Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018

AutorRoser Serra i Albert
CargoCap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya
Páginas341-353
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2018
Roser Serra i Albert
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades entre el juny i el desembre de 2018 per impulsar i controlar
l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i
la política lingüística o que fan referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Second half of 2018
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives passed between June and December 2018, aimed at promoting and
controlling the political and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to multilingualism,
language and language policy, or referring to Catalan language.
Keywords: Catalonia; linguistic law; language policy; language; Catalan.
* Roser Serra i Albert, cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@
gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser. (2019). Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 341-353. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3283
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 342
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
Resolucions aprovades
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
Pregunta oral al Govern a respondre en comissió
Preguntes escrites al Govern
3 Altres iniciatives
Informes:
Compareixences
Sol·licituds d’informació i documentació
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 343
Aquesta crònica comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el segon semestre
de 2018 que tracten de la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, ja sigui directament
o indirectament.1
La informació s’estructura en tres blocs diferenciats: el primer conté les iniciatives parlamentàries d’impuls
de l’acció política i de govern; el segon, les de control de l’acció política i de govern, i el tercer bloc agrupa
altres tipus de procediments parlamentaris.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern
El Parlament impulsa l’acció política i governamental amb procediments reglamentaris diferents dels
procediments legislatius. Aquesta funció de direcció política s’aconsegueix amb les mocions i les resolucions,
uns instruments de pes que obliguen políticament el Govern a informar preceptivament el Parlament a través
d’informes de compliment.
Els darrers sis mesos de 2018 s’han aprovat quatre resolucions que han contribuït a promoure el plurilingüisme,
l’ús d’un llenguatge no sexista, la llengua i la política lingüística, i a la normalització de l’ús social de la
llengua.
Resolucions aprovades
Resolució 55/XII de 25 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre el reforçament de les competències
lingüístiques en anglès (núm. tram. 250-00035/12) (BOPC 174, de 15.10.2018, pàg. 8).
A proposta del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, amb aquesta resolució el Parlament insta
el Govern a:
a) Donar compliment als objectius del marc per al plurilingüisme aprovat el 2013 i promoure que els centres
del Servei d’Educació de Catalunya imparteixin uns mínims dels continguts del currículum en llengua
estrangera, en funció del context sociolingüístic del centre i d’acord amb la seva autonomia.
b) Reforçar la formació inicial dels professors en anglès, i millorar la formació permanent especíca
destinada a reforçar les competències lingüístiques en llengua estrangera dels professors d’educació infantil
i primària i de secundària, sobretot dels que hauran d’impartir matèries no lingüístiques en aquesta llengua,
i incrementar-ne l’oferta pública, especialment presencial, així com la seva coordinació.
c) Augmentar la dotació de professors d’anglès per reduir les ràtios a les classes d’aquesta matèria o fomentar
els desdoblaments i els agrupaments per nivell lingüístic.
d) Fomentar els programes de suport a la certicació del coneixement de llengües estrangeres en diversos
ensenyaments, inclosos els cicles formatius, mitjançant organismes col·laboradors com les escoles ocials
d’idiomes.
e) Promoure els intercanvis i les estades a l’estranger tant dels professors com dels alumnes dels centres
educatius, posant a disposició els recursos necessaris per a ajuts a l’estudi a l’estranger per tal de millorar-ne
l’accés, i facilitar i difondre la informació sobre els programes i les oportunitats que ofereix la Unió Europea
en aquest sentit, i fomentar la participació en aquests programes i llur aprotament.
f) Garantir un increment de places disponibles en les escoles ocials d’idiomes en què en faltin, sobretot en
les llengües més sol·licitades –com ara l’anglès–, i també la suciència d’ajuts d’aquests ensenyaments de
règim especial i no obligatoris, per a millorar-ne l’accés.
g) Fomentar l’emissió de continguts audiovisuals en versió original subtitulada en els mitjans de comunicació
públics de Catalunya amb l’objectiu d’afavorir l’aprenentatge de l’anglès.
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules
següents: “llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 344
Resolució 143/XII de 6 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre les mesures per a evitar les
conductes i les expressions sexistes en la tasca institucional (núm. tram. 250-00111/12) (BOPC 202, de
16.11.2018, pàg. 5).
Amb la resolució, el Parlament insta el Govern a:
a) Reforçar les mesures que garanteixen l’ús d’un llenguatge no sexista en la seva tasca institucional i
assegurar que els membres del Govern i de l’Administració de la Generalitat no incorrin en conductes i
expressions que puguin ésser considerades sexistes, tal com disposa el Codi de conducta dels alts càrrecs i
del personal directiu de l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic.
b) Garantir, en el cas que membres del Govern o alts càrrecs de la Generalitat incorrin en conductes i
expressions que puguin ésser considerades sexistes, que s’adopten les mesures sancionadores corresponents,
d’acord amb el que estableixen el capítol II del títol VII de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la secció tercera del capítol V de la Llei 17/2015,
del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, i que s’assumeixen les responsabilitats polítiques que
pertoquin i siguin necessàries.
Resolució 189/XII de 28 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre la convocatòria del Consell
Social de la Llengua de Signes Catalana (núm. tram. 250-00364/12) (BOPC 218, de 7.12.2018, pàg. 15).
Amb aquesta resolució, el Parlament insta el Govern a convocar com a mínim dues vegades l’any el Consell
Social de la Llengua de Signes Catalana, tal com estableix l’article 7.1 del Decret 142/2012, del 30 d’octubre,
del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana i d’atribució de funcions en matèria de política lingüística
de la llengua de signes catalana, en compliment de l’article 11 de la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua
de signes catalana.
Resolució 92/XII d’11 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre la priorització de l’agenda social i la
recuperació de la convivència (núm. tram. 255-00001/12) (BOPC 177, de 18.10.2018, pàg. 13).
Aquesta resolució va ser aprovada després del debat general sobre la priorització de l’agenda social i la
recuperació de la convivència i tracta de diverses qüestions relacionades amb la llengua dins de diferents
apartats: apartat IV, sobre la igualtat; apartat VI, sobre l’ensenyament, i apartat X, sobre la cultura i la llengua.
A l’apartat IV, sobre la igualtat, el Parlament: a) es compromet a fomentar la igualtat d’oportunitats per a totes
les persones, independentment del gènere, l’orientació sexual, la llengua, l’origen, el context socioeconòmic
i sociocultural, i de qualsevol altra condició social o personal, com a eina fonamental per a la cohesió social
del país.
A l’apartat VI, sobre l’ensenyament, el Parlament aborda el respecte a totes les idees en democràcia, i en
aquest sentit: g) expressa el seu suport al model educatiu de Catalunya, pel qual no se segrega els alumnes
per raons lingüístiques, i treballa des del respecte a la diversitat i a la convivència d’una manera integral i
inclusiva. El Parlament insisteix en la importància de continuar garantint l’aprenentatge del català i el castellà
com a llengües ocials de Catalunya –i també l’aranès a l’Aran– i el ple coneixement d’aquestes dues llengües
en acabar l’ensenyament obligatori, i així mateix, i de manera progressiva, d’una tercera llengua.
Finalment, a l’apartat X, sobre la cultura i la llengua, el Parlament considera que el coneixement, el
reconeixement i la promoció de totes les llengües europees, com a patrimoni compartit de la ciutadania del
continent, és un termòmetre del grau d’adhesió de la societat als valors d’Europa, i que el plurilingüisme
enriqueix les persones i multiplica llur capacitat comunicativa en un món globalitzat.
En aquest sentit, la cambra insta el Govern a: a) continuar la política lingüística de foment del català i garantir
a la població adulta l’accés i l’aprenentatge de la llengua catalana, i també continuar la política lingüística de
foment de l’aranès, com a elements d’acollida, d’integració, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social, i b)
situar la cultura com a base de la cohesió social i fomentar la creació, la participació i el gaudi de la cultura
en tot el territori i a l’abast de tothom.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 345
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern
El Parlament també controla l’acció política i de govern amb els instruments que preveu el seu Reglament
i que actuen de contrapès entre el poder executiu i el legislatiu. Demana explicacions sobre les actuacions
dutes a terme, o bé sobre el capteniment en matèries i polítiques de la seva competència, sense que això
impliqui qüestionar la relació de conança atorgada a inicis de la legislatura en el debat d’investidura.
Es tracta bàsicament de preguntes que els grups parlamentaris plantegen per demanar informació o
explicacions sobre una qüestió determinada i que poden ser de diferents tipus segons quin sigui el format
que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen (davant del Ple o en comissió parlamentària) o el
destinatari (el president o els membres del Govern).
El segon semestre de 2018 s’ha plantejat un gran nombre de preguntes al Govern, tant orals en el Ple i en
comissió com escrites, que han tractat majoritàriament sobre aspectes relacionats amb l’ús de la llengua
a l’escola i, en menor mesura, sobre les sancions lingüístiques, les ajudes a empreses que incorporen la
llengua catalana en els seus productes, el Premi Joventut, la internacionalització de l’Institut Ramon Llull o
aspectes més transversals de la llengua i la política lingüística.
Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
Pregunta sobre l’ús de les llengües a l’escola, de 5 de novembre (núm. tram. 310-00054/12) (BOPC 195, de
9.11.2018, pàg. 48).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per conèixer l’ús de les llengües a l’escola. El grup explica
en sessió plenària que la majoria de les famílies catalanes volen un ensenyament en català, espanyol i anglès,
i només el 14,4% dels catalans volen l’actual model d’immersió lingüística. Apunta que hi ha un consens
del 85,6% en contra de la immersió lingüística, per la qual cosa demana al conseller què pensa fer per
garantir que tots els alumnes estudiïn en tres llengües vehiculars, com volen la majoria dels catalans. En la
intervenció també es parla del cos d’inspectors i dels projectes lingüístics de centre.
En representació del Govern, el conseller explica que el model lingüístic de l’escola catalana té una normativa,
té una llei que el deixa molt clar, i que no es pot modicar si no es modica la llei o la normativa, cosa que
el Departament no pensa fer. Per tant, tres llengües vehiculars, segons aquest concepte estricte, no hi són i
no hi seran, perquè la llei en aquest moment no ho permet. El conseller recorda que el Departament creu en
l’autonomia de centre i en la llibertat del professorat, que creu en l’esperit crític de l’alumnat, i fa al·lusió al
cos d’inspectors regulat a la LEC i als projectes lingüístics de centre, que són un exemple de l’autonomia de
centre. Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P 25, de 7.11.2018, pàg. 41).
Pregunta oral al Govern a respondre en comissió
Pregunta sobre l’ús sexista del llenguatge en una cançó que van cantar alumnes de l’Escola Torrent de Can
Carabassa, de Barcelona, en la celebració del Carnestoltes, de 13 de febrer (núm. tram. 311-00098/12)
(BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 37).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber quin és el capteniment del Departament
d’Ensenyament envers el fet que els polítics homes se’ls anomeni pel seu cognom i la política dona, pel seu
nom. Demana quines mesures pensen prendre per evitar l’ús sexista del llenguatge a les escoles. Publicació
de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 37). Substanciació de la
iniciativa (DSPC-C 113, de 20.11.2018, pàg. 46).
Preguntes sobre el quadernet informatiu de l’Escola Marià Fortuny, de Reus (Baix Camp), de 20 de setembre
(núm. tram. 311-00621/12 i 311-00622/12) (BOPC 167, de 5.10.2018, pàg. 49).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja dues preguntes en relació amb el quadernet informatiu del curs
2017-2018 de l’Escola Marià Fortuny de Reus, que al punt 4 diu: “Cal que demaneu hora per escrit mitjançant
l’agenda del vostre ll/a. A Educació Infantil, heu de demanar hora directament a la mestra. Si no parleu o
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 346
enteneu el català cal que assistiu a l’entrevista acompanyats d’una persona que pugui traduir. Si no coneixeu
cap persona que us pugui fer de traductor/a informeu al tutor/a.”
Concretament, el Grup vol saber: per què aquest quadernet obvia una de les llengües ocials de Catalunya
i tracta l’espanyol com una llengua estrangera (núm. tram. 311-00621/12). Atès l’escàndol que va suposar
aquest paràgraf, l’Escola Marià Fortuny va fer un comunicat (en espanyol i català) de recticació i
disculpes on s’armava que aquest paràgraf consta al quadernet des de fa tres anys, perquè el Departament
d’Ensenyament no ha fet res per vetllar que les famílies puguin fer les reunions en qualsevol de les llengües
ocials (núm. tram. 311-00622/12). Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 113, de 20.11.2018, pàg. 53).
Preguntes escrites al Govern
Preguntes sobre els centres educatius que han passat de centre de màxima complexitat a centre de complexitat
alta el curs 2017-2018, de 7 de febrer (tram. núm. 314-00265/12, 314-00266/12, 314-00267/12, 314-
00268/12, 314-00269/12, 314-00283/12, 314-00284/12 i 314-00285/12) (BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 57).
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar planteja vuit preguntes en relació amb els centres que
han vist modicat el seu caràcter de centre de màxima complexitat a centre de complexitat alta per al curs
2017-2018.
En concret, es demana: informació sobre quins són els centres escolars (per nom i municipi del centre) (núm.
tram. 314-00265/12); els motius pels quals el Departament els està modicant (núm. tram. 314-00266/12);
els criteris que avalen la modicació (núm. tram. 314-00267/12); les conseqüències de la decisió en termes
de recursos, i si es preveu una disminució del professorat i del nançament (núm. tram. 314-00268/12); les
característiques que requereix un centre educatiu per tenir reconeguda aquesta consideració (núm. tram. 314-
00269/12); quants centres escolars de màxima complexitat hi ha a Catalunya i el detall de quins són públics
i quins són concertats, i els municipis de pertinença (núm. tram. 314-00283/12); quants centres escolars de
complexitat alta hi ha a Catalunya i el detall de quins són públics i quins són concertats, i els municipis de
pertinença (núm. tram. 314-00284/12), i, nalment, quants instituts escola hi ha a Catalunya i quins estan
situats en entorns d’alta complexitat, amb el detall també de quins són públics i quins són concertats, i els
municipis de pertinença (núm. tram. 314-00285/12).
En la resposta conjunta el Departament d’Ensenyament explica, entre altres qüestions, que, juntament amb el
Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, disposen
d’una oferta de tallers que tenen com a objectius la promoció, la millora de l’aprenentatge i l’ús de la llengua
catalana dels pares i mares de l’alumnat nouvingut o d’origen estranger. Publicació de la suspensió de la
tramitació (art. 155 CE) (BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 57). Publicació de la resposta del Govern (BOPC
144, de 10.09.2018, pàg. 55) i correcció d’errades de publicació (BOPC 154, de 21.09.2018, pàg. 27).
Preguntes sobre els centres educatius d’alta complexitat, de 15 de febrer (núm. tram. 314-00450/12, 314-
00451/12, 314-00452/12, 314-00453/12, 314-00454/12, 314-00455/12, 314-00456/12, 314-00457/12,
314-00458/12, 314-00459/12, 314-00460/12, 314-00461/12, 314-00462/12, 314-00463/12, 314-00464/12,
314-00465/12, 314-00466/12, 314-00467/12, 314-00468/12, 314-00469/12, 314-00470/12 i 314-00471/12)
(BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 159).
El Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem planteja una bateria de vint-i-una preguntes en relació
amb els centres educatius d’alta complexitat per saber: quantes escoles i quants instituts considerats d’alta
complexitat hi ha a Catalunya (núm. tram. 314-00450/12 i 314-00451/12, respectivament); quants alumnes hi
ha a les escoles i als instituts d’alta complexitat (núm. tram. 314-00452/12 i 314-00453/12, respectivament);
quins són els criteris per determinar que un centre educatiu és d’alta complexitat (núm. tram. 314-00454/12);
quines mesures especíques s’hi apliquen (núm. tram. 314-00455/12); a quins municipis estan ubicats (núm.
tram. 314-00456/12); quan es renova la comprovació (núm. tram. 314-00457/12); si es realitzen actuacions
transversals amb altres departaments (núm. tram. 314-00458/12); si són tots de titularitat pública (núm. tram.
314-00459/12); si es vincula centre d’alta complexitat amb fracàs o abandonament escolar i les dades que
es poden oferir sobre aquesta qüestió (núm. tram. 314-00460/12); els resultats de proves de competències
bàsiques en aquests centres (núm. tram. 314-00461/12); la ràtio professor-alumne a les escoles i als instituts
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 347
d’alta complexitat (núm. tram. 314-00462/12 i 314-00463/12, respectivament); si l’alumnat rep ajudes
especíques per a sortides i colònies (núm. tram. 314-00464/12); si l’alumnat rep ajudes per a activitats
extraescolars (núm. tram. 314-00465/12); si els centres d’alta complexitat reben ajudes per a llibres de text
(núm. tram. 314-00466/12); si els centres que no són d’alta complexitat reben ajudes per a llibres de text
(núm. tram. 314-00467/12); quants estan ubicats en barracots (núm. tram. 314-00468/12); quin percentatge
de l’alumnat rep beques menjador (núm. tram. 314-00469/12); el nombre de centres que participen al
programa Escola Nova 21 (núm. tram. 314-00470/12), i, nalment, els recursos per a persones nouvingudes
de què disposen els centres d’alta complexitat (núm. tram. 314-00471/12).
Igual que en les preguntes anteriors, el Departament d’Ensenyament les respon conjuntament i explica, entre
altres qüestions, que, juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies, disposen d’una oferta de tallers que tenen com a objectius la promoció, la
millora de l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana dels pares i mares de l’alumnat nouvingut o d’origen
estranger. Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 159).
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 144, de 10.09.2018, pàg. 128).
Pregunta sobre l’ús sexista del llenguatge en una cançó que van cantar alumnes de l’Escola Torrent de Can
Carabassa, de Barcelona, en la celebració del Carnestoltes, de 13 de febrer (núm. tram. 314-00405/12)
(BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 135).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb una cançó cantada el 9 de febrer de 2018, a
l’Escola Torrent Can Carabassa (Horta), per nens de curta edat a la celebració del Carnestoltes: “El dia 1
d’octubre / la gent va voler votar / i les urnes amagades / al nal es van trobar / Puigdemont és a Brussel·les,
consellers a la presó / l’Iceta balla que balla / i la Inés de mal humor.” En aquest sentit, el grup vol saber quin
és el capteniment del Departament d’Ensenyament envers el fet que els polítics homes se’ls anomeni pel seu
cognom i la política dona, pel seu nom, i quines mesures pensen prendre per evitar l’ús sexista del llenguatge
a les escoles. Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 21, de 23.02.2018, pàg. 135).
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 141, de 3.08.2018, pàg. 94).
Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre el nombre de docents amb domini de l’anglès que hagin
impartit matèries no lingüístiques en anglès en els centres educatius, de 22 de febrer (núm. tram. 314-
00627/12) (BOPC 29, de 2.03.2018, pàg. 135).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quin és el nombre de docents amb
domini d’anglès per impartir matèries no lingüístiques en aquesta llengua als centres escolars de Catalunya
des de l’any 2010 ns a l’any 2018 (desglossament de les dades per titularitat de centres). Publicació de la
suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 29, de 2.03.2018, pàg. 135). Publicació de la resposta del
Govern (BOPC 149, de 17.09.2018, pàg. 75).
Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre els recursos destinats a fomentar l’aprenentatge de les
llengües estrangeres, de 22 de febrer (núm. tram. 314-00628/12) (BOPC 29, de 2.03.2018, pàg. 136).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quins recursos destina el Govern al
foment de l’aprenentatge de les llengües estrangeres a Catalunya. Publicació de la suspensió de la tramitació
(art. 155 CE) (BOPC 29, de 2.03.2018, pàg. 136). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 149, de
17.09.2018, pàg. 75).
Preguntes sobre el Programa experimental de suport a la certicació dels coneixements de llengües
estrangeres, de 22 de febrer (núm. tram. 314-00630/12, 314-00631/12 i 314-00632/12). (BOPC 29, de
2.03.2018, pàg. 137).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar en relació amb el Programa experimental de
suport a la certicació dels coneixements de llengües estrangeres en determinats ensenyaments, creat el 2017
pel Govern, que preveu que els centres que hi participin disposin del suport i l’assessorament de les Escoles
Ocials d’Idiomes que els permetin dissenyar actuacions adequades al seu context, i que el professorat rebi
una formació especíca. Concretament, el grup fa tres preguntes per saber: quins centres escolars formen
part del programa (núm. tram. 314-00630/12); quants alumnes s’estan beneciant d’aquest programa (núm.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 348
tram. 314-00631/12), i, nalment, quants docents han rebut una formació especíca, de quin tipus i amb
quins resultats (núm. tram. 314-00632/12). Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC
29, de 2.03.2018, pàg. 138). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 149, de 17.09.2018, pàg. 78).
Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre les actuacions per a estimular la motivació i el rendiment
dels alumnes en les matèries de llengües estrangeres, de 22 de febrer (núm. tram. 314-00633/12) (BOPC 29,
de 2.03.18, pàg. 139).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quines actuacions s’estan portant
a terme per estimular la motivació i el rendiment de l’alumnat en les matèries de llengües estrangeres.
Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 29, de 2.03.2018, pàg. 139). Publicació de
la resposta del Govern (BOPC 149, de 17.09.18, pàg. 78).
Preguntes sobre les sancions lingüístiques tramitades en el període 1999-2017, de 19 de març (núm. tram.
314-00854/12, 314-00856/12, 314-00857/12, 314-00858/12, 314-00859/12, 314-00860/12 i 314-00861/12)
(BOPC 51, de 6.04.2018, pàg. 36).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja set preguntes sobre sancions lingüístiques per saber: el nombre
d’expedients sancionadors, actuacions, actes i inspeccions per aplicar les sancions lingüístiques previstes a la
Llei de política lingüística i la Llei del Codi de consum de Catalunya, tramitats entre el 1999 i el 2017, ambdós
inclosos (núm. tram. 314-00854/12); el nombre d’expedients que s’hagin tramitat d’oci, a partir de denúncies
de persones físiques i de persones jurídiques, amb informació desglossada per any (núm. tram. 314-00855/12,
314-00856/12 i 314-00857/12, respectivament); les sancions a cada municipi (núm. tram. 314-00858/12);
les quantitats recaptades, desglossades per any i per municipi (núm. tram. 314-00859/12 i 314-00860/12,
respectivament), i, nalment, la relació de recursos destinats per la Generalitat a tramitar els expedients
sancionadors (núm. tram. 314-00861/12). Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 51,
de 6.04.2018, pàg. 36). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 144, de 10.09.2018, pàg. 161).
Preguntes sobre el projecte lingüístic de diferents centres educatius i les assignatures no lingüístiques
impartides en espanyol i en anglès, de 3 d’abril (núm. tram. 314-00942/12 a 314-00961/12) (BOPC 56, de
13.04.2018, pàg. 50 i següents).
Bateria de preguntes plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans sobre el projecte lingüístic de diferents
centres educatius, demanats per Serveis Territorials, per saber quines assignatures no lingüístiques són
impartides en espanyol i en anglès el curs 2016-2017: del Baix Llobregat (núm. tram. 314-00942/12 i 314-
00943/12); de la Catalunya Central (núm. tram. 314-00944/12 i 314-00945/12); de Lleida (núm. tram. 314-
00946/12 i 314-00947/12); de Tarragona (núm. tram. 314-00948/12 i 314-00949/12); del Vallès Occidental
(núm. tram. 314-00950/12 i 314-00951/12); de Barcelona Comarques (núm. tram. 314-00952/12 i 314-
00953/12); de Girona (núm. tram. 314-00954/12 i 314-00955/12); del Maresme - Vallès Oriental (núm. tram.
314-00956/12 i 314-00957/12); de les Terres de l’Ebre (núm. tram. 314-00958/12 i 314-00959/12), i del
Consorci d’Educació de Barcelona (núm. tram. 314-00960/12 i 314-00961/12). Publicació de la suspensió de
la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 56, de 13.04.2018, pàg. 50). Publicació de la resposta del Govern (BOPC
149, de 17.09.2018, pàg. 126 i 127).
Pregunta sobre els criteris per a atorgar subvencions a les empreses que incorporen la llengua catalana en
productes tecnològics, de 19 d’abril (núm. tram. 314-01109/12) (BOPC 65, de 27.04.2018, pàg. 49).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar en relació amb el videojoc de Mango
Protocol, SL Agatha Knife, en què la protagonista s’inventa la religió del “carnivorisme” per convèncer els
animals que la seva mort els conduirà a la felicitat eterna. En el videojoc es pot veure com la menor tortura
els animals. Aquest videojoc ha rebut una subvenció del Departament de Cultura dins del marc de les ajudes
atorgades a empreses que incorporen la llengua catalana en els productes tecnològics.
En aquest sentit, el Grup planteja diferents preguntes, una de les quals fa referència als criteris del Govern per
concedir subvencions a empreses que incorporen la llengua catalana en productes tecnològics i a l’existència
d’uns criteris per a la concessió d’aquestes subvencions que prevalguin per sobre d’uns altres, i, en cas
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 349
armatiu, l’especicació d’aquests criteris. Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC
65, de 27.04.2018, pàg. 49). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 141, de 3.08.2018, pàg. 202).
Preguntes sobre la planicació davant l’augment d’alumnes i la manca de personal docent en l’educació
secundària obligatòria, de 24 d’abril (núm. tram. 314-01145/12 i altres) (BOPC 69, de 4.05.2018, pàg. 27).
El Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem planteja sis preguntes en relació amb la Resolució
ENS/763/2018, de 12 d’abril, de convocatòria de concurs públic per formar part de la borsa de treball per
prestar serveis amb caràcter temporal, com a personal interí docent, en centres públics dependents del
Departament d’Ensenyament (publicada al DOGC de 20 d’abril), que permet que s’apuntin a les llistes
docents sense tenir aprovat el màster de formació del professorat de secundària i batxillerat, i comprèn,
entre d’altres, aquells graduats que vulguin fer classes de Francès, Llengua Catalana i Llengua Castellana
a qualsevol institut públic de Catalunya, i també especialistes en Llengua Alemanya, Llengua Aranesa i
Llengua Italiana.
Concretament, el Grup pregunta sobre: la planicació i les mesures davant l’augment d’alumnes i la
manca de personal docent en l’educació secundària obligatòria (núm. tram. 314-01145/12); la garantia del
desenvolupament correcte de la tasca docent del nou personal que no disposa del màster (núm. tram. 314-
01147/12); la igualtat d’oportunitats dels alumnes pel fet de tenir professors amb el màster de formació o sense
(núm. tram. 314-01148/12); el desprestigi que pot comportar per a la professió docent el fet de contractar
personal qualicat de manera insucient per a la docència (núm. tram. 314-01149/12); la possibilitat que la
borsa de professors interins de les diferents especialitats estigui oberta tot l’any (núm. tram. 314-01151/12),
i la possibilitat que mestres d’educació primària ocupin temporalment places de secundària (núm. tram.
314-01153/12). Publicació de la suspensió de la tramitació (art. 155 CE) (BOPC 69, de 4.05.2018, pàg. 27).
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 149, de 17.09.2018, pàg. 155).
Preguntes sobre la manca de previsió en la provisió de places de docents en l’educació secundària
obligatòria i l’exempció de l’obtenció del màster obligatori de formació del professorat de secundària en
la convocatòria per a cobrir les places d’interins per al curs 2018-2019, de 26 d’abril (núm. tram. 314-
01202/12 a 314-01207/12) (BOPC 69, de 4.05.2018, pàg. 63).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja sis preguntes també sobre la manca de previsions de professorat
de secundària, i argumenta que ja va avisar de forma reiterada durant l’XI legislatura de la manca de previsió
del nombre de places en l’educació secundària obligatòria per a cursos futurs. A la convocatòria de la borsa
de treball per cobrir les places d’interins del curs 2018-2019 publicada al DOGC de 20 d’abril de 2018,
s’eximeix els sol·licitants d’haver obtingut el màster obligatori de formació del professorat de secundària.
Concretament, el Grup pregunta literalment: a què és deguda aquesta manca de previsió respecte a la provisió
de places quan se sabia quin seria el nombre d’alumnes de secundària (núm. tram. 314-01202/12); per què
el Departament no es va coordinar amb les universitats per oferir places sucients del màster obligatori de
formació del professorat de secundària per assegurar-se tenir professors formats per al curs 2018-2019 (núm.
tram. 314-01203/12); el valor del màster obligatori esmentat si durant el curs 2018-2019 hi haurà professors
que no han obtingut el títol (núm. tram. 314-01204/12); com poden garantir que el professorat que accedeix
a les aules durant el curs 2018-2019 té la formació necessària per impartir una educació de qualitat (núm.
tram. 314-01205/12); com pensen pal·liar el greuge comparatiu que suposa el fet que una part del professorat
hagi hagut de cursar obligatòriament un màster de formació del professorat de secundària i una altra part
no (núm. tram. 314-01206/12), i, atès que l’ESO és l’etapa educativa on es concentra més fracàs escolar,
quin és el capteniment del Departament envers el fet que el curs 2018-2019 hi haurà una part del professorat
sense formació en pedagogia i en didàctica (núm. tram. 314-01207/12). Publicació de la suspensió de la
tramitació (art. 155 CE) (BOPC 69, de 4.05.2018, pàg. 63). Publicació de la resposta del Govern (BOPC
154, de 21.09.18, pàg. 75).
Pregunta sobre l’impuls d’iniciatives per a la qualitat i l’excel·lència lingüístiques del 2016 ençà, de 6 de
juny (núm. tram. 314-01567/12) (BOPC 101, de 15.06.2018, pàg. 44).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 350
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quines mesures ha dut a terme el
Govern des del 2016 per impulsar iniciatives vinculades a la qualitat i a l’excel·lència en matèria lingüística.
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 144, de 10.09.2018, pàg. 306).
Pregunta sobre les accions per a fomentar la lectura, la defensa del català, la valoració del castellà i el
domini de l’anglès del 2016 ençà, de 6 de juny (núm. tram. 314-01573/12) (BOPC 101, de 15.06.18, pàg. 47).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quines iniciatives i accions s’han
dut a terme des del 2016 per fomentar la lectura, la capacitat lectora, la defensa del català, la valoració del
castellà i el domini de l’anglès. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 154, de 21.09.18, pàg. 105).
Pregunta sobre les accions per a internacionalitzar l’Institut Ramon Llull del 2016 ençà, de 6 de juny (núm.
tram. 314-01575/12) (BOPC 101, de 15.06.2018, pàg. 47).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quines iniciatives s’han dut a terme
des del 2016 per a la internacionalització de l’Institut Ramon Llull, i concretament les dirigides a la Mediterrània
i a l’Amèrica Llatina. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 144, de 10.09.2018, pàg. 313).
Preguntes sobre les tesis doctorals en català, anglès i espanyol i el Premi Joventut, de 20 de juliol (núm.
tram. 314-02104/12 a 314-02111/12) (BOPC 137, de 27.07.2018, pàg. 73).
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar pregunta en relació amb la Resolució TSF/1608/2018,
de 6 de juliol, que obre la convocatòria dels ajuts a projectes d’estudi i anàlisi en matèria de joventut a
Catalunya, de les beques per a la realització de tesis doctorals en matèria de joventut i del Premi Joventut
per al 2018. L’objecte del Premi Joventut és premiar una tesi doctoral o un treball de nal de carrera o un
màster centrat en la realitat juvenil de Catalunya, i entre els requisits per optar-hi consta que els treballs han
de ser en català.
El Grup manifesta que, malgrat que les universitats tinguin la llengua catalana i la castellana com a llengües
ocials i que l’alumnat pugui presentar treballs i tesis doctorals en les dues llengües, el Premi Joventut deixa
al marge aquells treballs que no s’han presentat en català, i planteja vuit preguntes per saber: quin és el motiu
pel qual només poden optar al premi els treballs escrits en català (núm. tram. 314-02104/12); el nombre
d’alumnes que han presentat la tesi doctoral en català els anys 2016, 2017 i 2018 i, entre aquests, quants han
optat al Premi Joventut (núm. tram. 314-02105/12); el nombre d’alumnes que han presentat la tesi doctoral
en castellà i anglès els tres anys esmentats (núm. tram. 314-02106/12 i 314-02107/12, respectivament); el
nombre d’alumnes que no s’han pogut presentar al Premi Joventut per haver fet la tesi doctoral en castellà
o en anglès (núm. tram. 314-02108/12); les queixes rebudes pels requisits per optar al Premi Joventut (per
quins motius i quines respostes s’ha donat a aquestes queixes) (núm. tram. 314-02109/12), i, nalment, la
participació de la Secretaria d’Universitats i Recerca en la denició del Premi Joventut i la valoració que fa
aquesta secretaria de la convocatòria del premi per part de l’Agència Catalana de la Joventut (núm. tram.
314-02110/12 i 314-02111/12, ambdues publicades al BOPC 141, de 8.08.2018, pàg. 299, i plantejades el 23
de juliol). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 160, de 28.09.2018, pàg. 55, 57 i 58).
Preguntes al Govern sobre diverses qüestions relacionades amb l’habilitació de professors del cos de mestres
de primària per a exercir la docència en l’educació secundària obligatòria, de 30 de juliol (núm. tram. 314-
02180/12 a 314-02184/12) (BOPC 144, de 10.09.2018, pàg. 328).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja cinc preguntes en relació amb l’habilitació de professors del cos
de mestres de primària per impartir docència a l’educació secundària, i concretament per saber: en quina
normativa legal s’empara l’habilitació prevista a la Resolució ENS/862/2018 de 25 d’abril (núm. tram. 314-
02180/12); quina normativa legal empara la resolució esmentada que habilita funcionaris de carrera del
cos de mestres per impartir docència en els dos primers cursos de l’ESO amb caràcter provisional per a les
especialitats de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (núm. tram.
314-02181/12); el fet que la manca de professors d’educació secundària obligatòria acreditats se supleixi
amb mestres de primària que no ho estan (núm. tram. 314-02182/12); els motius pels quals obliga les
direccions dels instituts a reservar places per reconvertir-les perquè hi accedeixin mestres de primària (núm.
tram. 314-02183/12); els efectes en la qualitat de l’ensenyament i en la igualtat d’accés a la funció pública
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 351
del fet d’habilitar mestres de primària perquè exerceixin la docència en l’educació secundària obligatòria,
i la discriminació que suposa per als professors de secundària (núm. tram. 314-02184/12). Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 213, de 30.11.2018, pàg. 49).
Preguntes sobre el quadernet informatiu de l’Escola Marià Fortuny, de Reus (Baix Camp), de 20 de setembre
(núm. tram. 314-02412/12 i 314-02413/12) (BOPC 160, de 28.09.2018, pàg. 88).
El Grup Parlamentari de Ciutadans pregunta en relació amb el quadernet informatiu del curs 2017-2018 de
l’Escola Marià Fortuny de Reus, que al punt 4 diu: “Cal que demaneu hora per escrit mitjançant l’agenda
del vostre ll/a. A Educació Infantil, heu de demanar hora directament a la mestra. Si no parleu o enteneu
el català cal que assistiu a l’entrevista acompanyats d’una persona que pugui traduir. Si no coneixeu cap
persona que us pugui fer de traductor/a informeu al tutor/a”.
En aquest sentit, el Grup planteja dues preguntes per saber: per què aquest quadernet obvia una de les
llengües ocials de Catalunya i tracta l’espanyol com una llengua estrangera (núm. tram. 314-02412/12) i els
motius pels quals no vetlla perquè les famílies puguin fer les reunions a l’escola en qualsevol de les llengües
ocials si l’Escola Marià Fortuny va fer un comunicat (en espanyol i català) de recticació i disculpes on
s’armava que aquest paràgraf consta al quadernet des de fa tres anys (núm. tram. 314-02413/12). Publicació
de la resposta del Govern (BOPC 219, de 7.12.2018, pàg. 38 i 39).
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc conté tramitacions que fa el Parlament al marge dels procediments legislatius i les
funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es tracta de funcions diverses de la cambra que
també tracten de la normalització de l’ús social de la llengua, com ara la substanciació d’informes especícs,
les compareixences o els procediments en exercici del dret de petició, entre d’altres.
En el període que recull aquesta crònica, la cambra catalana ha tractat de la llengua en tramitacions d’inici de
la legislatura, com ara la sessió informativa amb el conseller d’Ensenyament i amb la consellera de Cultura
per explicar els objectius i les actuacions dels departaments respectius, els dies 9 i 10 de juliol (núm. tram.
355-00010/12 i 355-00007/12 respectivament), tramitacions que ja van ser comentades a bastament a la
crònica 70, del primer semestre 2018, per coherència amb la resta de tramitacions inicials. En aquest apartat
es comenta la presentació de l’Informe de política lingüística corresponent al 2017 i un informe especíc
del Síndic de Greuges, dues compareixences, i la dotzena de sol·licituds d’informació i documentació
relacionades amb la llengua i la política lingüística que s’han substanciat, majoritàriament per demanar el
projecte lingüístic dels centres educatius.
Informes:
Informe del Síndic sobre el pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no adoctrinament,
lliurat al Parlament el juliol de 2018 (núm. tram. 360-00006/12) (BOPC 16, de 16.07.2018, pàg. 94).
En aquest informe monogràc, el Síndic fa una aproximació conceptual i jurídica al pluralisme i aborda dues
dimensions clau per a la lluita contra l’adoctrinament a l’escola, el tractament de temes controvertits per als
centres educatius i la conguració no adoctrinadora del currículum ocial, on destaca especialment l’ús de
la llengua catalana a les classes.
Pel que fa al tractament del català a l’escola com a llengua vehicular, l’informe recull: “Un altre grup
d’incidències denunciades al Ministeri d’Educació té a veure amb l’ús de la llengua catalana a les classes,
com si la llengua fos una eina ideològica i partidària. Tant la vehicularitat del català com el model d’immersió
lingüística tenen cobertura, entre d’altres, amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la LEC. Convé posar de
manifest que l’existència d’una controvèrsia partidària al voltant del model lingüístic a l’escola provoca que,
erròniament a criteri d’aquesta institució, es confongui el català a l’escola com a instrument d’adoctrinament
de determinades opcions partidistes. L’article 6.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que “la
llengua pròpia de Catalunya és el català”, previsió que ha estat declarada constitucional per la Sentència
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 352
31/2010, del 28 de juny (interpretada en els termes establerts pels FJ 14). Allò que és propi de Catalunya no
pot tenir la consideració de partidari.”
També s’hi tracta l’actuació d’oci del Síndic després de conèixer l’informe de l’entitat AMES sobre el
possible adoctrinament de l’alumnat de Catalunya a partir dels llibres de text, i constata que els continguts dels
llibres de text respecten els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures establerts a l’ordenament
jurídic, contràriament al que defensa l’informe de l’entitat AMES, la qual en alguns casos cataloga com a
adoctrinadors continguts que apareixen reectits com a tals a l’ordenament jurídic, particularment a l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, com ara el català com a llengua pròpia.
Informe de política lingüística corresponent al 2017, lliurat al Parlament el 29 de novembre de 2018 (núm.
tram. 334-00044/12) (BOPC 223, de 13.12.2018, pàg. 71).
D’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, el mes de novembre la consellera de
Cultura va fer arribar al Parlament l’Informe de política lingüística corresponent al 2017, elaborat per la
Direcció General de Política Lingüística, que conté les dades que permeten conèixer la situació de la llengua
catalana i de l’occità aranès en diversos àmbits de la societat. Concretament, la informació es reparteix
en apartats sobre la situació lingüística, l’acció de govern, la projecció exterior, la llengua de signes
catalana, l’occità –aranès a l’Aran– i el marc legal.
Compareixences
Compareixença de Narcís Garolera, catedràtic de llengua i literatura de la Universitat Pompeu Fabra, davant
la Comissió de Cultura per a informar sobre la necessitat de recuperar el nom tradicional i documentat del
cenobi de Sant Pere de Roda (BOPC 166, de 4.10.2018, pàg. 20).
La compareixença té lloc davant la Comissió de Cultura (núm. tram. 357-00105/12) el 28 de novembre i s’hi
explica la proposta de restitució ocial del nom de l’antic monestir de Sant Pere de Roda, a l’Alt Empordà.
Tinguda de la compareixença (DSPC-C 124, de 28.11.2018, pàg. 25).
Compareixença de la consellera de Cultura sobre el nomenament de Lluís Puig i Gordi com a director del
Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional del Departament de Cultura
(BOPC 166, de 4.10.2018, pàg. 18).
La compareixença té lloc davant la Comissió de Cultura (núm. tram. 355-00024/12) el 31 d’octubre i la
consellera explica el Programa per al desenvolupament dels projectes culturals d’àmbit internacional. En
aquest sentit, recorda que el programa pressupostari 442 fomenta, entre d’altres, la projecció exterior de la
llengua, de la cultura i de la creació catalanes, tant per donar-les a conèixer com per obrir nous horitzons al
talent creatiu i als projectes d’internacionalització de les empreses culturals. Per tant, preveu l’acció de les
empreses culturals, la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes i les relacions internacionals, amb
la participació d’actors de naturalesa diversa.
La consellera explica que el programa neix amb la voluntat d’aprotar millor els recursos i coordinar les
polítiques d’internacionalització del Departament de Cultura i situa el programa pressupostari 442 en el
vèrtex estratègic de les polítiques d’internacionalització de la cultura catalana, del qual es desprèn un conjunt
de partides pressupostàries relacionades amb accions culturals diverses, una de les quals és la promoció de
la llengua catalana. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 95, de 31.10.2018, pàg. 5).
Sol·licituds d’informació i documentació
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials del Baix
Llobregat (núm. tram. 320-00459/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials de la Catalunya
Central (núm. tram. 320-00460/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials de Lleida
(núm. tram. 320-00461/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 353
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials de Tarragona
(núm. tram. 320-00462/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials del Vallès
Occidental (núm. tram. 320-00463/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials de Barcelona
Comarques (núm. tram. 320-00464/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials de Girona
(núm. tram. 320-00465/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials del Maresme
- Vallès Oriental (núm. tram. 320-00466/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials de les Terres
de l’Ebre (núm. tram. 320-00467/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del projecte lingüístic de cada centre educatiu dels Serveis Territorials del Consorci
d’Educació de Barcelona (núm. tram. 320-00468/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de la documentació relativa a les multes lingüístiques imposades a comerços i
empreses del 2000 ençà (núm. tram. 320-00633/12) pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de l’expedient administratiu que ha donat lloc a l’informe del Síndic de Greuges “El
pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no adoctrinament” (núm. tram. 320-00646/12) pel
Grup Parlamentari de Ciutadans.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR