Crònica legislativa d'Andorra. Segon semestre de 2018

AutorEnric Revuelta Novell
CargoPeriodista i redactor al Diari d'Andorra sobre l'actualitat política, social i econòmica del país
Páginas310-318
CRÒNICA LEGISLATIVA D’ANDORRA
Segon semestre de 2018
Enric Revuelta Novell*
Resum
El text recull els textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana en diferents espectres de la societat
andorrana compresos entre el juliol i el desembre del 2018, així com la publicació de convocatòries, anuncis i debats en
l’opinió pública relacionats amb l’idioma ocial del país.
Paraules clau: Andorra; educació; administració; titulacions; legislació; política lingüística.
LEGISLATIVE REPORTS ON ANDORRA
Second half of 2018
Abstract
This report includes legislation that affects the use of Catalan in the different areas of the Andorran society published
between July and December 2018, as well as the publication of calls, anouncements and discussions in the public
opinion relating to the country’s ofcial language.
Keywords: Andorra; education; administration; certicates; legislation; language policy.
* Enric Revuelta Novell, periodista i redactor al Diari d’Andorra sobre l’actualitat política, social i econòmica del país. enricrevuelta@
gmail.com
Citació recomanada: Revuelta Novell, Enric. (2019). Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018. Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, 71, 310-318. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3288
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 311
Sumari
1 Introducció
2 Educació
3 Administració
4 Justícia
5 Cultura
6 Conclusions
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 312
1 Introducció
Andorra ha viscut un últim tram de legislatura intens, on la majoria de propostes legislatives s’han acumulat
en els darrers mesos de legislatura, després d’un inici de mandat convuls per la caiguda de Banca Privada
d’Andorra (BPA). En la crònica legislativa del segon semestre d’Andorra, el text fa referència a l’adopció
de lleis, decrets i edictes publicats al Butlletí Ocial del Principat d’Andorra des del juliol del 2018 ns al
desembre del 2018.
En aquest capítol destacarem els textos aprovats sobretot en matèria d’educació, en què cal destacar que s’han
tirat endavant diferents propostes, com ara les lleis d’ordenament del sistema educatiu andorrà —que té com
a objectiu redissenyar una nova losoa d’aprenentatge basada en les competències—, la modicació del
programa de segona ensenyança, la instauració d’un curs per exibilitzar l’accés a la nacionalitat andorrana
i el nou pla d’estudis del bàtxelor de Ciències de l’Educació a la Universitat d’Andorra (UdA).
Tot i que l’objectiu principal d’aquesta crònica és destacar la legislació adoptada relacionada amb el català,
també analitzarem els motius pels quals en aquest cas no s’ha tirat endavant un projecte legislatiu concret
com és el de modicació de la Llei del nomenclàtor, que actualment segueix vigent des del 2010. Davant de
la celebració de les eleccions nacionals del 7 d’abril, els partits hauran de presentar uns programes electorals
en què, molt probablement, la legislació relacionada amb la llengua catalana es veurà eclipsada per altres
temes de debat que han condicionat el nal de legislatura, com ara les preocupacions per l’economia, el poder
adquisitiu dels ciutadans, les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea o el model d’estat.
La societat andorrana i els partits polítics fan una defensa fèrria de l’ocialitat de la llengua catalana, i el
fet que no existeixi cap actor que qüestioni el model actual de política lingüística del català, que és l’única
llengua ocial del Principat, enforteix la legislació aprovada amb l’entrada en vigor de la Constitució. En cap
cas es considera un idioma en perill, malgrat la convivència amb altres llengües molt presents al país, com
el castellà i el francès. Ara bé, encara hi ha reglaments de les legislacions que protegeixen el català que no
s’han desenvolupat i, en cas que es tirin endavant, s’haurà de fer la pròxima legislatura.
2 Educació
En l’àrea d’educació, el Govern d’Andorra va aprovar el 26 de juliol del 2018 la Llei d’ordenament del
sistema educatiu andorrà1 amb la nalitat d’adaptar els nous paradigmes d’aprenentatge a l’escola andorrana,
que, conjuntament amb els sistemes educatius francès i espanyol, forma part de l’oferta educativa del
Principat d’Andorra. En l’exposició de motius, l’executiu justica la necessitat d’actualitzar els principis
bàsics que han de “guiar la intervenció docent i la metodologia a les aules”, on l’alumne és “l’element
central del procés d’aprenentatge”. La nalitat de la Llei és incorporar l’aprenentatge de nous “enfocaments
metodològics”, com ara la ciutadania democràtica, el treball en equip, la gestió de les emocions i la creació
d’entorns d’aprenentatge diversicats.
Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua catalana, en l’article 3 del nou text una de les nombroses nalitats
a les quals es fa referència és la necessitat “d’assegurar l’ús acurat de la llengua catalana, com a llengua
pròpia del país en diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de
registres i nivells d’ús”. Al mateix temps, atesa la idiosincràsia del país, amb una forta presència d’altres
idiomes en la vida diària i una forta mobilitat dels estudiants per cursar els estudis superiors a l’exterior, és
important assenyalar que, en el punt següent, també s’insta a “promoure el coneixement de diverses llengües
i el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura
universal i la comunicació uida amb ciutadans d’altres països”. A aquest aspecte hi tornarem a fer èmfasi en
aquest mateix punt, quan fem referència al programa educatiu de segona ensenyança.
En tot cas, en el capítol cinquè es deneix que la formació andorrana —és a dir, la que comprèn l’estudi
de la llengua catalana, del medi i de les ciències humanes i socials— s’ha d’impartir “necessàriament” en
català. El Ministeri d’Educació i d’Ensenyament Superior considera que aquestes matèries són les que han
de permetre “assegurar l’establiment de referents d’identitat del país”.
1 Andorra. Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà (BOPA, núm. 49, 22.8.2018).
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 313
Al nal del mes d’octubre del 2018 es va aprovar el Decret dels programes educatius de segona ensenyança
de l’Escola Andorrana,2 que acull els infants de dotze a setze anys, amb l’objectiu de “xar els programes
de les àrees d’aprenentatge” que l’executiu vol garantir ara a través de l’aprenentatge de competències. El
decret publicat al BOPA deroga el del juliol de 1999 i les diferents disposicions relatives als cicles d’educació
bàsica obligatòria de segona ensenyança del Decret d’avaluació del sistema educatiu andorrà, del 15 de juny
de 1995.
En l’article 11 del decret adoptat el passat mes d’octubre, que fa referència al còmput horari, es pot constatar
que el nombre d’hores de Llengua Catalana és de 360 hores durant tota la segona ensenyança, la mateixa
xifra que per a les assignatures de Llengua Castellana i Llengua Francesa. En canvi, el nombre total d’hores
que es fan de llengua anglesa és de 504 hores. Com vam explicar en l’anterior número3 de la revista Llengua
i Dret, la forta presència d’hores lectives d’altres llengües respon a l’equilibri i el pragmatisme per garantir
l’ensenyament i la supervivència del català amb l’aprenentatge d’altres idiomes i al fet que la riquesa
lingüística també és defensada com a “garant” per continuar la formació superior a l’estranger, atès que
molts estudiants opten per cursar els estudis universitaris fora del país.
En el programa es detallen les diferents expectatives i els objectius que han d’aconseguir els alumnes per
superar satisfactòriament les diferents avaluacions. Les quatre competències, que s’han dissenyat a través de
la tradició dels diferents programes ns ara vigents i les propostes del Consell d’Europa, avaluen la capacitat
d’intervenció de l’alumnat de manera adequada en diferents situacions orals: saber llegir i entendre textos
“variats d’estructura complexa”, saber escriure “diversitat de textos” de manera coherent i cohesionada
“amb una clara intenció comunicativa” i “interactuar de manera crítica amb les manifestacions literàries
multimodals d’Andorra, d’Europa i d’arreu”. En cadascuna de les quatre competències també s’especiquen
els objectius que cal assolir al nal tant del primer cicle com del segon, i els criteris d’avaluació.
En la introducció de l’àrea de llengües i literatures, el Ministeri d’Educació i d’Ensenyament Superior destaca
que la proposta educativa està basada en un “enfocament comunicatiu” per tal d’afavorir l’aprenentatge
dels idiomes i de les literatures en la vessant de “l’ús social de la llengua”. En aquest sentit, es considera
que l’enfocament comunicatiu permet aplicar el sistema de competències amb la nalitat que els alumnes
puguin dur a terme un “ús funcional” de l’aprenentatge, és a dir, a través de la interactuació amb la societat.
De fet, a l’hora de justicar aquesta iniciativa, s’addueix que la societat actual “és cada cop més diversa”
i que el que cal, per tant, és “situar l’alumnat i la comunicació al centre dels processos d’ensenyament i
aprenentatge”, cosa que segons les autoritats andorranes suposa “una concepció diferent de la formació
lingüística i literària”.
És destacable també la defensa del plurilingüisme i la interculturalitat, en els quals es fa un especial èmfasi
perquè es considera que “la llengua i la cultura no es poden separar”. “La competència plurilingüe apel·la a la
interculturalitat i, per tant, l’enfocament plurilingüe ha de ser també intercultural”, remarquen les autoritats
en el text. A més, es dona un paper rellevant a la literatura, que ha de tenir un rol “clau en el desenvolupament
personal i en la construcció de la identitat”.
L’elaboració de nous programes educatius basats en el desenvolupament de les competències també ha
comportat canvis en els plans d’estudis de les titulacions per formar el futur professorat. Una mostra és que
en l’últim semestre del 2018 el Govern d’Andorra, a proposta del Ministeri d’Educació i d’Ensenyament
Superior, va aprovar el nou pla d’estudis del bàtxelor4 —equivalent al grau— en Ciències de l’Educació de
la Universitat d’Andorra (UdA), que comprèn un programa de formació de 180 crèdits europeus amb una
durada prevista per a l’obtenció del títol de tres cursos acadèmics. L’executiu del Principat i la resta d’actors
que van elaborar el text van dissenyar el pla d’estudis amb la nalitat que al cinquè semestre del bàtxelor els
estudiants poguessin realitzar una estada formativa o acadèmica en una universitat o en una escola estrangera
per reforçar les competències lingüístiques.
2 Andorra. Decret de publicació dels programes de segona ensenyança de l’Escola Andorrana (BOPA, núm. 64, 31.9.2018).
3 Revuelta Novell, Enric (2018). Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2018. Revista de Llengua i Dret, (70), 207-218.
4 Andorra. Decret d’aprovació del pla d’estudis del bàtxelor en ciències de l’educació de la Universitat d’Andorra (BOPA, núm. 51,
5.09.2018).
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 314
En el setè punt de l’article 1, que fa referència al pla d’estudis, s’especica que les llengües vehiculars de
les classes són el català, el francès i l’anglès, i es deixa la porta oberta a vehicular en llengua castellana en el
cas d’estades formatives. En tot cas, en el text s’estipula que correspon a l’estudiant escollir el seu itinerari
lingüístic, però obliga l’alumne a escollir una altra llengua per vehicular continguts a banda del català (en
aquest cas seria l’anglès o el francès).
El coneixement de la llengua catalana, de la història d’Andorra, de les institucions del país i de la cultura
també són requisits que el Principat d’Andorra considera essencials per a la integració dels nouvinguts al
país i, sobretot, per a aquelles persones que volen obtenir la nacionalitat andorrana, per a la qual cosa són
necessaris vint anys de residència. Un cop es pot demostrar aquest requisit, ns ara s’obria un procés per part
de la Comissió de Nacionalitat, que havia d’avaluar la integració de la persona sol·licitant. Des del passat
mes de gener, però, l’executiu andorrà va decidir exibilitzar el procés d’obtenció del passaport andorrà, per
al qual cal renunciar a qualsevol altra nacionalitat, a través d’un curs que, en cas de ser aprovat, eximeix el
sol·licitant de fer l’avaluació davant de la comissió.
El BOPA5 va publicar a principi de gener l’edicte corresponent a la creació i la regulació del diploma de
ciències humanes i socials d’Andorra, que s’imparteix al centre de formació d’adults ubicat a Aixovall, a la
parròquia de Sant Julià de Lòria. Dins de l’exposició de motius, es justica que aquest curs és una “eina clau
per facilitar la integració dels residents i reforçar els elements associats amb la identitat andorrana”. A més,
s’especica que el decret té “la voluntat de exibilitzar l’accés a la nacionalitat andorrana” i que la titulació,
que té una durada de 60 hores, ha de servir per “convalidar els coneixements del país i de llengua catalana
als residents que es presentin a la prova d’integració per aconseguir la nacionalitat andorrana”.
El Centre de Formació d’Adults, que és el responsable d’estipular el procés d’avaluació abans d’iniciar el
curs, atorga el diploma si un candidat obté almenys una puntuació de 5 sobre 10 “en el conjunt dels blocs
temàtics”, sempre que demostri una assistència mínima al 80% de les classes. A les proves també s’avalua el
nivell de llengua catalana A2.
Les condicions sobre l’accés a la nacionalitat són un debat6 latent a Andorra, i tots els partits presenten
diferents matisos a l’hora de facilitar el passaport andorrà. De fet, aquesta qüestió ha anat de bracet amb
els reclams durant les manifestacions socials7 a Andorra la Vella per millorar la participació democràtica.
Actualment, uns 15.200 residents a Andorra que podrien optar a la nacionalitat andorrana no ho fan per
diferents motius. Per una banda, per obtenir-la cal renunciar a la nacionalitat d’origen, atès que la legislació
del Principat no permet la doble nacionalitat, i, per una altra banda, n’hi ha que tampoc la demanen per por
de possibles traves a l’estranger amb els visats i altres permisos, ja que Andorra no forma part de la Unió
Europea. Hi ha algunes forces polítiques, com el Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Procés
(SDP), que opten per exibilitzar els requisits i permetre una doble nacionalitat i rebaixar els anys de la
nacionalitat a quinze a deu —aquesta última xifra és la que recomana el Consell d’Europa—, mentre que
n’hi ha d’altres, com Terceravia, que aposten per mantenir el sistema actual tot al·legant els riscos que podria
tenir per al Principat la exibilització dels requisits per aconseguir la nacionalitat andorrana en un país
amb una elevada taxa d’immigració. Demòcrates per Andorra, per exemple, aposta per aprotar l’eventual
aprovació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, que permetria pal·liar disfuncions actuals amb el
passaport andorrà per tal que els ciutadans no tinguessin dicultats a l’hora d’establir-se i treballar en un
país comunitari. Segons la formació, això afavoriria que més residents decidissin obtenir la nacionalitat
andorrana.
5 Andorra. Decret de creació i regulació del diploma de ciències humanes i socials d’Andorra (BOPA, núm. 2, 9.01.2019).
6 Revuelta, Enric (4 de febrer de 2019). Un reclam latent. Diari d’Andorra. Consultat el 9 de febrer del 2019. https://www.
diariandorra.ad/noticies/reportatges/2019/02/03/un_reclam_latent_141496_1134.html
7 Gallardo, Carlos (8 de desembre de 2018). Un miler de persones contra el Govern. Diari d’Andorra. Consultat el 28 de febrer del
2019. https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/12/18/mil_persones_protesten_contra_del_govern_139536_1125.html
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 315
3 Administració
El passat 23 de novembre del 2018 l’executiu andorrà i la Generalitat van signar un conveni8 que permet
convalidar i homologar a Catalunya els títols ocials de llengua catalana que obtinguin els ciutadans
d’Andorra. Segons el diari Ara, aquest conveni és “recíproc” i, per tant, els títols que s’han aprovat a Catalunya
també es poden convalidar a Andorra. L’acord es va signar al Museu Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino, a
Andorra, i hi van assistir la consellera de Cultura del Govern català, Laura Borràs; el ministre d’Educació
i d’Ensenyament Superior del Principat, Eric Jover; la ministra de Cultura i Esports, Olga Gelabert, i la
directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística de
Catalunya, Ester Franquesa. Segons les autoritats, aquest acord ha de permetre afavorir la mobilitat i la
inserció laboral i facilitar la continuïtat d’estudis o l’accés a l’Administració pública tant a Andorra com a
Catalunya. Fins ara, per exemple, les persones que posseïen un títol que acreditava un determinat nivell a
Catalunya havien de tornar a passar l’examen a Andorra perquè les titulacions no es convalidaven.
Aquest conveni de col·laboració s’aplica als diplomes ocials de llengua catalana emesos pel Govern
d’Andorra i als certicats de coneixements de llengua catalana emesos per la Generalitat de Catalunya per
mitjà de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística. El
Govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya —des del Consorci per a la Normalització Lingüística—
ofereixen titulacions ocials que van des del nivell bàsic ns al nivell superior. El nombre de títols que seran
equivalents entre ells és de quinze.
Segons el decret9 que es va signar el 3 de febrer de 2016, de modicació de creació i regulació dels diplomes
ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra, que modica l’anterior del 2014, els títols es poden
obtenir a través de tres mètodes: a través de la convocatòria dels exàmens ocials de llengua catalana; per la
via interna, mitjançant els processos de selecció, interns i externs, establerts per l’Administració andorrana o
l’organisme amb el qual el Ministeri d’Educació hagi establert un acord, o pel reconeixement intern per als
alumnes de segon curs de batxillerat dels sistemes educatius andorrà, espanyol i francès.
El passat 12 de desembre del 2018, el Govern d’Andorra va publicar al BOPA l’avís10 dels exàmens ocials
de llengua catalana dels nivells A1, A2, B1, B2 i C1. El requisit per poder tenir dret a realitzar les proves
que permeten acreditar el coneixement de llengua catalana era tenir més de setze anys en el moment en què
tinguessin lloc els exàmens, independentment de la nacionalitat si eren o no residents al Principat d’Andorra.
A principi del 2019, el BOPA també va publicar l’avís11 per a la convocatòria especíca de l’examen del
diploma ocial de llengua catalana del nivell C1 per a escolars del Col·legi María Moliner, que forma part
del sistema educatiu espanyol, i del Lycée Comte de Foix, que correspon al sistema francès. En aquests
dos casos, s’ofereix l’oportunitat als alumnes per tal que acreditin el seu nivell de llengua catalana a través
d’una prova. Per als alumnes del Col·legi María Moliner, la prova està adreçada a aquells estudiants que
actualment cursen segon de batxillerat i que han realitzat l’assignatura de Llengua Catalana a primer de
batxillerat. Pel que fa als alumnes del Lycée Comte de Foix, la prova la poden dur a terme els alumnes
que han cursat l’assignatura de Llengua Catalana durant els dos últims cursos escolars al Liceu general,
tecnològic o professional.
En l’àmbit de l’Administració, però, hi ha ofertes a determinats organismes públics en què no s’especica
el nivell concret de català segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR). Un cas
en què sí que s’especica el nivell concret és en l’edicte12 publicat al BOPA del 26 de setembre del 2018
per contractar dues places de tècnic de caràcter indenit, adscrites al Departament de Política Lingüística
8 ANA (23 de novembre de 2018). Títols d’Andorra al mateix nivell que els de Catalunya. Ara Andorra. Consultat el 28 de febrer
del 2019. https://www.ara.ad/cultura/Titols-Andorra-mateix-nivell-Catalunya_0_2130387116.html
9 Andorra. Decret de modicació del Decret de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra
(BOPA, núm.11, 3.2.2016).
10 Andorra. Avís del 12 de desembre del 2018 dels exàmens ocials de llengua catalana dels nivells A1, A2, B1, B2 i C1 (BOPA,
núm. 78, 19.12.2018).
11 Andorra. Avís del 30 de gener del 2019 de la convocatòria especíca de l’examen del Diploma ocial de llengua catalana, usuari
experimentat, nivell C1, per a escolars (BOPA, núm. 11, 6.2.2019).
12 Andorra. Edicte per a la cobertura de dues places vacants de tècnic, adscrites al Departament de Política Lingüística, per ocupar
el lloc de treball de tècnic dinamitzador de Política Lingüística (BOPA, núm. 56, 30.11.2018).
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 316
del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, per ocupar el lloc de treball de tècnic dinamitzador de política
lingüística. Segons la convocatòria, les tasques que hauran de realitzar els nous tècnics consistiran a fer
“efectiva” la política lingüística del Govern, amb accions com ara “promoure l’ús del català en diferents
sectors de la societat a través de campanyes o accions diverses”, sensibilitzar la població sobre “la necessitat
de protegir i defensar la llengua ocial” o “vetllar perquè es compleixi la legislació lingüística i fer projectes
per desplegar-la”. Per aspirar al lloc de treball calia tenir preferentment la nacionalitat andorrana, espanyola,
francesa o portuguesa, i tenir la titulació d’ensenyament superior estatal mínima del nivell 3 del MATES
en l’àmbit d’estudi de la llengua catalana, amb un nivell mínim de català igual o equivalent al C2 del
MECR. L’edicte, però, va quedar nalment desert, i per això el 30 de novembre del 2018 es va obrir una
nova convocatòria13 al BOPA per a la cobertura de les places vacants de tècnic dinamitzador, adscrites al
Departament de Política Lingüística.
Altres organismes, com el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), han publicat diferents edictes per
procedir a la cobertura de places vacants dins de la plantilla. Per exemple, el 5 de novembre del 2011 es
va procedir a obrir un procés14 per cobrir una plaça d’administratiu del servei de comptes, però en el qual
es demanava un nivell B de català, sense concretar el nivell especíc del MECR. També es demanava el
mateix nivell per tal de cobrir una vacant15 a la plantilla del SAAS per al servei d’atenció primària adscrita
a la direcció assistencial de l’organisme. Pel que fa a l’edicte16 de principi de novembre del 2018 per tal de
procedir a la cobertura d’una plaça dintre de la plantilla orgànica del SAAS com a infermer, no s’exigeix un
nivell concret de català, i el requisit és saber-lo “a nivell escrit i parlat”.
En canvi, en l’edicte17 del 5 d’octubre del 2018 per a la cobertura d’una plaça d’agent de l’Administració de
caràcter indenit per cobrir una plaça de metge en salut pública, adscrita al Ministeri de Salut, que va publicar
el Govern, sí que es demanava un nivell de català de nivell B2 o superior. Un altre exemple és l’edicte18
relatiu a la contractació d’una plaça d’agent de l’Administració de caràcter indenit adscrit al Departament
d’Afers Socials, en què també es demana el nivell B2. En el cas dels comuns, també cal destacar que el passat
14 de novembre del 2018 el comú d’Andorra la Vella va obrir places per al càrrec d’agent de circulació al
servei de circulació comunal. En aquest cas, calia acreditar un nivell mínim de B2 parlat i escrit de català. El
mateix va passar amb l’edicte publicat el 4 de juliol del 2018.
En l’àmbit de l’Administració, també farem referència en aquesta crònica a l’ordinació19 de cementiris de la
parròquia de la Massana, que es va adoptar el passat mes de setembre del 2018 amb la nalitat d’actualitzar
la normativa reguladora dels cementiris i la prestació dels serveis funeraris, que al Principat d’Andorra
són competència dels comuns. El text regula aspectes com ara les competències de la gestió del cementiri,
les bases del dret a la incineració i la sepultura i l’arrendament de nínxols. En l’article 24 del text, que fa
referència als epitas i els ornaments funeraris, s’especica que els recordatoris, els emblemes i els símbols
han de ser escrits en llengua catalana.
13 Andorra. Edicte per a la cobertura de dues places vacants de tècnic, adscrites al Departament de Política Lingüística, per ocupar
el lloc de treball de tècnic dinamitzador de Política Lingüística (BOPA, núm. 63, 5.12.2018).
14 Andorra. Edicte per procedir a la cobertura d’una plaça vacant dintre de la plantilla orgànica del SAAS d’administratiu/iva per al
Servei de compres adscrita a la Direcció Econòmica i de Recursos Generals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (BOPA, núm.
67, 5.11.2018).
15 Andorra. Edicte per tal de procedir a la cobertura d’una plaça vacant dintre de la plantilla orgànica del SAAS d’administratiu/
iva per al Servei d’atenció primària adscrita a la Direcció Assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (BOPA, núm. 64,
23.10.2018).
16 Andorra. Edicte per tal de procedir a la cobertura d’una plaça dintre de la plantilla orgànica del SAAS d’infermer/a per al Centre
Sociosanitari el Cedre adscrita a la Direcció Assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (BOPA, núm. 66, 7.11.2018).
17 Andorra. Edicte del 5 d’octubre del 2018 per a la cobertura d’una plaça d’agent de l’Administració de caràcter indenit per
cobrir una plaça de tècnic, adscrita al Ministeri de Salut, per ocupar el lloc de treball de metge en salut pública (BOPA, núm. 59,
10.10.2018).
18 Andorra. Correcció d’errata del 16.11.2018, per la qual es rectica l’edicte 101-2018 relatiu a la contractació d’una plaça d’agent
de l’Administració de caràcter indenit adscrit al Departament d’Afers Socials (BOPA, núm. 69, 21.11.2018).
19 Andorra. Ordinació de cementiris de la parròquia de la Massana (BOPA, núm. 56, 26.9.2018).
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 317
4 Justícia
El Govern va aprovar la Llei20 del Codi de procediment civil, que, a efectes pràctics, ha de permetre optimitzar
i agilitzar els tràmits a la justícia. Amb la nova legislació, es tracta dels procediments civils, que en la majoria
de casos fan referència a procediments relacionats amb els àmbits familiar (separacions, divorcis), laboral
o d’arrendaments. Una de les novetats més destacades del text és que els procediments civils es tramitaran
majoritàriament de forma oral, cosa que ha de facilitar la concentració d’actuacions processals i la presència
directa dels batlles a l’hora de practicar proves.
En l’article 428 de la Llei, que fa referència als criteris de reconeixement i execució de resolucions judicials
fermes estrangeres, es fa referència al fet que el tribunal competent pot demanar la traducció al català dels
documents que es presentin “a l’efecte d’obtenir el reconeixement i l’execució de resolucions judicials
estrangeres en cas que el fet que estiguin redactats en llengua estrangera li pugui suposar una comprensió
insucient del seu contingut”. Per tant, els magistrats, si bé poden tenir competències i coneixements avançats
en llengües estrangeres, tenen el dret de demanar la traducció dels textos d’altres tribunals al català.
5 Cultura
El passat 18 de setembre del 2018, el Govern va publicar en el Butlletí Ocial del Consell General21 una
resposta escrita a una pregunta del conseller general del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, en què
anunciava que no aprovaria una proposta de modicació de la Llei del nomenclàtor, que data del 2010.
Com ja vam explicar en l’últim número de la revista Llengua i Dret, el text vigent, que va ser aprovat
durant l’etapa en què governava el Partit Socialdemòcrata (PS), va desembocar a una forta polèmica que
no ha quedat resolta. A banda de les disputes per la doble adscripció d’indrets limítrofs entre les parròquies
d’Encamp i de Canillo, el comú de Sant Julià de Lòria reclamava recuperar de manera ocial l’escriptura
històrica de noms com Canòlic, Juverri i Aubinyà. Fa vuit anys es va arribar a un acord pragmàtic a través del
qual la parròquia laurediana podia seguir utilitzant la forma antiga dels noms que havien estat modicats el
2010 (per exemple, escriure “Canòlic” amb hac), tot i que la intenció era que aquesta entesa quedés plasmada
en una nova modicació de la Llei del nomenclàtor que no va arribar mai. El 2011 Demòcrates per Andorra
va arribar al Govern, però tampoc va acabar de materialitzar aquesta proposta.
En la resposta del passat 18 de setembre, però, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert,
que durant l’última legislatura de Demòcrates per Andorra (2015-2019) havia deixat oberta la possibilitat
de treballar en una nova proposta, va tancar la porta a elaborar un nou text abans d’acabar la legislatura. “El
Nomenclàtor de toponímia andorrana va ser aprovat pel Govern en la sessió del dia 13 d’octubre del 2010, i
publicat al BOPA el dia 20 d’octubre del 2010, núm. 60, any 22. Per tant, aquesta toponímia és l’ocial ns a
la data d’avui. Com a ministra de Cultura, no he considerat necessari ni convenient tornar a revisar una feina
interdisciplinària correctament feta, que va generar tants consensos, que va costar temps i esforç d’elaborar, i
elaborada amb rigor cientíc (i, a més, amb tots els recursos interposats guanyats en totes les instàncies)”, va
justicar Gelabert, que al mateix temps va reconèixer que “és cert que queden alguns serrells per tancar”. De
fet, amb referència a les divergències per la toponímia d’alguns llocs, la titular de Cultura, Joventut i Esports
va armar que “els topònims són paraules que ens vinculen a una terra i és normal que generin sentiments
intensos, i que de vegades causin divergència d’opinions”.
Per començar els treballs per plantejar una nova proposta de nomenclàtor, caldria renovar els càrrecs de la
Comissió de Toponímia d’Andorra (CTA) del 2013, atès que la durada del mandat és de tres anys. A l’ens
hi estan representats el Servei de Política Lingüística, el Govern, l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i tots
els comuns. La ministra de Cultura, Joventut i Esports no en forma part. Segons la mateixa resposta d’Olga
Gelabert, el procediment per canviar els càrrecs s’hauria d’iniciar a través de la presidència de la Comissió
de Toponímia, que hauria de renovar els diferents representants i començar les reunions per plantejar una
nova publicació. En tot cas, segons la mateixa ministra Gelabert, la renovació de la Comissió de Toponímia
20 Andorra. Llei del Codi de procediment civil (BOPA, núm.67, 14.11.2018).
21 Andorra. Preguntes escrites al Govern que es formulen amb relació al Nomenclàtor d’Andorra, que recull la toponímia ocial del
país. Reg. núm. 796, formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal (BCG, núm.
82-2018, 18.9.2018), 32-33.
Enric Revuelta Novell
Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 318
“no és urgent”, malgrat que admet que “seria preferible” que es reunís cada cinc anys per “examinar els nous
topònims”.
Actualment, caldria que la presidència de la Comissió de Toponímia iniciés els tràmits per a la renovació
dels representants de la comissió, i que, un cop nomenats i publicats al BOPA, es reunís per actualitzar
el nomenclàtor amb les noves incorporacions i/o modicacions i/o supressions dels darrers dos anys, i es
plantegés una nova publicació digital i, si escau, en paper, tot i que aquesta darrera opció a hores d’ara ja no
és tan aconsellable. La renovació de la Comissió de Toponímia no és urgent, tot i que seria preferible que
cada cert temps —posem cinc anys— es reunís per examinar els nous topònims o bé per examinar propostes
que haguessin sorgit de nous estudis toponímics sectorials, etc.
L’última proposta per renovar el nomenclàtor es va produir el 2016, quan l’aleshores ministre de Cultura
Albert Esteve, predecessor d’Olga Gelabert, va enviar una proposta de text que nalment va acabar posposada.
Esteve i Gelabert formen part del partit polític Demòcrates per Andorra, que ha governat a Andorra les dues
últimes legislatures. Ara, amb el segon mandat ocialment ja nalitzat, la publicació d’un nou nomenclàtor
dependrà del nou govern sortit de les urnes del 7 d’abril.
6 Conclusions
Els avenços en matèria de llengua catalana quedaran supeditats la pròxima legislatura al nou govern que entri
després dels comicis de la primavera i de les polítiques que vulgui dur a terme en cas que consideri que cal
tancar diferents serrells de la legislació que regula l’ús de la llengua catalana, com ara alguns reglaments o el
mateix nomenclàtor. No obstant això, en el proper text podrem aprofundir més sobre aquesta qüestió, després
de la polèmica que s’ha produït al principi del 2019 sobre el nou nom en anglès de l’eix comercial principal
d’Andorra. Malgrat que en algunes ocasions hi ha veus que consideren que al llarg dels anys les institucions
polítiques han tingut un interès relatiu a l’hora de preocupar-se per legislar al voltant de la protecció de la
llengua catalana, amb freqüència ens podem trobar amb diferents debats dins de l’opinió pública que estan
relacionats amb la defensa de l’idioma com a únic i ocial del país.
Durant els pròxims mesos també està prevista una nova publicació de l’enquesta sobre coneixements i
usos lingüístics del català, que permetrà conèixer diferents factors sociolingüístics sobre l’ús del català a
Andorra, conjuntament amb la resta de llengües que conviuen al país. Més endavant, també s’haurà de
resoldre la incògnita sobre si denitivament hi haurà directives i normatives europees previstes dins de
l’acord d’associació amb la Unió Europea que es transposaran en castellà o en francès, cosa que podria obrir
una nova polèmica sobre la correcta aplicació de la legislació actual.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR