Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2018
| Autor | Antoni Torras Estruch |
| Cargo | Assessor de polítiques UE a la delegació del Govern de la Generalitat davant la UE |
| Páginas | 319-321 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DE LA UNIÓ EUROPEA
Segon semestre de 2018
Antoni Torras i Estruch*
Resum
El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades
al Diari Ocial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2018. L’ordre en què apareixen
les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai
Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i
Liechtenstein.
Paraules clau: Unió Europea; dret lingüístic; Diari Ocial de la Unió Europea (DOUE).
LEGISLATIVE REPORTS ON EUROPEAN UNION
Second half of 2018
Abstract
The text includes provisions on the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published in the
Ofcial Journal of the European Union (OJEU) during the second half of the year (between July and December 2018).
The order of the provisions cited is that in which they have been published in the OJEU. The acronym EEA corresponds
to the European Economic Area, an area of commercial integration which unites the EU with Norway, Iceland and
Liechtenstein in a single internal market.
Keywords: European Union; linguistic law; Ofcial Journal of the European Union (OJEU).
* Antoni Torras i Estruch, assessor de polítiques UE a la delegació del Govern de la Generalitat davant la UE. atorras@gencat.cat
Citació recomanada: Torras i Estruch, Antoni. (2019). Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2018. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 319-321. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3290
Antoni Torras i Estruch
Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 320
Acord entre la UE i la Confederació Suïssa sobre normes suplementàries en relació amb l’instrument de
suport nancer a les fronteres exteriors i als visats, com a part del Fons de Seguretat Interior, per al període
comprès entre 2014 i 2020
(DOUE núm. L 165, de 2.07.2018, pàg. 3-11)
L’article 21 d’aquest Acord preveu que el seu text sigui igualment autèntic en 23 de les 24 llengües ocials
i de treball de la UE. D’aquestes 23, 3 (alemany, francès i italià) coincideixen amb les 3 llengües plenament
ocials de la Confederació Suïssa (article 4 versus article 70 de la Constitució). En queda fora el gaèlic
irlandès, plenament ocialitzat el 2007, tot i ser primera llengua nacional de la República d’Irlanda, membre
de la CEE des de 1973.
Recomanació de la Comissió (UE) 2018/951, de 22 de juny, sobre normes relatives als organismes per a la
igualtat
(DOUE núm. L 167, de 04.07.2018, pàg. 28-35)
El primer punt de l’apartat 1.2.3. de la Recomanació, que fa referència a la presentació de denúncies, l’accés i
l’accessibilitat, estipula que “els estats membres han de garantir la possibilitat de presentar denúncies davant
els organismes per a la igualtat de forma oral, escrita i en línia, en una llengua d’elecció del demandant que
sigui d’ús comú a l’estat membre en què es trobi l’organisme per a la igualtat”.
Directiva (UE) 2018/958 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de juny, sobre un test de proporcionalitat
previ a l’adopció de noves regulacions de professions
(DOUE núm. L 173, de 09.07.2018, pàg. 25-34)
L’article 7 d’aquesta Directiva recull una sèrie d’elements d’obligada consideració en la fase prèvia a l’adopció
per part dels estats membres de noves regulacions de professions, a de garantir-ne la proporcionalitat;
és a dir, quan els estats es plantegin introduir noves condicions (sobretot pel que fa a restriccions a la
lliure circulació de treballadors, a l’establiment i a la prestació de serveis) per a l’exercici de qualsevol
activitat professional, caldrà que vetllin perquè aquests elements no introdueixin barreres discriminatòries
ni innecessàries al mercat interior. El punt J d’aquest article 7 fa referència als requisits de coneixements
lingüístics dels professionals, els quals, doncs, han de complir l’esmentat principi de proporcionalitat i no
han de suposar un obstacle excessiu per als professionals concernits.
Reglament (UE) 2018/1139 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol, sobre normes comunes en
l’àmbit de l’aviació civil i pel qual es crea una Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria
(DOUE núm. L 212, de 22.08.2018, pàg. 1-122)
Aquest Reglament amb rellevància a l’EEE, que modica o deroga una desena de textos legislatius anteriors en
l’àmbit de l’aviació civil, fa referència explícita a qüestions lingüístiques quant a determinades dimensions de
l’aviació civil i pel que fa al règim lingüístic de l’Agència per a la Seguretat Aèria. Concretament, els articles
85 i 119 fan referència a diferents aspectes de comunicació ocial, respectivament, entre l’Agència i els
estats, així com entre l’Agència i la ciutadania en general, en línia amb el Reglament 1/1958. Nogensmenys,
el Reglament compta amb un annex VIII, que recull els requisits essencials per als controladors aeris, entre
els quals l’apartat 4.4.2. explicita la necessitat que els controladors, a més d’anglès (4.4.1), siguin capaços
de “parlar i entendre la llengua o llengües nacionals” amb ecàcia, ja sigui mitjançant dispositius de veu o
en situacions de cara a cara per qüestions vinculades al control aeri, incloses les situacions d’emergència.
Acord de partenariat estratègic entre la UE i els seus estats membres amb el Japó
(DOUE núm. L 216, de 24.08.2018, pàg. 4-22)
L’article 51 d’aquest Acord preveu que, a més del japonès, el text sigui igualment autèntic en 23 de les 24
llengües ocials i de treball de la Unió. En queda fora el gaèlic irlandès, plenament ocialitzat el 2007, tot i
ser primera llengua nacional de la República d’Irlanda, membre de la CEE des de 1973.
Antoni Torras i Estruch
Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 321
Reglament d’execució (UE) 2018/1212 de la Comissió, de 3 de setembre, pel qual s’estableixen requisits
mínims d’execució de les disposicions de la Directiva 2007/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, pel
que fa a la identicació dels accionistes, la transmissió d’informació i la facilitació de l’exercici dels drets
dels accionistes
(DOUE núm. L 223, de 04.09.2018, pàg. 1-18)
L’article 2 d’aquest Reglament d’execució fa referència als requisits de formats normalitzats, d’interoperabilitat
i lingüístics a l’efecte de la transmissió d’informacions vinculades a accions i valors objecte del Reglament.
L’apartat 2 de l’article 2 remet a la Directiva 2004/109/CE, l’article 20 de la qual preveu que les llengües
emprades en la divulgació de la informació regulada siguin:
a) una llengua acceptada per l’autoritat competent de l’Estat membre d’origen; i
b) a elecció de l’emissor, una llengua acceptada per les autoritats competents d’aquests estats membres
d’acollida o una llengua habitual en el camp de les nances internacionals.
Reglament (UE) 2018/1240 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de setembre, pel qual s’estableix un
Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatges (SEIAV)
(DOUE núm. L 236, de 19.09.2018, pàg. 1-71)
Els articles 14 i 33 d’aquest Reglament prohibeixen la discriminació dels ciutadans de països tercers (no UE)
usuaris d’aquest nou sistema del SEIAV per motius de llengua. L’article 16 recull que la comunicació per
internet del SEIAV es farà “en totes les llengües ocials dels estats membres”, mentre que en diversos punts
del Reglament es preveuen aspectes concrets de la comunicació operativa de coordinació interna i l’ocial
de comunicació externa amb els ciutadans de països tercers per part de les unitats estatals designades per
formar part d’aquest SEIAV.
