Crònica legistaltiva de Catalunya. Segon semestre de 2020
| Autor | Joan Ridao Martín |
| Cargo | Professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i Lletrat Major del Parlament de Catalunya |
| Páginas | 240-247 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #75
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2020
«Un nal de legislatura abrupte i amb la política lingüística sota mínims»
Joan Ridao i Martín*
Resum
El text recull les principals novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua
aparegudes al segon semestre de 2020. Amb tot, es constata que durant aquest període no s’adoptà cap disposició de
rang legal o reglamentària d’incidència signicativa, degut tant al nal sobtat de la legislatura com als condicionants
propis d’un govern en funcions, com no siguin les mesures procedimentals o substantives relatives a l’activitat de
foment associada a la normalització lingüística. Finalment s’afegeix un comentari crític a la sentència del TSJC que va
determinar que el percentatge d’ensenyament en castellà no pot ser inferior al 25%.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON CATALONIA
Second half of 2020
«An abrupt end to the legislature and with language policy at a minimum»
Abstract
The text compiles the main normative developments affecting the uses, linguistic rights, and legal regime of the language
which took place in the second half of 2020. However, it is noted that during this period there has been no legal
provision or regulation of particular relevance, other than procedural or substantive measures relating to the activity
of promotion associated with linguistic normalisation, due to the sudden end of the legislature and to the constraints of
the government in ofce. Finally, a critical comment is added to the judgement of the High Court of Justice of Catalonia
(TSJC) which determined that the percentage of teaching in Spanish cannot be less than 25%.
Keywords: Catalonia; linguistic right.
∗ Joan Ridao i Martín, professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i Lletrat Major del Parlament de
Catalunya, jridao@ub.edu
Citació recomanada: Ridao i Martín, Joan. (2021) Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020, Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, 75, 240-247. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3608.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 241
Sumari
1 Introducció
2 L’activitat normativa desplegada
2.1 Les normes amb rang o força de llei
2.2 Les disposicions generals i els actes executius
3 Comentari jurisprudencial
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 242
1 Introducció
El propòsit d’aquesta crònica legislativa se centra, en primer terme, a analitzar, per bé que de manera molt
succinta, les principals disposicions normatives publicades al Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya
(DOGC) durant el segon semestre de 2020, d’incidència, ja sigui directa o tangencial, en el dret lingüístic
català. Segonament, el treball recull l’examen de la principal novetat jurisprudencial d’aquest període, la
sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) recaiguda amb motiu de la impugnació de
les ordres d’inscripció de l’alumnat per part del Govern de l’Estat, i per tant d’abast general, que determina
que la proporció en l’ensenyament de les dues llengües ocials a Catalunya no pot ser inferior al 25%.
D’entrada, el buidatge i l’examen detallat del marc normatiu ens permet asseverar que el DOGC publicà
escasses normes amb rang o bé amb força de llei (cas dels decrets llei) d’incidència signicativa en l’estatus
jurídic de les llengües. Val a dir tanmateix que el context polític i legislatiu analitzat, inclòs dins la XII
legislatura del Parlament, es correspon amb el darrer període del mandat iniciat amb les eleccions de 21
de desembre de 2017, que va nalitzar de forma abrupta amb la dissolució automàtica de la cambra el 21
d’octubre de 2020, com a conseqüència de la inhabilitació del president Joaquim Torra (STS 477/2020, de
28.09.2020). A conseqüència d’això, cal tenir en compte, a més a més, que el Govern va entrar en funcions
des de la promulgació del Decret 114/2020, de 30 de setembre, pel qual el vicepresident del Govern, Pere
Aragonès, assumí la presidència de la Generalitat per substitució (art. 6-7 de la Llei 13/2008, de la Presidència
de la Generalitat i del Govern).
Per això, el període d’activitat legislativa ordinària es concentrà en el període que va entre el primer de juliol
de 2020 i el 21 d’octubre del mateix any, descomptant els dies inhàbils del mes d’agost, tot i que, com es
veurà, la legislació d’urgència fou utilitzada amb gran profusió com a conseqüència de la crisi sanitària de la
COVID-19, i el Parlament hi exercí el control pertinent a través de la Diputació Permanent. Pel que fa a la
condició del govern en funcions, cal tenir present que quan l’executiu es troba en aquestes circumstàncies,
ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l’exercici de la potestat
reglamentària, i s’ha d’abstenir, llevat que ho justiquin raons d’urgència o d’interès general degudament
acreditades, d’adoptar qualssevol altres mesures. El Govern, en aquesta situació, no pot aprovar el projecte de
llei de pressupostos de la Generalitat, ni presentar projectes de llei al Parlament, ni dictar decrets legislatius,
per bé que pot dictar decrets llei, de conformitat amb el procediment i en els supòsits que determinen l’Estatut
i les lleis (art. 27, Llei 13/2008).
Amb tot, als efectes que aquí interessen, tot i les limitacions expressades, el Govern, com és costum , continuà
aprovant un catàleg de disposicions que mantenen, en el seu conjunt, una línia de continuïtat amb el procés de
normalització lingüística, a través de l’activitat de foment o subvencional, promogut sostingudament des dels
inicis dels anys 1980, concebut per protegir la riquesa plurilingüe de Catalunya, en aquest cas connectades a
l’excepcionalitat derivada de la contingència de la crisi sanitària de la COVID-19. A les pàgines que segueixen
en detallarem algunes de les més signicatives.
2 L’activitat normativa desplegada
2.1 Les normes amb rang o força de llei
Pel que fa a les normes amb rang o amb força de llei, hem de començar destacant el Decret llei 25/2020, de
16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter scal i administratiu1, en què es regulen
els àmbits i les tipologies de subvencions per a programes de suport a la lluita contra l’exclusió social i la
desigualtat agreujada per la crisi social derivada de la COVID-19 (art. 9). En concret, en l’àmbit del suport a
la regularitat administrativa a través de l’accés al món laboral, s’estableixen accions com el suport a projectes
de formació per a la millora de l’ocupabilitat de persones estrangeres en risc de caure en la irregularitat
sobrevinguda, que han d’incloure necessàriament la millora de les competències lingüístiques bàsiques en
llengua catalana.
1 DOGC 8157 de 18.06.2020 p. 1. Publicació de la iniciativa (BOPC 633 de 30.06.20 p. 23); Validació (DSPC-P 100 de 08.07.20 p.
84); Acord de no tramitació com a projecte de llei (DSPC-P 100 de 08.07.20 p. 84); Publicació de la validació en el DOGC (DOGC
8176 de 14.07.20 p. 1); i Publicació de la validació en el BOPC (BOPC 646 de 14.07.20 p. 6).
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 243
Per la seva banda, el Decret llei 38/2020, de 3 de novembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit cultural
per pal·liar els efectes de la crisi generada per la pandèmia de la COVID-192, preveu que poden optar a
diferents subvencions (art. 2) les persones físiques o jurídiques que tenien un encàrrec per realitzar traduccions
i correccions de textos en català o aranès (a.2), i les que tenien previst organitzar activitats relacionades o
vinculades amb el patrimoni cultural amb públic (festivals, arts escèniques o esdeveniments literaris) o de
difusió de la llengua amb patrocinis o altres aportacions privades per a l’activitat (b.2).
Finalment, el Decret llei 41/2020, de 10 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres
educatius i en l’àmbit de l’educació en el lleure i de les activitats extraescolars per fer front a les conseqüències
de la COVID-193, en què s’estableixen (art. 2.1) les modalitats i quanties de la prestació per fer front als
ensenyaments no reglats d’idiomes (b.2.2).
2.2 Les disposicions generals i els actes executius
Com ja hem avançat a manera introductòria, el buidatge de la producció normativa de rang reglamentari durant
el segon semestre de 2020 permet concloure que s’ha donat continuïtat —tot i les estretors institucionals i
econòmiques del període— al procés de normalització de les llengües catalana i occitana en els diferents àmbits
públics competència de la Generalitat de Catalunya. En la majoria de casos, aquest procés de normalització
lingüística s’articula —de la mateixa manera en el terreny legislatiu— acudint a l’activitat de foment o
subvencional. Aquesta política d’incentius no representa, com s’ha dit, cap novetat remarcable, ja que segueix
una clara línia de continuïtat amb les mesures de política lingüística promogudes pel Govern de la Generalitat
de Catalunya en els darrers anys i de les quals ja hem donat compte en les successives cròniques legislatives
incloses en aquesta publicació.
En el capítol de les normes reglamentàries més substantives, hem de començar fent referència al Decret
133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia4,
que desplega les previsions existents sobre les formes ocials dels topònims. Cal recordar que l’establiment
dels topònims s’adequa a la normativa lingüística i al corpus toponímic de la llengua catalana, d’acord amb
la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans5, així com amb la
normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana pel que fa als
topònims aranesos, d’acord amb la Llei 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran6.
Així mateix, el decret regula el Nomenclàtor ocial de toponímia de Catalunya, que és el catàleg de topònims
de Catalunya aprovat tant per la Generalitat com per les entitats locals competents i que ha esdevingut un
instrument de referència. Com es recordarà, correspon al Govern aprovar el Nomenclàtor i garantir-ne la
publicitat mitjançant el Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya i a través de la seu electrònica de la
Generalitat. Pel que fa als topònims de fora de Catalunya, el Decret estableix l’ús de les formes catalanes
dels topònims de l’àrea lingüística catalana i també l’ús de les formes tradicionals catalanes, quan n’hi ha,
d’exònims d’arreu del món, sens perjudici d’utilitzar-ne també formes ocials o en altres llengües de cada
territori. Així mateix, també s’impulsa l’ús de formes originàries de topònims de l’àrea lingüística occitana,
atès el caràcter ocial de la llengua occitana a Catalunya.
Mitjançant el Decret 139/2020, de 24 de novembre, pel qual es concedeixen els Premis Nacionals de
Comunicació de la Generalitat de Catalunya en l’edició corresponent a 2020, es va preveure que aquests
guardons —regulats pel Decret 223/2013, de 10 de setembre, modicat pel Decret 80/2019, de 9 d’abril—,
tinguessin per objecte, entre d’altres, atorgar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de
la comunicació a Catalunya en llengua catalana, realitzades de forma individual o col·lectiva per professionals
o bé per qualssevulla entitats públiques o privades durant l’any anterior al seu atorgament.
2 DOGC 8264 de 05.11.20 p. 1. Publicació de la iniciativa (BOPC 737 de 23.11.20 p. 12); Publicació de la validació en el DOGC
(DOGC 8290 de 09.12.20 p. 1); i Publicació de la validació i tramitació com a projecte (BOPC 753 de 09.12.20 p. 7).
3 DOGC 8268 de 11.11.20 p. 1. Publicació de la iniciativa (BOPC 737 de 23.11.20 p. 22); Publicació de la validació en el DOGC
(DOGC 8290 de 09.12.20 p. 1); i Publicació de la validació en el BOPC (BOPC 753 de 09.12.20 p. 8)
4 DOGC núm. 8275, de 19.11.2020.
5 DOGC núm. 1440, de 8.05.1991.
6 DOGC núm. 5745, de 29.10.2010.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 244
El Decret 153/2020, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any
2021, preveu (Annex 1) les actuacions del dit Programa per àmbits d’activitat estadística i subàmbits com el
coneixement de la llengua catalana i els usos lingüístics de les persones sordes i dels usuaris de la llengua de
signes catalana. Pel que fa a l’estadística del coneixement de la llengua catalana, cal tenir present que aquesta
té com a objectiu proporcionar informació del coneixement de la llengua catalana de la població resident a
Catalunya, a partir de la informació obtinguda del Registre estadístic de població, dels censos de població
i dels registres d’alumnes i titulacions. Està previst que durant l’any 2021 es duguin a terme els treballs de
recollida, classicació, codicació i integració d’aquestes dades a partir de fonts diverses com els arxius i
registres administratius. Pel que fa als usos lingüístics de les persones sordes, el decret preveu la realització
del projecte tècnic i del treball de camp de l’enquesta a la comunitat amb discapacitat auditiva de Catalunya
per conèixer la realitat sociolingüística de la població adulta (16 anys i més) que pateix sordesa i que usa la
legislació de llengua de signes catalana (Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana).
En particular, l’activitat de foment o subvencional
Com ja hem avançat, al llarg del període examinat s’han convocat diferents línies d’ajuts i subvencions
públiques concebuts per promoure el procés de normalització del català i l’occità en àmbits públics
especialment estratègics en la política lingüística. Il·lustren l’interès polític prioritari que es concedeix a
la protecció de la riquesa lingüística del Principat en una etapa política especialment convulsa. Com podrà
apreciar el lector a les pàgines que segueixen, aquestes convocatòries públiques es projecten indefectiblement
sobre diferents àmbits públics i s’adrecen, semblantment, a diferents destinataris.
Dit això, també s’ha de destacar que van ser diversos els departaments de la Generalitat, en els seus respectius
àmbits competencials, els que van promoure, directament o tangencial, mesures de normalització lingüística,
per bé que calgui destacar en aquest apartat el Departament de Cultura, habitual titular de les accions de suport
i difusió de la llengua, primordialment per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, del Consell
d’Administració de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural o l’Institut Català de les Empreses Culturals.
També es consignen al nal de la relació els principals ajuts concedits per l’Institut Ramon Llull. Com és
sabut, el Consorci de l’Institut Ramon Llull és una entitat de dret públic de caràcter associatiu dotada de
personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre integrat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya,
a la qual resta adscrit l’Administració de la Comunitat de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona, que té
com a nalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Així doncs, cal fer esment a l’Ordre TSF/121/2020, de 10 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores
que han de regir els Premis de Civisme del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que preveu la
possibilitat d’optar al Premi Serra i Moret a les obres i els treballs en llengua catalana que tractin del civisme,
en qualsevol de les seves vessants.
Per la seva banda, l’Ordre PDA/161/2020, de 22 de setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores
per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a empreses de base tecnològica
liderades per dones, va establir entre els criteris de valoració l’impacte lingüístic dels projectes, i en concret
el compromís amb la promoció i l’ús de la llengua catalana en l’àmbit digital.
L’Ordre JUS/221/2020, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió
d’ajuts a projectes de recerca en matèria d’afers religiosos, estableix les referides bases amb l’objecte de
regular els ajuts a projectes de recerca originals i inèdits que aportin un coneixement nou en matèria de
llibertat religiosa i l’exercici d’aquest dret, així com el fet religiós i la seva diversitat, que permetin obtenir
resultats cientícs i crear un coneixement nou amb propostes d’intervenció aplicables i amb impacte en la
societat catalana. Els projectes, així com els materials i la documentació que s’hi relaciona, s’han de presentar
almenys en llengua catalana.
La Resolució CLT/1956/2020, de 30 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell
d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals pel qual s’aproven les bases especíques que
han de regir la concessió de subvencions per col·laborar amb sales privades de Catalunya per donar suport a
l’exhibició d’espectacles d’arts escèniques, estableix els requisits i condicions de les persones sol·licitants (base
general 3) per optar-hi, així com d’altres condicions com l’exhibició durant la temporada d’un percentatge de
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 245
representacions en català o en occità no inferior al 50% de la programació total de la temporada. En cas de no
utilitzar cap llengua en les representacions, el percentatge mínim esmentat es refereix a les representacions
d’obres d’autoria catalana (a.3).
La Resolució EXI/1856/2020, de 27 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions
a projectes de desenvolupament i d’educació per al desenvolupament, preveu que, sempre que les mesures
de seguretat no ho desaconsellin, s’inclogui el logotip de l’ACCD (l’Autoritat Catalana de Cooperació al
Desenvolupament) en tota informació, publicitat, obres i material editat resultat de la subvenció atorgada,
tant en llengua catalana com en la llengua del país d’implementació del projecte.
L’Ordre TSF/218/2020, de 16 de desembre, per a la provisió dels serveis de la Xarxa de Serveis Socials
d’Atenció Pública (ap. 3.1.3), preveu que la selecció del personal d’atenció directa tingui en compte, a més de
la capacitat personal i formació tècnica, el seu coneixement de la llengua catalana, per permetre’ls comunicar-
se, almenys oralment, amb les persones usuàries catalanoparlants. D’acord amb la Llei de política lingüística
(LPL) es planteja que els impresos i comunicacions que utilitzin els serveis esmentats, la seva retolació interior
i exterior, la documentació interna i les comunicacions per megafonia emprin el català quan vagin adreçades a
persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, incloent-hi les factures i altres documents
de tràc mercantil o de caràcter administratiu, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes de rebre-les
en castellà si ho demanen.
La Resolució de l’Institut Ramon Llull, de 4 de setembre de 2020, per la qual es dona publicitat a l’Acord
del Consell de Direcció del Consorci de l’Institut Ramon Llull, pel qual s’aproven les bases reguladores
dels procediments per a la concessió de subvencions en règim de concurrència pública, regula en concret les
condicions per al nançament de les despeses de desplaçament del professorat d’estudis catalans a universitats
de l’exterior ns a una localitat del domini lingüístic de la llengua catalana.
La Resolució de l’Institut Ramon Llull, de 9 de setembre de 2020, per la qual es dona publicitat a l’Acord
del Consell de Direcció del Consorci de l’Institut Ramon Llull, pel qual s’aproven les bases reguladores
dels procediments per a la concessió de subvencions en règim de concurrència pública, regeix la concessió
de subvencions per a la mobilitat d’artistes per a actuacions i/o gires fora del domini lingüístic del català en
l’àmbit de les arts escèniques i la música que contribueixin a la presència de la creació cultural catalana a
l’exterior. També inclouen actuacions i/o gires dins del domini lingüístic del català, sempre que siguin fora
de la comunitat autònoma de l’artista o grup.
La Resolució de l’Institut Ramon Llull, de 6 de novembre de 2020, per la qual es dona publicitat a les
subvencions d’import igual o superior a 3.000,00 euros concedides pel Consorci de l’Institut Ramon Llull
durant l’any 2019, regula la concessió de subvencions per a la traducció d’obres literàries i de pensament
originals en llengua catalana i aranesa i tenen la consideració d’ajuts a universitats de fora del domini lingüístic
de la llengua catalana per contribuir al manteniment de la docència d’estudis catalans durant el curs 2019.
La Resolució de l’Institut Ramon Llull, de 21 de desembre de 2020, per la qual es dona publicitat a l’Acord del
Consell de Direcció de l’Institut pel qual s’aprova la modicació de les bases que han de regir la concessió de
subvencions per a la mobilitat d’artistes per a actuacions i/o gires en l’àmbit de la música i les arts escèniques,
té per objecte regir la concessió de subvencions per a la mobilitat d’artistes per a actuacions i/o gires fora
del domini lingüístic del català en l’àmbit de les arts escèniques i la música que contribueixin a la presència
de la creació cultural catalana a l’exterior. També inclouen actuacions i/o gires dins del domini lingüístic del
català, sempre que siguin fora de la comunitat autònoma de l’artista o grup.
Finalment, farem menció de la Resolució de l’Institut Ramon Llull, de 24 de novembre de 2020, per la qual
es modica la Resolució de 14 de maig de 2020, per la qual s’atorguen ajuts a universitats de l’exterior
per contribuir al manteniment de la docència d’estudis catalans durant el curs 2020-2021 i de la Resolució
del mateix Institut, de 15 de desembre de 2020, per la qual s’atorguen ajuts a universitats de l’exterior per
contribuir al manteniment de la docència d’estudis catalans durant el curs 2020-2021.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 246
Altres resolucions
Resolució CLT/1637/2020, de 6 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor
del TERMCAT.
Resolució JUS/1954/2020, de 28 de juliol, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la
Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Veterinaris de la Província de Girona. L’article 4.2.f es
refereix al foment de l’ús de la llengua catalana.
Resolució JUS/2787/2020, de 30 d’octubre de 2020, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals
de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona. L’article
6, sobre les funcions públiques del Col·legi, inclou la de “j) Fomentar l’ús de la llengua catalana entre els
col·legiats i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió”.
Resolució JUS/2834/2020, de 5 de novembre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de
la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. L’article 7 regula els usos
lingüístics del Col·legi, i article 5, sobre funcions públiques pròpies del Col·legi per assolir els seus objectius,
preveu la de “t) Fomentar l’ús de la llengua catalana entre els seus membres i en els àmbits institucionals i
socials en els quals s’exerceix la professió”.
Resolució JUS/2164/2020, de 7 de setembre, per la qual es fa pública la relació dels convenis de col·laboració
signats pel Departament de Justícia durant l’any 2019. Es fa referència al conveni de col·laboració entre
l’Administració General de l›Estat i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, per a la realització de
les proves d’accés a la professió d’advocat i procurador en la llengua coocial.
Resolució de l’Institut Ramon Llull, de 6 de novembre de 2020, per la qual es dona publicitat als convenis
de col·laboració subscrits pel Consorci de l’Institut Ramon Llull durant l’any 2019.
Resolució PRE/2161/2020, de 8 de setembre, per la qual es regula la borsa de treball per a la cobertura amb
caràcter interí de llocs de treball reservats a funcionaris de carrera de la subescala secretaria intervenció, de
l’escala de funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, de les entitats locals a
Catalunya. El punt 4.3 estableix que els candidats han d’acreditar tenir els coneixements de llengua catalana
de nivell de suciència (C1) o bé superar una prova del mateix nivell, d’acord amb el que estableix el Decret
152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certicació de coneixements de català.
Resolució CLT/2548/2020, de 13 d’octubre, sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana.
Resolució TSF/2794/2020, de 22 d’octubre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del VIII Conveni
col·lectiu de treball per a empleats de nques urbanes de Catalunya (codi de conveni núm. 79001735012001).
L’article 44 fa referència a la llengua de redacció del conveni (en llengua catalana i castellana i en cas de
discrepàncies en la interpretació, prevaldrà el text en llengua castellana).
Resolució CLT/2742/2020, de 30 d’octubre, per la qual es concedeixen els premis Pompeu Fabra, en la seva
vuitena edició, de l’any 2020.
Resolució CLT/2845/2020, de 6 de novembre, de modicació de la Resolució CLT/2548/2020, de 13 d’octubre,
sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana.
Resolució CLT/2880/2020, de 10 de novembre, per la qual es publiquen termes que ha normalitzat el Consell
Supervisor del TERMCAT.
Resolució d’11 de novembre de 2020, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell de Direcció d’1
de setembre de 2020, pel qual s’aprova la modicació de les bases de subvencions per a la seva adaptació a
l’Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny, per la qual es modica l’article 4 de l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny,
sobre les formes de justicació de subvencions, referides al Consorci de l’Institut Ramon Llull.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 247
3 Comentari jurisprudencial
Com es recordarà, el Govern de l’Estat, en l’etapa en què regentava el Ministeri d’Educació el ministre
José Ignacio Wert, va impugnar (per mitjà del recurs contenciós administratiu 168/2015) la Resolució
ENS/280/2015, del 18 de febrer, per la qual s’aproven les normes de preinscripció i matrícula d’alumnes als
centres del Servei d’Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts
amb fons públics, per al curs 2015/2016; la Resolució ENS/505/2016 de preinscripció del curs 2016-2017;
i la Resolució de preinscripció del curs 2017-2018. Els susdits recursos es fonamentaven en la inactivitat
normativa de l’Administració educativa catalana al no preveure, en desplegament de la DA 38a LOE, en la
redacció donada per la polèmica LOMQE (Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la
qualitat educativa), l’ús del castellà com a llengua vehicular en una «proporció raonable».
La STJC del 16 de desembre de 2020 de la Sala 5a Contenciosa Administrativa va resoldre nalment el recurs,
donant la raó a l’Advocat de l’Estat i obligant la Generalitat a adoptar mesures per garantir que tots els alumnes
rebin l’ensenyament de manera «efectiva i immediata» en les dues llengües ocials, tot determinant que el
percentatge d’ensenyament no pot ser inferior al 25% en un i altre cas, a partir —segons raona la resolució— de
l’anàlisi del marc jurídic, de la jurisprudència constitucional i de «les dades reals d’ús d’ambdues llengües»,
de les quals es desprendria que l’ús del castellà és «residual».
Aquesta greu circumstància —es tracta d’una sentència d’efectes generals i no es limita a resoldre un cas
en particular—, així com els dubtes que suscita tant la protecció eventual de la LOMLOE (Llei orgànica
3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació) com
la praxi que pugui seguir en el futur tant el legislador bàsic estatal com l’Administració educativa de l’Estat
ha obert un debat sempre complex entorn a la possibilitat de regular la utilització de les llengües vehiculars
a Catalunya, vinculada als projectes educatius de cada centre que preveu la Llei 12/2009, de 10 de juliol,
d’Educació de Catalunya.
