Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Cargo | Ex-cap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, actualment sub-directora general de Relacions Exteriors del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 308-313 |
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2017
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades del juliol al desembre del 2017 per impulsar i controlar l’acció
política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb la llengua i la política lingüística o
que fan referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives passed between July and December 2017, aimed at promoting and con-
trolling the political and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to language and language
policy, or referring to Catalan language.
Keywords: Catalonia; Linguistic Law; language policy; language; Catalan
∗ Roser Serra i Albert, ex-cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals
i amb el Parlament, actualment sub-directora general de Relacions Exteriors del Departament d’Acció Exterior, Relacions
Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat
Citació recomanada: Serra i albert, Roser. «Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017». Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, (juny 2018), p. 308-313. DOI: 10.2436/rld.i69.2018.3115.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 309
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
3 Altres iniciatives
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 310
Aquest article comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el segon semestre
de 2017 que tracten de la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, ja sigui directament
o indirectament.1 En aquest número, el volum de tramitacions és anormalment baix donada la dissolució
anticipada del Parlament de l’onzena legislatura i la celebració d’eleccions el 21 de desembre de 2017 per
les mesures aplicades pel Govern de l’Estat a l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola.
La informació s’estructura en tres blocs diferenciats: el primer conté les iniciatives parlamentàries d’impuls
de l’acció política i de govern; el segon, les de control de l’acció política i de govern; i el tercer bloc agrupa
altres tipus de procediments parlamentaris.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
El Parlament impulsa l’acció política i governamental amb procediments reglamentaris diferents dels
procediments legislatius. Aquesta funció de direcció política s’aconsegueix amb les mocions i les resolucions,
uns instruments de pes que obliguen políticament el Govern a informar preceptivament el Parlament a través
d’informes de compliment.
Els darrers sis mesos de 2017 s’ha aprovat una resolució i una moció que han contribuït a promoure la
llengua i la política lingüística, i a la normalització de l’ús social de la llengua.
Resolucions aprovades
Resolució 815/XI, de 19 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre el reforçament de les competències
lingüístiques en llengua anglesa (núm. tram. 250-00905/11) (BOPC 526, de 29.09.2017, pàg. 11).
Amb aquesta resolució, el Parlament insta el Govern a dur a terme un conjunt d’actuacions sobre la llengua
anglesa. Es tracta de les següents:
a) Donar compliment als objectius del Marc per al plurilingüisme, aprovat el 2013, i promoure que els centres
del Servei d’Educació de Catalunya imparteixin uns mínims del currículum de matèries no lingüístiques en
anglès des de primària ns al batxillerat, amb l’habilitació dels recursos a aquest efecte.
b) Reforçar la formació inicial dels professors de la matèria d’anglès, i millorar la formació permanent
destinada a millorar les competències lingüístiques en llengua estrangera dels professors d’educació infantil
i primària i de secundària, sobretot dels que han d’impartir matèries no lingüístiques en aquesta llengua, i
incrementar-ne l’oferta pública, especialment presencial, i la coordinació.
c) Promoure els intercanvis i les estades a l’estranger dels professors i els alumnes dels centres educatius
catalans, i facilitar i difondre la informació sobre els programes i les oportunitats que ofereix la Unió Europea
en aquest sentit, i fomentar la participació en aquests i el seu aprotament.
d) Garantir un increment de les places disponibles a les escoles ocials d’idiomes de Catalunya en què en
faltin, sobretot en les llengües més sol·licitades —com ara l’anglès—, i també la suciència d’ajuts d’aquests
ensenyaments de règim especial i no obligatoris, per millorar-ne l’accés.
e) Fomentar l’emissió de continguts audiovisuals en versió original subtitulada en els mitjans de comunicació
públics de Catalunya, que afavoreixin l’aprenentatge de l’anglès.
Mocions aprovades
Moció 154/XI, de 8 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre els estatuts del Consorci per a la
Normalització Lingüística (núm. tram. 302-00180/11) (BOPC 511, de 13.09.2017, pàg. 38).
Amb aquesta moció el Parlament insta el Govern a obrir un període de consultes amb els grups parlamentaris,
les entitats municipalistes, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: «llengua catalana», «política
lingüística» o «ús de les llengües». També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules: «llengua», «catalana» o bé «lingüísti*».
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 311
i Comarques per treballar en un text consensuat dels nous estatuts del Consorci per a la Normalització
Lingüística, prèviament al període d’informació pública i, en tot cas, abans que nalitzi aquest període.
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
El Parlament també controla l’acció política i de govern amb els mecanismes que preveu el seu reglament
i que actuen de contrapès entre el poder executiu i el legislatiu. Demana explicacions sobre les actuacions
dutes a terme, o bé sobre el capteniment en matèries i polítiques de la seva competència, sense que això
impliqui qüestionar la relació de conança atorgada a inicis de la legislatura en el debat d’investidura.
Es tracta d’instruments de control que operen al marge dels procediments legislatius: bàsicament preguntes
que els grups parlamentaris plantegen per demanar informació o explicacions sobre una determinada qüestió
i que presenten diferents tipologies segons sigui el format que adopten (escrites o orals), el context on es
plantegen (davant del Ple o en comissió parlamentària) o el destinatari (el president o els membres del
Govern).
El segon semestre de 2017 s’han plantejat diverses preguntes escrites al Govern que han tractat sobre la
llengua i la política lingüística. També es comenta en aquest article una pregunta adreçada a la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre llengua, que s’ha respost oralment en comissió.
Preguntes escrites al Govern
Pregunta al Govern sobre els requeriments i les sancions imposats el 2016 a establiments de Barcelona
perquè no retolen en català, de 3 de gener (núm. tram. 314-08688/11) (BOPC 396, de 28.04.2017, pàg. 114).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber el següent: 1) el nombre de
requeriments que adverteixen de la sanció, que s’han remés a establiments de la ciutat de Barcelona per no
retolar en català durant el 2016, desglossat per activitat de l’establiment i per districtes; 2) els establiments que
han estat sancionats per no retolar en català a la ciutat de Barcelona durant el 2016, desglossat per activitat de
l’establiment i per districtes; 3) l’import de les sancions imposades a establiments de la ciutat de Barcelona
per no retolar en català durant el 2016, desglossat per activitat de l’establiment i per districtes; 4) l’import
recaptat de les sancions imposades a establiments de la ciutat de Barcelona per no retolar en català durant
el 2016, desglossat per activitat de l’establiment i per districtes; 5) els establiments o empreses de la ciutat
de Barcelona que tenen en tramitació en aquest moment o se’ls ha proposat per ser sancionats, desglossat
per activitat de l’establiment i per districtes; i, 6) quants d’aquests expedients s’han obert a instàncies d’una
denúncia de particulars o entitats. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 468, de 17.07.2017, pàg. 50).
Pregunta al Govern sobre les subvencions a persones físiques o jurídiques que acompleixen llur activitat fora
de Catalunya en el pressupost del 2016, 25 de maig (núm. tram. 314-09338/11) (BOPC 428, de 2.06.2017,
pàg. 122).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber si el Govern de la Generalitat ha destinat diners
per a subvencions a persones físiques o jurídiques que desenvolupin la seva activitat fora de Catalunya al
pressupost de 2016. En cas armatiu, el grup també demana informació sobre a quines entitats, per a quines
quantitats i per quin concepte. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 521, de 22.09.2017, pàg. 34).
Pregunta al Govern sobre la garantia legal dels projectes lingüístics dels centres d’ensenyament, de 7 de
juny (núm. tram. 314-09477/11) (BOPC 441, de 16.06.2017, pàg. 73).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber com garanteix el Govern la
legalitat dels projectes lingüístics dels centres educatius adscrits o que formen part del Servei d’Educació de
Catalunya. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 528, de 2.10.2017, pàg. 30).
Pregunta al Govern sobre la legalitat del projecte lingüístic d’algun centre d’ensenyament en què el català
no fos llengua vehicular, de 7 de juny (núm. tram. 314-09478/11) (BOPC 441, de 16.06.2017, pàg. 74).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 312
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber si el Govern considera que
s’adapta a la legalitat un projecte lingüístic d’un centre educatiu del Servei d’Educació de Catalunya en què
el català, com a llengua ocial, no tingui presència com a llengua vehicular en l’horari lectiu. Publicació de
la resposta del Govern (BOPC 528, de 2.10.2017, pàg. 34).
Pregunta al Govern sobre la legalitat del projecte lingüístic d’algun centre d’ensenyament en què el castellà
no fos llengua vehicular, de 7 de juny (núm. tram. 314-09479/11) (BOPC 441, de 16.06.2017, pàg. 74).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber si el Govern considera que
s’adapta a la legalitat un projecte lingüístic d’un centre educatiu del Servei d’Educació de Catalunya en què
el castellà, com a llengua ocial, no tingui presència com a llengua vehicular en l’horari lectiu. Publicació de
la resposta del Govern (BOPC 528, de 2.10.2017, pàg. 34).
Pregunta al Govern sobre les actuacions iniciades arran de la detecció d’elements contraris a la legalitat
en el projecte lingüístic d’algun centre d’ensenyament, de 7 de juny (núm. tram. 314-09480/11) (BOPC 441,
de 16.06.2017, pàg. 75).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber quines actuacions posa en marxa
el Govern de la Generalitat quan detecta que un projecte lingüístic d’un centre educatiu del Servei d’Educació
de Catalunya conté algun element contrari a la legalitat. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 528,
de 2.10.2017, pàg. 34).
Pregunta al Govern sobre els centres educatius de primària que empren el castellà com a llengua vehicular
d’assignatures troncals, de 7 de juny (núm. tram. 314-09481/11) (BOPC 441, de 16.06.2017, pàg. 75).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber a quins centres educatius
d’educació primària del Servei d’Educació de Catalunya el castellà té presència vehicular per a impartir
assignatures troncals dins de l’horari lectiu. El grup també demana d’especicar el nombre del centre, la
titularitat i el municipi, comarca i província on s’ubica. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 528, de
2.10.2017, pàg. 35).
Pregunta al Govern sobre els centres educatius de secundària que empren el castellà com a llengua vehicular
d’assignatures troncals, de 7 de juny (núm. tram. 314-09482/11) (BOPC 441, de 16.06.2017, pàg. 76).
Plantejada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya per saber a quins centres educatius
d’educació secundària del Servei d’Educació de Catalunya el castellà té presència vehicular per impartir
assignatures troncals dins de l’horari lectiu. En aquest sentit, també es demana d’especicar el nombre del
centre, la seva titularitat i el municipi, comarca i província d’ubicació. Publicació de la resposta del Govern
(BOPC 528, de 2.10.2017, pàg. 35).
Pregunta al Govern sobre la valoració com a mèrit d’un nivell de català superior a l’exigit en la darrera
convocatòria d’oposicions a l’escala bàsica del cos de bombers, de 4 de juliol (núm. tram. 314-09732/11)
(BOPC 468, de 17.07.2017, pàg. 172).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot sobre la darrera convocatòria d’oposicions al cos
de bombers, per saber si en relació amb els criteris de valoració de mèrits emprats a la darrera convocatòria
d’accés (81/16) a l’escala bàsica, es va valorar com a mèrit el fet de tenir un nivell de català superior al
mínim exigit (B2 en el cas de bomber de l’escala bàsica). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 535,
de 16.10.2017, pàg. 12).
Pregunta a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Pregunta a la presidenta en funcions del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals a respondre oralment en comissió sobre la col·laboració entre els mitjans públics dels territoris
amb què es comparteixen la llengua, la història i la cultura, de 12 de setembre (núm. tram. 322-00181/11)
(BOPC 515, de 15.09.2017 pàg. 34).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 313
El Grup Parlamentari de Junts pel Sí pregunta sobre la col·laboració entre els mitjans públics dels territoris
que comparteixen la llengua, plantejada en els termes següents: «En diferents ocasions hem tingut notícies
de l’interès de la CCMA per aprofundir i estendre, més enllà de la reciprocitat, els àmbits de col·laboració
entre els mitjans públics de comunicació dels territoris amb els que compartim llengua, història i cultura. En
quin moment es troba aquest projecte i quina és la seva valoració».
En la resposta s’explica que la corporació fa anys que treballa per reforçar aquests vincles i la col·laboració
amb els Països Catalans, territoris que comparteixen llengua, història i cultura. De fet, en una darrera
iniciativa es va proposar a la corporació valenciana recent creada i a IB3, crear un canal de televisió compartit
per emetre continguts produïts per les tres televisions de parla catalana i que es difondria per IP. Aquesta
iniciativa ha de ser conjunta, i de reciprocitat plena a cadascuna de les televisions de les Illes, del País
Valencià i de Catalunya. Tal com es va proposar el 2015, es treballa en la creació d’un consorci format per
IB3, la corporació valenciana i la corporació catalana, amb l’objectiu de col·laborar en tot allò que pugui
ser, i al màxim nivell, des de la producció de continguts de forma comuna, per exemple, ns a la xarxa de
corresponsals que es podrien compartir, passant per la col·laboració tècnica i per serveis compartits. També
s’explica que es produeixen les circumstàncies polítiques per permetre anar molt més enllà amb informatius
que abastin tot el territori, col·laboracions internacionals o bé cobertures conjuntes. En aquesta línia, cal
interpretar el reforç de la delegació de la Televisió de Catalunya al País Valencià. Per últim, també es remarca
la necessitat que aquesta col·laboració es faci des del respecte més absolut a les realitats catalana, valenciana
i balear i de la plena igualtat de totes les parts; amb plena reciprocitat i, sobretot, de forma consensuada entre
els tres governs per garantir-ne la consolidació. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 521, de 15.09.2017,
pàg. 32).
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc conté tramitacions que assumeix el Parlament al marge dels procediments legislatius
i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es corresponen a funcions diverses que
assumeix la Cambra que també han comportat la normalització de l’ús social de la llengua, com per exemple
la substanciació d’informes especícs, les compareixences o els procediments en exercici del dret de petició,
entre d’altres.
En el període d’anàlisi, és a dir, els darrers sis mesos de 2017, la cambra catalana ha tingut coneixement de
l’Informe de política lingüística 2016 i també ha substanciat una sol·licitud d’informació.
Informes:
Informe de política lingüística 2016 (núm. tram. 334-00090/11) (BOPC 555, de 30.11.2017, pàg. 246).
Aquest Informe, elaborat per la Direcció General de Política Lingüística, conté les actuacions més rellevants
en matèria de política lingüística desplegades pels departaments de la Generalitat, alhora que inclou dades
estadístiques per conèixer la situació de la llengua catalana en diversos àmbits de la societat. Concr etament,
la informació es reparteix en apartats sobre la situació lingüística, l’acció de govern, la projecció
exterior, la llengua de signes catalana, l’occità, aranès a l’Aran; i el marc legal.
A diferència d’altres anys, el 2017 no va tenir lloc l’habitual acte de lliurament de l’Informe al Parlament
per part del conseller de Cultura, sinó que el va presentar la directora general de Política Lingüística, que va
destacar que el 35,1% de la població adulta que actualment viu a Catalunya és nascuda fora, un percentatge
que s’ha mantingut estable des del 2008 i que condiciona les polítiques i el nivell de coneixement i ús de la
llengua.
Sol·licitud d’informació i documentació
Sol·licitud d’una còpia dels projectes lingüístics dels centres d’ensenyament (núm. tram. 320-00401/11)
sol·licitat pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.
