Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre de 2020

AutorReyes Marzal Raga
CargoProfessora titular de dret administratiu. Universitat de València-Estudi General (UVEG)
Páginas248-252
REVISTA DE LLENGUA I DRET #75
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Segon semestre de 2020
Reyes Marzal Raga*
Resum
El segon semestre de 2020 també ha estat molt afectat per la paràlisi institucional derivada de la crisi sanitària de la
COVID-19, encara que hi ha novetats normatives i jurisprudencials d’interès. En l’àmbit de la funció pública, el TSJCV
es pronuncia al voltant de l’exigència del valencià com a requisit per a la provisió de certs llocs de treball reservats a
personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. D’altra banda, hi ha tres decrets sobre
canvi de denominació de municipi per la forma exclusiva en valencià, i molt concretament el canvi de denominació
de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló» ha estat objecte de discrepància per part del
municipi de Castelló de la Plana, capital de la província de Castelló. També en l’àmbit organitzatiu hi algunes novetats
normatives, en aprovar-se un nou Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Així
mateix, s’han introduït modicacions en la composició de l’AVL, en compliment de la Llei 12/2017, de modicació de
les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per garantir la igualtat entre dones i homes als seus òrgans. Per
últim fem esment a l’activitat de foment, que inclou no sols accions formatives per a l’impuls del valencià i subvencions
per al foment del valencià, sinó també la signatura d’un protocol general de col·laboració per a una normativa inclusiva
i unitària.
Paraules clau: Funció pública valenciana, toponímia, organització administrativa, AVL, protocols generals de
col·laboració
LEGISLATIVE REPORTS ON THE VALENCIAN COMMUNITY
Second half of 2020
Abstract
The second half of 2020 has also been severely affected by the institutional paralysis resulting from the COVID-19 health
crisis, although there are some interesting regulatory developments and case law. In the eld of the civil service, the
High Court of Justice of the Valencian Community (TSJCV) ruled on the need to speak Valencian as a requirement for
certain jobs reserved for civil servants of the local administration with national qualication. On the other hand, there
are three decrees on the change of the name of a municipality exclusively in Valencian, and very specically the change
of name of Villanueva de Castellón to the exclusive form in Valencian “Castelló” has been object of disagreement on
the part of the municipality of Castelló de la Plana, capital of the province of Castellón. There are also some normative
developments in the organisational eld, with the approval of a new Organic and Functional Regulation of the Ministry
of Education, Culture, and Sport. Likewise, modications have been introduced in the composition of the Valencian
Language Academy (AVL), in compliance with Law 12/2017, amending the laws regulating the institutions of the
Generalitat to guarantee equality between women and men in its bodies. Finally, we mention promotion activity, which
includes not only training actions for the promotion of Valencian and subsidies for the promotion of Valencian, but also
the signing of a general collaboration protocol for an inclusive and unitary legislation.
Keywords: Valencian civil service, toponymy, administrative organization, AVL, general protocols of collaboration
Reyes Marzal Raga, professora titular de dret administratiu. Universitat de València-Estudi General (UVEG). reyes.marzal@uv.es
Citació recomanada: Marzal Raga, Reyes. (2021). Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre de 2020. Revista
de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 75, 248-252. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3615
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 249
Sumari
1 Funció pública: el coneixement del valencià no pot ser requisit per a la provisió de llocs de treball reservats
a personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional
2 Toponímia: de nou sobre la denominació «Castelló» i altres qüestions
3 Organització administrativa
3.1 Nou Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
3.2 Renovació de l’AVL en compliment de la Llei 12/2017, de modicació de les lleis reguladores de les
institucions de la Generalitat per garantir la igualtat entre dones i homes als seus òrgans
4 Activitat de Foment
4.1 Accions formatives per a l’impuls del valencià
4.2 Subvencions per al foment del valencià
4.3 Signatura d’un protocol de col·laboració per una normativa inclusiva i unitària
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 250
1 Funció pública: el coneixement del valencià no pot ser requisit per a la provisió de llocs de
treball reservats a personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter
nacional
La secció segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV, en la Sentència 731/2020, de 14 d’octubre
(recurs núm. 461/2018) ha anul·lat l’exigència com a requisit per integrar-se en una bossa de treball estar en
possessió del certicat B1/Elemental de coneixement del valencià corresponent al Marc europeu de referència
per a les llengües. La interlocutòria resol el recurs d’apel·lació interposat front a la Sentència 274/2018
del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 5 de València, de 7 de maig de 2018 (recurs núm. 454/2017),
desestimatòria del recurs interposat pel Consell General dels Col·legis Ocials d’Habilitats Nacionals
(COSITAL) front a la inadmissió del recurs de reposició front a la Resolució de 2 de març de 2017, del
Director General d’Administració Local, per la qual es convoca el procediment per a la constitució d’una
bossa de treball destinada a la provisió amb caràcter interí de llocs de treball reservats a personal funcionari de
l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional corresponent a la subescala Secretaria-Intervenció.
Després d’admetre la legitimació de COSITAL, d’acord amb la doctrina de la mateixa Sala expressada en
la Sentencia 574/2017, de 23 de desembre (recurs 200/2015), el Tribunal analitza la jurisprudència sobre el
requisit del coneixement del valencià per a l’accés a la funció pública valenciana, que ha estat admès ns que
la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local va introduir
canvis en l’article 92 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, d’acord amb
els quals l’aprovació de l’oferta d’ocupació pública, la selecció, formació i habilitació dels funcionaris de
l’Administració local amb habilitació nacional correspon a l’Estat. D’aquesta manera, l’assumpció d’aquesta
competència de caràcter bàsic per part de l’Estat comporta no només l’anul·lació de l’acte administratiu
impugnat sinó també la declaració d’il·legalitat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre, pel qual
es regula el procediment de selecció de funcionaris interins i es creen les bosses de treball per a la provisió
interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional. Cal recordar
que la Sala del TSJCV és competent per a declarar la il·legalitat de la disposició reglamentària que dona suport
a l’acte administratiu impugnant, d’acord amb allò que disposa l’article 71.1 a) de la LJCA.
En no plantejar-se com a pretensió aquesta il·legalitat de la disposició reglamentaria, el Tribunal va fer ús de
l’article 33 de la LJCA, plantejant la tesis a les parts per tal que presentaren al·legacions, la qual cosa va fer
la part actora (COSITAL).
Més enllà de la qüestió competencial que sustenta la decisió judicial, que ha estat resolta atesa la versatilitat
i força expansiva de la normativa bàsica estatal per a desplaçar la legislació autonòmica; pel que fa al fons
de l’assumpte, la Sentència analitza el tractament del coneixement del valencià com a mèrit o com a requisit
per a la provisió de llocs de treball al sector públic, assenyalant les conseqüències que en cada cas comporta
l’opció normativa en un o altre sentit. Aquesta qüestió està d’actualitat a la Comunitat Valenciana, que es
troba en procés d’elaboració d’una nova llei de funció pública on l’exigència del coneixement del valencià
com a requisit no ha estat una qüestió pacíca. En relació amb l’Avantprojecte de Llei de la Funció Pública
Valenciana és d’interès consultar l’informe emès per l’Acadèmica Valenciana de la llengua, en l’Acord
26/2019 del Ple de l’AVL, adoptat en la sessió de 6 de setembre. També és molt aclaridor de la problemàtica
actual en el debat parlamentari de la llei el Dictamen 305/2019, emés pel Consell Jurídic Consultiu, on es
formulaven observacions essencials a l’avantprojecte de llei, respecte del compliment dels terminis per al
desenvolupament reglamentari de la regulació acreditativa del nivell de coneixement del valencià en l’àmbit
de l’ocupació pública.
2 Toponímia: de nou sobre la denominació «Castelló» i altres qüestions
Tres son els decrets del Consell pels quals s’han acordat canvis en la denominació de municipis per tal
d’utilitzar la forma exclusiva en valencià. Es tracta del Decret 191/2020, de 27 de novembre, d’aprovació
del canvi de denominació del municipi de Rótova per la forma exclusiva en valencià «Ròtova» (DOGV
de 3 de desembre de 2020); del Decret 111/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de
denominació del municipi d’Herbés per la forma exclusiva en valencià «Herbers» (DOGV de 8 de setembre
de 2020); i del Decret 112/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 251
municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló» (DOGV de 8 de setembre
de 2020). Precisament, el canvi de denominació d’aquest últim municipi s’ha produït després d’un llarg
camí per aconseguir el reconeixement del topònim «Castelló», front a denominacions utilitzades en períodes
anteriors com ara Villanueva de Castellón (ocialment en castellà), Vilanova de Castelló, Castelló de la
Ribera o més antigament, Castelló de Xàtiva. Cal recordar breument l’interessant recorregut jurisprudencial
dels canvis que ha sofert aquest municipi, atès que la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la Sentència de 13 de febrer de 1998 (recurs
núm. 2370/94), va anular el Decret 137/94, de 18 de juliol, pel qual s’aprovava el canvi de denominació del
municipi de Villanueva de Castellón per la forma «Castelló de la Ribera» (DOGV de 26 de juliol del 1994).
Poc després, el Tribunal Suprem, en Sentència de 21 d’abril de 2004 va estimar el recurs de cassació interposat
per l’Ajuntament de Castelló de la Ribera contra la mencionada Sentencia del TSJCV de 13 de febrer de 1998,
ordenant la retroacció de les actuacions. Després de molts entrebancs, nalment el Decret 112/2020 aprova
la denominació «Castelló», d’acord amb l’informe de la Secció d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua, en reconèixer que «aquesta és la forma tradicional per la qual es coneix la població a tota la
comarca i per tots els veïns». No obstant això, la decisió del Consell no ha estat ben rebuda per l’Ajuntament
de Castelló de la plana, toponímic acordat pel Decret 40/2019, de 22 de març (DOGV 23/03/2019) i que al
parer de la Corporació municipal impedeix que altre municipi tinga la mateixa denominació. Per tot això, i
després que Consell de la Generalitat desestimés el requeriment previ interposat per l’Ajuntament de Castelló
de la Plana, d’acord amb allò que disposa l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa-administrativa (LJCA), s’ha formulat recurs contenciós-administratiu davant el TSJCV
sol·licitant la revocació del Decret 112/2020.
3 Organització administrativa
3.1 Nou Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
El Decret 173/2020, de 30 d’octubre, del Consell, d’aprovació del Reglament orgànic i funcional de la
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport introdueix algunes modificacions amb impacte lingüístic.
Concretament, la nova disposició inclou entre l’estructura orgànica de la Conselleria la Direcció General
de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme que, a més de les competències en matèria de política
lingüística, traducció i correcció de textos en l’àmbit no universitari, assumeix entre d’altres, la gestió de les
escoles ocials d’idiomes, la coordinació de la Comissió Interdepartamental per a l’ús del valencià, i la gestió
del multilingüisme. A l’article 11 d’aquest nou Reglament orgànic es xen les distintes competències per a
l’aplicació d’una política dirigida a la normalització de la diversitat lingüística mitjançant la promoció social
del valencià i el foment del multilingüisme.
3.2 Renovació de l’AVL en compliment de la Llei 12/2017, de modicació de les lleis reguladores
de les institucions de la Generalitat per garantir la igualtat entre dones i homes als seus òrgans
Amb data 4 de desembre de 2020 s’ha celebrat per insaculació el sorteig per a renovar un terç dels membres
de l’AVL. La nova composició de l’Acadèmia, què es coneixerà al mes de març, haurà de acomplir les regles
de paritat entre homes i dones que exigeix la Llei 12/2017, de 2 de novembre, de la Generalitat, de modicació
de les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per garantir la igualtat entre dones i homes als
seus òrgans, per la qual cosa, segons avança la pròpia AVL, els acadèmics no renovats seran substituïts pel
mateix nombre de dones, de manera que la nova composició de l’AVL comptarà amb onze acadèmics i deu
acadèmiques.
D’acord amb l’article 4 de la Llei 12/2017 es modica l’apartat 2 de l’article 11 de la Llei 7/1998, de 16 de
setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per tal de donar
compliment a la paritat entre els membres de l’AVL. L’article estableix que «En els processos de renovació
es respectarà el principi d’igualtat entre dones i homes en funció del seu mèrit i la seua capacitat. Als efectes
d’aquesta llei, es considera que hi ha igualtat entre dones i homes quan hi haja una presència mínima del 50 %
de dones. El procés d’insaculació al qual fa referència aquest article es realitzarà garantint que el seu resultat
no vaja en detriment de la presència del sexe infrarepresentat en l’òrgan».
Reyes Marzal Raga
Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Segon semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 252
4 Activitat de foment
4.1 Accions formatives per a l’impuls del valencià
Al llarg del segon semestre de 2020, l’activitat de foment dirigida a la convocatòria de accions formatives per
a l’impuls del valencià ha estat mot afectada per la crisi sanitària generada per la COVID-19. No obstant això,
s’ha mantingut l’activitat vinculada a les acciones incloses en el Pla d’acompanyament lingüístic per al personal
de lAdministració de la Generalitat, mitjançant la Resolució de 5 d’octubre de 2020, de la Direcció General
de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual es convoquen cursos de formació lingüística i
tècnica inclosos en el Pla d’acompanyament lingüístic per al personal de l’Administració de la Generalitat, amb
les correccions d’errades posteriorment adoptades. També la Conselleria de Justícia, Interior i Administració
Pública ha impulsat activitats formatives, entre les quals es troba la formació lingüística, d’acord amb la
Resolució de 15 de juny de 2020, de la Direcció General de Funció Pública, per la qual es convoquen les
accions formatives del Pla de formació del personal al servei de la Generalitat de 2020.
Tanmateix, les Universitats públiques de la Comunitat Valenciana desenvolupen un important treball per al
impuls del valencià, no només amb accions formatives sinó també amb premis i reconeixements.
4.2 Subvencions per al foment del valencià
Des d’una vessant subvencional, l’acció de foment del valencià també es pot trobar a la Resolució de 23 de
setembre de 2020, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen, per a 2020, les
subvencions per al foment del valencià destinades a ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats locals
menors de la Comunitat Valenciana i del «Carxe», per a la creació i funcionament d’ocines o serveis de
promoció del valencià. En aquest cas, es importat posar en relleu l’extensió de l’acció de foment al territori del
anomenat «Carxe», que correspon a Regió de Múrcia però on es parla valencià. Aquest territori comprèn una
part dels municipis de Iecla, Xumella i Favanella, així com els municipis valencians del Pinós i l’Alguenya.
També cal destacar l’acció de foment envers els treballs d’investigació, d’acord amb la Resolució de 4 d’agost
de 2020, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen subvencions per al foment
de treballs d’investigació i d’estudis en l’àmbit de la planicació lingüística i la lingüística aplicada en 2020.
En aquest cas es tracta d’un tipus de convocatòria dirigida a la recuperació del valencià en els àmbits d’ús
social i públic, que s’emmarca en l’objectiu de defensar el patrimoni cultural valencià. Es per això què es vol
impulsar la investigació basada en dades empíriques i anàlisis pròpies de les ciències socials, amb l’objecte
de conèixer la realitat social i lingüística del territori i així poder prendre millors decisions sobre la política
lingüística.
Per últim, cal destacar la Resolució de 22 de juny de 2020, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per
la qual es convoquen, per a 2020, les subvencions per al foment del valencià per a les institucions, entitats i
associacions sense nalitat lucrativa i per a les persones jurídiques públiques i privades que realitzen projectes
singulars de foment del multilingüisme en l’àmbit social.
4.3 Signatura d’un protocol de col·laboració per una normativa inclusiva i unitària
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de les Illes
Balears (UIB) han signat un protocol general que explicita la voluntat de cooperació de les tres institucions
per a l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna que siga unitari, amb la prioritat posada en les
formes convergents però que alhora reculla i respecte les variacions internes de cada parlar segons l’àmbit
geogràc de la llengua. Aquest tipus de Protocol General respon a allò que disposa l’article 47.1 de la
Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, en denir-los com a meres declaracions
d’intencions de contingut general o que expressen la voluntat de les administracions i els subscriptors d’actuar
amb un objectiu comú, sempre que no impliquen la formalització de compromisos legals especícs i exigibles,
per la qual cosa no tenen la consideració de conveni. Amb aquest Protocol General recentment subscrit, es
vol reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identicació en el model normatiu de tots els parlants
del corresponent territori lingüístic.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR