Crònica parlamentària de Catalunya

AutorRoser Serra i Albert
CargoCap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals, de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya
Páginas236-249

Page 236

Aquesta secció de la Revista ofereix un repàs de les tramitacions parlamentàries de l’any 2013 que han tractat d’aspectes relacionats amb la llengua i la política lingüística o que contenen referències al català, tot i incloure altres matèries.1La informació de la present crònica s’estructura en tres blocs: els dos primers tracten de les iniciatives parlamentàries aprovades d’acord amb la funció de la Cambra d’impulsar i controlar l’acció política i de govern; i el tercer bloc analitza altres tipus de procediments.

1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern

El Parlament, a banda de legislar, també impulsa l’acció política i de govern per mitjà de mecanismes reglamentaris que li atorguen una funció que configura contrapesos de poder (checks and balances). En aquest sentit, a continuació es comenten les mocions i les resolucions referides a la llengua catalana, i que impulsa el Govern a actuar per assolir millores en aquest terreny, aprovades per la Cambra durant l’any 2013.

Resolucions aprovades:

Resolució 22/X de 14 de març, del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova l’Informe de fiscalització 18/2012, referent al Consorci per a la Normalització Lingüística, corresponent al 2010 (núm. tram. 256-00035/09 ), (BOPC 51, de 2.04.2013, pàg. 10, també publicat al DOGC 6349, de 5.04.2013, pàg. 1).

Amb aquesta resolució s’aprova l’Informe de fiscalització 18/2012, referent al Consorci per a la Normalització Lingüística , exercici del 2010 (núm. tram. 256-00035/09 ), elaborat el juliol de 2012 per la Sindicatura de Comptes, i el Parlament insta el Govern a emprendre les accions que recomana l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes i la gestió econòmica del sector públic català, amb vistes a resoldre les deficiències observades en la gestió del CNL.

Substanciació de l’informe a la Comissió parlamentària de la Sindicatura de Comptes ( DSPC-C 50, de
12.03.2013 pàg. 17; i DSPC-C 51, de 14.03.2013, pàg. 3).

Resolució 100/X de 18 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre el garantiment dels recursos destinats al Consorci per a la Normalització Lingüística (núm. tram. 250-00148/10 ), (BOPC 68, de 29.04.2013, pàg. 23).

La resolució, que va ser proposada pel grup parlamentari SOC, insta el Govern a emprendre actuacions concretes per garantir l’activitat del CNL, concretament a:

Page 237

  1. Garantir que el CNL desenvolupi les seves activitats, en especial els cursos de català dels nivells bàsic i intermedi; i que ofereixi formació dels nivells intermedi i de suficiència de català.

  2. Desenvolupar un pla territorial per combatre l’analfabetisme com a pas previ per aprendre català amb garanties.

  3. Presentar davant la Comissió parlamentària de Cultura i Llengua les conclusions del Pla director del CNL.

  4. Crear una comissió mixta entre el Govern i els partits amb representació parlamentària per elaborar una proposta de renovació del paper del Govern i els municipis en el CNL.

  5. Assolir un acord parlamentari i amb els ens locals per garantir la continuïtat del CNL.

    Resolució 386/X de 31 d’octubre, del Parlament de Catalunya, per la qual es demana el cessament del ministre d’Educació (núm. tram. 250-00543/10 ) (BOPC 190, de 18.11.2013, pàg. 16).

    Amb aquesta Resolució, el Parlament demana el cessament immediat del ministre d’Educació per la manca de diàleg i de consens amb la comunitat educativa, els agents socials, els governs autonòmics i locals i els partits polítics de l’oposició.

    Resolució 387/X de 31 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre la retirada del Projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa i sobre la defensa del model d’escola catalana (núm. tram. 250-00548/10 ) (BOPC 190, de 18.11.2013, pàg. 16).

    Proposada pels grups parlamentaris de CIU, ERC, PSC, ICV-EUiA i el Grup Mixt, la Resolució insta el Govern català a demanar al Govern de l’Estat que retiri el text del Projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) i a defensar les bases inclusives del model d’escola catalana definides en l’ordenament jurídic català.

    Resolució 441/X de 14 de desembre, del Parlament de Catalunya, sobre la renovació del sistema educatiu per a les persones sordes (núm. tram. 250-00592/10 ) (BOPC 204, de 2.12.2013, pàg. 28).

    Amb aquesta Resolució, proposada pel grup parlamentari del PPC, el Parlament insta el Govern a:

  6. Revisar i valorar el sistema educatiu dels estudiants sords a Catalunya juntament amb les entitats més representatives de les persones sordes per vetllar per la no-discriminació i treballar per la seva plena integració social.

  7. Garantir l’accés al currículum als estudiants sords de les etapes de secundària postobligatòria i estudis universitaris, d’educació infantil, primària i secundària, amb el suport dels recursos dels centres educatius i de serveis educatius específics.

  8. Posar a disposició dels estudiants sords de les etapes de secundària postobligatòria i universitària serveis d’interpretació a la llengua de signes catalana, gratuïts i universals, per eliminar les barreres d’accés a la informació i a la formació.

  9. Garantir l’accessibilitat a la formació i a la informació mitjançant el servei d’interpretació a la llengua de signes catalana a tota persona sorda que faci cursos de formació.

  10. Garantir una oferta educativa en la modalitat bilingüe, en igualtat de condicions a tot el territori català.

  11. Continuar oferint als progenitors i tutors d’alumnes sords la possibilitat d’escolaritzar-los en modalitat oral i en modalitat bilingüe perquè puguin tenir lliure elecció, i actualitzar periòdicament la metodologia d’ambdues modalitats.

  12. Garantir que els centres de recursos per a deficients auditius (CREDA) i els centres educatius comptin amb logopedes amb competència en llengua de signes catalana i mestres en audició i llenguatge, amb psicopedagogs amb aquesta competència i amb professionals sords, que també poden ésser mestres, logopedes i psicopedagogs.

  13. Seguir aprofundint en l’abordatge metodològic de la modalitat bilingüe en l’àmbit educatiu per mitjà de la comissió tècnica de seguiment que permeti: d’una banda, desplegar la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana; i de l’altra, fer un procés de normalització de la llengua de signes catalana en l’àmbit educatiu i implementar-la com a eina que permeti ple accés als continguts curriculars educatius i, alhora, tenir una

    Page 238

    visió natural de la llengua de signes catalana com una llengua més en la vida de qualsevol alumne sord, independentment del seu grau de sordesa i del seu desenvolupament de la llengua oral i escrita.

    Resolució 437/X de 14 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística (núm. tram 250-00599/10 ) (BOPC 204, de 2.12.2013, pàg. 27).

    El Parlament manifesta la necessitat de mantenir i consolidar els serveis de català al territori, i reconeix la tasca imprescindible del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) en aquest àmbit. Manifesta també el suport al seu personal i en reconeix la seva tasca i dedicació, com també el paper dels ens locals en el funcionament del servei. Alhora, la Cambra insta el Govern a garantir la sostenibilitat del CNL, i a resoldre definitivament qüestions del seu finançament, per assegurar dotació de recursos humans, i per mantenir el compromís i la coresponsabilitat dels ens locals amb dotacions per a les accions territorials.

    Resolució 442/X de 14 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre el suport als alumnes sords (núm. tram. 250-00604/10 ) (BOPC 204, de 2.12.2013, pàg. 29).

    El Parlament insta el Govern a:

  14. Garantir la llibertat d’elecció de les mares i els pares i de les persones sordes establerta per la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, en tots els nivells d’escolarització.

  15. Destinar els recursos necessaris per a garantir el compliment de la Llei 17/2010 pel que fa a l’accés a la modalitat educativa bilingüe, en què la llengua de signes catalana és la llengua vehicular, i vetllar per la igualtat territorial atenent les realitats i les particularitats de cada zona i les demandes de les mares i els pares.

  16. Garantir, per mitjà dels CREDA, als estudiants sords de les etapes de la secundària postobligatòria, l’accés al currículum, i també als alumnes de les etapes d’educació infantil, primària i secundària, amb el suport dels recursos humans propis dels centres educatius i de serveis educatius específics.

  17. Garantir que els estudiants sords de les etapes de la secundària postobligatòria disposin de serveis d’interpretació a la llengua de signes catalana, que han d’ésser gratuïts i universals, amb la garantia plena en l’àmbit de l’Administració educativa, amb la finalitat d’eliminar eficaçment les barreres d’accés a la informació i a la formació.

  18. Impulsar mesures per formar més persones com a professionals de la interpretació de la llengua de signes catalana.

  19. Continuar, pel que fa als estudis universitaris, la convocatòria anual UNIDISCAT del Consell Interuniversitari de Catalunya que fa l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca per a concedir ajudes a les universitats en concepte d’atenció personalitzada als alumnes sords que emprin la modalitat educativa bilingüe.

    Resolució 444/X de 15 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre el compromís amb l’Euroregió Pirineus Mediterrània i l’impuls polític i de finançament d’aquesta entitat territorial (núm. tram. 250-00712/10 ) (BOPC 204, de 2.12.2013, pàg. 30).

    El Parlament manifesta el compromís de Catalunya amb l’Euroregió Pirineus Mediterrània com a projecte de cooperació política transfronterera europea que aplega els territoris de l’anomenat Arc Mediterrani, entre Catalunya, les Illes Balears, el Rosselló i les regions occitanes del Llenguadoc i el Migdia-Pirineus. Sobre aquest espai geogràfic, el Parlament insta el Govern a impulsar-lo políticament i a continuar treballant amb els seus socis per a trobar fórmules per desenvolupar projectes de cooperació comuns. Alhora, també l’insta a emprendre accions perquè la llengua occitana sigui reconeguda llengua oficial a l’Euroregió, al costat del català i del francès.

    Resolució 323/X de 27 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern (núm. tram. 255-00005/10 ) (BOPC 160, de 2.10.2013, pàg. 3, apartats XII. Educació; XIV. Llengua i cultura; XXXI. Mitjans de comunicació).

    Aquesta Resolució és el resultat del Debat de política general que va tenir lloc en el Ple a finals de setembre de 2013, i conté directrius per a l’executiu català dins de tres apartats per a qüestions com la unitat de la llengua catalana, el català com a llengua vehicular a l’ensenyament, el català com a llengua d’integració i de cohesió, i el reconeixement del català com a llengua europea, entre d’altres.

    Page 239

    El primer dels apartats que tracta de llengua és el relatiu a l’Educació (XII) i aquí el Parlament insta el Govern a dur a terme un conjunt d’actuacions. Primer, reforçar la lluita contra el fracàs escolar amb un programa específic per al domini de les matèries instrumentals (llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques) dirigit als alumnes de primer d’educació secundària obligatòria. Segon, estendre progressivament l’ús de l’anglès com a llengua de matèria no lingüística en el marc de l’escola plurilingüe. Tercer, elaborar material didàctic i promoure nous models didàctics per a estendre el plurilingüisme a les aules i aplicar el marc europeu de referència per a les llengües, al nivell C1 d’anglès, a un total de vint-i-vuit escoles oficials d’idiomes. Quart, defensar les bases inclusives del model d’escola catalana definides per l’ordenament jurídic català i a fer-lo prevaler davant de qualsevol altre ordenament jurídic, ja que la LOMQE en tràmit a les Corts Generals representa la fi del model d’immersió lingüística –que no pot coexistir amb el model que pretén imposar el Govern espanyol– i és un intent de fracturar la societat catalana per raons de llengua i d’origen, entre d’altres.

    Dins l’apartat de Llengua i cultura (XIV), el Parlament expressa el seu suport al règim lingüístic del sistema educatiu català regulat per la Llei d’educació de Catalunya (LEC) i demana al Govern que el continuï defensant. En aquest sentit, s’insta l’executiu a defensar la unitat de la llengua catalana i el seu ús i desenvolupament normals com a element de vertebració del país i de cohesió social. Un encàrrec que es concreta en les accions governamentals següents:

  20. Impulsar accions de cooperació amb les comunitats i els territoris amb qui Catalunya comparteix la llengua catalana i treballar conjuntament per la unitat de la llengua.

  21. Avançar en la presència del català al món i en el reconeixement del català en les institucions espanyoles i europees.

  22. Treballar perquè la comunitat internacional reconegui el català com a llengua que s’ha d’incloure en el marc de l’excepcionalitat cultural quan es negociïn els nous acords de liberalització del comerç internacional.

  23. Impulsar accions per a garantir que el català sigui llengua d’ús normal i habitual.

    A la Resolució, el Parlament també insta el Govern a donar suport a la tasca de la comunitat educativa dels territoris de llengua catalana en defensa del català i a favor del català com a llengua vehicular del sistema educatiu, i expressa el seu rebuig als atacs envers la llengua i la cultura catalanes que es fan des de diversos àmbits polítics i judicials.

    També dins de l’àmbit de la llengua i la cultura, el Parlament manifesta:

  24. Que les iniciatives legislatives dels governs balear i aragonès no s’ajusten ni a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ni a la Declaració universal dels drets lingüístics.

  25. Que, d’acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, cal respectar l’àrea geogràfica de les llengües i les relacions entre els territoris en què cadascuna és parlada, i cal respectar també els criteris que els estaments científics, acadèmics i culturals estableixen, els quals certifiquen la unitat de la llengua catalana.

  26. El suport a les administracions locals en les seves accions de defensa i foment de l’ús de la llengua catalana, com a llengua pròpia de Catalunya, d’integració i de cohesió social, perquè continuï sent la llengua d’ús preferent.

  27. El reconeixement i el suport a tota la comunitat educativa en la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola.

  28. El suport a totes les mobilitzacions pacífiques i unitàries que defensen el català com a llengua vehicular a les Illes Balears.

  29. El reconeixement dels països catalans com una realitat cultural, lingüística i històrica compartida entre els seus territoris, actualment repartits en diferents estats i, en el cas de l’Estat espanyol, en diferents comunitats autònomes.

    Finalment, el Parlament insta el Govern a reiterar el reconeixement de la unitat de la llengua catalana i a defensar la condició de patrimoni comú de tots els seus parlants, el seu ús i desenvolupament normals com a element de vertebració del país i de cohesió social, i el seu marc legal. En aquest sentit, li demana de requerir al Govern de l’Estat que respecti i protegeixi les diferents llengües de l’Estat, d’acord amb el que estableix la Constitució espanyola, que actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana, protegint el seu àmbit territorial històric i la seva denominació científica, sens perjudici d’altres denominacions locals tradicionals o històriques, i que adopti les mesures corresponents. La Cambra també insta el Govern català

    Page 240

    a continuar defensant el model d’immersió lingüística del sistema educatiu que regula la Llei d’educació; i l’insta a requerir al Govern de l’Estat que compleixi les recomanacions del Comitè d’Experts i del Comitè de Ministres del Consell d’Europa emeses en el tercer informe de seguiment del compliment del tractat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries; com també l’insta a demanar al Govern d’Aragó que empri criteris científics quan reglamenta la política lingüística i que, per tant, respecti i utilitzi la denominació científica internacional de la llengua parlada a la Franja, el català, com a riquesa patrimonial cultural que cal protegir i fomentar, compartida amb Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, l’Alguer, el Carxe i Andorra.

    Finalment, dins l’apartat de Mitjans de comunicació de la Resolució (XXXI), el Parlament insta el Govern a dotar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de recursos per mantenir la competitivitat, evitant qualsevol retrocés que afecti els elements essencials del servei públic, essent la llengua una d’elles.

    Mocions aprovades (subsegüents a una interpel·lació):

    Moció 57/X de 7 de novembre, del Parlament de Catalunya, sobre el futur dels mitjans públics audiovisuals (núm. tram. 302-00088/10 ) (BOPC 183, d’11.11.2013, pàg. 26).

    Amb aquesta Moció, el Parlament insta el Govern a ampliar el contracte programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per incloure millores, com ara reforçar la difusió de continguts culturals i documentals com a elements cabdals del servei públic audiovisual, per promoure la cultura i la llengua. Una altra de les modificacions del contracte programa que proposa la Cambra consisteix a garantir la implantació territorial i la presència de les varietats dialectals i de l’aranès més enllà dels programes informatius, per evitar córrer el risc de vulnerar el mandat marc del Parlament.

    A la segona part de la Moció, el Parlament lamenta la decisió del Govern de la Generalitat Valenciana de tancar la radiotelevisió pública valenciana i denuncia les conseqüències que aquest tancament pot comportar per a la presència del català en l’oferta comunicativa del País Valencià.

2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de govern

El Parlament desplega una activitat política notable en l’àmbit de la normalització de l’ús social de la llengua a través de la seva funció de control de l’acció política i de govern. Per acomplir aquesta funció típica del parlamentarisme, que li permet supervisar i vigilar l’acció governamental, la Cambra disposa d’un conjunt d’instruments. Els més habituals són les preguntes orals, que es responen en el Ple o en Comissió, i les preguntes escrites plantejades pels grups sobre actuacions concretes de política lingüística o relacionades amb la llengua. El 2013 també ha tingut lloc una compareixença del conseller de cultura per informar sobre qüestions i actuacions concretes del seu departament relacionades amb el desplegament de la política lingüística.

Preguntes orals al Govern per respondre en el Ple:

Pregunta sobre la sentència que anul·la una multa lingüística imposada per la retolació en un establiment comercial d’11 de març (núm. tram. 310-00035/10 ) (BOPC 44, de 19.03.2013, pàg. 67).

Plantejada pel grup parlamentari de C’s per saber quina és la posició del Govern respecte de la sentència que anul·la una multa lingüística imposada per la retolació en un establiment comercial. Substanciació de la iniciativa ( DSPC-P 9, de 13.03.2013 , pàg. 9).

Pregunta sobre el compliment de les resolucions judicials sobre el bilingüisme en el sistema educatiu de 19 d’abril (núm. tram. 310-00049/10 ) (BOPC 71, de 30.04.2013, pàg. 74).

Plantejada pel grup parlamentari del PPC per saber quina és la política del Govern sobre el compliment de les resolucions judicials en matèria de bilingüisme en el sistema educatiu. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 13, de 24.04.2013, pàg. 13).

Pregunta sobre els atacs a la llengua i la cultura catalanes de 17 de maig (núm. tram. 310-00078/10), (BOPC 91, de 28.05.2013, pàg. 48).

Plantejada pel grup parlamentari de CIU per conèixer el capteniment del Govern sobre els continus atacs contra la llengua i la cultura catalana. Substanciació de la iniciativa ( DSPC-P 17, de 22.05.2013 , pàg. 13).

Page 241

Pregunta sobre la situació i les perspectives del Consorci per a la Normalització Lingüística de 12 de juny (núm. tram. 310-00101/10 ), (BOPC 109, de 26.06.2013, pàg. 57).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer la disposició del Govern en relació amb la situació i les perspectives del CNL. Substanciació de la iniciativa ( DSPC-P 21, de 19.06.2013 , pàg. 10).

Pregunta sobre les mesures per a millorar el nivell d’anglès als centres docents de 15 de juliol (núm. tram. 310-00124/10 ) (BOPC 125, de 23.07.2013, pàg. 47).

Plantejada pel grup Parlamentari de CIU per conèixer la conducta del Govern relativa a la implementació de mesures per millorar el nivell d’anglès als centres docents. Substanciació de la iniciativa ( DSPC-P 25, de
17.07.2013 , pàg. 12).

Pregunta sobre les mesures per al foment i l’ús de les llengües estrangeres en l’àmbit de l’ensenyament de 18 de novembre (núm. tram. 310-00172/10 ) (BOPC 200, de 26.11.2013, pàg. 89).

Plantejada pel grup parlamentari de CIU per saber quines mesures ha emprès el Govern de la Generalitat en relació amb el foment i ús de les llengües estrangeres en l’àmbit de l’ensenyament a Catalunya. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 38, de 20.11.2013 , pàg. 5).

Pregunta sobre l’increment del coneixement del català de 2 de desembre (núm. tram. 310-00187/10) (BOPC 211, de 10.12.2013, pàg. 100).

Plantejada pel grup parlamentari de CIU per demanar al Govern disposar d’informació sobre les causes que han donat lloc a l’increment del coneixement del català, tal com es recull en el darrer Informe de Política Lingüística. Substanciació de la iniciativa ( DSPC-P 40, de 4.12.2013 , pàg. 14).

Pregunta sobre el compliment d’una sentència del Tribunal Suprem relativa a la llengua en què els alumnes d’educació infantil han de rebre l’ensenyament de 16 de desembre (núm. tram. 310-00201/10) (BOPC 225, de 24.12.2013, pàg. 31).

Plantejada pel grup parlamentari del PPC per saber quines mesures preveu adoptar el Govern per donar compliment a la sentència del Tribunal Suprem que reconeix el dret dels infants d’educació infantil a rebre l’ensenyament en la llengua oficial que demanen els seus pares. Substanciació de la iniciativa ( DSPC-P 42, de 18.12.2013 , pàg. 15).

Preguntes escrites al Govern:

Pregunta sobre el cinema en català a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona de 27 de desembre (Núm. tram. 314-00280/10 ), (BOPC 7, de 15.01.2013, pàg. 108).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA sobre tres qüestions relatives a la programació de cinema en català en part del territori català, amb l’objectiu concret de saber: 1) el nombre de sales que programen cinema en versió catalana de manera estable a les Terres de l’Ebre; 2) les mesures adoptades pel Departament de Cultura per estendre el Cicle de Cinema Infantil en català a més sales de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre; i, per últim, 3) si el Departament de Cultura considera òptim el nombre de poblacions del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que participen de la iniciativa «El Documental del mes». Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 53, de 3.04.2013 , pàg. 47).

Pregunta sobre la creació d’una autoritat lingüística de l’occità Grup Parlamentari Socialista de 29 de gener (núm. tram. 314-00784/10) , (BOPC 25, de 12.02.2013, pàg. 40).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer el capteniment del Govern en la creació d’una autoritat lingüística de l’occità per part de la Generalitat de Catalunya i els vincles que aquest òrgan ha de mantenir amb els organismes occitans ja reconeguts actualment, a l’efecte de garantir la unitat lingüística de l’occità. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 71, de 30.04.2013 , pàg. 35).

Pregunta sobre la compatibilitat de diverses autoritats lingüístiques a Occitània de 29 de gener (núm. tram. 314-00786/10 ), (BOPC 25, de 12.02.2013, pàg. 41).

Page 242

Plantejada pel grup parlamentari SOC sobre el procés de creació d’«El Congrés Permanent de la Llengua Occitana» iniciat l’any 2009, amb la concurrència de la Generalitat de Catalunya. Aquest Congrés, actualment reconegut per cinc regions occitanes i el mateix estat francès, està considerat l’estament de referència en matèria de llengua occitana, i per això, el grup del SOC pregunta al Govern si resulten compatibles diverses autoritats lingüístiques en el conjunt del territori occità. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 71, de
30.04.2013 , pàg. 35).

Pregunta sobre l’encaix de l’acadèmia de l’occità d’Aran amb els estaments lingüístics de referència d’Occitània de 29 de gener (núm. tram. 314-00787/10 ), (BOPC 25, de 12.02.2013, pàg. 41).

Plantejada pel grup parlamentari SOC sobre el procés de creació d’«El Congrés Permanent de la Llengua Occitana» per saber com pensa possibilitar la Generalitat l’encaix de la nova acadèmia de l’occità a l’Aran amb els referents similars que ja existeixen a la resta d’Occitània. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 71, de 30.04.2013 , pàg. 35).

Pregunta sobre la formació en acolliment lingüístic per al 2013 de 5 de febrer (núm. tram. 314-00871/10), (BOPC 29, de 19.02.2013, pàg. 36).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber com afrontarà la Generalitat de Catalunya, i la presidenta del CNL, la formació sobre acolliment lingüístic per a l’any 2013 donada la manca d’aprovació de pressupost per a l’exercici, i pel fet que les persones que assumien les tasques d’acolliment han estat recol·locades per fer suplències d’altres tasques. També es pregunta sobre el nombre de persones que poden estar afectades per aquest fet. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 71, de 30.04.2013 , pàg. 45).

Pregunta sobre l’encàrrec del Pla director del Consorci per a la Normalització Lingüística de 5 de febrer (núm. tram. 314-00872/10), (BOPC 29, de 19.02.2013, pàg. 36).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer l’empresa a què s’ha encarregat el pla director del CNL i per quin sistema d’adjudicació, com també per quin import s’ha adjudicat aquest contracte. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 71, de 30.04.2013 , pàg. 46).

Pregunta sobre el nombre d’espectadors de cinema doblat al català i sobre el cost del doblatge d’una pel·lícula el 2012 de 22 de febrer (núm. tram. 314-01330/10 ), (BOPC 37, de 5.03.2013, pàg. 132).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA relativa a la projecció de cinema doblat en català a Catalunya durant l’any 2012, per disposar de dades relatives a: d’una banda, el nombre absolut d’espectadors, amb la informació desglossada per pel·lícula; i de l’altra, el cost mitjà per espectador quan es fa el doblatge d’una pel·lícula. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 86, de 22.05.2013 , pàg. 57).

Pregunta sobre el finançament del Consorci per a la Normalització Lingüística de 5 de març (núm. tram. 314-01516/10 ), (BOPC 44, de 19.03.2013, pàg. 83).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA sobre el CNL. Segons aquest grup, l’organisme vertebrador i transmissor del coneixement i ús de la llengua té greus problemes econòmics per la falta de pagament d’algunes administracions associades, com poden ser ajuntaments o consells comarcals, i per aquests motius presenta una bateria de preguntes dirigides a obtenir informació sobre els punts següents: a) la possibilitat que el finançament d’aquest ens sigui assumit íntegrament per la Generalitat; b) el motiu pel qual l’acolliment lingüístic depèn d’un pressupost extraordinari quan és una activitat pròpia i consolidada del CNL des del 2005; c) el pressupost previst per desplegar el reglament de la Llei d’acollida i l’origen dels fons per a aquest pressupost; d) les previsions del Govern per finalitzar el desplegament reglamentari esmentat; e) el motiu pel qual aquest reglament no determina el nivell bàsic com a nivell mínim exigit o 135 hores de presència als cursos de català; f) l’objectiu del Pla Director del CNL encarregat a l’empresa Deloitte Advisory SL. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 99, d’11.06.2013 , pàg. 16).

Pregunta sobre el conveni signat amb l’Obra Cultural Balear pel qual s’atorga una subvenció a aquesta entitat per a activitats de promoció de la llengua catalana a les Illes Balears de 4 d’abril (núm. tram. 314-02098/10 ), (BOPC 61, de 16.04.2013, pàg. 95).

Plantejada pel grup parlamentari de C’s sobre la Resolució del Departament de Presidència per la qual

Page 243

s’atorga a l’Entitat Obra Cultural Balear una subvenció per fer activitats de promoció de la llengua catalana a les Illes Balears. Concretament, es pregunta sobre tres qüestions: 1) el contingut del conveni que justifica l’atorgament de la subvenció esmentada; 2) les activitats programades i el desglossament de llur cost que justifiquen la quantitat assignada i per a cada concepte; 3) la raó de pagar aquestes activitats fora del territori de Catalunya, per tal com no beneficien els ciutadans de Catalunya. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 114, de 2.07.2013 , pàg. 19).

Pregunta sobre les decisions preses amb relació a la política universitària de 23 d’abril (núm. tram. 314-02338/10 ) (BOPC 76, de 7.05.2013, pàg. 66).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber quines són les decisions preses pel Govern el darrer any en relació amb la política universitària i especialment amb la modificació d’accés a les Universitats, així com en el si de la Conferència Sectorial d’Universitats. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 117, de
9.07.2013 , pàg. 61). A la resposta es defensa la immersió lingüística a les escoles, entre d’altres.

Pregunta sobre els criteris per a identificar els alumnes de quart curs d’educació secundària obligatòria que no han participat a les proves d’avaluació de 16 d’abril (núm. tram. 314-02354/10 ) (BOPC 76, de
7.05.2013, pàg. 72)

Plantejada pel grup parlamentari del PPC per saber: els criteris del Govern per identificar els alumnes que no han participat en les proves d’avaluació del quart curs de l’ESO, segons els resultats de març de 2013; la justificació que motiva els criteris per no participar en les proves d’avaluació esmentades; i l’autoritat educativa que els defineix. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 117, de 9.07.13 , pàg. 62). A la resposta s’explica que un dels criteris per a les exempcions els fixa la mateixa Resolució de convocatòria i un és el cas dels alumnes nouvinguts que provenen d’un país estranger i s’han incorporat al sistema educatiu català en els dos darrers anys, sense tenir un coneixement suficient de les llengües de la prova.

Pregunta sobre el programa “Impuls de la lectura” de 13 de maig (núm. tram 314-02608/10 ) (BOPC 91, de 28.05.2013, pàg. 64).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per requerir informació sobre diversos aspectes del programa «Impuls de la lectura», concretament: 1) la valoració del programa per part del Departament d’Ensenyament;
2) si està previst elaborar algun balanç d’aquest programa; 3) els centres públics i els centres concertats adherits al programa; 4) si s’ha previst ampliar el programa per a més de dos anys; 5) possibles influències del programa en la millora de la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 130, de 30.07.2013 , pàg. 23).

Pregunta sobre els centres escolars que usen el castellà com a llengua vehicular en algunes assignatures de 27 de maig (núm. tram. 314-03095/10 ) (BOPC 99, de 11.06.2013, pàg. 88).

Plantejada pel grup parlamentari de C’s arran de les manifestacions de la consellera d’Ensenyament sobre el fet que un 13% dels centres escolars utilitza el castellà com a llengua vehicular en algunes assignatures que no són de llengua castellana, com per exemple l’educació física. El grup planteja la pregunta per aconseguir més informació relativa a: els centres escolars que han adoptat aquesta mesura educativa; quan s’ha dut a terme la mesura; els motius que han impulsat la iniciativa, i les persones que hi han participat (pares d’alumnes, professorat, conselleria d’ensenyament); els criteris docents aplicats: si el castellà també s’utilitza com a llengua vehicular en d’altres assignatures i, també, si hi ha dades d’avaluació dels resultats d’aquesta mesura. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 157, d’1.10.2013 , pàg. 10).

Pregunta sobre l’import pagat al Grup Godó i altres grups de comunicació en subvencions, convenis directes i publicitat institucional de 29 de maig (núm. tram. 314-03098/10 ) (BOPC 99, d’11.06.2013, pàg.
89).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per saber: 1) els diners que s’han pagat al Grup Godó o als seus mitjans de comunicació en subvencions, convenis directes i publicitat institucional els anys 2011 i 2012, tant per part del Govern com per part de les seves empreses públiques; 2) els diners pagats, per aquests mateixos conceptes, a altres grups de comunicació els anys 2011 i 2012 des del Govern o des de les seves empreses públiques; 3) els diners que es preveuen destinar a aquests mateixos conceptes l’any 2013; 4) els criteris d’adjudicació dels nous recursos; 5) els criteris emprats per fer les adjudicacions de recursos durant els anys 2011 i 2012; 6) si s’ha aplicat o està previst aplicar algun tipus de clàusula social en aquests criteris,

Page 244

per evitar pagar ajudes públiques als grups de comunicació que fan Expedients de Regulació d’Ocupació; i finalment, 7) si hi ha algun tipus de conveni entre el Grup Godó i el Departament d’Ensenyament per al repartiment gratuït de diaris als instituts d’educació secundària. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 151, de 25.09.2013 , pàg. 24). La resposta recorda que l’any 2013 el Govern ha suprimit les subvencions a projectes dels mitjans de comunicació i, en canvi, ha mantingut les subvencions estructurals lligades a l’ús exclusiu de la llengua catalana.

Pregunta sobre l’ús del castellà per a la impartició de matèries no lingüístiques en els centres educatius de 3 de juny (núm. tram. 314-03438/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 116).

Plantejada pel grup parlamentari PPC per saber en quins centres educatius (públics i privats) s’utilitza parcialment o totalment el castellà per impartir assignatures no lingüístiques. En la pregunta també es demana el nom del centre i la seva tipologia i a quines assignatures no lingüístiques s’utilitza el castellà parcialment o totalment com a llengua per impartir la docència pròpia de l’assignatura. Igualment, es demana el percentatge de l’horari lectiu que representa el temps dedicat a impartir en castellà totalment o parcialment la docència d’assignatures no lingüístiques, els centres educatius, i també quants alumnes reben en castellà parcialment o totalment la docència d’alguna matèria no lingüística, amb un desglossament per centre educatiu. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 170, de 22.10.2013 , pàg. 10).

Pregunta sobre la formació per a exercir com a docent en un centre o una aula de formació d’adults de 5 de juny (núm. tram. 314-03566/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 139).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per saber: el tipus de formació que es necessita per exercir com a docent en un Centre de Formació d’Adults (CFA) o en una Aula de Formació d’Adults (AFA), la valoració que en fa el Departament i si preveu introduir-hi canvis. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 170, de 22.10.2013 , pàg. 13). A la resposta es posa de relleu, entre d’altres, que els docents han de disposar de coneixements de llengua catalana.

Pregunta sobre l’elaboració de material per a la formació d’adults de 5 de juny (núm. tram. 314-03568/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 140).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per saber si el Departament d’Ensenyament ha elaborat algun material per a la formació de persones adultes a disposició dels Centres de Formació d’Adults/Aula de Formació d’Adults, i en cas negatiu, si té previst fer-ho. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 167, de
15.10.2013 , pàg. 27). A la resposta es dóna detall dels materials elaborats i, entre d’altres, s’explica que s’ha realitzat una adequació i actualització dels currículums de llengües (català, llengua occitana denominada aranès a l’Aran, castellà, anglès i francès).

Pregunta sobre el nombre d’adults que han accedit a algun programa de formació de 5 de juny (núm. tram. 314-03575/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 142).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per saber quantes persones adultes a Catalunya han accedit a algun programa de formació al llarg de la vida. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 175, de
29.10.2013 , pàg. 24). Entre la informació que es facilita a la resposta es dóna el volum d’alumnes matriculats en programes de formació de persones adultes en els ensenyaments de llengua catalana, castellana, i les llengües estrangeres anglesa i francesa.

Pregunta sobre l’Institut Obert de Catalunya de 5 de juny (núm. tram. 314-03578/10 ) (BOPC 104, de
18.06.2013, pàg. 143).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per conèixer la valoració del Govern respecte de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) i informació sobre el volum d’alumnes que atén, el nombre de personal contractat, i per quin tipus de contracte (quants disposen d’un contracte administratiu i quants d’un contracte de direcció). El grup també vol saber si el Govern ha elaborat algun Pla estratègic per a l’IOC, amb detalls sobre les seves línies estratègiques, alhora que demana informació sobre l’evolució que ha viscut l’Institut els darrers tres anys, amb dades comparatives de percentatge i total d’alumnes, de professionals docents i de personal administratiu. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 167, de 15.10.2013 , pàg. 30). En la resposta es facilita informació relativa la millora de la competència dels alumnes en llengües estrangeres i també es fa referència al Pla de Govern 2013-2016 que inclou eixos i objectius relacionats amb la llengua en els quals l’IOC hi té una aportació clau. És el cas concret de l’eix 2, dins del qual hi ha l’objectiu de millorar la

Page 245

competència lingüística i comunicativa de l’alumnat a partir d’un model d’ensenyament plurilingüe.

Pregunta sobre les actuacions previstes per a atendre les denúncies presentades per persones que no coneguin cap de les llengües oficials de 10 de juny (núm. tram. 314-03600/10 ) (BOPC 109, de 26.06.2013, pàg. 69).

Plantejada pel grup parlamentari de C’s per tenir coneixement de diverses qüestions: la política del Departament d’Interior per diligenciar adequadament les denúncies presentades per les possibles víctimes que desconeixen les llengües cooficials; els serveis de traducció previstos per prendre declaració orals als possibles detinguts o inculpats que no coneguin cap de les llengües cooficials; com garanteix el Cos de Mossos d’Esquadra que les declaracions de les víctimes o dels testimonis dels possibles delictes comesos, que desconeixen ambdues llengües cooficials, recullen totes les dades necessàries per poder actuar adequadament assegurant una bona investigació. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 163, de 8.10.2013 , pàg. 18).

Pregunta sobre la igualtat de drets de les persones que viuen a Catalunya amb independència de llur llengua d’11 de juny (núm. tram. 314-03623/10 ) (BOPC 109, de 26.06.2013, pàg. 75).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber si el conseller d’Interior considera que els ciutadans que viuen a Catalunya, ja sigui de forma permanent o temporal, tenen els mateixos drets independentment de la seva llengua. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 163, de 8.10.2013 , pàg. 21).

Pregunta sobre el percentatge de suggeriments, agraïments i queixes als Mossos d’Esquadra a Barcelona que es contesten abans de trenta dies de 13 de juny (núm. tram. 314-03668/10 ) (BOPC 109, de 26.06.2013, pàg. 89).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer quin percentatge de suggeriments, agraïments i queixes es contesten abans de 30 dies per part del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona; amb informació per àrees bàsiques policials. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 163, de 8.10.2013 , pàg. 23). La resposta posa en relleu que pel que fa als idiomes en què es recullen les denúncies, la Policia de la Generalitat– Mossos d’Esquadra disposa dels recursos necessaris perquè les persones víctimes d’un il·lícit penal puguin denunciar en la seva llengua. A aquest efecte, disposen de documentació en les principals llengües del món, facilitant l’atenció i personalitzant el tracte amb el ciutadà, sigui quina sigui la seva llengua.

Pregunta sobre els recursos que destina el Departament d’Ensenyament al compliment de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana de 20 de juny (núm. tram. 314-07743/10 ) (BOPC 117, de
09.07.2013, pàg. 173).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber quins recursos humans i materials destina el Departament d’Ensenyament per donar compliment a l’article 5 de la Llei 17/2010. En la pregunta també es demana el detall de la distribució territorial d’aquests recursos. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 175, de
29.10.2013 , pàg. 37).

Pregunta sobre les mesures dutes a terme per al desplegament de l’article 6 i de la disposició addicional segona de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana de 20 de juny (núm. tram. 314-07744/10 ) (BOPC 117, de 9.07.2013, pàg. 173).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber quines mesures ha dut a terme el Govern per desplegar la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, pel que fa referència a l’article 6 i a la disposició addicional segona. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 175, de 29.10.2013 , pàg. 38).

Pregunta sobre les mesures previstes per al desplegament de l’article 6 i de la disposició addicional segona de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana de 20 de juny (núm. tram. 314-07745/10 ) (BOPC 117, de 9.07.2013, pàg. 174).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer les mesures que ha dut a terme el Govern per al desplegament de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, pel que fa referència a l’article 6 i a la disposició addicional segona. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC, 175 de 29.10.2013 , pàg. 40).

Pregunta sobre el compliment de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, amb relació als drets

Page 246

dels alumnes sords de 20 de juny (núm. tram. 314-07746/10 ) (BOPC 117, de 9.07.2013, pàg. 174).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber el grau de compliment de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, pel que fa referència als alumnes sords i als seus drets reconeguts per la llei. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 175, de 29.10.2013 , pàg. 40).

Pregunta sobre el compliment de la Resolució 749/VIII, sobre les mesures per a garantir l’aprenentatge, l’educació, l’accessibilitat i ús del català i els recursos de la modalitat oral a les persones sordes i sordcegues que es comuniquen oralment de 20 de juny (núm. tram. 314-07747/10 ) (BOPC 117, de
9.07.2013, pàg. 174).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer el Grau de compliment de la Resolució 749/VIII del Parlament sobre les mesures i recursos per a garantir la comunicació oral de les persones sordes i sordcegues. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 175, de 29.10.2013 , pàg. 41).

Pregunta sobre el vídeo institucional del Memorial Democràtic “Temps de memòria” de 8 de juliol (núm. tram. 314-07949/10 ) (BOPC 125, de 23.07.2013, pàg. 72).

Plantejada pel grup parlamentari del PPC per conèixer l’objecte del vídeo institucional del Memorial Democràtic Temps de Memòria i el seu cost total d’elaboració, producció i difusió; desglossat per conceptes. També es demana quina difusió ha previst fer el Govern d’aquest vídeo i quin serà el cost total de l’acte de presentació al Palau de la Generalitat, desglossat per conceptes. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 179, de 5.11.2013 , pàg. 29). La resposta fa referència a les versions subtitulades del vídeo en diferents llengües.

Pregunta sobre l’ús del castellà en la impartició de matèries no lingüístiques en els centres educatius d’1 d’agost (núm. tram. 314-08949/10 ) (BOPC 144, de 10.09.13, pàg. 68).

Plantejada pel grup parlamentari del PPC per tenir coneixement dels col·legis de Catalunya que reben fons públics i que imparteixen matèries no lingüístiques en castellà. El grup demana concretament el nom del centre i la seva ubicació, com també quines matèries no lingüístiques s’imparteixen en llengua castellana. També es demana informació respecte de quins centres educatius que reben fons públics tenen publicats a la seva pàgina web el projecte lingüístic del centre i quins no el tenen publicat. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 207, de 3.12.2013 , pàg. 13). A la resposta s’explica que la difusió del vídeo està disponible en versió en línia en les llengües catalana, castellana, anglesa i francesa.

Pregunta sobre l’ajust en l’execució dels pressupostos prorrogats de la Generalitat del 2012 del primer semestre del 2013 amb relació al mateix període del 2012 relatius al Consorci per a la Normalització Lingüística de 7 d’agost (núm. tram. 314-09151/10 ) (BOPC 144, de 10.09.2013, pàg. 81).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA dins d’una llarga llista de preguntes sobre l’execució dels pressupostos prorrogats, per conèixer els efectes que pot tenir aquesta pròrroga en l’activitat del CNL. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 200, de 26.11.2013 , pàg. 82).

Pregunta sobre l’ajust en l’execució dels pressupostos prorrogats de la Generalitat del 2012 del primer semestre del 2013 amb relació al mateix període del 2012 relatius al Consorci Casa de les Llengües de 7 d’agost (núm. tram. 314-09153/10 ) (BOPC 144, de 10.09.2013, pàg. 81).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA dins d’una llarga llista de preguntes sobre l’execució dels pressupostos prorrogats, i els seus possibles efectes sobre el Consorci de la Casa de les Llengües. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 200, de 26.11.2013 , pàg. 82).

Pregunta sobre les actuacions per a compensar l’impacte negatiu del tancament de l’Escola Comte Guifré, de Perpinyà, en la consolidació de l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer de 4 de setembre (núm. tram. 314-09249/10 ) (BOPC 147, de 17.09.2013, pàg. 32).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per conèixer les actuacions que preveu portar a terme el Govern per compensar l’impacte negatiu per a la consolidació de l’Espai Català Transfronterer que ha representat el tancament de l’Escola Comte Guifré de Perpinyà (el Rosselló). Publicació de la resposta del Govern ( BOPC

Page 247

207, de 03.12.2013 , pàg. 20).

Pregunta sobre les actuacions de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (Rosselló) en matèria de promoció econòmica de 4 de setembre (núm. tram. 314-09250/10 ) (BOPC 147, de 17.09.2013, pàg. 32).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per saber les actuacions en matèria de promoció econòmica que està portant a terme, actualment, la Casa de la Generalitat a Perpinyà (el Rosselló). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 207, de 03.12.2013 , pàg. 21).

Pregunta sobre les actuacions de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (Rosselló) en matèria de promoció de la llengua i la cultura catalanes de 4 de setembre (núm. tram. 314-09251/10 ) (BOPC 147, de 17.09.2013, pàg. 33).

Plantejada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA per saber les actuacions en matèria de promoció de la llengua i la cultura catalanes que està portant a terme la Casa de la Generalitat a Perpinyà (el Rosselló). Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 207, de 03.12.203 , pàg. 21).

Pregunta sobre el manteniment de la plantilla del Consorci de Normalització Lingüística de 23 de setembre (núm. tram. 314-09433/10 ) (BOPC 163, de 8.10.2013, pàg. 61).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber com pensa fer front el CNL al manteniment de la plantilla tenint en compte el pressupost del 2013. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 225, de 24.12.2013 , pàg. 20).

Pregunta sobre el pressupost del 2013 del Consorci de Normalització Lingüística de 23 de setembre

(núm. tram- 314-09434/10 ) (BOPC 163, de 8.10.2013, pàg. 61).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per conèixer el pressupost real 2013 que pensa aplicar el CNL. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 225, de 24.12.2013 , pàg. 21).

Pregunta sobre les mesures del Consorci de Normalització Lingüística per a afrontar la disminució de recursos provinents dels ens locals de 23 de setembre (núm. tram. 314-09435/10 ) (BOPC 163, de
8.10.2013, pàg. 61).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber com pensa afrontar el CNL la minva de recursos obtinguts del món local. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 225, de 24.12.2013 , pàg. 21).

Pregunta sobre les mesures del Consorci de Normalització Lingüística per a compensar les aportacions que deixin de fer els ajuntaments de 23 de setembre (núm. tram. 314-09436/10 ) (BOPC 163, de 8.10.2013, pàg. 62).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber de quina manera pensa compensar el CNL les aportacions que deixin de fer els ajuntaments. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 225, de 24.12.2013 , pàg. 21).

Pregunta sobre el nombre de cursos programats pel Consorci de Normalització Lingüística del 2010 ençà de 23 de setembre (núm. tram. 314-09437/10 ) (BOPC 163, de 8.10.2013, pàg. 62).

Plantejada pel grup parlamentari SOC per saber quin és el nombre de cursos programats del CNL dels anys 2010, 2011, 2012 i 2013 i també per saber quin és el pressupost dedicat a cada exercici i quin és el personal dedicat a aquests cursos i exercicis. Finalment, aquest grup també demana conèixer la previsió per al 2014. Publicació de la resposta del Govern ( BOPC 225, de 24.12.2013 , pàg. 21).

Compareixença:

Sessió informativa de la Comissió de Cultura i Llengua amb el conseller de Cultura sobre la dissolució i liquidació del Consorci Casa de les Llengües de 27 de juny (núm. tram. 355-00039/10) , (DSPC-C 143, de 27.06.2013, pàg. 4).

El conseller informa sobre les raons de la dissolució del Consorci Casa de les Llengües, un projecte nascut

Page 248

en un moment de grans expectatives, amb una idea de fons que va sorgir l’any 2004 amb el Fòrum de les Cultures, i impulsat l’any 2005, a partir del consorci creat per la Generalitat de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Malgrat la seva dissolució efectiva l’any 2012, el conseller explica que algunes de les activitats s’han traspassat a la Direcció General de Normalització Lingüística, i en algun cas, també al mateix CNL.

En la intervenció s’esmenten algunes de les activitats desplegades, com: el Parla.cat, l’Optimot, o la base de dades que en aquests moments s’utilitza sobre la diversitat lingüística, a més de diferents feines vinculades a traductors automàtics, a banda d’altres iniciatives vinculades a l’àmbit del desplegament empresarial, com poden ser les empreses de traducció simultània.

El conseller assenyala també que la Casa de les Llengües va ajudar a visualitzar la fortalesa cultural de Catalunya; i deixa un llegat d’idees que es manté viu i també deixa un horitzó de futur perquè quan el país estigui en una millor situació, es puguin reprendre.

3 Altres iniciatives

Al marge dels procediments legislatius i de les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern, hi ha altres funcions en les quals el Parlament també desplega una activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social de la llengua. El present apartat comenta les que han tingut lloc durant tot el 2013, que han consistit concretament en tenir coneixement dels Informes sobre política lingüística per als anys 2011 i 2012, l’Informe anual del Síndic de Greuges, i la tramitació d’un dret de petició per part de la Comissió parlamentària que gestiona les peticions que rep la Cambra.

Informes:

Informe sobre política lingüística corresponent a l’any 2011 (núm. tram. 334-00014/10 ), (BOPC 88, de
23.05.2013, pàg. 3).

Lliurat al Parlament el 6 de maig, aquest Informe, que elabora anualment el Departament de Cultura per donar compliment al que estableix l’article 39.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística, analitza dades i dóna a conèixer les actuacions de política lingüística realitzades o impulsades durant l’any 2011.

En una seixantena de pàgines, l’Informe s’estructura amb un triple apartat que tracta de: primer, la situació lingüística; segon, l’acció de Govern; i, tercer, la projecció exterior, dins dels quals aborda àmbits com ara el coneixement del català i d’altres llengües, l’ús que se’n fa, o la promoció del seu coneixement, entre d’altres. L’informe repassa, d’una banda, la situació del català en diversos àmbits, amb dades sobre la situació de la llengua a l’administració de justícia, les universitats, els mitjans de comunicació o les indústries culturals i, de l’altra, l’acció del govern en la seva promoció. A més, dedica un apartat a l’aranès.

En l’acte de lliurament de l’Informe al Parlament, el conseller de cultura va explicar que el document posa de manifest que el camí de la normalització lingüística del català és tranquil, progressiu i sòlid, malgrat que en alguns àmbits hi ha més dificultats, com és el cas de la justícia o l’àmbit de les noves tecnologies, en què caldrà efectuar accions concretes.

Informe sobre política lingüística corresponent a l’any 2012 (núm. tram. 334-00041/10 ) ( BOPC 210, de
9.12.2013 , pàg. 3).

Lliurat al Parlament el 25 de novembre, l’Informe sobre l’any 2012 destaca, dins del primer apartat que aborda la situació lingüística, que el 84,3% de la població adulta sap parlar en català, dibuixant un increment respecte del percentatge de l’informe del 2011 (que era del 80,5 %), i constata que segueixen augmentant les persones que tenen el català com a llengua habitual. El segon apartat, sobre l’acció de Govern, analitza la promoció del coneixement del català, l’aranès i la llengua de signes en català, entre d’altres; i finalment el tercer apartat està dedicat a la projecció exterior, amb dades sobre el coneixement del català i d’altres llengües, l’ús que se’n fa, o la promoció del seu coneixement, entre d’altres.

En l’acte de lliurament de l’informe al Parlament, el conseller de cultura va esbossar-ne les principals conclusions: el català és una llengua viva amb poder d’atracció i que mai havia tingut tants parlants; sense que això impliqui disminuir el coneixement del castellà i amb l’augment continu del coneixement de terceres llengües (com l’anglès o el francès); el català creix com a llengua d’identificació habitual a la llar, amb els amics i a la feina, i avança en la major part d’àmbits de la comunicació i la cultura. A banda, també va fer referència a les decisions preses des del Parlament i les polítiques públiques i l’acció social per consolidar

Page 249

una societat plurilingüe.

Informe del Síndic de Greuges al Parlament corresponent al 2012, lliurat al Parlament l’11 de febrer (núm. tram. 360-00003/10 ), ( BOPC 32, de 25.02.2013 , pàg. X, apartat II.A.3, cultura i llengua).

La major part de les queixes rebudes a la institució del Síndic de Greuges l’any 2012 fan referència a la presumpta vulneració de drets lingüístics tant de castellanoparlants com de catalanoparlants.

La majoria de queixes van versar sobre la manca d’atenció en català als usuaris de diversos serveis, com ara els que presten les institucions pròpies de l’Estat (membres de l’Administració de Justícia i dels cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya). Les queixes dels castellanoparlants del 2012 van estar majorment referides a la discriminació per raó de llengua en els mitjans electrònics dels serveis públics (impossibilitat d’exercir el dret a triar la llengua oficial escollida a l’hora d’efectuar consultes i tramitacions). Per últim, l’Informe posa en relleu que el 2012 el Síndic també va endegar una actuació d’ofici en matèria de consum, sobre la manca d’atenció d’un policia nacional a un usuari dels serveis aeroportuaris.

Al web del Síndic de Greuges es pot consultar la llista de resolucions emeses al llarg de l’any 2012. Tinguda del debat en el Ple (DSPC-P 14, de 25.04.2013, pàg. 28).

Procediments en exercici del dret de petició:

Escrit relatiu a la possibilitat de consignar la conjunció “i” entre els dos cognoms en els formularis administratius (núm. tram. 126-00012/09) (DSPC-C 84, de 31.05.2011 , pàg. 7)

La persona peticionària va presentar, a l’abril del 2011, una petició sobre el sistema onomàstic català, respecte de la possibilitat d’incloure la conjunció «i» entre els cognoms. En la petició exposa que els formularis de les administracions públiques no preveuen, normalment, la possibilitat d’introduir la partícula «i» entre els cognoms, un fet que considera que no respecta el sistema onomàstic català. En aquest sentit, proposa incloure una casella específica i diferenciada perquè pugui constar a tot tipus de documentació especial i, amb aquesta finalitat, demana que el Parlament es dirigeixi a totes les administracions implicades.

En aquest cas, la proposta es va sotmetre a la Comissió parlamentària de Peticions que va decidir demanar un informe al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat. L’informe: «L’Administració de la Generalitat vetlla perquè els nous formularis permetin la incorporació de la partícula «i» entre els dos cognoms», argumenta que és possible que existeixin formularis que continguin camps diferents per a la inclusió del primer cognom i el segon cognom, cosa que dificulta la incorporació de la «i», però que l’Administració de la Generalitat de Catalunya anirà adaptant aquests formularis pròximament en la mesura de les seves disponibilitats.

El 15 de novembre de 2013 es dóna trasllat de la informació a la persona peticionària i té lloc el Finiment de la tramitació ( DSPC-C 214, de 15.10.2013 , pàg. 4).

--------------------------

[1] La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules: “llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR