Crónica legislativa de Andorra. Primer semestre de 2020

AutorMaria Cucurull Canyelles
CargoLlicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, vicepresidenta del Centre de la Cultura Catalana d'Andorra i coordinadora del butlletí InfoMigjorn
Páginas173-179
CRÒNICA LEGISLATIVA D’ANDORRA
Primer semestre 2020
Maria Cucurull Canyelles*
Resum
Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a lús de la llengua catalana al
Principat dAndorra, afecten diversos àmbits de la societat i són del primer semestre del 2020. També hi podreu trobar
diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut lopinió pública andorrana.
Paraules clau: Andorra; educació; administració; titulacions; legislació; política lingüística.
LEGISLATIVE REPORTS ON ANDORRA
FIRST HALF OF 2020
Abstract
This report aims to be a compilation of several legislative texts published on the rst semester 2020 about the use of
Catalan in the Principality of Andorra concerning dierent areas of Andorran society. In it, you can also nd articles,
proposals and debates around the public consideration of the language of the country.
Keywords: Andorra; education; administration; certicates; legislation; language policy.
* Maria Cucurull Canyelles, llicenciada en lologia catalana per la Universitat de Barcelona, vicepresidenta del Centre de la Cultura
Catalana d’Andorra i coordinadora del butlletí InfoMigjorn. mariacucurull@gmail.com
Citació recomanada: Cucurull Canyelles, Maria (2020). Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 74, 173-179. https://doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3507
Maria Cucurull Canyelles
Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 174
Sumari
1 Introducció
2 Educació
3 Administració
4 Comuns
5 Justícia
6 Economia
7 Cultura
8 Conclusions
Maria Cucurull Canyelles
Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 175
1 Introducció
Andorra començava la dècada dels anys 20 amb ganes d’assolir nous reptes. El 15 de desembre de 2019
s’havien celebrat eleccions comunals i amb les festes de Nadal entremig, el nous consellers de comú de les
7 parròquies no van prendre possessió dels seus càrrecs ns a l’1 de gener de 2020. Per tant, fent honor al
refrany ‘any nou, vida nova’, els cònsols arribaven als comuns respectius per encapçalar una legislatura de
quatre anys i així poder complir les promeses electorals. Poc s’imaginaven que tot just començar l’any, tot
es torçaria. Al mes de gener, ja havíem sentit parlar d’un nou tipus de coronavirus però encara es veia lluny,
com si no pogués arribar a Andorra.
El 2 de març es registrava el primer cas de COVID-19 al país, l’afectat era un jove de 20 anys amb símptomes
lleus i va restar a l’hospital de Meritxell ns que se’n van obtenir dos resultats negatius. Els casos a l’estranger,
de mica en mica, s’anaven disparant, però semblava que Andorra n’estigués exempta. Finalment, el 12 de
març a les onze de la nit, s’engegava un protocol d’intervenció per aturar la propagació del virus. S’havien
detectat dos casos positius en una escola i calia aturar màquines. El dia 13 de març començaven les rodes
de premsa diàries del ministre de Salut i del ministre de Finances i Portaveu. L’endemà, el 14 de març,
es va celebrar de manera descafeïnada la diada de la Constitució, tot i que en els despatxos de Govern
s’estaven prenent decisions cabdals per al futur del país. Les banderes tricolors que lluïen als aparadors de
les botigues i que onejaven als fanals restarien com un element més del paisatge durant mesos. Carrers buits,
comerços tancats. El moviment diari, els embussos i el rebombori eixordador s’havien convertit en un silenci
inquietant. Els casos de COVID-19 anaven pujant de manera exponencial i els dies passaven l’un rere l’altre
marcats per la monotonia, per uns; i pel vertigen d’haver de prendre certes decisions, per altres. Aquest és el
resum del primer semestre del 2020, uns mesos colpits per una crisi sanitària sense precedents.
Com hem vist en molts països, a Andorra el sector cultural també s’ha entregat en cos i ànima a la ciutadania
durant el connament. Aquesta ha estat la gran paradoxa: tothom s’ha nodrit de la cultura, però gran part del
sector cultural assegura que es troba en moment molt crític. Preveient el que vindria, al mes de maig diverses
entitats i artistes del país van impulsar un manifest per promoure un seguit d’accions per fer front a la crisi
que tot just començava. El manifest demana un impuls a la llengua ocial i aprotant que el Govern emprenia
el treball del Llibre Blanc de la Cultura, s’instava a crear una taula de diàleg permanent que inclogués tots els
sectors que formen el teixit cultural del país.
2 Educació
Al mes de gener, es va fer pública la convocatòria de la prova ocial de batxillerat del sistema educatiu
andorrà,1 l’anomenada POB, un requisit indispensable per obtenir el títol de batxiller i poder accedir
posteriorment a la universitat. El nou sistema d’avaluació estableix que cal demostrar dues vegades el nivell
de desenvolupament esperat de cada competència amb un resultat favorable, de manera que cada alumne
ha de fer dos exàmens per cada competència. La complexitat d’aquest procés d’avaluació va fer necessari
que les proves comencessin al març, tal com establia aquesta convocatòria. Les proves van començar amb
normalitat però la pandèmia va fer aturar-ho tot i les primeres proves ni tan sols es van arribar a corregir.
El dilluns 20 d’abril, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va comparèixer en
roda de premsa2 per anunciar la suspensió denitiva de la convocatòria del 2020 de les Proves Ocials de
Batxillerat (POB), les Proves Ocials de Batxillerat Professional (POBPRO) i els Diplomes d’Ensenyament
Professional (DEP) corresponents al sistema educatiu andorrà. Per poder acreditar el nivell de desenvolupament
de les diferents competències de cada alumne, es van tenir en compte els resultats obtinguts al nal del tercer
semestre, cosa que no va afectar l’obtenció del Diploma ocial de llengua catalana: si els escolars havien
obtingut un resultat d’A o B en totes les competències relacionades amb les matèries de Comunicació en
llengua catalana o Literatura catalana, tindrien el nivell C1.
1 Avís del 22-1-2020 de la convocatòria anual de la prova ocial de batxillerat (POB) del sistema educatiu andorrà (BOPA, núm. 7,
29.1.2020).
2 Govern d’Andorra (20 d’abril de 2020). Educació suspèn les Proves Ocials de Batxillerat i qualicarà els alumnes amb els
resultats del tercer semestre. Consultat el 15 de juliol de 2020.
Maria Cucurull Canyelles
Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 176
Per altra banda, prèviament al període de connament, al mes de febrer, es va publicar la convocatòria
especíca de l’examen del Diploma ocial de llengua catalana per a escolars3 per obtenir el nivell C1.
L’examen s’adreçava als alumnes que cursaven el segon curs de batxillerat o terminale al Colegio español
María Moliner de la Margineda i al Lycée Comte de Foix.
En relació amb aquests diplomes per a escolars però també per regular els diplomes ocials per a la població
en general, al mes d’abril es va publicar el Decret de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua
catalana.4 El Decret es divideix en tres capítols. En el primer, es deneixen les disposicions generals: els
diplomes d’usuari bàsic, nivells A1 i A2; d’usuari independent, nivells B1 i B2, i d’usuari experimentat,
nivells C1 i C2. També s’hi estableixen les vies d’obtenció dels diplomes, la denició dels exàmens ocials
de llengua catalana, l’accés, l’organització, l’elaboració, la correcció, l’avaluació i l’acreditació de les proves.
En el capítol segon, s’estableix la convocatòria dels exàmens ocials de llengua catalana. I per acabar, el
tercer capítol regula el reconeixement intern dels diplomes de llengua catalana per als alumnes dels sistemes
educatius andorrà, espanyol i francès que nalitzen l’ensenyament obligatori, el batxillerat general o el
batxillerat professional. L’obtenció d’aquest diploma certica un nivell lingístic de llengua catalana que en
certs estudis posteriors pot ser considerat un requisit d’admissió o d’exempció en alguna assignatura.
A més, tenint en compte que l’Administració pública andorrana exigeix un nivell lingüístic concret per a
cada lloc de treball en els processos de selecció (vegeu l’Annex del Decret), el Govern considera que cal
xar aquest coneixement com un requisit per poder participar en un procés de selecció i així optimitzar els
recursos humans i econòmics que es destinen a l’organització d’aquests processos. Així mateix, el Decret
estableix un període de transició en què es mantindrà la possibilitat de poder realitzar la prova de català
durant la convocatòria interna durant l’any 2020 i, per al coneixement general, es publica la relació dels llocs
de treball i els nivells ocials de català que es requereixen en cada cas.
A nals de maig, quan el país es trobava en la segona fase d’obertura, es va aprovar el pla d’estudis del
bàtxelor en informàtica de la Universitat d’Andorra,5 una modicació necessària del pla d’estudis que havia
estat vigent ns al moment per actualitzar les competències, la metodologia i les unitats d’ensenyament. El
nou pla d’estudis, per tant, implica la derogació del Decret6 anterior de l’any 2011. Pel que fa a les llengües,
la novetat és l’increment del nombre d’hores en anglès. Fins ara, en el semestre I i II es cursava Anglès I
i Anglès II respectivament, de 6 crèdits cada assignatura. El programa explicava que es proporcionava als
titulats una ‘competència comunicativa oral i escrita, com a mínim en la llengua pròpia i en anglès. Aquesta
competència inclou tant la capacitat d’anàlisi com de síntesi del discurs’. En canvi, en el nou pla d’estudis,
s’especica que hi ha dues llenges vehiculars al llarg de l’itinerari: el català i l’anglès. I s’especica que
s’imparteixen un mínim de 30 crèdits vehiculats en llengua anglesa. Per tant, el català cedeix un espai
important a l’anglès.
També al maig, es va publicar un Edicte pel qual es convocava un ajut per a personal tècnic de suport a la
investigació de la Universitat d’Andorra.7 En aquest cas, la llengua catalana no és cap mèrit: la comissió de
selecció ‘podrà valorar aspectes com la capacitat de treball en equip, la exibilitat horària i els coneixements
en llengua catalana, castellana, francesa o anglesa’. Per tant, totes les llengües es troben al mateix nivell per
poder obtenir l’ajut.
Finalment, al mes de juny es fa pública la convocatòria dels ajuts de tercer cicle de l’any 2020.8 Els ajuts
s’adreçaven a persones que vulguin cursar estudis de tercer cicle destinats a l’obtenció del títol de doctor. En
3 Avís del 5-2-2020 de la convocatòria especíca de l’examen del Diploma ocial de llengua catalana, usuari experimentat, nivell
C1, per a escolars (BOPA, núm. 12, 12.2.2020).
4 Decret del 29-4-2020 de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra (BOPA, núm. 60,
6.5.2020).
5 Decret del 20-5-2020 d’aprovació del pla d’estudis del bàtxelor en informàtica de la Universitat d’Andorra (BOPA, núm. 72,
27.5.2020).
6 Decret del 13-04-2011 pel qual s’aprova el pla d’estudis del bàtxelor en informàtica de la Universitat d’Andorra (BOPA, núm. 25,
20.4.2011).
7 Edicte de data 28-5-2020 pel qual es convoca un ajut per a personal tècnic de suport a la investigació de la Universitat d’Andorra
(BOPA, núm. 77, 3.6.2020).
8 Edicte del 3-6-2020 pel qual s’acorda l’obertura de la convocatòria dels ajuts de tercer cicle de l’any 2020 (BOPA, núm. 80,
10.6.2020).
Maria Cucurull Canyelles
Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 177
aquest cas, tota la documentació que havien d’aportar els candidats calia que fos en català, però enlloc no
trobem cap menció a l’ús de la llengua ocial, en cap cas s’incentiva que els candidats tinguin en compte la
del país en el seus estudis de tercer cicle.
3 Administració
Abans de l’entrada en vigor del Decret del 29-4-2020 de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua
catalana del Govern d’Andorra,9 també calia certicar un nivell lingístic determinat per a cada lloc de treball
d’acord amb el Decret del 26-6-2019 de modicació dels articles 25 i 28 relatius al sistema educatiu andorrà
del Decret del 10-5-17 de modicació del capítol quart del Decret de creació i regulació dels diplomes
ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra.10 Per això, pensem que és important destacar que al mes
de gener es fa pública la convocatòria d’un Edicte per cobrir la plaça d’un administratiu/va per a la Agència
Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB),11 on no s’especica un nivell de llengua en concret. Entre
els requisits, es demanava ‘nivell bilingüe i/o nadiu de català i castellà’, per tant, sembla que en aquest cas el
fet de tenir un diploma ocial de llengua del CEFRL (Marc Europeu Comú de Referència per a les Llenges)
fou prescindible.
Tampoc no es va demanar cap certicat especíc de llengua catalana per cobrir l’Edicte d’una plaça de
treballador públic interí en el lloc de treball de jurista de salut, adscrita a la Secretaria d’Estat de Salut del
Ministeri de Salut12 atès que les bases deien que els coneixements que es tindrien en compte eren el domini
del català sense especicar-ne cap titulació. En canvi, que es demanen coneixements orals de llengua
castellana de nivell B1 i de llenges francesa i anglesa de nivell B2. En ser una plaça eventual, podria ser
que es deixi cert marge de temps perquè el candidat obtingui un diploma ocial de llengua catalana però, ara
per ara, no consta enlloc.
També al febrer, es va convocar un Edicte per convocar una plaça vacant de personal docent a temps complet
en l’àmbit de la infermeria a la Universitat d’Andorra.13 En aquest cas, sí que es demanava explícitament
el nivell de català equivalent al C1 del CEFRL (Marc Europeu Comú de Referència per a les Llenges) o
coneixements equivalents de llengua catalana. A més, també es requerien coneixement de la llengua anglesa
per poder vehicular classes en aquesta llengua, cosa que calia acreditar mitjançant una prova oral i escrita
que convocaria la Universitat d’Andorra.
Finalment, creiem que també cal destacar l’Edicte per a la cobertura temporal d’una plaça d’inspector
veterinari,14 ja que entre els requisits per poder aspirar a la convocatòria no es demana cap tipus de certicat
de llengua, més avall, entre els coneixements que es tindran en compte, hi trobem que es valoraria el
coneixement de les llenges catalana i castellana de nivell B2 i el coneixement de les llenges anglesa i
francesa de nivell usuari. Per tant, s’hi valora igual la llengua pròpia que la llengua castellana; per altra
banda, el coneixement d’una llengua ‘de nivell usuari’ és un barem força ambigu.
Val a dir, que s’han publicat una desena d’edictes més per ocupar diversos llocs de treball de l’administració
pública i, en tots els casos, es demanava el diploma ocial en llengua catalana tal com estableix el nou
Decret15 del qual hem parlat en l’apartat anterior.
9 Decret del 29-4-2020 de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra (BOPA, núm. 60,
6.5.2020).
10 Decret del 26-6-2019 de modicació dels articles 25 i 28 relatius al sistema educatiu andorrà del Decret del 10-5-17 de modicació
del capítol quart del Decret de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra (BOPA, núm. 59,
3.7.2019).
11 Edicte del 7-1-2020 pel qual es fa pública la convocatòria per procedir a la cobertura de la plaça d’un/a administratiu/va per a
l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) (BOPA, núm. 3, 15.1.2020).
12 Edicte del 3-2-2020 per a la cobertura d’una plaça de treballador públic interí en el lloc de treball de jurista de salut, adscrita a la
Secretaria d’Estat de Salut del Ministeri de Salut (BOPA, núm. 10, 5.2.2020).
13 Nivell de català equivalent al C1 del CEFRL (Marc Europeu Comú de Referència per a les Llenges) o coneixements equivalents
de llengua catalana (BOPA, núm. 18, 4.3.2020).
14 Edicte del 29-6-2020 per a la cobertura temporal d’una plaça en el lloc de treball d’inspector veterinari, adscrita a la Secretaria
d’Estat de Salut del Ministeri de Salut (BOPA, núm. 86, 1.7.2020).
15 Decret del 29-4-2020 de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua catalana del Govern d’Andorra (BOPA, núm. 60,
6.5.2020).
Maria Cucurull Canyelles
Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 178
4 Comuns
Hem cregut adient incloure en aquesta crònica un apartat sobre els comuns perquè durant el primer semestre
de l’any s’han publicat diversos edictes i avisos per fer contractacions de personal. A continuació, apuntem
els casos que ens han cridat més l’atenció d’acord amb els criteris de requisits lingüístics que ha establert
cada comú.
El Comú d’Ordino el mes de març va publicar un Edicte per cobrir una plaça del lloc de treball de monitor/a
de Ludoescola, en qualitat de treballador/a públic/a indenit/da16 on els requisits imprescindibles per accedir-
hi eren tenir coneixements de nivell B de català i els requisits valorables eren presentar el certicat de nivell
B de català. Per tant, en aquest cas, el Comú no va considerar imprescindible tenir el diploma ocial, sinó que
únicament formava part dels mèrits. El mateix Comú, el mes de juny va fer públic un Edicte per cobrir dues
places de monitor/a de colònies, en qualitat de treballador/a públic/a interí/na.17 En aquest cas es considerava
que el domini de la llengua catalana era un requisit imprescindible i que es valoraria el fet de tenir el certicat
de nivell B o superior de llengua catalana.
En la mateixa línia, el Comú de la Massana va fer púbic un Avís per contractar monitors per treballar a les
activitats d’estiu.18 Però en aquest cas l’únic requisit lingüístic fou ‘parlar i escriure correctament la llengua
catalana’, atès que anava dirigit a estudiants joves que probablement encara no han pogut optar a un certicat
ocial. Tampoc calia cap diploma ocial per complir els requisits imprescindibles de l’Avís per la provisió de
9 places d’operaris de suport com a treballadors públics interins,19 atès que es demanava simplement parlar
correctament la llengua catalana. Sembla que quan es tracta d’una feina temporal, el requisit lingüístic és més lax.
5 Justícia
Enguany s’ha fet públic l’Edicte del procés de selecció de dos notaris mitjançant concurs d’oposició20 cosa
que no passava des de feia força anys. Fins ara hi havia quatre notaris i un ha estat cessat amb caràcter
d’urgència atès el seu estat de salut., Per tant, un cop s’hagi acabat el concurs d’oposició, al país hi haurà cinc
notaris que hauran de presentar un certicat acreditatiu d’un nivell C1 en llengua catalana. És possible que
tots els candidats ja el tinguin perquè és el mateix requisit que es demana als lletrats.
6 Economia
A nals de març, el Govern va publicar el Decret del 25-3-2020 d’aprovació del fullet base del cinquè
programa d’emissió de deute públic i, a l’empara del programa esmentat, d’una emissió de deute públic per
un import de 125.000.000 € en la modalitat de bons.21 D’acord amb les armacions del Decret, les anteriors
emissions de deute han tingut una bona acollida entre els inversors. Per tant, davant la necessitat de captar
nous fons que permetin el renançament de l’endeutament, el Govern ha aprovat aquest cinquè programa amb
el  de continuar diversicant les fons de nançament de l’estat i de gestionar el deute públic. Així mateix,
el Decret apunta que d’acord amb les exigències internacionals, els termes i les condicions del programa
d’emissió i les condicions nals de l’emissió es poden consultar a la pàgina web del ministeri encarregat de
les nances del Govern d’Andorra (www.nances.ad) redactats en llengua anglesa. Tot i així, per facilitar-ne
la comprensió i amb una nalitat informativa, s’adjunta en el Decret una versió traduïda al català del fullet
base del 25 de març de 2020 com a annex 1 i una versió traduïda també al català de les condicions nals
16 Edicte del 2-3-2020 pel qual es convoca concurs de mobilitat interna per cobrir una plaça del lloc de treball de monitor/a de
Ludoescola, en qualitat de treballador/a públic/a indenit/da (BOPA, núm. 20, 11.3.2020).
17 Edicte del 15-6-2020 pel qual es convoca un procediment selectiu per cobrir dues places del lloc de treball de monitor/a de
colònies, en qualitat de treballador/a públic/a interí/na (BOPA, núm. 84, 25.6.2020).
18 Avís del 15-5-2020 pel qual s’informa de l’inici de recerca de monitors per treballar a les activitats d’estiu del Comú de la Massana
(BOPA, núm. 69, 20.5.2020).
19 Avís del 10-6-2020 pel qual s’inicia un procés per a la provisió de 9 places d’operaris de suport com a treballadors públics interins
(BOPA, núm. 83, 17.6.2020).
20 Edicte del 19-2-2020 pel qual es fa pública la convocatòria del procés de selecció de dos notaris mitjançant concurs oposició
(BOPA, núm. 16, 26.2.2020).
21 Decret del 25-3-2020 d’aprovació del fullet base del cinquè programa d’emissió de deute públic i, a l’empara del programa
esmentat, d’una emissió de deute públic per un import de 125.000.000 € en la modalitat de bons.
Maria Cucurull Canyelles
Crònica legislativa d’Andorra. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 179
com a annex 2. Val a dir, que la traducció en català del document no és únicament necessària fer facilitar-ne
la comprensió sinó també perquè així ho estableix el punt 2 de l’article 8 de la Llei d’ordenació de l’ús de la
llengua ocial.22
7 Cultura
La primera setmana de maig es publicava als mitjans de comunicació un Manifest cultural ‘per sacsejar
consciències sobre la situació que viu el món de la cultura i aglutinar propostes diverses’. Els impulsors
del comunicat no rmaven, volien fugir de personalismes perquè tothom s’hi sumés i així poder aconseguir
un gran nombre d’adhesions. El Manifest va tenir al voltant de 400 signants i val a dir que també s’hi
van adherir públicament a través d’un comunicat23 el Govern i els comuns. El Manifest en un dels punts
demana: ‘Potenciar la cultura popular i tradicional, per no perdre de vista la nostra identitat i el nostre passat,
impulsant també la llengua catalana i reivindicar-la com a valor propi i part de la nostra idiosincràsia’.
Pocs dies després de la publicació del Manifest cultural, es feia públic un Edicte pel qual es feia pública
l’adjudicació denitiva dels serveis de coordinació, suport, dinamització i redacció del Llibre Blanc de la
Cultura.24 Sembla, per tant, que el Govern ho tenia tot a punt per posar l a l’agulla i elaborar el Llibre Blanc
de la Cultura.
Mònica Geronès tindrà ns al mes de desembre per elaborar aquest document que ha d’esdevenir una eina de
planicació de les estratègies culturals del país. L’objectiu principal és analitzar les polítiques culturals que
fan a Andorra i adaptar-les a les necessitats reals que té la població. A més, una de les principals premisses
del Llibre Blanc de la Cultura és que durant l’elaboració es prenguin decisions col·lectives, basades en la
participació ciutadana i la transparència de les administracions públiques. D’aquesta manera, per tenir en
compte els diversos agents culturals i la ciutadania, s’han establert tres mecanismes de participació: les taules
de treball sectorial, el fòrum de participació i les iniciatives ciutadanes. Les taules de treball sectorials alhora
s’han dividit en set àmbits, d’acord amb una adaptació dels dominis culturals establerts per la UNESCO. La
llengua catalana s’ha inclòs en la taula sectorial de patrimoni cultural i natural.
8 Conclusions
El primer semestre del 2020 està clarament marcat per la situació d’emergència sanitària. L’activitat
parlamentària ha centrat tots els esforços a resoldre els problemes derivats de la situació excepcional que
hem viscut. S’ha anul·lat la convocatòria de la prova ocial de batxillerat del sistema educatiu andorrà i
s’han adaptat les convocatòries d’exàmens a la realitat del moment.
Cal destacar la publicació del Decret de creació i regulació dels diplomes ocials de llengua catalana que
estableix que per poder participar en un procés de selecció públic cal tenir com a requisit previ el nivell
estipulat de llengua que es demani en cada cas. D’aquesta manera, s’optimitzaran els recursos humans i
econòmics que ns ara es destinaven a l’organització d’aquests processos interns per a l’Administració
pública. A més, la ciutadania prendrà consciència sobre la importància de tenir els diplomes ocials en
llengua catalana.
Finalment, també és una bona notícia que s’estigui treballant en el Llibre Blanc de la Cultura atès que en la
primera fase s’ha tingut en compte la situació de la llengua catalana per poder avaluar-ne les debilitats i fer
front a les amenaces externes. Ara haurem d’esperar que es completin correctament les tres fases programades
i que tot el procés d’elaboració del Llibre Blanc de la Cultura serveixi per revertir la situació de la llengua
catalana a Andorra.
22 Llei d’ordenació de l’ús de la llengua ocial (BOPA, núm. 2 12.1.2000).
23 Facundo Santana (18 de maig de 2020). “Govern i comuns es comprometen a ‘teixir un programa cultural’ conjunt”. Diari
BonDia. Consultat el 3 d’agost de 2020.
https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2020/05/18/el_govern_els_comuns_adhereixen_manifest_cultural_161210_1125.html
24 Edicte del 29-4-2020 pel qual es fa pública l’adjudicació denitiva dels serveis de coordinació, suport, dinamització i redacció del
Llibre Blanc de la Cultura (BOPA, núm. 60, 6.5.2020).

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR