Les crisis matrimonials en el dret internacional privat espanyol

AutorJosep M. Fontanellas Morell
CargoProfessor de dret internacional privat - Universitat de Lleida
Páginas6-9

Page 6

(PROBLEMES DE COMPETÊNCIA JUDICIAL I DE DRET APLICABLE)

  1. La gran quantitat d'immigrants que el nostre país ha rebut els darrers deu o quinze anys ha tingut, entre molts d'altres, l'efecte de multiplicar els litigis de dret privat en els que concorre algun element d'estrangeria. Atès l'important nombre de parelles d'estrangers o de parelles mixtes -d'estranger i espanyol- que, durant aquest temps, s'han establert o constituït a Espanya, un dels sectors més sensibles a l'augment de la litigiositat internacional ha estat, quan aquestes unions han fet fallida, el de les crisis matrimonials, terme amb el que volem englobar els processos de nullitat matrimonial, separació i divorci.

  2. L'increment de la litigiositat en aquesta parcella del tràfic extern ha posat sobre la taula les dificultats que, per als operadors jurídics -sobretot, advocats i jutges-, comporta la correcta identificació i aplicació de les normes de dret internacional privat que determinen la competència o incompetència dels tribunals espanyols i, en cas que en tinguin, la llei que els mateixos han d'utilitzar per a resoldre la controvèrsia. La frenètica activitat legislativa de la Unió Europea no és aliena a aquests problemes de delimitació normativa, perquè, en l'esfera de la competència judicial -i en la del reconeixement de decisions-, està actualment en vigor el Reglament 2201/2003, de 27 de novembre, anomenat «Brusselles II bis», que, com veurem, deixa gairebé sense efecte la Llei Orgànica del Poder Judicial [LOPJ]; i, en el sector de la llei aplicable, és probable que en un futur immediat tinguem un nou instrument -el Reglament «Roma III»- que vindrà a reemplaçar la regulació del Codi civil [CC] en la matèria. En la nostra exposició, abordarem primer [3-5] el règim de la competència judicial internacional en aquest àmbit i, més endavant [6-11], ens centrarem en la llei aplicable a les diferents situacions de crisi matrimonial.

  3. Pel que fa a la competència judicial internacional, l'estructura de fonts del sistema espanyol de dret internacional privat obliga a establir una prelació en la seva aplicabilitat, de manera que, donat el caràcter preferent del dret comunitari, primer estarem al que digui el Reglament «Brusselles II bis» [RBIIB] i, només quan aquest no sigui aplicable, podrem recórrer a la regulació de la LOPJ que tindrà, per tant, un caràcter residual. Per tal de fixar els supòsits en què s'haurà d'observar el RBIIB, cal distingir dos problemes que, tot i estar molt estretament vinculats, són diferents: l'aplicabilitat del Reglament i la competència -o incompetència- judicial segons el Reglament. Quant al primer, el RBIIB indica en diversos articles el seu àmbit d'aplicació. A l'art. 1.a el material, en assenyalar que el RBIIB cobreix els processos de divorci, separació judicial i nullitat matrimonial, quedant fora del seu radi d'acció, en conseqüència, les causes matrimonials d'índole religiosa, la separació de fet, la dissolució de les unions more uxorio i, el que és més controvertit, les qüestions connexes a les crisis matrimonials (Considerant 8è del RBIIB), com poden ser la concessió de pensions compensatòries, la liquidació del règim econòmico-matrimonial, les obligacions d'aliments o qualsevol altra d'aquesta mena que un jutge espanyol està acostumat a decidir quan resol un litigi matrimonial. En relació amb l'àmbit temporal, el RBIIB no planteja cap problema, ja que, per mandat de l'art. 64.1, s'aplica a les accions judicials instades amb posterioritat a la seva entrada en vigor, que es va produir l'1 de març de 2005. Bastant més conflictiva és la determinació de l'àmbit personal d'aplicació del RBIIB, perquè està regulat d'una manera fosca als arts. 6 i 7 del RBIIB. D'acord amb el primer, una persona -un cònjuge- que tingui la nacionalitat d'un Estat membre o que hi resideixi solament podrà ser demandada davant dels tribunals d'un altre Estat membre en virtut dels criteris de competència que estableix el RBIIB als seus arts. 3, 4 i 5; d'on, a contrario , es dedueix que, respecte dels nacionals -no radicats a la Unió Europea- i dels tercers -ni ciutadans d'un altre Estat membre ni residents en territori europeu- el RBIIB és aplicable però no exclusivament , de forma que, en aquests litigis es poden aplicar les regles de competència autònomes -en el cas espanyol, la LOPJ-, sempre que de les regles del Reglament -arts. 3, 4 i 5- no es desprengui la competència dels òrgans jurisdiccionals de cap altre país comunitari (art. 7.1 del RBIIB). Com es veu...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR