les gures o els procediments del sistema parlamentari català no es corresponen amb els dels sistemes polítics
parlamentaris dels països francòfons i anglòfons, les formes equivalents són una traducció al més entenedora
possible.
La majoria dels termes que es poden consultar al Diccionari són termes tècnics i especícs; però també s’hi
poden trobar denominacions usuals de la pràctica parlamentària (que constitueixen l’argot parlamentari) i
termes del llenguatge polític i periodístic. I és que l’obra recull una terminologia diversa agrupada dins de
sis grans àrees temàtiques: organització i funcionament del Parlament, funció legislativa, funcions d’impuls
i de control de l’acció de govern, funció interventora, tècnica legislativa, i relació amb altres institucions.
La terminologia parlamentària recollida reecteix l’evolució del mateix sistema parlamentari català durant
les darreres dècades. En aquest sentit, alguns dels termes del Diccionari són termes heretats del Parlament
català de la Segona República que encara perviuen, com ara Diputació Permanent, Mesa del Parlament o
Ple del Parlament. D’altres són termes relatius a les institucions d’autogovern, com ara avantprojecte de llei
o conseller del Govern. I d’altres són termes relativament nous, apareguts en l’activitat parlamentària dels
darrers anys, com els derivats de l’aplicació del principi de transparència en les institucions públiques i del
principi d’igualtat i participació en els òrgans polítics de decisió, i que poden resultar més coneguts, com és
el cas del dret d’accés a la informació pública.
Per últim, interessa comentar que la versió en línia del Diccionari s’acompanya de diverses infograes. La
infograa del Saló de Sessions permet conèixer, de manera interactiva, l’espai i els diferents agents que hi
participen. La infograa de la Mesa del Parlament mostra la distribució dels membres d’aquest òrgan rector
de la Cambra i també les altres persones que l’assisteixen durant els plens. I la tercera infograa és una Sopa
de lletres parlamentària que convida a descobrir nous termes del Diccionari.
Declaració institucional
Declaració del Parlament de Catalunya amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, de 22 de
juliol (núm. tram. 401-00040/12) (BOPC 658, de 27.07.2020, pàg. 6).
La seva lectura va tenir lloc en el Ple del 22 de juliol, amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, que
se celebra el 9 d’agost. En el text la Cambra posa de manifest els drets individuals i col·lectius d’aquests pobles
arreu del món i reconeix els pobles indígenes com a “comunitats conformades per l’evolució històrica, sovint
amb una llengua comuna i un sistema de creences històricament compartit, i també, sovint, amb institucions
pròpies” i rebutja la discriminació i la desigualtat que pateixen i la vulneració dels seus drets fonamentals i
col·lectius, alhora que rearma el seu compromís amb aquests drets reconeguts internacionalment.
2 El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume, 19 de desembre de 2019, Blog de la RLD.
3 El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume, 19 de febrer de 2021, Blog Llibres Gencat. El
Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 339
Informes
El Govern tramet al Parlament diferents documents, com ara comunicacions, programes i plans o informació en
general, i més que una forma de control parlamentari es poden considerar un canal d’informació parlamentària.
Tenen per nalitat que el Parlament les pugui conèixer i, si escau, debatre.
Informe de política lingüística corresponent al 2019, lliurat al Parlament el 21 de desembre (núm. tram.
334-00117/12) (BOPC 776, de 25.01.2021, pàg. 154).
D’acord amb l’article 39.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, el 21 de desembre, la
consellera de Cultura va lliurar al Parlament l’Informe de política lingüística 2019 per retre comptes de
l’actuació en matèria de política lingüística.
Elaborat per la Direcció General de Política Lingüística, l’Informe conté les dades que permeten conèixer la
situació de la llengua catalana i de l’occità aranès en diversos àmbits de la societat, i les principals accions
de govern en matèria de política lingüística realitzades durant l’any. Entre les dades que presenta l’informe,
destaca el creixement dels percentatges de coneixement del català entre la població de Catalunya, gairebé
el 36% de la qual ha nascut fora del país. El 94,4% de la població entén el català, el 81,2% el sap parlar, el
85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure.
Compareixences i sessions informatives
El Reglament del Parlament xa compareixences de consellers i alts càrrecs del Govern, que també reben
el nom de sessions informatives quan són dels consellers. La celebració d’aquestes trobades per informar
de l’activitat governamental i donar detalls del desplegament de polítiques públiques permet, en no poques
ocasions, abordar la qüestió de la llengua.
Compareixença de la directora general de política lingüística, per informar sobre els criteris d’inclusió
en el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, de 29 de juliol (núm. tram. 357-00598/12) (BOPC
420, de 23.09.2019, pàg. 17).
Aquesta compareixença té lloc davant la Comissió d’Afers Institucionals el 29 de juliol de 2020, a sol·licitud
del Grup Parlamentari de Ciutadans, i permet a la directora general informar dels criteris que segueixen les
entitats privades sense ànim de lucre que impulsen el català per formar part del cens de foment de la llengua
catalana. Es tracta d’organitzacions diverses que tenen com a objectiu fonamental fomentar la llengua catalana
o bé el fomenten o l’impulsen en el marc dels seus objectius concrets i especícs, que poden ser molt diversos.
De les 242 entitats censades (2019) vint-i-una són especícament de llengua. En conjunt, a més d’impulsar la
llengua del país, aquestes entitats també promouen activitats favorables, actituds positives i favorables envers
el català o bé fan activitats diferents que fan créixer el coneixement o l’ús en la població general o en algun
sector determinat o per a alguns col·lectius concrets als quals s’adrecen.
La directora general recorda que els imperatius negatius que ha patit la llengua catalana al llarg dels segles
ha fet que persisteixi encara avui la necessitat de normalitzar-la, i justica una política activa per revertir
plenament aquesta situació i més atesos els canvis dels últims anys i també per a l’entorn més global. Quant
als criteris per a la inclusió al cens, explica que poden sol·licitar la inclusió les entitats que tenen en els seus
estatuts el foment del català o bé, alternativament, duen a terme activitats que l’impulsen en el seu àmbit
d’actuació. I ho acrediten anualment, ja que se’ls demana una memòria anual que justiqui que han complert la
nalitat de fomentar la llengua l’any anterior. Substanciació de la compareixença (DSPC-C 546, de 29.07.2020).
Sessió informativa de la Comissió de Cultura amb la consellera de Cultura sobre els objectius i les
actuacions del seu departament, de 3 de novembre (núm. tram. 355-00202/12) (BOPC 691, de 29.09.2021,
pàg. 12).
La nova consellera de Cultura compareix davant la Comissió parlamentària de Cultura per explicar els
objectius i les actuacions del seu Departament i al·ludeix al compromís amb la cultura del país en general,
fent unes breus referències a la llengua. Explica el reenfocament del Departament, en primer lloc, des de la
mateixa naturalesa de la cultura, que és essencial, que educa, ensenya, equilibra i fa comunitat, i és un element
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 340
de cohesió social i, en segon lloc, pels valors de la cultura a nivell social. Explica que el Departament té un
pla que incorpora el concepte de la cultura essencial i segura, iniciada amb la declaració de la cultura com
a bé essencial del 22 de setembre, amb el qual el Govern dona prioritat a la cultura i al sector cultural, en
l’context actual d’emergència sanitària.
Durant la major part de la intervenció, la consellera parla d’incentivar i fomentar tot el sector davant de la
crisi de la pandèmia, inclosa la necessitat d’augmentar el fons del foment de l’ús de la llengua catalana, ja
sigui en espais públics i en la vida diària o en el cinema, i en la traducció d’obres literàries. Substanciació de
la sessió informativa (DSPC-C 599, de 2.11.2020).
