Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018

AutorAnna Maria Pla Boix
CargoProfessora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona
Páginas252-261
CRÒNICA LEGISLATIVA DE CATALUNYA
Segon semestre 2018
(DOGC d’1 de juliol a 31 de desembre de 2018)
Anna M. Pla Boix*
Resum
La crònica constata que durant el segon semestre de 2018 el Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya no publica
cap disposició normativa de rang legal d’incidència en dret lingüístic. Sí que es publiquen, en canvi, un ampli catàleg
de disposicions normatives de rang reglamentari, adreçades primordialment a promoure el procés de normalització
lingüística a Catalunya, les quals s’analitzen succintament, distingint-les per àmbits.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON CATALONIA
Second half of 2018
Abstract
This legislative report states that during the second half of 2018 the Ofcial Gazette of the Generalitat de Catalunya has
not published any primary legal provision with impact on linguistic law. However, a wide range of lower-ranking legal
provisions are published, primarily aimed at promoting the process of linguistic normalization in Catalonia, which are
analyzed succinctly, distinguishing them by areas.
Keywords: Catalonia; linguistic law.
*Anna M. Pla Boix, professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu
Citació recomanada: Pla Boix, Anna Maria. (2019). Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018. Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, 71, 252-261. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3308
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 253
Sumari
1 Antecedents: migrada producció normativa en un context polític convuls
2 Continuïtat del procés de normalització lingüística
3 Modicacions estatutàries d’interès: reforma dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística
i de l’Institut d’Estudis Aranesi
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 254
1 Antecedents: migrada producció normativa en un context polític convuls
Durant el segon semestre de 2018, el Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya (en endavant, DOGC) no
publica cap disposició normativa de rang legal d’incidència en l’estatus jurídic de les llengües. De fet, al llarg
de l’any 2018 la producció normativa és molt migrada, circumstància que s’explica per l’excepcionalitat
política que es viu a Catalunya. Com és sabut, el 21 de desembre de 2017 se celebren eleccions al Parlament
de Catalunya, que esbossaran un nou arc parlamentari, on les forces polítiques independentistes renovaran
la majoria absoluta.1 Als efectes que aquí interessen, el 17 de gener de 2018 es constitueix el nou Parlament,
i es dona inici a la que serà la XII Legislatura. La presa de possessió el 2 de juny de 2018 del nou executiu
presidit pel Sr. Joaquim Torra Pla, després d’un vicissitudinari procés d’investidura, marcarà l’aixecament
de la vigència de la suspensió de l’autonomia política de Catalunya articulada entorn de l’article 155 de la
Constitució. L’excepcionalitat sense precedents de l’escenari polític i parlamentari d’aquest període convuls
explica, d’entrada, el fet que el Parlament de Catalunya durant el 2018 només aprovi tres lleis, cap de les
quals d’incidència en matèria lingüística.2
En qualsevol cas, als efectes que aquí interessen, el semestre que és objecte d’estudi en aquesta crònica
abasta no només els primers mesos de vida de la XII Legislatura sinó també l’inici de l’acció de govern de
l’executiu. Per bé que no s’aprova cap llei que innovi el règim juridicolingüístic, sota els auspicis del nou
executiu sí que s’aprovaran un ampli catàleg de disposicions de rang reglamentari d’incidència, directa o
tangencial, en matèria lingüística. Mantindran, considerades en el seu conjunt, una línia de continuïtat amb
el procés de normalització lingüística, promogut sostingudament des dels inicis dels anys 80, i concebut amb
l’objectiu de protegir la riquesa plurilingüe de Catalunya.
2 Continuïtat del procés de normalització lingüística
Com apuntàvem suara, el buidatge de la producció normativa de rang reglamentari, publicada al DOGC
durant el segon semestre de l’any, permet constatar que es continuarà impulsant el procés de normalització
de les llengües catalana i occitana en els diferents àmbits públics de competència autonòmica. Molt sovint,
aquest procés de normalització lingüística s’articularà recorrent a l’activitat subvencional. De fet, l’estudi
de les disposicions normatives publicades als DOGC editats durant el període estudiat posa de manifest la
convocatòria de diversos ajuts i subvencions públics que promouen precisament aquest objectiu programàtic.
Posa de manifest l’interès polític prioritari que es concedeix a la protecció de la riquesa lingüística del
Principat en un període polític especialment conictiu. Com apreciarà el lector a les pàgines que segueixen,
indefectiblement, aquestes convocatòries públiques es projectaran en diferents àmbits públics i s’adreçaran
a diferents destinataris.
Així, per exemple, destaquen les convocatòries de subvencions aprovades per diferents departaments de
la Generalitat, i molt especialment pel Departament de Treball o el de Cultura d’incidència en matèria
lingüística.3 Adscrit a aquest darrer Departament trobem el Consell d’Administració de l’Ocina de Suport
a la Iniciativa Cultural. Durant el semestre estudiat formalitzarà diverses convocatòries de subvencions,
adreçades a promoure la normalització de la llengua catalana així com el coneixement i ús de l’occità.
1 Resultats denitius de les eleccions publicats al DOGC núm. 7534A, de 12 de gener de 2018.
2 Més concretament, s’aproven les següents disposicions legals:
Llei 1/2018, del 8 de maig, de modicació de la Llei 2/2014, de mesures scals, administratives, nanceres i del sector públic.
Llei 2/2018, del 8 de maig, de modicació de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern.
Llei 3/2018, del 23 d’octubre, de modicació de la Llei 14/2107, de la renda garantida de ciutadania.
3 Vegeu a tall d’exemple i per totes:
Resolució CLT/2190/2018, de 26 de setembre, per la qual es dona publicitat a les subvencions que concedeix el Departament de
Cultura des de l’1 de gener del 2018 ns al 27 de juliol del 2018 (DOGC núm. 7716, d’1 d’octubre de 2018).
Resolució TSF/2265/2018, d’1 d’octubre, per la qual s’obre la convocatòria per a l’any 2018 per a la concessió de subvencions del
Programa Treball i Formació (ref. BDNS 417807). Publicada al DOGC núm. 7721, de 8 d’octubre de 2018.
Ordre TSF/170/2018, de 8 d’octubre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització
de programes de formació professional per a l’ocupació adreçades prioritàriament a persones treballadores desocupades, que promou
el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Publicada al DOGC núm. 7724, d’11 d’octubre de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 255
Serveixi’n d’exemple la Resolució CLT/2457/2018, de 18 d’octubre, per la qual es dona publicitat a l’Acord
del Consell d’Administració de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural, d’ampliació de la dotació
pressupostària de la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva,
per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràca per
a l’any 2018.4
Semblantment, l’Institut Català de les Empreses Culturals –adscrit també al Departament de Cultura de la
Generalitat i creat amb l’objectiu d’impulsar la creativitat artística i la producció, la distribució i la difusió
de continguts culturals– continuarà promovent, principalment a través de la seva activitat subvencional, la
normalització de les llengües catalana i occitana en diferents àmbits sectorials que li són propis. Aprovarà, al
llarg del semestre estudiat, diverses convocatòries de subvencions.5
Val a dir que la producció editorial en llengua catalana i occitana constituirà, un any més, un dels àmbits
prioritaris en aquest procés de normalització lingüística. Durant el segon semestre de l’any, el DOGC publica
diverses disposicions adreçades, precisament, a convocar subvencions per promoure l’ús d’aquestes llengües
en el sector de la producció editorial. En són un bon exemple les subvencions aprovades per Resolució
CLT/3059/2018, de 20 de desembre,6 o per Resolució CLT/3058/2018, de 20 de desembre.7 Aquesta política
d’incentius es projectarà també en d’altres àmbits com ara el de la indústria cinematogràca.8
Igualment destacable és l’aprovació de l’Ordre PRE/119/2018, de 16 de juliol, per la qual s’aproven les bases
reguladores del procediment per a la concessió de subvencions estructurals per a l’edició de publicacions
periòdiques en suport de paper en català o en aranès. Com explicita l’exposició de motius de la disposició
reglamentària, Catalunya compta amb un sector privat de la comunicació en llengua catalana i occitana/
aranesa “sòlid i emprenedor, que contribueix dia a dia a la construcció de l’espai català de comunicació”,
per bé que és un sector que s’ha d’enfrontar “a una situació de desavantatge competitiu respecte a d’altres
mitjans fets en altres idiomes amb moltes més expectatives de mercat”. Per aquest motiu, la legislació vigent
preveu de forma expressa l’establiment de mesures de foment dels mitjans de comunicació escrits en llengua
catalana o occitana/aranesa. Aquestes subvencions, com les que s’aproven a la convocatòria esmentada,
contribueixen a protegir el sector, per tal que no es vegi perjudicat per les forces del mercat. Cerquen, en
denitiva, articular una política d’incentius per preservar l’ús normal de les llengües catalana i occitana en
àmbits estratègics en qualsevol procés de política lingüística. 9
També els mitjans informatius digitals de titularitat privada, en català o en aranès, continuaran essent objecte
de protecció. Aquesta protecció de l’ús de les llengües esmentades s’articularà també recorrent a l’activitat
subvencional, amb l’aprovació de la Resolució PRE/1774/2018, de 20 de juliol, de convocatòria per a la
concessió de subvencions estructurals a mitjans informatius digitals de titularitat privada, en català o en
aranès, corresponent a l’any 2018 (ref. BDNS 409517).10
Dit això, també els mitjans de comunicació audiovisual continuaran centrant, un semestre més, l’interès
prioritari d’aquestes accions de normalització lingüística. N’és un bon exemple l’adopció de l’Acord 85/2018,
4 DOGC núm. 7736, de 29 d’octubre de 2018.
5 Com ara les que consten publicades a la Resolució CLT/2713/2018, de 14 de novembre, per la qual es dona publicitat a les
subvencions concedides per l’Institut Català de les Empreses Culturals (DOGC núm. 7751, de 20 de novembre de 2018).
6 Vegeu Resolució CLT/3059/2018, de 20 de desembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de
l’Institut Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions a
la producció editorial en llengua catalana o occitana d’especial interès cultural (DOGC núm. 7782, de 7 de gener de 2019).
7 Resolució CLT/3058/2018, de 20 de desembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut
Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions a les
empreses editorials de música.
8 Resolució CLT/1604/2018, de 4 de juliol, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no
competitiva, per a la promoció de llargmetratges cinematogràcs en versió original catalana o occitana, en la seva variant aranesa
(ref. BDNS 407164). Publicada al DOGC núm. 7662, de 12 de juliol de 2018.
9 DOGC núm. 7668, de 20 de juliol de 2018. Vegeu també Resolució PRE/1775/2018, de 20 de juliol, de convocatòria per a la
concessió de subvencions estructurals a publicacions periòdiques en suport paper en català o en aranès, corresponent a l’any 2018
(ref. BDNS 409514). Publicada al DOGC núm. 7671, de 25 de juliol de 2018
10 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7671, de 26 de juliol de 2018. Val a dir que l’Ordre PRE/118/2018, de 16 de juliol,
aprovarà les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions estructurals a mitjans informatius digitals de
titularitat privada en català o en aranès.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 256
de 12 de setembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per
la qual es modica la Instrucció general sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès
en els mitjans de comunicació audiovisual, aprovada per l’Acord 295/2007. Com recorda la seva exposició
de motius, l’article 86 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya
(LCA), regula les obligacions en relació amb la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en la
comunicació audiovisual, i reconeix que aquest Consell podrà establir per instrucció criteris d’aplicació en el
marc de les disposicions de la normativa lingüística. Per donar-hi compliment, mitjançant l’Acord 295/2007,
de 19 de desembre, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprovar la Instrucció general sobre
la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els mitjans de comunicació audiovisual.
Llur objectiu se centrava a desenvolupar les obligacions dels serveis de televisió i ràdio en relació amb
la normalització i la protecció de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès com a principis bàsics de
programació en els mitjans de comunicació audiovisual. Com recull el preàmbul de l’esmentat acord, la
modicació respon al fet que “l’aplicació pràctica de la Instrucció general ha posat en relleu la necessitat de
revisar-ne determinats articles”. I aquesta reforma es desplegarà a l’articulat de l’Acord 85/2018, de 12 de
setembre, al qual ens remetem.11
D’altra part, un semestre més, el DOGC publicarà diverses disposicions reglamentàries d’incidència directa o
tangencial en l’àmbit de l’ensenyament de les llengües. Per començar, s’hi publiquen les proves convocades,
respectivament, per la Direcció General de Política Lingüística i pel Departament de Cultura e Lengua del
Conselh Generau d’Aran, per a l’obtenció de certicats de llengua catalana i occitana.12 El DOGC també es
farà ressò de diverses disposicions reglamentàries que regulen d’altres processos d’avaluació d’incidència
en matèria lingüística. Aquest és el cas, a tall d’exemple, de l’Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la
qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a l’educació
secundària obligatòria. Els articles 16.2, 17.1, 20.5, 22.4 i l’annex 3 epígraf a) in ne inclouen referències
explícites a les competències i els usos lingüístics de l’alumnat.13 D’altres disposicions reglamentàries
publicades al DOGC durant el 2n semestre de l’any també despleguen la regulació de les proves d’avaluació,
tant a primària com a secundària, bo i incloent previsions lingüístiques al seu articulat. Aquest és el cas, a
tall d’exemple i per totes, de la Resolució EDU/3079/2018, de 20 de desembre, per la qual s’aproven les
directrius per dur a terme la prova d’avaluació de sisè curs de l’educació primària i es convoca la prova per al
curs 2018-2019,14 i també, per totes, la Resolució ENS/2500/2018, de 26 d’octubre, per la qual s’aproven les
directrius per a la realització de la prova d’avaluació de quart curs de l’educació secundària obligatòria i es
convoca la prova per al curs 2018-2019.15 Ambdues regulen l’avaluació de les competències comunicatives
lingüístiques de l’alumnat en llengua catalana, castellana i estrangera.
Amb una projecció supranacional, poden destacar-se iniciatives com l’aprovada per Resolució ENS/2336/2018,
de 4 d’octubre, per la qual es crea el Programa d’impuls a la internacionalització de l’educació Aprendre
i interactuar en un context global. Aquest Programa té molt present la dimensió lingüística d’aquest
procés. L’exposició de motius de la disposició així ho recull quan assevera que la internacionalització de
l’educació s’interpreta des d’un punt de vista ampli i abasta les iniciatives per afavorir l’aprenentatge de
llengües estrangeres o addicionals (incloent-hi l’ensenyament integrat de continguts i llengua estrangera i la
incorporació de serveis d’assistència i suport lingüístic), les accions de mobilitat formativa per a professorat
i alumnat, els programes i projectes de cooperació educativa internacional i els projectes singulars de centre
o les activitats d’aula adreçades a reconèixer, posar en valor i fomentar l’aprenentatge de les llengües i
les cultures de l’alumnat nouvingut, pel seu caràcter internacionalitzador intrínsec i pel seu potencial. Les
11 Per a una ampliació, vegeu l’Acord 85/2018, de 12 de setembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya per la qual es modica la Instrucció general sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els
mitjans de comunicació audiovisual, aprovada per l’Acord 295/2007 (DOGC núm. 7713, de 26 de setembre de 2018).
12 Més concretament, vegeu:
Resolució CLT/3068/2018, de 27 de novembre, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certicats de llengua
catalana de la Direcció General de Política Lingüística, publicada al DOGC núm. 7785, de 10 de gener de 2019.
Edicte pel qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certicats d’aranès/occità del Departament de Cultura e Lengua del
Conselh Generau d’Aran, curs 2018-2019, publicat al DOGC núm. 7793, de 22 de gener de 2019.
13 Per a una ampliació sobre el contingut d’aquestes previsions lingüístiques, vegeu DOGC núm. 7659, de 9 de juliol de 2019.
14 DOGC núm. 7777, de 31 de desembre de 2018.
15 DOGC núm. 7738, de 31 d’octubre de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 257
disposicions d’aquest programa regulades a l’annex despleguen aquestes previsions.16 En la mateixa línia, és
destacable també la Resolució ENS/2754/2018, de 20 de novembre, per la qual es crea i dona publicitat al
programa Llengües i Cultures d’Origen. Com explica el preàmbul de la disposició, l’interès del Departament
d’Ensenyament a desenvolupar l’ensenyament de les llengües i les cultures d’origen, a integrar-lo de manera
més evident en el currículum i a promoure la coordinació dels processos d’ensenyament i aprenentatge amb
la resta de llengües s’explica per la importància que té la competència en la primera llengua per a l’adquisició
d’una segona llengua; per la relació existent entre el domini de la primera llengua i la construcció de la
identitat i, nalment, per la consideració de recurs econòmic que té la diversitat lingüística i pel valor del
coneixement lingüístic per al desenvolupament de la nostra societat. Aquest conjunt de circumstàncies
justiquen l’impuls d’aquest programa de Llengües i Cultures d’Origen, a través del qual el Departament
d’Ensenyament vol promoure accions educatives que reforcin la competència plurilingüe i pluricultural
de tot l’alumnat, i que l’ajudin a adquirir valors de tolerància i respecte que facilitin la convivència en la
diversitat i que contribueixin a la construcció d’una societat cohesionada i plural.17
I encara en l’àmbit educatiu, durant el segon semestre de 2018 es publiquen al DOGC un ampli ventall d’altres
disposicions reglamentàries que, directament o tangencial, inclouen referències lingüístiques al seu articulat.
En són un bon exemple les dirigides a establir el currículum formatiu de diferents graus, a l’articulat de les
quals s’inclouen referències lingüístiques, principalment adreçades a garantir certes habilitats comunicatives
en llengua anglesa.18
D’altres disposicions tractaran de qüestions vinculades, directament o tangencial, a la llengua en els
ensenyaments universitaris. Aquest és el cas, per totes, del programa de l’AGAUR d’ajuts a la mobilitat
internacional de l’estudiantat amb reconeixement acadèmic i a la mobilitat de l’estudiantat en el marc del
Programa de millora i innovació en la formació de mestres de les universitats catalanes. Per Resolució
EMC/2113/2018, de 5 de setembre, s’aproven les bases reguladores d’aquests ajuts i per Resolució
EMC/2266/2018, d’1 d’octubre, s’obre la convocatòria.19 S’hi preveu la necessitat d’acreditar coneixements
lingüístics.
Val a dir que l’avaluació de competències lingüístiques també s’inclou a l’articulat de la Resolució
ENS/2652/2018, de 8 de novembre, per la qual es convoquen les proves lliures per a l’obtenció del títol de
graduat/ada en educació secundària obligatòria i per a l’obtenció del certicat de formació instrumental per
a persones de més de 18 anys, corresponents a l’any 2019.20
Semblantment, un semestre més i en compliment de les funcions que li són pròpies l’Institut Ramon Llull
continuarà impulsant el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i també occitana, en diversos àmbits a través
de diferents iniciatives que es publicaran al DOGC durant el període estudiat. Recordem, en aquest sentit,
que l’Institut Ramon Llull és una entitat de dret públic de caràcter associatiu dotada de personalitat jurídica
16 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7727, de 16 d’octubre de 2018.
17 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7757, de 28 de novembre de 2018.
18 Més concretament, destaquen les següents:
Ordre ENS/2181/2018, de 18 de setembre, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’Imatge per al
Diagnòstic i Medicina Nuclear (DOGC núm. 7715, de 28 de setembre de 2018).
Ordre ENS/2180/2018, de 18 de setembre, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’Electromedicina
Clínica (DOGC núm. 7715, de 28 de setembre de 201).
Decret 224/2018, de 16 d’octubre, pel qual es creen els ensenyaments d’arts escèniques i el títol de la Generalitat de tècnic o tècnica
superior en Tècniques de Direcció Coral, del qual se n’estableix el currículum (DOGC núm. 7729, de 18 d’octubre de 2018).
19 Per a més informació, vegeu:
Resolució EMC/2113/2018, de 5 de setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la mobilitat internacional
de l’estudiantat amb reconeixement acadèmic i a la mobilitat de l’estudiantat en el marc del Programa de millora i innovació en la
formació de mestres de les universitats catalanes (MOBINT – MIF). Publicada al DOGC núm. 7710, de 20 de setembre de 2018.
Resolució EMC/2266/2018, d’1 d’octubre, per la qual s’obre la convocatòria d’ajuts a la mobilitat internacional de l’estudiantat amb
reconeixement acadèmic i a la mobilitat de l’estudiantat en el marc del Programa de millora i innovació en la formació de mestres de
les universitats catalanes per al curs acadèmic 2018-2019 (MOBINT - MIF) (ref. BDNS 417894). Publicada al DOGC núm. 7721,
de 8 d’octubre de 2018.
20 DOGC núm. 7748, de 15 de novembre de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 258
pròpia, integrada per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a la qual resta adscrit, l’Administració
de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona. Té com a nalitat la projecció i
la difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
D’entrada, per al compliment dels seus objectius, l’Institut Ramon Llull donarà suport a les polítiques
de relacions exteriors en l’àmbit cultural de les institucions consorciades. Per Acord del seu Consell de
Direcció de 3 de juliol de 2018, s’aprovaran diverses bases de subvencions adreçades a nançar la mobilitat
d’autors (escriptors i il·lustradors) de literatura catalana i aranesa fora del domini lingüístic d’ambdues
llengües; activitats de promoció exterior de la literatura catalana i aranesa; la publicació a l’estranger d’obres
il·lustrades de literatura infantil i juvenil; residències de traductors/ores de la literatura catalana així com
la traducció de fragments i l’elaboració de dossiers d’obres de literatura catalana i aranesa per a trameses a
l’estranger.21 Igualment destacable és l’Acord del seu Consell de Direcció de data 10 de desembre de 2018,
pel qual s’aprova un altre catàleg de bases per a la concessió de diverses subvencions de l’Institut Ramon
Llull adreçades a promoure la transcripció, la traducció i/o l’adaptació per a la subtitulació de textos escènics
i d’obres de videoart/videocreacions; la subtitulació de produccions audiovisuals produïdes a Catalunya;
l’execució d’activitats fora de Catalunya en l’àmbit de les arts visuals, el disseny i l’arquitectura; la mobilitat
d’artistes per a actuacions i/o gires d’espectacles fora de Catalunya en l’àmbit de les arts escèniques, o la
mobilitat d’artistes per a actuacions i/o gires fora de Catalunya en l’àmbit de la música.22
A més, al llarg del semestre estudiat el DOGC també publicarà d’altres iniciatives de l’Institut Ramon
Llull com la convocatòria de proves de català i també d’altres subvencions adreçades a promoure altres
objectius programàtics que li són propis. En són un bon exemple les subvencions convocades, en règim
de concurrència competitiva, per a la realització d’activitats de promoció exterior de la literatura catalana
i aranesa; per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i aranesa; per a
la subtitulació de llargmetratges, curtmetratges i documentals de televisió produïts a Catalunya; per a la
concessió de subvencions per a la mobilitat d’artistes per a actuacions i/o gires fora de Catalunya en l’àmbit
de les arts escèniques, o, per totes, per a la mobilitat d’artistes per a actuacions i/o gires fora de Catalunya en
l’àmbit de la música.23 Val a dir que la Resolució per la qual es dona publicitat a les subvencions d’import
igual o superior a 3.000,00 euros concedides per l’Institut Ramon Llull durant l’any 2017, publicada al
DOGC d’11 de desembre de 2018, es fa ressò d’aquestes i d’altres iniciatives especialment meritòries com
ara la signatura i el nançament de diversos convenis de col·laboració adreçats a promoure la llengua, la
literatura i la cultura catalanes al món. 24
21 Per a una ampliació, vegeu Resolució de 20 de desembre de 2018, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell de Direcció
del Consorci Institut Ramon Llull, pel qual s’aproven les bases per a la concessió de subvencions (L0123 U10; L0124 U10; L0125
U10; L0128 U10; L0129 U10) publicada al DOGC núm. 7776, de 28 de desembre de 2018.
22 Resolució de 20 de desembre de 2018, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell de Direcció del Consorci Institut Ramon
Llull, pel qual s’aproven les bases per a la concessió de subvencions (L0185 U10; L0168 U10; L0170 U10; L0178 U10; L0179 U10)
publicada al DOGC núm. 7776, de 28 de desembre de 2018.
23 Per a una ampliació, vegeu:
Resolució de 4 de juliol de 2018, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, pel qual
s’aproven les bases per a la concessió de subvencions per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana
i aranesa (DOGC núm. 7661, d’11 de juliol de 2018).
Resolució de nomenament dels col·laboradors externs que actuaran com a assessors dels tribunals qualicadors durant la segona
convocatòria de les proves de català de l’Institut Ramon Llull de l’any 2018 en qualitat d’organitzadors i administradors (exp. 02/
L0107 U10 N- Avaluació i certicació de coneixements 2018_2), publicada al DOGC núm. 7732, de 23 d’octubre de 2018.
Resolució per la qual es dona publicitat a les subvencions d’import igual o superior a 3.000,00 euros concedides per l’Institut Ramon
Llull durant l’any 2017 (DOGC núm. 7765, d’11 de desembre de 2018).
Resolució de 20 de desembre de 2018, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell de Direcció del Consorci Institut Ramon
Llull, pel qual s’aproven les bases per a la concessió de subvencions (L0185 U10; L0168 U10; L0170 U10; L0178 U10; L0179 U10)
publicada al DOGC núm. 7776, de 28 de desembre de 2018.
Resolució de 20 de desembre de 2018, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell de Direcció del Consorci Institut Ramon
Llull, pel qual s’aproven les bases per a la concessió de subvencions (L0123 U10; L0124 U10; L0125 U10; L0128 U10; L0129 U10)
publicada al DOGC núm. 7776, de 28 de desembre de 2018.
24 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7765, d’11 de desembre de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 259
Així mateix, un semestre més, l’Institut Ramon Llull, en compliment del que disposen els seus Estatuts,
continuarà convocant ajuts a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per contribuir al
manteniment de la docència d’estudis catalans.25
Dit això, durant el darrer semestre de l’any el DOGC es farà ressò també de diverses convocatòries de
concursos públics per a la provisió de llocs de treball que preveuen la valoració del coneixement de la
llengua catalana a les seves bases, bé sigui com a requisit, bé sigui com a mèrit. Es projecten a diferents
àmbits públics. Un exemple, per totes, l’ofereix la Resolució JUS/2522/2018, de 29 d’octubre, per la qual
es convoca el concurs ordinari núm. 301 per proveir registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
vacants. En l’esmentada convocatòria es preveu el requisit de coneixement de la llengua catalana per tal de
complir el que disposen els articles 33 i 147 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 14.5 de la Llei
1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. En aquest sentit, s’estableix que el requisit de coneixement
lingüístic respon a l’objectiu de garantir que els participants en el concurs acreditin que l’ocina del registre
vacant al qual aspirin estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues
llengües ocials, i comptarà amb personal que tingui coneixement adequat i sucient per exercir les funcions
pròpies del seu lloc de treball.26 Igualment, mereix destacar-se l’aprovació de la Resolució JUS/2472/2018,
de 24 d’octubre, per la qual s’anuncia el concurs per a la provisió de notaries vacants. També en aquest
concurs s’estableix el requisit de coneixement de la llengua catalana. En paraules de la base 3a, intitulada
“Acreditació de la llengua catalana”, s’estableix textualment que a  de donar compliment al que disposen
els articles 33 i 147 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 14.5 de la Llei 1/1998, de 7 de gener,
de política lingüística, “els participants en el concurs hauran d’acreditar que el despatx de la notaria vacant
radicada a Catalunya a què aspirin estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol
de les dues llengües ocials, així com comptar amb personal que tingui coneixement adequat i sucient per
exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball”. Partint d’aquesta base, s’estableix que l’acreditació de
coneixement de català s’ha d’efectuar en el moment de presentació de la sol·licitud de participació en el
concurs, i es pot dur a terme per qualsevol dels mitjans establerts a la Resolució indicada.27
Enllaçant encara amb l’àmbit jurídic, pot destacar-se també l’aprovació i publicació al DOGC del Decret
218/2018, de 9 d’octubre, pel qual es modica el Decret 180/2014, de 30 de desembre, sobre el certicat de
coneixements de llenguatge jurídic (nivell J).28
I ja per acabar aquesta breu crònica legislativa catalana, convé recordar que, en el que concerneix les
corporacions de dret públic, durant la segona meitat de l’any estudiat el Col·legi de Graduats Socials
de Barcelona inscriu al Registre de col·legis professionals de la Generalitat els seus Estatuts. L’article 6
dels esmentats Estatuts col·legiats, intitulat “Idioma del col·legi”, disposa textualment que “El català és
la llengua d’ús ordinari en el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona” i afegeix que “també ho és el
castellà”. Partint d’aquesta base, el seu segon paràgraf disposa que en la seva utilització “s’estarà al que es
disposa en la legislació de política lingüística de Catalunya i en la del procediment administratiu comú de
les administracions públiques”. Entre les funcions de la corporació, l’article 8.1.i inclou la de “fomentar
25 Vegeu més concretament:
Resolució de selecció de professorat d’estudis catalans a les universitats de fora del domini lingüístic per al curs acadèmic 2018-2019
i 2019. Vegeu també Resolució per la qual es modica la Resolució de selecció del professorat d’estudis catalans a les universitats
de fora del domini lingüístic per al curs acadèmic 2018-2019 i 2019, de 24 de juliol de 2018, publicada en el DOGC núm. 7676, d’1
d’agost de 2018 (DOGC núm. 7731, de 22 d’octubre de 2018).
Resolució per la qual es dona publicitat a les subvencions d’import igual o superior a 3.000,00 euros concedides per l’Institut Ramon
Llull durant l’any 2017 (DOGC núm. 7765, d’11 de desembre de 2018).
26 DOGC núm. 7740, de 5 de novembre de 2018.
27 DOGC núm. 7738, de 31 d’octubre de 2018.
28 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7724, d’11 d’octubre de 2018. I encara en l’àmbit judicial, convé esmentar també la
publicació de la Resolució JUS/3046/2018, de 18 de desembre, per la qual s’atorguen les medalles d’honor per serveis excepcionals
a la justícia i les mencions honoríques en matèria de justícia a Catalunya, per a l’any 2018. Entre els guardonats en aquesta edició,
s’hi inclou la Sra. Matilde Aragó, fundadora i presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia. A la Resolució
s’explicita que la seva tasca com a impulsora i defensora de la utilització del català dins la justícia per aconseguir-ne la plena
normalitat en l’ús, fomentar-lo i garantir-lo, i el seu compromís incansable en defensa de la igualtat de gènere i dels drets bàsics de les
dones la fan mereixedora de la Medalla d’Honor de la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia. Per a una ampliació, vegeu
DOGC núm. 7775, de 27 de desembre de 2018. Per a una ampliació sobre l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia,
vegeu http://www.juristesperlallengua.entitatsbcn.net/.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 260
l’ús de la llengua catalana entre els col·legiats i en els àmbits institucionals i socials en els que s’exerceix la
professió”.29
I a tall de conclusió, hom ha de recordar també que, seguint la tendència d’etapes precedents, durant el
semestre estudiat el DOGC publica d’altres disposicions d’incidència, directa o tangencial, en matèria
lingüística, projectades en àmbits ben diversos. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, de la publicació
al DOGC de les dades relatives al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana així com també al Cens
d’entitats de foment de la llengua occitana. Tos dos censos poden consultar-se, respectivament, a la Resolució
CLT/1660/2018, de 4 de juliol,30 i a la Resolució CLT/2634/2018, de 31 d’octubre.31 Val a dir, semblantment,
que els programes anuals d’actuació estadística per als anys 2018 i 2019, aprovats respectivament per sengles
decrets 272/2018, de 20 de desembre, i 191/2018, de 28 d’agost, inclouen també als seus articulats previsions
relatives a la llengua. Més concretament, preveu l’enquesta d’usos lingüístics de la població i el sistema
d’indicadors lingüístics. 32
3 Modicacions estatutàries d’interès: reforma dels Estatuts del Consorci per a la Normalit-
zació Lingüística i de l’Institut d’Estudis Aranesi
Durant el segon semestre de 2018, els Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística són esmenats.
Aquesta reforma s’articula amb l’aprovació de l’Acord GOV/43/2018, de 10 de juliol. Com és sabut, aquest
Consorci aplega 136 entitats (l’Administració de la Generalitat de Catalunya, 97 ajuntaments, 37 consells
comarcals i la Diputació de Girona) i té per objecte, primordialment, fomentar el coneixement, l’ús i la
divulgació de la llengua catalana. Les seves nalitats són estendre el coneixement de la llengua catalana
en l’àmbit de l’ensenyament no reglat, fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la societat al territori i
contribuir a la divulgació de la llengua catalana en col·laboració amb altres organismes i entitats.
Com posa de manifest l’exposició de motius de l’Acord de 10 de juliol de 2018, la reforma esmentada respon
primerament a la voluntat d’adaptar els Estatuts de l’ens al nou règim jurídic dels consorcis i dels òrgans
col·legiats instituït a la Llei estatal 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Segonament,
pel que fa a les funcions dels òrgans de govern del Consorci, la reforma estatutària es projecta en la reducció
de les funcions del Ple a favor del Consell d’Administració, per millorar el funcionament de l’entitat, atesa
la composició tan multitudinària del Ple, en què són representats els 136 ens consorciats. També s’amplien
les competències de la Presidència del Consorci i s’han modicat les funcions de la gerència. Finalment, es
millora la regulació sobre l’organització del consorci, que es fonamenta en els serveis centrals i els centres de
normalització lingüística.33 Val a dir que, més enllà d’aquesta reforma estatutària descrita succintament suara,
durant el semestre estudiat s’aprova també la Resolució VEH/2837/2018, de 29 de novembre, per la qual es
dona publicitat al Conveni entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de
la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i el Consorci per a la Normalització Lingüística, per formalitzar
l’adhesió del Consorci a la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.34
29 Per a una ampliació, vegeu Resolució JUS/2940/2018, de 10 de desembre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis
professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona (DOGC núm. 7770, de 18
de desembre de 2018).
30 Resolució CLT/1660/2018, de 4 de juliol, sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana (DOGC núm. 7665 de 17 de
juliol de 2018).
31 Resolució CLT/2634/2018, de 31 d’octubre, sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua occitana (DOGC núm. 7746, de 13
de novembre de 2018).
32 Per a una ampliació, vegeu:
Decret 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018 (DOGC núm. 7696, de
30 d’agost).
Decret 272/2018, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2019 (DOGC núm. 7774,
de 24 de desembre de 2018).
33 S’hi preveu que cada centre de normalització lingüística disposa d’una direcció i d’un consell de centre. Es deneixen les funcions
dels directors o directores dels centres de normalització lingüística i s’estableix que han de ser elegits mitjançant un procediment
selectiu, d’acord amb els principis de publicitat, mèrit i capacitat. Per a una ampliació sobre el contingut d’aquests nous Estatuts del
Consorci per a la Normalització Lingüística, vegeu DOGC núm. 7662, de 12 de juliol de 2018.
34 Per a una ampliació sobre el contingut i abast d’aquest conveni, vegeu Resolució VEH/2837/2018, de 29 de novembre, per la qual
es dona publicitat al Conveni entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Vicepresidència i
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 261
També l’Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana, durant el segon semestre de
2018, impulsa una modicació parcial dels seus Estatuts. S’articula jurídicament amb l’aprovació de la
Resolució JUS/2160/2018, de 14 de setembre. Es tracta, en qualsevol cas, d’una modicació molt puntual,
que només afecta la dicció de l’article 6 dels Estatuts, i se’n disposa la inscripció al Registre d’acadèmies de
la Generalitat de Catalunya. 35
d’Economia i Hisenda, i el Consorci per a la Normalització Lingüística, per formalitzar l’adhesió del Consorci a la Seu electrònica
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 7762, de 5 de desembre de 2018).
35 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7717, de 2 d’octubre de 2018.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR