Crònica legislativa de l'Estat Espanyol

AutorAnna M. Pla Boix
CargoProfessora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona
Páginas192-197

Page 192

Any 2013

(BOE d’1 de gener a 31 de desembre de 2013 )

1 Presentació: breu referència al context polític i parlamentari

L’objectiu d’aquesta crònica legislativa se centra a analitzar les disposicions normatives d’incidència en matèria lingüística que varen publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat (en endavant BOE), des d’1 de gener a 31 de desembre de 2013. El període estudiat inclou, doncs, la meitat cronològica de la X Legislatura de les Corts, nascuda de les eleccions generals celebrades el 20 de novembre de l’any 2011. Una legislatura, recordem-ho, condicionada per la contundent majoria absoluta obtinguda a les eleccions per part del Partit Popular presidit pel Sr. Mariano Rajoy.

Durant l’any 2013, una qüestió centrarà l’agenda política i governamental i condicionarà l’activitat normativa de l’Estat espanyol: la greu crisi econòmica que afecta el conjunt de l’Estat. Els principals indicadors econòmics en són bons testimonis. Un bon exemple l’ofereix la taxa d’atur. Durant el primer trimestre de l’any se supera la xifra històrica dels sis milions d’aturats, la qual cosa representa ja el 27,16% de la població activa segons l’enquesta de l’EPA. En el cas de l’atur juvenil, les dades del 2013 són encara més alarmants perquè ascendirà a la xifra rècord del 57,22%. Igualment, el deute públic representarà ja el 92,2% del PIB en el segon trimestre de l’any. Aquestes circumstàncies expliquen que bona part de l’agenda política del 2013 estigui condicionada per les mesures de naturalesa econòmica que es formulen des de l’executiu popular per a fer-hi front. Durant el període estudiat s’aprovaran un ampli catàleg de mesures fiscals controvertides i es presentarà el Pla Nacional de Reformes i l’Actualització del Programa d’Estabilitat 2013-2016, bo i establintse nous objectius de reducció del dèficit i l’adopció de diverses mesures per corregir-ne els desequilibris. Aquest escenari propiciarà una intensa conflictivitat social i contestació al carrer, tal com en donen bon testimoni les hemeroteques. Alhora, la qüestió econòmica acabarà centrant, directament o tangencial, la major part de la producció normativa de l’Estat al llarg de l’any.

En tot cas, aquesta conflictivitat social anirà més enllà del que és, pròpiament, la crítica a la política econòmica governamental i s’acabarà projectant sobre àmbits públics especialment sensibles, com el de l’educació. Com s’estudiarà a les pàgines que segueixen, al llarg de l’any s’aprova en seu parlamentària una llei especialment controvertida que consolida la setena reforma educativa en democràcia: la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa,1també coneguda com a Llei Wert o LOMCE, iniciativa

Page 193

legislativa que, com s’estudiarà a continuació, vertebra una ofensiva jurídica sense precedents contra el model lingüístic escolar vigent fins ara.

2 La producció normativa d’incidència en matèria lingüística: estat de la qüestió

La producció normativa amb rang de llei aprovada per l’Estat espanyol al llarg del 2013 és molt extensa però són molt poques i residuals les normes que estableixen alguna referència explícita a la qüestió lingüística en el seu articulat. Així, en el que concerneix, per exemple, a les lleis orgàniques aprovades al llarg del període estudiat,2només la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa3incideix en l’ordenament lingüístic. Per la seva transcendència, serà objecte d’un breu comentari a les pàgines que segueixen.

En el que concerneix a les lleis ordinàries, al llarg del 2013 se n’aproven vint-i-set, de les quals només quatre estableixen referències explícites a la llengua al llarg del seu articulat.

Aquest és el cas, primerament, de la Llei 10/2013, de 24 de juliol, per la qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol les directives 2010/84/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de desembre de 2010, sobre farmacovigilància, i 2011/62/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2011, sobre prevenció de l’entrada de medicaments falsificats a la cadena de subministrament legal, i es modifica la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.4Aquesta llei estableix referències explícites a la qüestió lingüística a diversos passatges. Aquest és el cas dels epígrafs 10, 17 i 54 relatius a modificacions de la 29/2006, de 26 de juliol. L’epígraf 10 estableix una modificació de l’article 15.1 de la norma i que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat reguli els aspectes relatius a les garanties d’informació. S’estableix, als efectes que aquí ens interessen, que per a l’elaboració d’aquesta informació sobre el medicament, el seu titular proporcionarà informació escrita suficient i «aquesta informació es presentarà, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat». Per la seva part, l’epígraf 17 modifica la dicció de l’article 31.1 de la llei i estableix també que, amb relació a les garanties d’informació dels medicaments veterinaris, «aquesta informació es presentarà, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat». Finalment, l’epígraf 54 regula l’addició d’un article 101.ter a la llei que sanciona com a infracció greu comercialitzar cosmètics que no expressin l’etiquetatge «en la llengua i/o termes establerts» a la norma. Val a dir que l’ús de l’expressió «almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat» ja es garantia a l’ordenament jurídic i, per consegüent, aquesta disposició legal no aporta novetats en el règim juridicolingüístic aplicable

Page 194

a aquest àmbit de l’etiquetatge.

La segona disposició amb rang legal que convé esmentar és la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.5La disposició final sisena introdueix esmenes al text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol. Als efectes que aquí ens interessen, introdueix una esmena relativa al Document Únic Electrònic (DUE), garantit a la norma, que estableix que aquest DUE serà aprovat pel Consell de Ministres a proposta del Ministre d’Indústria, per mitjà d’un informe previ dels altres ministeris competents per raó de matèria, i «estarà disponible en totes les llengües oficials de l’Estat español».

En tercer lloc, destaca la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.6Aquesta disposició legal estableix referències explícites als usos lingüístics als seus articles
17.4 i 29.1.b. L’article 17.4 garanteix el dret dels ciutadans que sol·licitin informació en dirigir-se a les administracions públiques «en qualsevol de les llengües cooficials de l’Estat» en el territori on s’ubiqui l’Administració en qüestió. Per la seva part, l’article 29, intitulat «Infraccions disciplinàries» tipifica com a infracció molt greu qualsevol actuació que sigui discriminatòria per raó de llengua.

Finalment, la Llei 22/2013, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014,7també estableix una referència lingüística al seu articulat. Es tracta de la seva disposició addicional 51, intitulada «Activitats prioritàries de mecenatge». Entre altres previsions, estableix que es consideraran activitats prioritàries de mecenatge les concernents a «la promoció i la difusió de les llengües oficials dels diferents territoris de l’Estat espanyol dutes a terme per les corresponents institucions de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia».

Val a dir que, al llarg de l’any 2013, s’aproven també disset decrets-llei, normes dictades per l’executiu en cas d’extraordinària i urgent necessitat, però que gaudeixen de rang legal dins el sistema de fonts del dret.8Ni una sola d’aquestes disposicions esmentades, dictades durant el període estudiat, estableix cap referència a la qüestió lingüística al llarg del seu articulat. I com a conclusió de les normes amb rang legal, convé esmentar que durant l’any 2013 s’aprova també el Decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitats i de la seva inclusió social.9Convé esmentar-lo perquè al llarg del seu articulat estableix diverses referències explícites a les llengües de signes espanyoles.

Dit això, als butlletins oficials de l’Estat editats al llarg del 2013 s’hi publiquen també diverses normes de rang reglamentari que estableixen, dispersament al llarg del seu articulat i de forma tangencial, diverses previsions d’incidència en matèria lingüística. Garanteixen certs avenços encara que en àmbits molt puntuals. Poden destacar-se, a tall d’exemple, les resolucions del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports de 12 d’abril de 2013, per la qual es convoquen subvencions per al foment de la traducció a llengües estrangeres;10de 15 de març de 2013, per la qual es convoquen subvencions en règim de concurrència competitiva, per a l’edició de llibres;11o de 20 de febrer de 2013, per la qual es convoquen subvencions per a l’edició de revistes culturals.12A totes aquestes convocatòries esmentades s’expliciten referències a les llengües autonòmiques cooficials de les comunitats autònomes.

Finalment, en el que concerneix a la cooperació vertical, durant aquest 2013 s’han impulsat poquíssimes

Page 195

iniciatives d’incidència en matèria lingüística. Mereix ser destacada la Resolució d’11 de març de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques, per la qual es publica el conveni de cooperació transfronterera per a l’adhesió de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera al Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Al seu articulat, s’hi estableixen algunes referències als usos lingüístics.13

3 Un apunt a la reforma del model lingüístic en l’àmbit educatiu: implicacions de la Llei orgànica 8/2013 de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa

Per bé que la producció normativa de l’Estat espanyol d’incidència en el dret lingüístic hagi estat més aviat migrada, això no vol dir que no hagi centrat l’interès polític i mediàtic. Ben al contrari, al llarg de l’any 2013, el dret lingüístic centrarà, especialment, l’interès a causa de l’aprovació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa esmentada anteriorment, també coneguda com a Llei Wert o LOMCE.14

Aquesta llei orgànica consolida, d’entrada, la setena reforma d’una llei orgànica educativa en democràcia. El seu contingut i abast resulten certament inèdits i plantegen canvis substancials que afecten diferents àmbits de la norma, no només aquells d’incidència en el model lingüístic educatiu. De fet, la tramitació i aprovació de la llei donarà lloc a una intensa conflictivitat social que es tradueix en nombroses mobilitzacions de la comunitat educativa. Al llarg de l’any, els mitjans de comunicació es faran ressò de les crítiques que suscita aquesta controvertida reforma legal impulsada pel ministre de Cultura, Sr. José Ignacio Wert. Aquestes crítiques es posaran especialment de manifest en el moment de tramitar i aprovar en seu parlamentària la nova disposició legal. N’ofereix un bon exemple el fet que aquesta controvertida reforma educativa serà aprovada amb els únics vots favorables del grup parlamentari popular i l’oposició de tota la resta de grups de l’hemicicle. En un acte certament inèdit, tots els grups parlamentaris de l’oposició –excepte UpyD, UPN i Foro de Astúrias– subscriuran un document de compromís per a derogar la LOMCE a la propera legislatura, quan les aritmètiques parlamentàries ho facin possible. Aquest compromís, que serà difós pels mitjans de comunicació, posa de manifest, més que mai, la divisió de l’arc parlamentari en aquesta qüestió. Uns mesos més tard, l’abril de 2014, el Tribunal Constitucional admetrà a tràmit els sis recursos d’inconstitucionalitat interposats contra la norma.

En qualsevol cas, als efectes que aquí interessen, la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, estableix diverses referències explícites a la llengua al llarg del seu articulat. Més concretament, les trobem explícites als articles 6.bis.3, 6.bis.4, 18.4, 19.4, 20.5, 24.5, 25.7, 26.6, 28.2, 28.9,
29.3, 34.2, 34.bis.5, 34.ter.5, 36.5, 36.bis.2, 42.4.a.4, 42.5, disposicions addicionals 38 i 39 i Disposició final tercera epígraf 1r de la Llei orgànica 6/2006, de 3 de maig d’educació en la dicció reformada per la nova LOMCE. L’estudi d’aquest nou marc jurídic esbossa un escenari desolador per l’estatus de les llengües autonòmiques cooficials en el sistema educatiu. De fet, des d’amplis sectors es denuncia que la reforma legal és concebuda per a vertebrar una ofensiva sense precedents contra models lingüístics educatius com el vigent a Catalunya. Una ofensiva que, per cert, al llarg del 2013 continuarà centrant diverses resolucions judicials de sales contencioses-administratives d’òrgans de la jurisdicció ordinària –Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– que el continuaran qüestionant, ja que es basen en interpretacions clarament restrictives de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, sobre l’Estatut. Sobre les decisions judicials d’incidència en aquesta matèria, ens remetem a la crònica de jurisprudència publicada per aquesta revista.

Indefugiblement, aquests escenaris de conflictivitat es projectaran en intensos debats polítics i parlamentaris. Al llarg de l’any, seran diverses les iniciatives tramitades pels grups parlamentaris de l’oposició a fi de qüestionar les bases lingüístiques de la LOMCE. Bona part d’aquestes iniciatives es tramitaran en el marc de

Page 196

les funcions de control i impuls de l’acció de govern que les Corts Generals tenen encomanades en un sistema parlamentari. N’ofereixen un bon exemple, la interpel·lació urgent del grup parlamentari català “sobre les actuacions del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb relació a l’avantprojecte de Llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE), vista l’acció discriminatòria que realitza sobre el model lingüístic de Catalunya i que és motiu d’alarma social a Catalunya”;15o les preguntes formulades pels grups de l’oposició relatives als costos d’escolarització en llengua castellana en centres privats que prescriu la llei.16Les hemeroteques donen bon testimoni del contingut i abast d’aquests debats així com dels arguments crítics que s’esgrimeixen contra la norma.

4 L’Administració de Justícia: estat de la qüestió

Durant l’any 2013, l’Estat espanyol no aprova cap reforma normativa que permeti donar compliment a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa formulades el 24 d’octubre de 2012 en relació amb el seguiment de l’aplicació a l’Estat espanyol dels compromisos adquirits amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.17Als efectes que aquí interessen, recordem-ho, en aquestes recomanacions, de 24 d’octubre de 2012, el Comitè de Ministres tancava el tercer cicle de seguiment del conveni i deixava palès les limitacions del marc normatiu de l’Estat espanyol i la seva manca d’actuació i voluntat de cooperació en diferents àmbits, molt especialment el judicial. Més específicament, el Comitè de Ministres va formular a les autoritats espanyoles diverses recomanacions per garantir el compliment dels compromisos assumits amb la ratificació de l’article 9 del conveni, relatiu a la justícia, entre les quals se’l requeria a modificar el marc jurídic per tal de garantir expressament que les autoritats judicials penals, civils i administratives tramitessin, a les comunitats autònomes, els procediments en les llengües cooficials a sol·licitud d’una de les parts. També es va requerir a l’Estat espanyol a prendre les mesures jurídiques i pràctiques necessàries per tal de garantir que una proporció adequada de personal judicial que presti funcions a les Comunitats autònomes on s’apliqui l’article 9 de la Carta tinguin un coneixement suficient de les llengües regionals o minoritàries emparades pel conveni, per l’acompliment de les seves funcions professionals. Doncs bé, al llarg del 2013 no s’impulsa cap reforma normativa que permeti donar compliment a aquests compromisos internacionals assumits per l’Estat en el moment de ratificació del conveni en seu del Consell d’Europa. Val a dir que, al llarg de l’any, s’aproven un parell de reformes de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, cap que tingui incidència en aquesta qüestió idiomàtica.18Aquestes circumstàncies es donen just l’any en què les estadístiques sobre usos lingüístics a la justícia posen especialment de manifest la deficient normalització de les llengües cooficials diferents de la castellana. A la crònica legislativa de Catalunya, a la qual ens remetem als efectes escaients, es recullen les dades publicades pel Departament de Justícia de la Generalitat l’any 2013. Posen de manifest que durant l’any 2012 només el 12,7% de les sentències dictades per òrgans jurisdiccionals de Catalunya estaven redactades en llengua catalana. Entre els motius que expliquen aquesta deficient normalització de l’idioma cooficial a l’àmbit judicial, s’inclou el desconeixement o coneixement insuficient de l’idioma per part dels operadors jurídics. Doncs bé, durant el període estudiat, el BOE continua publicant diverses disposicions que continuen valorant el coneixement de la llengua oficial i pròpia del lloc on es presten serveis com un mèrit en la provisió de les places. N’ofereixen un bon exemple, l’Ordre JUS/2239/2013, de 26 de novembre, per la qual es convoca concurs específic per a la provisió de llocs de treball per al Cos de Secretaris Judicials19o l’Ordre JUS/1959/2013, de 17 d’octubre, per la qual es convoca procés selectiu per a l’ingrés, per mitjà dels sistemes

Page 197

generals d’accés lliure i promoció interna, al Cos de gestió processal i administrativa de l’Administració de Justícia.20

5 Un breu apunt als debats parlamentaris d’incidència en el dret lingüístic

I, a tall de conclusió, convé subratllar que, un any més, les Corts Generals esdevindran un escenari propici de debat entorn a qüestions vinculades al dret lingüístic autonòmic i estatal. A les pàgines precedents, s’han descrit succintament algunes iniciatives de control parlamentari de l’acció de l’executiu vinculades a la tramitació i aprovació de la LOMCE. A més d’aquesta qüestió relativa al model lingüístic educatiu, d’altres matèries vinculades al dret lingüístic, seguint la tendència d’anys precedents, centraran encesos debats parlamentaris, especialment en el marc de les funcions d’impuls i control de l’acció de govern.

Així, durant l’any 2013, es continuaran formularan preguntes, mocions i interpel·lacions, així com tramitacions de proposicions no de llei que situaran a l’hemicicle debats entorn a qüestions dispars vinculades a la gestió del plurilingüisme. Aquest és el cas de la sol·licitud de compareixença en comissió del Ministre d’Educació, Cultura i Esports, presentada pel Grup Parlamentari Mixt, per informar sobre “com pensa el govern garantir el model educatiu català, un model d’èxit i alabat per la Unió Europea”;21la proposició no de llei sobre el Consell de les Llengües Oficials presentada pel Grup Parlamentari Socialista;22o a tall d’exemple, les preguntes al Govern sobre mesures previstes per tal de complir amb el que va aprovar-se en seu del Parlament Europeu entorn a l’Informe sobre les llengües europees amenaçades de desaparèixer i la diversitat lingüística a la Unió Europea,23o preguntes sobre la implementació del decret de trilingüisme a les escoles balears24o sobre la garantia de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l’Aragó.25Així mateix, en el marc dels debats sobre la reforma del Reglament del Congrés dels Diputats que tindran lloc durant el període estudiat, es tornarà a reivindicar, una vegada més, una major garantia d’ús de les llengües autonòmiques cooficials a la cambra. Val a dir que els mitjans de comunicació es faran ressò d’algunes d’aquestes reivindicacions.

-----------------------

[1] BOE suplement en llengua catalana al núm. 295 de 10 de desembre de 2013

[2] Durant l’any 2013, s’aproven les lleis orgàniques següents, indicades per ordre cronològic: Llei orgànica 1/2013, de 11 d’abril, sobre el procés de renovació del Consell General del Poder Judicial, per la qual se suspèn la vigència de l’article 112 i parcialment la del 114 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial. ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 88, de 12 d’abril de 2013 ). Llei orgànica 2/2013, de 19 d’abril, per la qual s’autoritza la ratificació per part d’Espanya del Protocol sobre les preocupacions del poble irlandès respecte al Tractat de Lisboa, fet a Brusel·les el 13 de juny de 2012. ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 95, de 20 d’abril de 2013 ). Llei orgànica 3/2013, de 20 de juny, de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 148, de 21 de juny de 2013 ). Llei orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell General del Poder Judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 155, de 29 de juny de 2013 ). Llei orgànica 5/2013, de 4 de juliol, per la qual es modifica la Llei orgànica 5/1987, de 30 de juliol, de delegació de facultats de l’Estat en les comunitats autònomes en relació amb els transports per carretera i per cable ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 160 de 5 de juliol de 2013 ). Llei orgànica 6/2013, de 14 de novembre, de creació de l’autoritat independent de responsabilitat fiscal (BOE suplement en llengua catalana al núm. 274, de 15 de novembre de 2013). Llei orgànica 7/2013, de 28 de novembre, de reforma de la Llei orgànica 4/1982, de 9 de juny, de l’Estatut d’autonomia de la Regió de Múrcia ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 286, de 29 de novembre de 2013 ). Llei orgànica 8/2013, de 9 de diciembre, per a la millora de la qualitat educativa ( BOE suplement en llengua catalana al núm. 295, de 10 de desembre de 2013 ). Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic ( BOE suplement en llengua catalana núm. 305, de 21 de desembre de 2013 ).

[3] BOE suplement en llengua catalana al núm. 295 de 10 de desembre de 2013

[4] BOE suplement en llengua catalana al núm. 177 de 25 de juliol, p. 54488

[5] BOE suplement en llengua catalana al núm. 233 de 28 de setembre, p. 78787

[6] BOE suplement en llengua catalana al núm. 295 de 10 de desembre,

[7] BOE núm. 309 de 26 de desembre, p.104609

[8] Consultables on-line

[9] BOE suplement en llengua catalana al núm. 289 de 3 de desembre

[10] El seu primer article preveu la convocatòria, per a l’any 2013, de subvencions en règim de concurrència competitiva per al finançament del cost de la traducció a llengües estrangeres «d’obres literàries o científiques publicades originàriament en espanyol o en qualsevol de les llengües cooficials de les Comunitats autònomes».

[11] El seu primer article preveu la convocatòria de subvencions «a projectes d’edició de llibres en llengua castellana o en llengües cooficials de les Comunitats autònomes, amb independència del suport en que s’editin i de la nacionalitat de l’autor, que contribueixin a l’enriquiment del patrimoni bibliogràfic espanyol».

[12] El seu primer article preveu la convocatòria de subvencions «per al foment de l’edició d’aquelles revistes de cultura que contribueixin a l’enriquiment del patrimoni bibliogràfic espanyol, escrites en castellà o en les llengües cooficials de les Comunitats autònomes».

[13] Publicada al BOE de 25 de març de 2013 . El seu article 20.6 disposa que els documents i esdeveniments institucionals es tradueixen i s’interpreten, «com a mínim en els cinc idiomes oficials del territori de la Comunitat de Treball dels Pirineus» i afegeix que els documents de treball i esdeveniments de caràcter intern es traduiran i s’interpretaran únicament en llengua francesa i castellana. S’adverteix que «les delegacions que ho desitgin poden assumir el cost de traducció d’alguns dels documents en l’idioma propi del territori».

[14] Per una ampliació sobre la tramitació parlamentària de la norma, vegeu Projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, exp. 121/00048. Iniciativa publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. 48-1 de 24 de maig de 2013 . Les diferents etapes de la tramitació parlamentària poden consultar-se en línia . El text de la llei es publica al BOE suplement en llengua catalana al núm. 295 de 10 de desembre de 2013 .

[15] Iniciativa publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-197 de 19 de desembre de 2012 consultable en línia

[16] Vegeu, a tall d’exemple, la pregunta oral en Ple formulada pel diputat Sr. Francesc Vallè, del Grup Socialista publicada al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 110 de 8 de maig, p. 85

[17] Vegeu Recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa consultables en línia.

[18] Es tracta de les següents reformes: Llei orgànica 1/2013, d’11 d’abril, sobre el procés de renovació del Consell General del Poder Judicial, per la qual se suspèn la vigència de l’article 112 i parcialment la del 114 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, publicada al BOE suplement en llengua catalana al núm. 88, de 12 d’abril de 2013 . Llei orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell General del Poder Judicial, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, publicada al BOE suplement en llengua catalana al núm. 155, de 29 de juny de 2013

[19] Vegeu BOE núm. 288, de 2 de desembre de 2013 .

[20] Vegeu BOE núm. 255, de 24 d’octubre de 2013

[21] Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 323 de 22 de maig

[22] BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-142 d’11 de setembre de 2012. Vegeu també Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 281 de 12 de març de 2013

[23] BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-368 de 2 de desembre de 2013

[24] BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-350 de 30 d’octubre de 2013

[25] BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-209 de 24 de gener de 2013

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR