Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021
| Autor | Reyes Marzal Raga |
| Páginas | 257-262 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #76
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Primer semestre de 2021
Reyes Marzal Raga*
Resum
El primer semestre de 2021 ens ofereix un ventall de novetats. El valencià es reconeix com a element determinant del
patrimoni cultural immaterial, i la renovació dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona compliment a
les exigències de la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes. Alhora, es reitera la doctrina jurisprudencial envers
el requisit lingüístic en la funció pública docent no universitària, es mantenen els canvis de denominació toponímica per
la forma exclusiva en valencià, que és una constant en el procés de normalització lingüística del valencià, i l’acció de
foment administratiu del valencià es reprèn després de la paràlisi dels semestres anteriors.
Paraules clau: valencià; patrimoni cultural immaterial; requisit lingüístic; dret preferent; acció de foment; Acadèmia
Valenciana de la Llengua (AVL).
LEGISLATIVE REPORTS ON VALENCIAN COUNTRY
First half of 2021
Abstract
* Reyes Marzal Raga, professora titular de dret administratiu. Universitat de València-Estudi General (UVEG). reyes.marzal@uv.es
Citació recomanada: Marzal Raga, Reyes. (2021). Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021.
57-262. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3716
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 258
Sumari
1 L’ús del valencià com a element del patrimoni cultural immaterial
2 El requisit lingüístic en l’àmbit de la funció pública
2.1 Accés a places en la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. Equivalència de
de places interinament
2.3 Exigència del requisit lingüístic per al professorat no universitari quan es fa ús del dret preferent en cas
de concurs de trasllats
3 Toponímia
4 Renovació d’acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
5 Acció de foment sobre el valencià
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 259
1 L’ús del valencià com a element del patrimoni cultural immaterial
rellevància local (BRL) als béns immaterials que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les
seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, i especialment aquelles que han sigut
objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l’ús del valencià (articles 15.5 i 55). En aplicació
d’aquestes disposicions, s’ha publicat la Resolució de 2 de juny de 2021, de la Direcció General de Cultura
i Patrimoni, per la qual s’incoa un expedient per a declarar bé immaterial de rellevància local el Tribunal
del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia. El Rollet d’Aldaia és considerat com un exemple de
municipalització del sistema de reg, documentat en el privilegi del rei Jaume I de 10 d’abril de 1268, que
concedeix als regants els drets d’usos de l’aigua. Un dels elements que descriu l’annex d’aquesta resolució
inicial per tal d’aconseguir la protecció cultural d’aquest tribunal és el manteniment d’un lèxic en valencià,
d’un vocabulari històric agrícola valencià que s’ha generat al voltant del reg. Aquest patrimoni cultural
roman viu gràcies a la transmissió oral de paraules com ara , , , o ,
, o , , , elet, , , , , roll, , ,
, , o , , , , , …, i tantes
conjunt de coneixements, pràctiques, tècniques i usos de la cultura del regadiu valencià, fruit de segles de
racionalització de l’ús de l’aigua, un exemple evident de la importància de l’aigua per al territori.
El reconeixement d’aquest òrgan com a tribunal consuetudinari ha estat impulsat per la Resolució 89/X, sobre
el reconeixement del caràcter de tribunal consuetudinari del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de
l’Horta d’Aldaia, mitjançant la reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial, aprovada per la Comissió de
Justícia, Governació i Administració Local en la reunió del 12 de febrer de 2020 (BOCV núm. 65, de 26 de
que:
1. Reconega els mèrits històrics i el dret del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia
a ser-li concedit el caràcter de tribunal consuetudinari.
orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, que incloga un punt cinquè en el qual s’ha de reconèixer
el caràcter de tribunal consuetudinari i tradicional al Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta
d’Aldaia.
3. Inicie els tràmits necessaris perquè la UNESCO declare el Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia
de l’Horta d’Aldaia com a patrimoni immaterial de la humanitat. Aquest requeriment es va expressar en la
Proposició de Llei
el caràcter de tribunal consuetudinari i tradicional al Tribunal del Comuner o del Rollet de l’Horta d’Aldaia
(Valencia/València). Aquesta proposició es pot consultar al (Senat,
apartat I, núm. 21-352, de 20 de febrer de 2020. Proposició 622/000012).
2 El requisit lingüístic en l’àmbit de la funció pública
En matèria de funció pública, l’ús del valencià es garanteix en tots els nivells en què s’organitza el territori
autonòmic. En l’àmbit municipal, la Diputació de València ha convocat diverses places a cobrir en la Unitat
de Normalització Lingüística, on el coneixement del valencià és un dels requisits que han d’acomplir els
aspirants, tot i que s’admet l’equivalència amb els títols de Filologia Catalana (2.1). Per la seua banda, les
convocatòries de la Generalitat per als cossos docents no universitaris també recullen l’exigència del requisit
lingüístic, tant si es tracta de cobrir les vacants amb professorat interí (2.2) com si es tracta del retorn de
professorat destinat en l’exterior, que fa ús del dret preferent en cas de participar en el corresponent concurs
de trasllats per a tornar a Espanya (2.3).
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 260
2.1 Accés a places en la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València.
La Diputació de València ha publicat les bases d’una oposició lliure per a cobrir quatre places de tècnic/a mitjà/
ana traductor/a per a la Unitat de Normalització Lingüística, corresponents a les ofertes d’ocupació dels anys
2017 i 2018 (BOP núm. 36, de 23 de febrer de 2021). A més dels requisits generals exigits per a l’accés a la
funció pública, es demana la possessió del títol de diplomat/da en Filologia Catalana o equivalent, o bé el títol
Cal recordar que tant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com el Tribunal Suprem
(entre d’altres, la STS 1107/2011, de 4 de març de 2011, recurs núm. 5452/2009, ECLI:ES:TS:2011:1107;
i la STS 1109/2011, de 4 de març de 2011, recurs núm. 4640/2009, ECLI:ES:TS:2011:1109) han declarat
conforme a dret l’equivalència dels títols universitaris de Filologia Catalana, als efectes d’accés a la funció
pública en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i així es reconeix per referència al nivell C2 de valencià en
l’Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Pel que fa a les funcions de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, inclouen no
sols la traducció i correcció de la documentació administrativa de la Diputació de València, sinó també la
docència i assessorament lingüístic, com també l’assistència tècnica als ajuntaments de la província.
cobertura de places interinament
La Sentència del TSJCV 56/2021, de 28 de gener (recurs núm. 236/2019) Resolució de 5 de juny de
2017, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es convoca procediment d’adjudicació
de destins amb caràcter provisional, en pràctiques i interí, en els cossos docents no universitaris (catedràtics
i professors d’Ensenyament Secundari i d’escoles oficials d’idiomes, professors tècnics de Formació
Professional, de catedràtics i professors de Música i Arts Escèniques, d’Arts Plàstiques i Disseny i mestres de
judicials anteriors (STSJCV 820/2020, de 4 de desembre i STSJCV 721/2020, de 2 de novembre) i desestima
la vulneració del principi d’igualtat invocat per l’apel·lant, aleshores professora interina del Cos de Professors
d’Ensenyament Secundari en el Servei d’Orientació Educativa, a qui no s’havia adjudicat destí al no acreditar
mencionada, els interins, “per raó de la diferent naturalesa de la seua vinculació a l’Administració no poden
pretendre el mateix tracte quant als drets que es reconeixen als funcionaris de carrera, sent la inamobilitat de
la qual se’ls priva als interins la que els garanteix la possibilitat de mantindre el seu lloc de treball i triar entre
aquells que més s’adeqüen als seus mèrits i capacitats o actituds professionals, en aquest cas relacionades
amb el coneixement de la llengua en qüestió, però no disposant els interins d’aqueixa inamobilitat en el lloc,
no tenen la mateixa opció o drets que tenen els de carrera, no existint un patró de mesura equiparable o que
per comparació els conduïsca a situacions similars tributàries del mateix règim legal”. Per tot això, conclou
la resolució judicial, “als funcionaris docents de carrera se li exigeix com a requisit d’accés l’acreditació del
requisit lingüístic amb independència de la plaça que ocupen, i quant a que els funcionaris docents de carrera
que van ingressar abans que el valencià fora exigible com a requisit se’ls permeta romandre en els seus destins
una condició de treball, perquè la condició de funcionari interí es produeixen mitjançant l’accés a la condició,
i no per a centre determinat, sense perjudici que en el procés d’adjudicació de llocs com a funcionaris interins
es produïsquen determinades prioritats que responguen a les preferències de l’aspirant que resulta nomenat.
educativa i sobre la base d’una “borsa d’ocupació”, o llistat d’aspirants i segons un procés anualitzat. És a dir
de inamobilitat en el seu destí”.
D’altra banda, com ja sabem, la regla general marcada per la doctrina del Tribunal Suprem ha estat considerar
el valencià com un mèrit, de manera que es pot superar la fase d’oposició i, posteriorment, s’han d’acreditar en
llocs de funcionari exigir-ho com a “requisit”, que és el que succeeix en el cas dels cossos docents no
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 261
universitaris. Per a aquest professorat, el coneixement del valencià ha d’acreditar-se en els procediments
d’ingrés, independentment que els llocs estiguen o no catalogats amb el requisit i que els ensenyaments
la Comunitat Valenciana resulta ajustada al bloc normatiu i no s’adverteix en què pot resultar desproporcionat
i transgressor de l’article 23.2. CE.
en cas de concurs de trasllats
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana 118/2021, de 17 de febrer (recurs
Ordre
90/2013, de 6 de novembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació
amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics i en els
servicis o unitats de suport escolar i educatiu dependents de la Generalitat. D’acord amb aquesta disposició,
el coneixement del valencià és requisit que s’ha de acomplir per a ocupar la plaça en el centre docent per al
qual sol·licita el trasllat en el concurs, atès què el centre es troba en zona de parla en valencià.
docents no universitaris amb les situacions administratives en què es poden trobar els empleats públics d’acord
amb la normativa estatutària pròpia, i en concret, tractant-se de professorat no universitari, en la situació
d’adscripció a una plaça docent en l’exterior i la conseqüent obligació de reincorporar-se al centre dependent
de la Conselleria de Cultura i Educació per al corresponent curs acadèmic. És per això que el TSJCV, tot i
reconèixer el dret preferent del recurrent, tal com disposa el Reial Decret 1364/2010, de 29 d’octubre, pel
qual es regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal entre personal funcionari dels cossos docents previstos
en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i altres procediments de provisió de places a cobrir per
estos, assenyala que aquest dret no comporta una reserva de plaça o un dret d’accés a la plaça escollida si no
s’acompleix amb el requisit de titulació exigit per a acreditar el coneixement adequat, tant en l’àmbit oral
Cal recordar que l’article 15 del Reial Decret 1364/2010 preveu que en les convocatòries per a places o llocs
’article 14 estableix que
normes procedimentals de les respectives convocatòries. És per això que el model lingüístic valencià, iniciat
amb l’exigència del coneixement adequat del valencià als funcionaris del cos de mestres des de 1997 encara
garantir que el professorat no universitari estiga capacitat per a impartir ensenyament en la llengua pròpia,
del requisit lingüístic no comportarà minva de drets per a aquest professorat, ja que no implicarà remoció
quedar circumscrita la seua mobilitat, que, una vegada vençut el període transitori establert per a l’adquisició
del requisit lingüístic, estarà vinculada als centres ubicats en localitats de predomini lingüístic castellà, de
conformitat amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià.
3 Toponímia
Els canvis de denominació toponímica per la forma exclusiva en valencià són una constant en el procés de
normalització lingüística del valencià. Els corresponents acords municipals, així com els informes de la secció
d’onomàstica de l’AVL, han conduït a l’aprovació de diversos decrets per part del Consell, d’acord amb la
competència atribuïda per l’article 21.1 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat
Valenciana, en relació amb l’article 13.2 del Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris
i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana.
Per al primer semestre de 2021, els decrets adoptats pel Consell són el següents:
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 76, 2021 262
- Decret 11/2021, de 22 de gener, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de
Vall de Gallinera per la Vall de Gallinera (DOGV núm. 9006, de 27.01.2021).
- Decret 26/2021, de 12 de febrer, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi
de l’Ènova per l’Énova (DOGV núm. 9030 d’01.03.2021). En aquest cas, el decret és una correcció
d’errades de la publicació en el número 9024, de 19 de
febrer, del Decret 26/2021, de 12 de febrer, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del
municipi de l’Ènova per «l’Énova».
- Decret 28/2021, de 19 de febrer, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de
Facheca per Fageca (DOGV núm. 9030, d’01.03.2021).
4 Renovació d’acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
membres, d’acord amb allò que disposa l’article 11 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat, de
Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fins aleshores, només quatre dels 21 membres eren dones,
per la qual cosa, en aplicació de les disposicions de la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, la
renovació exigeix el nomenament de set acadèmiques. La informació i detalls d’aquest procés es pot consultar
al web de l’AVL.
Pel que fa a l’activitat normativa de l’AVL corresponent al primer semestre de 2021, s’ha reprès amb l’adopció
de l’Acord núm. 22/2021, de caràcter normatiu,
pendents en l’Acord del Ple núm. 31/2018, d’1 de juny, així com altres observacions complementàries.
5 Acció de foment sobre el valencià
Les mesures de foment de l’ús del valencià es mantenen en els diversos àmbits competencials de la Generalitat
Valenciana. Les resolucions més importants han estat les següents:
- Resolució de 15 de febrer del 2021, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual
es publica l’Acord de 5 de febrer del 2021, del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pel qual es
convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio, en les revistes d’investigació
i en les revistes de temàtica especialitzada o de caràcter local o comarcal.
- Resolució de 27 de maig de 2021, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual convoca dotze
beques per a la realització de pràctiques professionals en les dependències de la Direcció General de Política
Lingüística i Gestió del Multilingüisme. (DOGV 9097, d’01/06/2021).
