Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021. 'La necessitat d'un nou impuls a la política lingüística per a la millora del català en l'espai públic
| Autor | Maria Ballester Cardell |
| Páginas | 263-273 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #76
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE LES ILLES BALEARS
Primer semestre de 2021
“La necessitat d’un nou impuls a la política lingüística per a la millora del català en l’espai públic”
Maria Ballester Cardell*
Resum
La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es
troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut a nivell parlamentari el debat
en relació amb els drets lingüístics i l’ús de la llengua catalana en espais tan sensibles con la salut. Es plantegen algunes
iniciatives positives davant el problema estructural de l’ús del català en l’Administració de justícia de les Illes Balears.
En l’àmbit jurisdiccional, el Tribunal Suprem inadmet el recurs de cassació en relació amb una de les sentències que
anul·len determinats preceptes del decret que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut.
Paraules clau: política lingüística; Illes Balears; drets lingüístics, unitat de la llengua catalana; foment del català;
Administració de justícia.
LEGISLATIVE REPORTS ON BALEARIC ISLANDS
First half of 2021
“The need to provide new impetus to language policy in order to improve Catalan in public spaces”
Abstract
The severe health emergency has affected all areas of action of public administrations without exception, including
the promotion of the Catalan language and language policy. Meanwhile, the debate related to language rights and the
use of Catalan in areas as sensitive as health continues at a parliamentary level. Some positive initiatives have been
proposed in the face of the structural problem of the administration of justice in the Balearic Islands. With regard to
jurisdiction, the Supreme Court has rejected the cassation appeal in relation to one of the sentences that cancels certain
precepts of the decree that regulates the linguistic training of statutory staff of the Health Service.
Keywords: language policy; Balearic Islands; linguistic rights; unity of the Catalan language; promotion of Catalan;
administration of justice.
* Maria Ballester Cardell, professora contractada doctora de dret constitucional de la UIB.
Citació recomanada: Ballester Cardell, Maria (2021). Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021, Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 76, 263-273. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3702
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 264
Sumari
1 Iniciatives positives davant un problema estructural en l’Administració de justícia de les Illes Balears
2 El debat sobre la llengua catalana i la política lingüística en el Parlament de les Illes Balears
2.1 Iniciatives presentades
2.2 Iniciatives aprovades
2.3 Iniciatives rebutjades
2.4 Preguntes parlamentàries
3 Commemoració de la Declaració universal dels drets lingüístics
4 Comença el tràmit parlamentari del Projecte de llei d’educació de les Illes Balears
6 El foment i la promoció de la llengua catalana. Processos de formació i de capacitació lingüística
7 Conclusions
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 265
1 Iniciatives positives davant un problema estructural en l’Administració de justícia de les
Illes Balears
Durant el primer semestre de 2021 hem conegut l’informe complementari, enviat per Espanya el 4 de febrer
de 20211, sobre la implementació de les recomanacions incloses en el 5è informe del comitè d’experts sobre
els compromisos adquirits per l’Estat espanyol en relació amb la Carta Europea per a les Llengües Regionals
o Minoritàries. Cal recordar que en aquest 5è informe, i en relació amb les Illes Balears, es proposa la
ho sol·liciti una de les parts, així com utilitzar el català en relació amb l’Administració General de l’Estat. En
la predisposició de donar impuls a aquesta recomanació i es parteix del reconeixement legal del dret d’opció
l’incompliment dels compromisos en aquest punt degut a la manca d’informació per part de les comunitats
és necessari mantenir contactes amb els responsables autonòmics de política lingüística.
Altrament, en resposta al document esmentat, el comitè d’experts2 reitera, una vegada més, que no s’ha avançat
autònoma on estiguin destinats. S’assegura que, a la pràctica, els jutges i magistrats usen molt poc una llengua
que no sigui la castellana i això fa que les parts en el procediment es veuen induïdes a utilitzar també el castellà.
no es tramita tot el procediment en aquesta llengua. Es destaca, també, que les respostes que provenen de les
entitats cíviques posen en relleu que no s’ha incrementat el nombre d’empleats públics al servei de la justícia
en els procediments judicials. També mereix una consideració positiva la previsió d’implementar programes
mesures no poden suplantar el component humà, que és fonamental en el coneixement i comprensió d’un cas
judicial. Per tot això, el comitè d’experts lamenta que les autoritats espanyoles no hagin canviat de postura
en aquest punt i insisteix en la necessitat de prendre mesures immediates en l’àmbit legislatiu per fer efectiu
l’ús de les llengües regionals o minoritàries en els procediments judicials quan ho sol·licita una de les parts.
Certament, l’àmbit judicial es manté com un entorn dissuasiu per a l’ús de la llengua catalana, que es troba
de les Illes Balears, ningú no discuteix que hi ha una enorme distància entre l’ús social del català i l’ús de la
llengua pròpia en l’Administració de justícia. Si en l’àmbit judicial l’administració no s’adreça als ciutadans
en la llengua pròpia del territori no és realista pensar en l’avanç de l’ús del català en aquest entorn, en el
qual, a més, el ciutadà es pot sentir més desprotegit i vulnerable. Tot i que la llei obliga que l’administració
d’adequar a l’administració de justícia. La qual cosa fa perdurar una situació precària i un xoc entre els drets
dels ciutadans (formalment reconeguts) i la realitat pràctica, en què l’ús del català en l’esfera judicial és
pràcticament testimonial.
Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears el 12 de maig de 20213, hi ha una referència a
les sol·licituds de traducció al català rebudes (dotze en total); però, en canvi, no s’al·ludeix al nombre de
1 https://rm.coe.int/spainiria5-en-pdf/1680a15366
2 https://rm.coe.int/spainevaliria5-en/1680a26f9e
3 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/comissions/AI-10-053.pdf
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 266
l’avinentesa per anunciar una línia d’actuació d’impuls del català amb l’objectiu de superar l’endarreriment de
la implantació de llengua catalana en l’administració de justícia. Es tracta d’un pla que encara no està concretat
i en el qual hi estan compromesos també la Direcció General de Política Lingüística i els Col·legis d’Advocats
i de Procuradors de les Illes Balears. Tot i així, ja s’avancen algunes mesures que es pretén implementar, com
poden dirigir als jutges o magistrats en llengua catalana; posar a disposició dels membres de la carrera judicial
diccionaris lèxics de traducció de la terminologia jurídica; i disposar en la Gerència Territorial del Ministeri
pla la Universitat de les Illes Balears (i, en concret, la Facultat de Dret) perquè hi hagi assignatures en català
en el Mà
en català en els estudis de grau.
S’ha de dir, encara en relació amb els drets lingüístics en l’àmbit de l’Administració de justícia, que la Sala
mitjançant el qual es dona suport a la iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Govern
Balear sobre l’ús del català en l’Administració de justícia. En l’esmentada iniciativa hi participen també el
Col·legi d’Advocats, el de Procuradors, i el de Graduats Socials de les Illes Balears, a més del Deganat del
aquesta actuació es pretén informar els ciutadans del dret a usar el català en els jutjats i tribunals en el territori
de Balears i facilitar els corresponents mitjans als operadors jurídics que ho requereixin. L’acord, que fou
4
2 El debat sobre la llengua catalana i la política lingüística en el Parlament de les Illes Balears
Durant el període que inclou aquesta crònica, el debat sobre els usos de la llengua catalana a l’àmbit públic
i la política lingüística del Govern de les Illes Balears segueix ben present en el Parlament. En ocasions, la
qüestió lingüística apareix sense la més mínima connexió temàtica amb l’objecte principal de debat. Així, per
Defensa dels Drets Lingüístics (Diari de Sessions del Ple, núm. 69, de 23 de febrer de 2021)5.
El debat sobre el topònim de Maó també arriba al Parlament, en forma de pregunta. El Grup Parlamentari
Ciudadanos vol conèixer l’opinió del Govern sobre les conseqüències i implicacions de la comunicació remesa
per la Direcció General de Política Lingüística a l’Ajuntament de Maó perquè s’ajusti a la normativa vigent i
6. Aquesta
és una qüestió llargament discutida i que ha provocat divisió entre les diferents forces polítiques, tot i que, des
del punt de vista jurídic, el marc normatiu vigent no presenta cap tipus de dubte. Cal recordar que el debat
de Normalització Lingüística, que permet que els topònims de les Illes Balears podran tenir, també, la forma
vigor de la Llei 1/2016, de 3 de febrer, es recupera la redacció original de la Llei de Normalització Lingüística,
d’aquest moment, es plantegen diferents iniciatives que no arriben a prosperar a causa de la forta polarització
existent entre qui defensa restituir el topònim en català i els que pretenen mantenir la denominació bilingüe.
Després de diversos requeriments -el darrer mitjançant un escrit de la directora general de Política Lingüística
4
5 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10-069.pdf
6 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10-072.pdf
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 267
en el qual es recorda, conformement l’escrit de la Comissió de Toponímia, que la fórmula “Mahón-Maó” no
té tradició ni respon a la cultura pròpia de les Balears i que el consistori ha de complir amb el marc normatiu
En el decurs del debat de la Proposició no de llei, presentada per el Grup Parlamentari Popular relativa
l’exigència de coneixement de català a l’àmbit de la salut. Segons la representant de VOX la solució passa
per “establecer un complemento de insularidad [...] y eliminar trabas lingüísticas que impiden el acceso a los
puestos de Trabajo, la movilidad o la promoción de los profesionales de la salud”. Els retrets per part de la
dreta més extrema excedeixen de la controvèrsia estrictament jurídica i s’eleven a una dimensió marcadament
forasters, pues a imponer el catalán y así nos quedamos con los nuestros
de Baleares y con los catalanes [...] en su inexplicable complejo de inferioridad, aprovechado por los catalanes
para la invasión cultural de las islas”. Amb aquest enfocament, la portaveu de VOX anuncia la presentació
d’una esmena para “eliminar el requisito del catalán para poder venir a trabajar como médico o como sanitario
del marc normatiu perquè l’exigència del requisit lingüístic “passi a ser valorat com un mèrit.” Les dues
formacions es queden soles en aquest punt. El grup parlamentari Ciudadanos, molt crític amb l’exigència
de la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut, es limita a recordar que l’increment
progressiu de la població en un territori que és una destinació turística de primer nivell demanda dotar del
personal necessari per baixar la ràtio assistencial. La resta de grups parlamentaris parteixen del plantejament
[...], com pot ser el plus d’insularitat o els complements d’indemnització per residència”, i es mostren crítics
en la forma i en el fons de l’argumentari de VOX (Diari de Sessions del Ple, núm. 73, de 23 de març)7.
El menyspreu a la llengua catalana i l’escridassada per part d’alguns individus a la presidenta de les Illes
Balears en un acte públic també té ressò en el cambra autonòmica. El Diari de Sessions del Ple inclou la
valoració per part del Govern de l’incident en resposta a un pregunta formulada pel Grup Parlamentari Mixt
(núm. 82, d’1 de juny de 2021)8. Els fets es produeixen en l’acte de celebració de l’ascens de la Unió Esportiva
Eivissa. Quan la presidenta pren la paraula, alguns assistents criden demanant-li “hable en castellano, no le
entiendo...”. En el decurs d’aquest episodi, a més, es produeix la circumstància que ni l’Alcalde d’Eivissa
ni el president del Consell Insular, que es dirigeixen als assistents en català, no són interromputs en el seu
discurs. En la intervenció parlamentària, la presidenta de les Illes recorda les passes donades pel Govern i el
Parlament des de 2015 per restaurar el marc legal del català i per impulsar mesures en favor de la presència
de la llengua catalana en les institucions.
2019, relativa als drets lingüístics (Diari de Sessions del Ple núm. 83, de 8 de juny de 2021)9. En el torn
d’intervenció del Grup Parlamentari Mixt es deixa constància de la percepció que s’està produït “una reculada
en la presència social de la llengua catalana”. Es parla, en primer lloc, de la presència potent del castellà en
els mitjans de comunicació convencionals i en les noves plataformes de continguts. A més, es considera que
de la llengua catalana”, que es veu com una amenaça o com un motiu de posar en dubte la unitat nacional.
Altrament, es destaca que l’increment de la població nouvinguda no s’ha vist acompanyat d’instruments
adequats per facilitar la incorporació progressiva d’aquests ciutadans a la cultura pròpia de les Illes Balears.
Aquest conjunt de factors fa que, en opinió de l’interpel·lant, quedin en entredit els drets vinculats a l’àmbit
lingüístic. En primer lloc, es refereix els drets a l’àmbit del coneixement de la llengua pròpia i posa d’exemple
la manca de recursos per a l’aprenentatge i formació en llengua catalana. En segon lloc, esmenta el dret d’ús
a l’àmbit públic i recorda els múltiples supòsits de desatenció dels drets lingüístics que es produeixen en
com un altre front sensible el món del comerç i es recorda que amb la derogació de la Llei 11/2001 d’ordenació
7 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10-073.pdf
8 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10-082.pdf
9 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10-083.pdf
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 268
de l’activitat comercial (l’any 2014) s’eliminaren de l’ordenament jurídic preceptes bàsics per a garantir els
drets lingüístics dels consumidors.
En el torn de paraula, el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura enfoca la defensa dels drets
“si l’ús de la llengua és una experiència problemàtica que topa sovint amb entrebancs, els parlants tendiran
a abandonar-la.” A partir d’aquí, el conseller es refereix a les diferents iniciatives que s’han desenvolupat
per crear el Diploma Universitari de Legislació Lingüística i Drets Lingüístics; la formació especialitzada a
través de l’Escola Balear d’Administració Pública; els contactes amb la Delegació del Govern per impulsar la
formació en llengua catalana i la sensibilització en matèria de drets lingüístics del personal de l’Administració
General de l’Estat i dels cossos i forces i seguretat de l’Estat que presten els seus serveis a les Illes Balears;
la convocatòria de subvencions, amb actuacions de foment de l’ús de la llengua catalana per ajuntaments i
entitats sense ànim de lucre; s’apunta, també, com a proposta de futur, la regulació dels drets lingüístics dels
ciutadans com a consumidors i usuaris a través de la nova llei de consum, que s’està tramitant.
Subsegüent a la Interpel·lació sobre drets lingüístics, i que dona lloc a aquest debat, el Grup Parlamentari
Mixt presenta una moció sobre drets lingüístics, que la Mesa admet i que queda publicada en el BOPIB núm.
106, de 18 de juny de 202110.
2.1 Iniciatives presentades
En el BOPIB núm. 24, de 26 de març de 2021, es publica la Proposició no de llei (PNL) dels Grups Parlamentaris
MÉS per Mallorca i Mixt, relativa a drets lingüístics a l’Estat Espanyol, davant la Comissió d’Assumptes
Institucionals i Generals11. La iniciativa coincideix, pràcticament amb el temps, amb la publicació de l’annex
del comitè d’experts del Consell d’Europa sobre la protecció de les llengües regionals i minoritàries, que s’ha
l’Estat espanyol per part del comitè d’experts, no ateses, sobre els escassos avanços en l’ús del català en aquells
En la iniciativa es proposa instar el Govern de l’Estat a garantir el dret d’opció lingüística a l’Administració
General de l’Estat; assegurar el compliment de les prescripcions de l’Estatut bàsic de l’empleat públic sobre la
capacitació lingüística en els processos selectius (article 56.2) i garantir l’observança del principi de conducta
de llengua que pot derivar en una falta molt greu (article 95.2.b); i complir els compromisos derivats de la
Carta europea de llengües regionals i minoritàries.
El Grup Parlamentari Mixt presenta una Proposició no de Llei davant la Comissió d’Assumptes Institucionals
i Generals relativa a l’adequada atenció ciutadana per part de les empreses de seguretat i vigilància (BOPIB,
núm. 95, de 31 de març)12. La iniciativa es presenta arran d’una denúncia d’un ciutadà menorquí al qual
aquesta iniciativa pretén instar el Govern perquè s’inclogui, en l’Acord Marc per a l’homologació de serveis
de vigilància i seguretat de l’Administració autonòmica i del sector públic instrumental, com a requisit per a
les empreses contractistes, que s’acrediti que el personal que hi treballa de cara al públic és competent en la
llengua catalana per comprendre i atendre els ciutadans en la llengua pròpia de les Balears. També s’insta el
Govern, en relació amb la creació de l’Escola de Seguretat Pública, que prevegi una oferta formativa “adreçada
respecte als drets lingüístics dels ciutadans i gestió de la pluralitat lingüística.”
El Grup Parlamentari MÉS per Mallorca presenta una Proposició no de llei, perquè sigui tramitada davant la
Comissió d’Educació, Recerca i Cultura, relativa al drets lingüístics en espais gestionats per l’Estat (BOPIB
10 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-106.pdf
11 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-094.pdf
12 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-095.pdf
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 269
núm. 102, de 21 de maig de 2021)13. La iniciativa es planteja a partir de diversos casos de discriminació
lingüística que pateixen persones públiques (i també anònimes) en llocs que gestiona l’Estat (ports i aeroports)
per part de membres dels cossos de seguretat de l’Estat o del personal de les companyies que hi presten els
serveis. Per això, es proposa demanar al Govern de l’Estat que posi “totes les eines i la legislació necessària
per tal que els drets lingüístics de la ciutadania de les Illes Balears estiguin garantits als espais del territori de
parla no castellana gestionats per part de l’Estat.”
El Grup Parlamentari Popular presenta una Proposició no de llei relativa a les convocatòries d’avaluació i
(BOPIB núm. 103, de 28 de maig de 2021)14. La iniciativa es planteja una vegada publicats els resultats
Política Lingüística15. Convé recordar que aquesta convocatòria es veu afectada per la situació sanitària causada
per la COVID-19. De fet, mitjançant Resolució de la directora general de Política Lingüística de 4 de febrer
de 2021 (BOIB núm. 16, de 6 de febrer)16
davant la impossibilitat de complir amb el calendari previst. També es té en compte que alguns aspirants no
s’han pogut presentar a les proves orals, pel fet de trobar-se en aïllament diagnòstic o en quarantena; per això,
mitjançant aquesta resolució es permet, excepcionalment, una segona crida per a cada prova (escrita i oral)
pels que no s’hagin pogut presentar-se a la primera. Tornant al debat parlamentari, segons el promotors de
d’èxit dels examinands i, per tant, del sistema establert”. Els promotors destaquen també que, en conjunt, “de
5.622 examinands només van complir amb les seves expectatives 2.147”. Es dona la circumstància, a més,
que en aquesta convocatòria es va produir un increment d’aspirants (amb més d’un 30%), segurament derivat
de l’efecte de la pandèmia. Els promotors de la iniciativa plantegen que el desistiment d’una part important
dels aspirants es produeix “a conseqüència d’un sistema d’avaluació que resulta bastant punible i allunya les
possibilitats d’arribar als mínims exigits”. Per això, proposen que el Govern revisi els criteris de puntuació de
les proves, de forma que “les puntuacions de les àrees aprovades es guardin per la segona convocatòria anual.”
El Grup Parlamentari MÉS per Mallorca presenta una Proposició no de llei relativa a la inclusió del català en
el nou DNI electrònic europeu. Tractant-se d’una instrument imprescindible per realitzar moltes operacions,
algunes vinculades a l’administració pública, el grup promotor considera necessari que, en la versió espanyola,
17
2.2 Iniciatives aprovades
La Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 10 de
febrer de 2021 debat i aprova la Proposició no de llei relativa a la unitat de la llengua pròpia (BOPIB núm.
89, de 26 de febrer de 2021)18. Cal recordar que aquesta iniciativa fou presentada pels portaveus del Grup
Parlamentari Mixt a partir de “diferents atacs i intents d’empetitiment i fragmentació de la llengua catalana
en els diferents territoris on aquesta és parlada” i, més en concret, dels recents pronunciaments per part del
Tribunal Suprem (vg., la Sentència 634/2020), que manifesten una “manca de sensibilitat cap a la unitat de la
segona llengua més parlada de l’Estat”. Per això, i atès el mandat establert en l’article 3.3 de la Constitució,
segons els promotors de la iniciativa “es fa necessari que el Govern de Espanya i les Corts espanyoles
reconeguin públicament, legalment i jurídicament, la unitat de la llengua catalana per corregir la situació
d’aquells serveis, ens i polítiques públiques que la posen en dubte”. En la proposició aprovada és “reconeix la
unitat de la llengua catalana”; es “rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius,
13 http://web.parlamentib.es/repositori/publicacions/10/bopibs/bopib-10-102.pdf
14 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-103.pdf
15 https://www.caib.es/eboibfront/ca/2021/11390/650080/resolucio-de-la-directora-general-de-politica-ling
16 https://www.caib.es/eboibfront/ca/2021/11334/644677/resolucio-de-la-directora-general-de-politica-ling
17 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-106.pdf
18 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-089.pdf
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 270
valencià, balear i català
la llengua català” i contra el secessionisme lingüístic.
El 19 de març es publiquen dues resolucions relatives a l’ús del català (BOPIB núm. 93)19. Ens referim, en
primer lloc, a la resolució aprovada el 24 de febrer per la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals
relativa a l’increment de les hores de català a TVE a les Illes Balears, mitjançant la qual s’insta també el
Govern espanyol “a fer possible la reciprocitat dels canals públics dels diferents territoris de parla catalana”.
Altrament, la resolució de la Comissió d’Educació, Universitat i Recerca, de 25 de febrer, insta el Govern
espanyol “a regular de forma general els ajuts estatals per a tesis doctorals o premis a treballs d’investigació
en el sentit d’eliminar l’obligatorietat de ser escrits en llengua castellana”.
El 13 d’abril la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals aprova una Proposició no de llei relativa a la
20. En
diverses i de diferent tipologia. Davant l’anomalia que suposa que una llengua parlada per milions de persones
Catalunya de dos projectes lingüístics escolars perquè només tenien el català com a llengua vehicular.
La Comissió d’Educació, Recerca i Cultura, en sessió de 27 de maig, aprova una resolució relativa a la
defensa, difusió i promoció de la llengua catalana (BOPIB núm. 105, d’11 de juny de 2021)21, en que s’insta
les institucions a seguir promocionant el català i que s’implementin les propostes aprovades pel Ple del
Consell Social de la llengua catalana, l’any 2018. S’insta el Govern, en concret, a cercar nous mecanismes
en favor de la normalització de la llengua pròpia, com la recuperació del Servei d’Ensenyament del Català a
la Conselleria d’Educació o l’increment del suport als mitjans de comunicació elaborats en llengua catalana.
2.3 Iniciatives rebutjades
Per la seva banda, la Comissió d’Educació, Universitat i Recerca del Parlament de les Illes Balears, en sessió
de 4 de febrer de 2021, rebutja la Proposició no de llei, formulada pel Grup Parlamentari Popular, relativa
a la lliure elecció de llengua vehicular en el primer ensenyament22. Cal recordar que la iniciativa havia estat
presentada, tot invocant el mandat establert en l’article 18 de la Llei de Normalització Lingüística i “les
castellà a ser llengua vehicular en tot el territori espanyol”. En l’esmentada proposició es recorden les diferents
s’assegura que “el Govern balear del Pacte d’esquerres va eliminar en 2015 la possibilitat de triar una de
continua suprimida.
2.4 Preguntes parlamentàries
El 5 de febrer de 2021 (BOPIB núm. 86)23 es publica la resposta escrita a la pregunta relativa al bilingüisme
casos s’utilitza la llengua pròpia de les Illes Balears” i que s’ha fet ús de la llengua castellana a la xarxa “en
compliment de la normativa que regula els usos lingüístics de l’Administració de la comunitat autònoma.”
19 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-093.pdf
20 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-098.pdf
21 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-105.pdf
22 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-088.pdf
23 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-086.pdf
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 271
En el BOPIB núm. 103, de 28 de maig24, s’han publicat diferents preguntes del diputat Castells i Baró en
relació a les accions de l’Institut d’Estudis Baleàrics en matèria de foment de l’ús del català durant l’any 2020;
als cursos de formació de llengua catalana (per a població adulta fora dels ensenyaments reglats; sol·licituds
de plaça de cursos per adults a Menorca i persones que han quedat sense plaça; recursos humans dedicats a la
formació en llengua catalana per la població adulta a Menorca); i al grup de treball a l’àmbit de la promoció
de política lingüística prevista a la Declaració de Palma.
El Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares pregunta pel tractament lingüístic del projecte de llei d’educació
i, en concret, demana al Govern si considera encertat el tractament lingüístic que proposa el Projecte de llei
d’educació. També es planteja una pregunta sobre l’obligació d’atendre en català els consumidors i, més
especialment, en què ajudarà les empreses i els treballadors aquesta nova obligació. Ambdues preguntes estan
publicades en BOPIB núm. 104, de 4 de juny25.
3 Commemoració de la Declaració universal dels drets lingüístics
El 8 de maig de 2021 se celebra el 25è aniversari de la Declaració universal de drets lingüístics, que fou
aprovada a Barcelona, l’any 1996, en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics. La Conferència,
que tingué el suport la UNESCO, va comptar amb 220 participants de prop de vuitanta estats dels diferents
continents. La Declaració de Barcelona suposa la culminació d’una iniciativa, adoptada l’any 1994, del Comitè
de traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club i el CIEMEN, juntament amb altres entitats com el Centre
que la Declaració no té valor vinculant, suposa una passa important en reconeixement d’un principis bàsics
(la mundialització i la diversitat; la universalitat; la doble vessant, individual i col·lectiva, de la llengua, que
dona lloc alhora als drets individuals i col·lectius) per articular els drets lingüístics de les comunitats i dels
individus que les conformen. I, sobretot, el document posa en relleu que el procés globalitzador requereix
El 22 de juny té lloc a Palma un acte de commemoració del 25è aniversari de l’aprovació de la Declaració.
L’esdeveniment é
Isidor Marí (que va tenir una participació activa en l’elaboració de la Declaració de Barcelona)
Bilbao. L’Obra Cultural Balear, que va participar l’any 1996 en l’elaboració i negociació de la Declaració,
4 Comença el tràmit parlamentari del Projecte de llei d’educació de les Illes Balears
el Projecte de Llei d’educació de les Illes Balears (BOPIB núm. 107, de 25 de juny)26. Com ja s’ha comentat
en la crònica del semestre passat, el règim lingüístic del sistema educatiu és un dels temes que genera més
interès durant la primera fase de debat i discussió de l’Avantprojecte de llei. El redactat del capítol dedicat
al model lingüístic (articles 133-136) no ha sofert pràcticament canvis després dels informes del Consell
Escolar i del Consell Econòmic i Social. En el Projecte de llei aprovat pel Consell de Govern es parteix de
“la consideració de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com un instrument de cohesió social en
les activitats educatives i complementàries i com a vehicle d’expressió normal en les comunicacions i en
l’àmbit administratiu” (art. 133.1.f); es disposa que les condicions d’ús de les llengües als centres educatius
han de garantir l’ús de la llengua catalana, “com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, almenys, en la meitat
del còmput horari escolar amb l’objectiu d’assegurar el procés de normalització lingüística” (art. 133.3); a
més, es preveu expressament que els centres educatius, per tal que la llengua catalana mantingui la funció de
referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística (art. 134.4).
24 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-103.pdf
25 http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/bopibs/bopib-10-104.pdf
26 http://web.parlamentib.es/Repositori/publicacions/10/bopibs/bopib-10-107.pdf#page=9
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 272
5 Conlictivitat
Mitjançant provisió, de 22 d’abril de 2021, el Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa. Secció
primera) inadmet el recurs de cassació interposat en relació a la Sentència 14/2020, de 16 de gener, que anul·la
determinats preceptes del Decret 8/2018, de 23 de març, que regula la capacitació lingüística del personal
estatutari del Servei de Salut. Amb la qual cosa, aquesta resolució adquireix fermesa. Cal recordar que, en
la Sentència 14/2020, la Sala considera que el Decret pateix d’un vici de nul·litat radical que afecta tot el
conjunt normatiu; tanmateix, el cert és que en la demanda formulada per l’STEI-i només es pretenia la nul·litat
capacitació lingüística; article 6, referit a l’acreditació de la capacitació lingüística en els procediments de
mobilitat; article 7, sobre la manca d’acreditació de la capacitació lingüística; disposició addicional quarta,
dedicada al règim especial per a les agrupacions professionals; disposició transitòria quarta, sobre el processos
del decret). Per tant, la Sentència 14/2020, de 16 de gener, que guanya fermesa amb la inadmissió del recurs
de cassació, només declara la nul·litat de determinats preceptes de la norma impugnada. Aquesta qüestió és
rellevant, en relació a la vigència de la resta de la norma, si tenim present que encara no s’ha resolt el recurs
de cassació formulat en relació a la Sentència 15/2020, també de 16 de gener, que, en el procediment instat
per CSIF, declara la nul·litat del Decret 8/2018 en el seu conjunt.
capacitació lingüística, tot i que no tenen per objecte la impugnació de disposicions normatives. La Sentència de
la Sala contenciosa administrativa 154/2021, de 23 de febrer, resol una controvèrsia sobre els coneixements de
la llengua catalana en l’àmbit docent. En concret, es pronuncia sobre les resolucions del conseller d’Educació
serveis en dos col·legis concertats perquè el docent no disposava de la acreditació necessària de llengua
catalana. L’interessat tampoc ha participat en els processos de regularització del professorat dels centres
concertats (de conformitat amb la normativa establerta per l’Administració). Aquesta resolució analitza un
semestre passat). Considerant que l’interessat no complia amb el requisit de capacitació en llengua catalana,
la Sentència desestima el recurs contra les resolucions mitjançant les quals l’Administració acorda deixar de
Altrament, la Sentència de la Sala contenciosa administrativa 403/2021, de 5 de maig, aborda la qüestió de la
capacitació lingüística en l’àmbit sanitari. La Sala ha de resoldre un recurs que té per objecte el procediment
d’adjudicació de la prefectura del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia pel procediment de lliure
designació; aquest procediment fou anul·lat mitjançant resolució judicial per considerar que la resolució de
nomenament no era ajustada a dret, ja que la persona designada no tenia acreditat el nivell de llengua catalana
i en canvi sí hi havia un aspirant amb el requisit acreditat. Per tant, la sentència d’instància resol que s’han de
retrotreure actuacions al moment anterior a l’avaluació de coneixements dels candidats i que s’exclogui qui
no acrediti el nivell de català exigit. Val a dir que en la resolució per la qual es convoca la provisió del lloc
de feina s’indica que s’ha d’acreditar el nivell de llengua catalana conformement a la disposició addicional
quarta de la Llei 4/2016 i també es fa referència a la possible exempció del requisit, en virtut de l’apartat 3 de
la disposició transitòria segona de la mateixa norma, quan la prestació assistencial pugui quedar afectada per
l’exempció del requisit només opera quan no hi hagi altres candidats que acreditin el coneixement de català
exigit; mentre que si n’hi ha es desplaça l’operativitat de l’exempció. En canvi la Sala no coincideix en la
interpretació que fa la sentència d’instància del punt 3r de la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016.
Segons el criteri de la Sentència ara comentada, del punt 3r s’ha d’interpretar que l’exempció de coneixement
de llengua catalana s’acorda en el moment d’aprovar “les convocatòries de selecció i mobilitat que afectin
determinades categories de personal estatutari o laboral” i no en el moment de valorar els candidats. És a
dir, l’aplicació de l’exempció es valora amb caràcter previ a la convocatòria, mitjançant l’informe de l’òrgan
competent en matèria de recursos humans, que s’ha de pronunciar sobre la vigència i extensió de l’exempció
legalment prevista. La Sala valora que, en el cas examinat, amb caràcter previ a la convocatòria del lloc ja
es va emetre un informe del director de Recursos Humans i Relacions Laborals del Servei de Salut en el
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 273
l’exempció es troba el de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Son Espases. Per això, tot i les
del punt 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016, l’exempció s’aplica a tots els participants
(amb independència que puguin acreditar o no el requisit de capacitació).
6 El foment i la promoció de la llengua catalana. Processos de formació i de capacitació
lingüística
Es mantenen els ajuts i les accions de forment de l’ús de la llengua catalana. En aquest període destaca la
convocatòria del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca
(BOIB núm. 19, de 13 de febrer)27. La convocatòria està adreçada a entitats associatives o organitzatives
sense ànim de lucre i entre les activitats subvencionables destaquen la retolació a establiments i vehicles,
l’etiquetatge en llengua o l’edició de material imprès sobre paper en llengua catalana.
En relació amb la formació permanent del professorat, es publica, a l’empara del Decret 41/2016, de 15
de juliol, i l’Ordre del conseller d’Educació i Universitat d’11 de març de 2016, el nou Pla Quadriennal de
Formació Permanent del Professorat 2020-2021. Per això, es fa necessari publicar, mitjançant la Resolució
de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa de 21 d’abril de 2021 (BOIB
núm. 55, de 27 d’abril)28 unes noves instruccions per al desenvolupament de programes de formació en els
centres i intercentres que tenguin la mateixa vigència que el Pla esmentat.
Altrament, i pel que fa als processos de capacitació lingüística, ens hem de referir ala Resolució de la directora
general de Política Lingüística de 29 d’abril, per la qual es convoquen les proves de setembre de 2021 per
29.
7 Conclusions
Durant el primer semestre de l’any 2021 la crisi sanitària ha continuat monopolitzant el debat institucional
i polític a la nostra comunitat autònoma. Però aquesta circumstància no ha aconseguit diluir la tensió que la
qüestió lingüística planteja en àmbits tan sensibles com els drets lingüístics, especialment en l’entorn de les
institucions generals de l’Estat radicades a les Illes Balears.
Altrament, tot i la pressió política de determinats grups parlamentaris, les formacions que donen suport al
Grup Parlamentari Mixt (integrat per diputats de l’esquerra nacionalista) per reclamar al Govern encara una
major implicació en les polítiques de foment del català i en la protecció dels drets lingüístics davant un cert
estancament de la llengua catalana.
Tot i que s’ha avançat en aquests darrers anys en la recuperació del marc normatiu i la presència social del
de la llengua pròpia i situacions de discriminació per motius lingüístics.
27 https://www.caib.es/eboibfront/ca/2021/11337/644804/extracte-de-la-convocatoria-d-ajuts-per-al-foment-
28 https://www.caib.es/eboibfront/ca/2021/11373/648266/resolucio-de-la-directora-general-de-primera-infan
29 https://www.caib.es/eboibfront/ca/2021/11375/648485/resolucio-de-la-directora-general-de-politica-ling
