Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Segon semestre de 2017
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Professora de dret constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 272-276 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
Segon semestre de 2017
Anna M. Pla Boix*
Resum
La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí
Ocial de l’Estat durant el segon semestre de 2017.
Paraules clau: Estat espanyol; dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON THE SPANISH STATE
Abstract
The text includes the main regulations that affect linguistic uses published in the Ofcial Gazette of the Government of
Spain during the second half of the year (between July and December 2017).
Keywords: Spanish State; Linguistic Law.
*Anna M. Pla Boix, professora de dret constitucional, Universitat de Girona, anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. «Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2017». Revista de Llengua i Dret,
Journal of Language and Law, núm. 69, (juny 2018), p. 272-276, DOI: 10.2436/rld.i69.2018.3128.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 273
Aquesta crònica legislativa proposa identicar i analitzar, molt succintament, les principals disposicions
normatives d’incidència en matèria lingüística que s’han publicat al Butlletí Ocial de l’Estat (en endavant,
BOE), des de l’1 de juliol ns al 31 de desembre de 2017. Així doncs, el semestre estudiat abraça el primer
tram de vida de la XII legislatura de les Corts Generals.
El buidatge d’aquesta producció normativa permet asseverar, ja d’entrada, que durant aquest semestre el
dret lingüístic no experimenta canvis signicatius. De fet, les normes publicades al BOE d’incidència,
directa o tangencial, en la regulació dels usos lingüístics són molt migrades, en els termes en què s’estudiarà
succintament a continuació.
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
Durant el segon semestre de l’any només es van aprovar un parell de lleis que contenen, al llarg del seu
articulat, previsions lingüístiques. En ambdós casos es tracta de normes que transposen a l’ordenament
jurídic espanyol sengles directives del Parlament Europeu i del Consell. La primera que convé destacar
és la Llei 7/2017, de 2 de novembre, per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva
2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa
de litigis en matèria de consum. El seu article 29.2 regula els requisits que ha de complir la sol·licitud
d’acreditació que trametin les entitats de resolució alternativa. Entre altres continguts, estableix que han
d’informar a l’autoritat competent sobre “les llengües ocials espanyoles i idiomes en què es poden presentar
les reclamacions i es pot dur a terme el procediment de resolució alternativa” i afegeix textualment que s’ha
de garantir “en tot cas, la utilització del castellà i, quan n’hi hagi, de la llengua coocial de la comunitat
autònoma on estigui establerta l’entitat”.1
La segona disposició legal ressenyable és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic,
per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell
2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.2 Als efectes que aquí interessen, l’epígraf 6 de la seva
disposició addicional primera, intitulada “Contractació a l’estranger” regula, entre moltes altres previsions,
que “Els documents contractuals i tota la documentació necessària per preparar, adjudicar i executar els
contractes ha d’estar redactada en castellà o en una llengua coocial corresponent, a les quals, si s’escau, s’han
de traduir des de l’idioma local que correspongui”. S’afegeix que “no obstant això, l’òrgan de contractació,
i sota la seva responsabilitat, pot acceptar, sense necessitat de traducció al castellà, els documents redactats
en altres llengües”. En aquests casos, la norma estipula que “el Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació
ha de garantir la disponibilitat de la traducció al castellà dels documents redactats en llengua estrangera, a
l’efecte de la scalització del contracte”.
I encara dins les normes de rang legal, també esdevé convenient ressenyar la publicació del Reial decret
llei 19/2017, de 24 de novembre, de comptes de pagament bàsics, trasllat de comptes de pagament i
comparabilitat de comissions.3 El seu article 16, intitulat “Document informatiu de comissions” precisa, entre
altres previsions, que el document informatiu “s’ha de redactar en l’idioma acordat per les parts”. L’article
17.2, per la seva part, quan regula l’estat de les comissions preveu que “ha d’estar redactat en l’idioma en què
s’ofereixi el compte de pagament, o en un altre idioma acordat per les parts”. Com és de veure, en ambdues
disposicions normatives es regulen certs usos lingüístics, per bé que projectats a qüestions molt precises.
2 Revisió succinta de les normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Com hem avançat suara, les disposicions normatives d’incidència en dret lingüístic publicades al BOE durant
el segon semestre de l’any són molt migrades. Pel que concerneix singularment les disposicions de rang
reglamentari, com podrà apreciar el lector a les pàgines que segueixen, regulen qüestions lingüístiques molt
tangencials i sempre projectades a àmbits sectorials molt concrets. A continuació, n’analitzem succintament
les més signicatives, distingint per àmbits.
1 BOE suplement en llengua catalana al núm. 268 de 4 de novembre de 2018
2 BOE suplement en llengua catalana al núm. 272 de 9 de novembre de 2017
3 BOE suplement en llengua catalana al núm. 287 de 25 de novembre de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 274
La primera destacable és el Reial decret 768/2017, de 28 de juliol, pel qual es desenvolupa l’estructura
orgànica bàsica del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació i es modica el Reial decret 424/2016, d’11
de novembre, pel qual s’estableix l’estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials.4 Als efectes
que aquí interessen, estableix previsions relatives a les llengües als seus articles 9.1.g i 16. El primer dels
preceptes esmentats regula les funcions que s’adscriuen a la Direcció General Integració i Coordinació
d’Afers Generals de la Unió Europea (òrgan directiu depenent de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus).
S’encomana a aquesta Direcció General, entre altres funcions, la “promoción y defensa de la lengua española
en las instituciones de la UE” (article 9.1.g). Com és de veure, l’article negligeix tota referència a la promoció
de les altres llengües diferents de la castellana que gaudeixen també d’estatus de coocialitat a diverses
comunitats autònomes i que, singularment en l’àmbit de la Unió Europea, es troben emparades per l’Acord
del Consell de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea de 13 de juny de 2005.
L’article 16 de la mateixa disposició reglamentària, per la seva part, quan regula les funcions encomanades
a la Secretaria General Tècnica, hi inclou la d’exercir les funcions atribuïdes al Ministeri d’Afers Exteriors
i de Cooperació en matèria de “traducció al castellà o a altres llengües estrangeres de tractats i convenis
internacionals i altres documents de caràcter diplomàtic, consular o administratiu”, així com “la interpretació
en actes on intervinguin representants dels òrgans superiors de l’Administració de l’Estat, la participació en
conferències o comissions internacionals en les quals es negociïn tractats, acords i convenis internacionals” i
“l’atorgament dels títols de traductor-intèrpret jurat i la gestió del registre d’aquests professionals”. El mateix
article 16 in ne estableix que l’Ocina d’Interpretació de Llengües s’adscriu a la Secretaria General Tècnica.
Pel que concerneix l’àmbit educatiu, durant el segon semestre de l’any 2017 es van aprovar diverses disposicions
amb referències expresses a la qüestió lingüística. N’és un bon exemple l’Ordre ECD/651/2017, de 5 de juliol,
per la qual es regula l’ensenyament bàsic i el seu currículum per a persones adultes en modalitat presencial, a
distància i a distància virtual, en l’àmbit de gestió del Ministeri d’Educació i Esport.5 Semblantment, també es
va aprovar l’Ordre ECD/1009/2017, de 18 d’octubre, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu
de grau superior corresponent al títol de tècnic superior d’arts plàstiques i disseny de fusteria artística i es
modiquen diverses ordres de currículum dels títols de tècnic i tècnic superior d’arts plàstiques i disseny
de la família professional artística de comunicació gràca i audiovisual.6 Totes dues ordres, al llarg del seu
articulat, contenen diverses previsions relatives a l’ensenyament de llengües estrangeres.
I encara dins l’àmbit educatiu pot ressenyar-se l’aprovació del Reial decret 1041/2017, de 22 de desembre,
pel qual es xen les exigències mínimes del nivell bàsic a l’efecte de certicació, s’estableix el currículum
bàsic dels nivells intermedi B1, intermedi B2, avançat C1 i avançat C2, dels ensenyaments d’idiomes de règim
especial que regula la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i s’estableixen les equivalències entre
els ensenyaments d’idiomes de règim especial regulats en diversos plans d’estudis i els d’aquest Reial decret.7
Dit això, es va aprovar també un amplíssim ventall d’altres disposicions de rang reglamentari que, molt
tangencialment i en àmbits diferents, fan referències molt puntuals a la qüestió lingüística. N’és un bon
exemple el Reial decret 848/2017, de 22 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de destinacions
del personal de la Guàrdia Civil. El seu article 4, quan regula els principis generals per a la provisió de
destinacions estableix, entre altres previsions, que per a l’assignació de determinades destinacions es pot
establir prèviament l’exigència de requisits d’idioma “d’acord amb el que preveu aquest Reglament”.8 Es
va aprovar també el Reial decret 1036/2017, de 15 de desembre, pel qual es regula la utilització civil de
les aeronaus pilotades per control remot, i es modiquen el Reial decret 552/2014, de 27 de juny, pel qual
es desplega el Reglament de l’aire i les disposicions operatives comunes per als serveis i els procediments
de navegació aèria, i el Reial decret 57/2002, de 18 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de circulació
aèria. Entre altres previsions, l’article 33.1.e, quan regula els requisits dels pilots remots, disposa que han
d’acreditar “un coneixement adequat de l’idioma o idiomes utilitzats en les comunicacions entre el controlador
4 BOE núm. 180 de 29 de juliol de 2017
5 BOE núm. 162 de 8 de juliol de 2017
6 BOE núm. 255 de 23 d’octubre de 2017
7 BOE suplement en llengua catalana al núm. 311 de 23 de desembre de 2017
8 BOE suplement en llengua catalana al núm. 230 de 23 de setembre de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 275
i l’aeronau, ateses les condicions operatives de l’espai aeri en què es dugui a terme l’operació”.9 I encara
dins l’àmbit de l’aviació, també es va aprovar la Resolució de 14 de juny de 2017, de la Direcció General
d’Aviació Civil, per la qual es publiquen les instruccions tècniques per al transport segur de mercaderies
perilloses per via aèria. Aquesta Resolució estableix previsions tangencials relatives als idiomes que s’han
d’emprar en determinats usos dins el catàleg d’obligacions de qui exporta.10
Semblantment, també pot destacar-se l’aprovació del Reial decret 999/2017, de 24 de novembre, pel qual
es modica el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants.11 Entre altres previsions,
estableix una modicació de l’article 24 de la norma esmentada, dedicada a regular els requisits de la
sol·licitud per a inscriure i renovar la inscripció del producte. Als efectes que aquí interessen, s’estableix que
aquesta sol·licitud “s’ha de redactar en la llengua espanyola ocial de l’Estat”. No fa, per consegüent, cap
referència a l’ús de les llengües ocials diferents de la castellana.
I encara en clau anecdòtica, pot ressenyar-se l’aprovació del Reial decret 1008/2017, d’1 de desembre, per
la qual s’aprova l’estratègia de seguretat nacional 2017. Diem anecdòtica perquè al seu preàmbul s’explicita
un paràgraf amb referències a qüestions lingüístiques. Més concretament, hi trobem expressat que la
seguretat nacional “contribuye a aanzar los elementos vertebradores de la España del siglo XXI: su sistema
democrático, su sociedad plural y abierta, su rica diversidad territorial y lingüística, su nivel de desarrollo
socioeconómico y su condición de país dotado de un legado histórico diferencial y de una lengua y una
cultura globales”. En paraules de la norma, “estos aspectos son importantes para entender los objetivos que
hoy propugna España en la esfera internacional como país abierto al mundo y protector de sus ciudadanos”.12
Tot plegat ha de valorar-se prenent en consideració la greu situació d’excepcionalitat política que es viu
a Catalunya i que es va projectar en la publicació al BOE de diverses disposicions normatives vinculades
a la implementació de les mesures d’execució forçosa de l’article 155 de la Constitució. Com és sabut, es
van traduir en la suspensió de l’autonomia política del Principat. Als efectes que aquí interessen, algunes
d’aquestes disposicions publicades al BOE contenen alguna menció puntual a la qüestió lingüística. La
primera que pot ressenyar-se és el Reial decret 944/2017, de 27 d’octubre, “pel qual es designa òrgans
i autoritats encarregats de donar compliment a les mesures dirigides al Govern i a l’Administració de
la Generalitat de Catalunya, autoritzades per Acord del Ple del Senat de 27 d’octubre de 2017, pel qual
s’aproven les mesures requerides pel Govern, a l’empara de l’article 155 de la Constitució”.13 El capítol
sisè de l’annex encomana al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport l’assumpció de funcions relatives a la
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme.
Semblantment, també es va publicar el Reial decret 953/2017, de 31 d’octubre, pel qual es dicten normes
complementàries per a la realització d’eleccions al Parlament de Catalunya 2017, celebrades el 21 de
desembre.14 Cal recordar que la convocatòria d’aquests comicis la va dur a terme excepcionalment el president
del Govern espanyol per Acord del Consell de Ministres adoptat el 21 d’octubre de 2017 en aplicació de
l’article 155 de la Constitució i l’Acord del Ple de Senat de 27 d’octubre de 2017.15 Als efectes que aquí
interessen, l’article 18.2 d’aquest Decret preveia textualment que les persones sordes o amb discapacitat
auditiva, usuàries de la llengua de signes, que hagin estat designades membres d’una mesa electoral, “poden
sol·licitar el servei gratuït d’interpretació del llenguatge de signes a través d’un intèrpret” sens perjudici del
dret a excusar el seu nomenament.
Val a dir que ambdues disposicions esmentades, dictades com dèiem suara a l’empara de l’article 155 de la
Constitució especícament per a Catalunya, es publiquen només en versió castellana al BOE. Dit altrament,
no s’acorda la seva publicació a cap suplement en llengua catalana del butlletí ocial.
9 BOE suplement en llengua catalana al núm. 316 de 29 de desembre de 2017
10 BOE núm. 166 de 13 de juliol de 2017
11 BOE suplement en llengua catalana al núm. 296 de 6 de desembre de 2017
12 Per a una ampliació sobre el contingut d’aquest decret, vegeu BOE núm. 309 de 21 de desembre de 2017.
13 BOE núm. 261 de 28 d’octubre de 2017. Hem mantingut les incoherències gramaticals de l’original en castellà.
14 BOE núm. 267 de 3 de novembre de 2017
15 BOE núm. 260 de 27 d’octubre de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 276
Finalment, a tall de conclusió d’aquesta succinta crònica legislativa, escau d’esmentar que diversos BOE
publicats durant el semestre estudiat publiquen rellevants sentències del Tribunal Constitucional d’incidència
directa en el dret lingüístic. En són bons exemples les SSTC 86/2017, 87/2017, 88/2017, totes elles de 4 de
juliol. S’analitzen succintament a la crònica de jurisprudència publicada en aquesta mateixa Revista, a la qual
ens remetem.16
16 Vegeu BOE núm. 171 de 19 de juliol de 2017
