Crónica legislativa del Estado español

AutorAnna Maria Pla Boix
CargoProfessora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona
Páginas246-248

Page 246

Aquesta crònica legislativa proposa analitzar, molt succintament, les principals disposicions normatives d’incidència en matèria lingüística dictades per l’Estat espanyol i publicades al Butlletí Oicial de l’Estat (en endavant, BOE) durant l’any 2014. Per consegüent, el període estudiat coincideix, cronològicament, amb la darrera meitat de vida de la X legislatura de les Corts, una legislatura deinida per la contundent majoria absoluta obtinguda pel Partit Popular a les eleccions generals celebrades el 20 de novembre de 2011.

Ja d’entrada, l’estudi d’aquesta producció normativa permet concloure que durant l’any 2014 el dret lingüístic estatal experimenta innovacions signiicatives. La més destacable, per la seva transcendència i implicacions polítiques i jurídiques, és el desplegament reglamentari de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa,1també coneguda com a llei Wert o LOMCE, iniciativa legislativa que, com posàvem de manifest en anteriors cròniques legislatives de l’Estat, vertebra una ofensiva jurídica sense precedents contra el model lingüístic escolar de Catalunya. Tant la llei com el seu desplegament reglamentari donaran lloc a una intensa conlictivitat política i social que es traduirà, entre d’altres efectes, en nombroses iniciatives parlamentàries. En aquest sentit, convé recordar que aquesta controvertida reforma educativa fou aprovada amb els únics vots favorables del Grup Parlamentari Popular i l’oposició de tota la resta de grups de l’hemicicle, i serà objecte de diversos recursos d’inconstitucionalitat admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional, en litispendència durant el període estudiat.

Com és sabut, la LOMCE preveu diverses referències explícites a la llengua al llarg del seu articulat,2bona part de les quals han estat objecte de desplegament reglamentari al llarg de l’any estudiat. Aquest és el cas del Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.3

Aquesta disposició reglamentària conté previsions lingüístiques als articles 7, 8, 12 i 13, així com a les disposicions addicionals quarta i cinquena i l’annex. Per la seva part, el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat s’aprovarà per Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre.4També és destacable l’aprovació, al llarg de l’any, del Reial decret 591/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen els procediments administratius relatius al reconeixement de la compensació dels costos d’escolarització que preveu l’apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.5Val a dir que l’aprovació d’aquestes disposicions reglamentàries suscitarà un ampli debat que es

Page 247

projectarà en seu parlamentària, tant a les Corts Generals6com a certs hemicicles autonòmics.7I, encara en l’àmbit de l’ensenyament, al llarg de l’any s’aproven d’altres disposicions d’incidència en matèria lingüística que també mereixen ser destacades, encara que només sigui succintament, en aquesta crònica. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, de l’Ordre ECD/686/2014, de 23 d’abril, per la qual s’estableix el currículum de l’educació primària per a l’àmbit de gestió del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i es regula la seva implementació, així com l’avaluació i determinats aspectes organitzatius de l’etapa.8Tot plegat posa de manifest l’interès polític i mediàtic que suscita el dret lingüístic durant el període estudiat, malgrat que les disposicions normatives amb rang legal aprovades al llarg de l’any i d’incidència en aquest àmbit hagin estat més aviat migrades. Destaca especialment la Llei 2/2014, de 25 de març, de l’acció i del servei exterior de l’Estat.9Aquesta disposició legislativa estableix diverses previsions relatives al reconeixement i la protecció de la llengua castellana, considerada, al preàmbul de la norma, una «part substantiva com a llengua comuna» que «constitueix un interès irrenunciable per a Espanya». Partint d’aquesta base, diversos preceptes de la norma preveuen referències explícites a la llengua. Aquest és el cas de l’article 26.1.c), intitulat "Acció exterior en matèria educativa", en què es proclama que l’acció exterior en matèria educativa s’orienta a la promoció i la difusió del castellà i les altres llengües espanyoles, així com a la promoció i l’organització, entre d’altres, de «programes de suport en el marc de sistemes educatius estrangers per a l’ensenyament de la llengua i cultura espanyoles». Per la seva part, la disposició addicional novena, intitulada "Institut Cervantes", consigna que «contribueix a la difusió de la cultura i de la llengua a l’exterior, en coordinació amb els altres òrgans competents de l’Administració General de l’Estat i en col?laboració amb les comunitats autònomes, sense perjudici de la promoció de les altres llengües espanyoles cooicials».

També mereix ser destacada, per les seves previsions lingüístiques, la Llei 25/2014, de 27 de novembre, de tractats i altres acords internacionals.10L’article 13.2, intitulat "Autenticació", disposa que els tractats internacionals de caràcter bilateral subscrits per Espanya «han d’estar sempre redactats en espanyol i així s’hi ha de fer constar, sense perjudici que també puguin estar-ho en una altra o altres llengües espanyoles que siguin cooicials en una comunitat autònoma o en llengües estrangeres». Així mateix, l’article 38.3 prescriu que els acords internacionals administratius «han d’estar redactats en castellà com a llengua oicial de l’Estat, sense perjudici de la seva possible redacció en altres llengües cooicials de les comunitats autònomes».

Val a dir que d’altres normes amb rang legal aprovades al llarg de l’any també contenen previsions lingüístiques, encara que més tangencialment. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, de la Llei 6/2014, de 7 d’abril, per la qual es modiica el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març.11La disposició addicional segona, quan regula l’intercanvi transfronterer d’informació sobre infraccions de trànsit en matèria de seguretat viària, preveu explícitament, al paràgraf quart, que els òrgans competents per sancionar en matèria de trànsit poden adreçar al presumpte autor de la infracció la carta d’informació que preveu l’annex III, i explicita que aquesta carta «s’ha d’enviar al presumpte infractor en la llengua del document de matriculació del vehicle si s’hi té accés, o en una de les llengües oicials de l’Estat de matriculació si no és el cas».

Pel que fa a les normes de rang reglamentari, durant l’any 2014 s’aprova un ampli ventall de disposicions normatives que preveuen, dispersament al llarg del seu articulat i sovint molt tangencialment, previsions d’incidència en matèria lingüística. La major part d’aquestes disposicions reglamentàries estableixen

Page 248

previsions en àmbits molt puntuals, alguns dels quals certament sensibles. Aquest és el cas de les previsions relatives a la valoració del coneixement de les llengües cooicials com un mèrit reglades al Reial decret 634/2014, de 25 de juliol, pel qual es regula el règim de substitucions en la carrera iscal.12I, encara en l’àmbit de l’Administració de justícia, poden destacar-se d’altres disposicions, com ara l’Acord de 27 de maig de 2014 de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual s’aproven les bases reguladores de la concessió d’ajudes per al inançament d’activitats de formació realitzades per membres de la carrera judicial i de les patrocinades o impulsades per les associacions judicials.13D’altres disposicions reglamentàries publicades al BOE al llarg del 2014 i que poden destacar-se són, a tall d’exemple i per totes, el Reial decret 97/2014, de 14 de febrer, pel qual es regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera en el territori espanyol;14l’Ordre HAP/1949/2014, de 13 d’octubre, per la qual es regula el Punt d’Accés General de l’Administració General de l’Estat i es crea la seva seu electrònica;15 les resolucions de 28 de gener de 2014 de la Direcció General del Registre i del Notariat;16la Resolució de 10 de febrer de 2014, de la Secretaria d’Estat de Cultura, per la qual es convoquen subvencions per a l’edició de revistes culturals,17o la Resolució d’1 d’abril de 2014, de la Secretaria d’Estat de Cultura, per la qual es convoquen subvencions per a l’edició de llibres.18Totes les normes esmentades inclouen previsions lingüístiques al seu articulat.

[1] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 295, de 10 de desembre de 2013 .

[2] Més concretament, les trobem explícites als articles 6.bis.3, 6.bis.4, 18.4, 19.4, 20.5, 24.5, 25.7, 26.6, 28.2, 28.9, 29.3, 34.2, 34.bis.5, 34.ter.5, 36.5, 36.bis.2, 42.4.a.4 i 42.5, les disposicions addicionals 38 i 39, i la disposició inal tercera, epígraf 1r, de la Llei orgànica 6/2006, de 3 de maig, d’educació, en la dicció reformada per la nova LOMCE.

[3] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 52, d’1 de març de 2014, secc. I, p. 1 .

[4] BOE núm. 3, de 3 de gener de 2015, secc. I, p. 169 .

[5] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 184, de 30 de juliol de 2014, secc. I, p. 1 .

[6] Així, a tall d’exemple i per totes, al Congrés dels Diputats les previsions d’aquest Reial decret 591/2014, d’11 de juliol, seran objecte de la sol?licitud de convocatòria de la Diputació Permanent de la Cambra tramitada pels grups parlamentaris català i basc, a i de celebrar una sessió extraordinària de la Comissió d’Educació i Esport amb la inclusió a l’ordre del dia de la compareixença del ministre per tal d’informar sobre el contingut i l’abast d’aquesta controvertida disposició reglamentària i els criteris seguits pel Govern per a la seva aprovació. Exp. 062/000220. Vegeu les intervencions publicades al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats núm. 213, de 23 de juliol de 2014, p. 40.

[7] Així, pel que fa al Parlament de Catalunya, pot destacar-se el coneixement i la tramesa als grups parlamentaris del Dictamen 21/2014 del Consell de Garanties Estatutàries, sobre el Reial decret 591/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen els procediments administratius relatius al reconeixement de la compensació dels costos d’escolarització previstos en l’apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Vegeu l’expedient parlamentari núm. 333-00023/10.

[8] BOE núm. 106, d’1 de maig, secc. I, p. 33827 . Vegeu l’article 3.2.

[9] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 74, de 26 de març, secc. I, p. 1 .

[10] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 288, de 28 de novembre, secc. I, p. 1 .

[11] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 85, de 8 d’abril, secc. I, p. 1.

[12] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 181, de 26 de juliol, secc. I, p. 1 . Vegeu, a l’article 13, la previsió relativa a la valoració del mèrit pel coneixement de les llengües cooicials.

[13] BOE núm. 137, de 6 de juny, secc. III, p. 43047 . La clàusula primera preveu que l’objecte de les ajudes podrà versar, entre d’altres, sobre promoure la participació de membres de la carrera judicial a certes activitats de formació de coneixement i perfeccionament de llengües estrangeres i «llengües pròpies de les comunitats autònomes» que no siguin objecte d’altres tipus d’ajudes o subvencions.

[14] BOE, suplement en llengua catalana al núm. 50, de 27 de febrer, secc. I, p. 1 . Vegeu l’article 35.2.

[15] BOE núm. 260, de 27 d’octubre de 2014, secc. I, p. 87164. Vegeu l’article 9.3, que disposa que a mesura que «els recursos i desenvolupaments tècnics ho permetin, la Seu Electrònica del PAG possibilitarà l’accés als seus continguts en llengües cooicials».

[16] Entre d’altres previsions, contenen models de presentació al Registre Mercantil de certs comptes anuals i donen publicitat a les traduccions de les llengües cooicials pròpies de cada comunitat autònoma. Més concretament, vegeu la Resolució de 28 de gener de 2014, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual es modiica el model establert a l’Ordre JUS/1698/2011, de 13 de juny, per la qual s’aprova el model per a la presentació al Registre Mercantil dels comptes anuals consolidats i es dóna publicitat a les traduccions de les llengües cooicials pròpies de cada comunitat autònoma ( BOE núm. 32, de 6 de febrer de 2014, secc. I, p. 9028 ), i la Resolució de 28 de gener de 2014, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual es modiiquen els models establerts a l’Ordre JUS/206/2009, de 28 de gener, per la qual s’aproven nous models per a la presentació al Registre Mercantil dels comptes anuals dels subjectes obligats a la seva publicació, i es dóna publicitat a les traduccions a les llengües cooicials pròpies de cada comunitat autònoma ( BOE núm. 32, de 6 de febrer de 2014, secc. I, p. 9033 ).

[17] BOE núm. 41, de 17 de febrer, secc. III, p. 15403 .

[18] BOE núm. 84, de 7 d’abril, secc. III, p. 29472 .

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR